João 6

Janji beluke (ALPNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Takwali mina pine Yesuese Ikeu lopai tlaka Galilea tebai, rebe piasare tamata esi kotiele tlaka Tiberiase.
1 Depois disso, Jesus atravessou o mar da Galileia, conhecido também como mar de Tiberíades.
2 Kena Iluake mpai tlaka tebai, tamata bokala esi keu luluI le esi selu Yesuse Iono tanda herane peneka, rebe Iono tamata makerakaru esi mise bei esi makerakaru.
2 Uma grande multidão o seguia por toda parte, pois tinham visto os sinais que ele havia realizado ao curar os enfermos.
3 Eleki Yesuse Isa lolete ulate eleki Irue ete mere, kai Eni maka luluaru.
3 Então Jesus subiu a um monte e sentou-se com seus discípulos.
4 Kena mere tamata Yahudiaru esi pesta nete suike Alla Isirie esi ntuana menaru bei Mesire lau moneka.
4 Era quase tempo da festa judaica da Páscoa.
5 Kena Yesuse Ili keholi, Iselu tamata bokala esi luake lokoI. Eleki Ibeteke loko Pelipuse be, “Ite sabe roti bei etia leke tamata bokala meiju esi kanere?” (
5 Jesus logo viu uma grande multidão que vinha a seu encontro. Voltando-se para Filipe, perguntou: “Onde podemos comprar pão para alimentar toda essa gente?”.
6 Yesuse Irekwa saisa rebe Ionore peneka po Ilepa ele mere kena Iteheke Pelipuse be ihlaleke ktili pibe mo.)
6 Disse isso para pôr Filipe à prova, pois já sabia o que ia fazer.
7 Pelipuse iombe, “Ntuane, masike sabe roti kena kepene perake utuna lua, kai masike esi supu teteputi po eromasi mo.”
7 Filipe respondeu: “Mesmo que trabalhássemos vários meses, não teríamos dinheiro suficiente para dar alimento a todos!”.
8 Eleki Yesuse Eni maka luluaru sae rebe eni nane Andrease, Simone Petruse kwalini iombe,
8 Então um de seus discípulos, André, irmão de Simão Pedro, falou:
9 “Ete meije kwete mokwai sae mei ikeri roti buai lima rebe ono bei terigu rebe esi beline ela mo kai iana inai lua. Po meije upela tamata bokala meiju mo.”
9 “Aqui está um rapaz com cinco pães de cevada e dois peixes. Mas que adianta isso para tanta gente?”.
10 Yesuse Iombe, “Ulake tamata meru esi rue.” Otoi mere melate hoko esi rue kena melate neka. Tamata meru pusuise kasuke tamata mokwaia sie usata lima. Some bina kai kwetela mosa.
10 Jesus respondeu: “Digam ao povo que se sente”. Todos se sentaram na grama que cobria o monte. Só os homens eram cerca de cinco mil.
11 Eleki Yesuse Irana rotia meru kai Ikotie trima kasi loko Alla. Pela bei mere Ibire rotiaru kai Ilarakele ete tamata bokala meru. Kai Ilarake ianaru etesi lekwe. Hoko esi kane eti esi pila titinai.
11 Então Jesus tomou os pães, agradeceu a Deus e os repartiu entre o povo. Em seguida, fez o mesmo com os peixes. E todos comeram à vontade.
12 Kena pususi kane pila peneka Yesuse Ibeteke loko Eni maka luluaru be, “Imi lupuke rotia lesina meru, hleke otoi sae yake.”
12 Depois que todos estavam satisfeitos, Jesus disse a seus discípulos: “Agora juntem os pedaços que sobraram, para que nada se desperdice”.
13 Eleki esi lupuke rotia lesinu kena sokata butu esa lesini lua penuta.
13 Eles juntaram o que restou e encheram doze cestos com as sobras.
14 Tamata bokala meru esi selu Yesuse Iono mere hoko esi beteke be, “Tinai, Ile meije nabi rebe Alla Italuke be Iluake lomei nusare.”
14 Quando o povo viu Jesus fazer esse sinal, exclamou: “Sem dúvida ele é o profeta que haveria de vir ao mundo!”.
15 Yesuse Irekwa be tamata meru esi luake kena esi keriNi leke esi bitikeNi kena kamale etesi, hoko Ikeu beisi lolete ulate.
15 Jesus sabia que pretendiam obrigá-lo a ser rei deles, de modo que se retirou, sozinho, para o monte.
16 Kena kmau peneka Yesuse Eni maka luluaru esi keu lope tlaka leine.
16 Ao entardecer, os discípulos de Jesus desceram à praia,
17 Eleki esi sa soa buini leke esi sai lopai kota Kapernaume. Kena mere kpetu peneka po Yesuse Iluake lokosi mosa.
17 entraram no barco e atravessaram o mar em direção a Cafarnaum. Quando escureceu, porém, Jesus ainda não tinha vindo se encontrar com eles.
18 Eleki kena mere me tlakare kohu le sanute elake.
18 Logo, um vento forte veio sobre eles, e o mar ficou muito agitado.
19 Eleki kena esi sai kasuke kiloa lima pise ne, esi selu Yesuse Iluake lokosi kai Ikeu ndete kwele babai. Hoko rilasi titinai.
19 Depois de remarem cinco ou seis quilômetros, de repente viram Jesus caminhando sobre o mar, em direção ao barco. Ficaram aterrorizados,
20 Po Yesuse Ibeteke lokosi be, “Rilami yake, meije Au!”
20 mas ele lhes disse: “Sou eu! Não tenham medo”.
21 Hoko laleisu ndina titinai eti esi kotie Yesuse Isa kena soa buine lokosi. Kena mere lekwe esi roma nda kmalane rebe esi keu lokore.
21 Eles o receberam no barco e, logo em seguida, chegaram a seu destino.
22 Eleki ele bobanure tamata bokala rebe erisi ndi tlaka tebai sare esi nikwa loko Yesuse le esi noake be memane batuke soa buini esa ete mere, kai esi rekwa be Yesuse Eni maka luluaru esi keu kena soa buini mere, eleyo Yesuse Ikeu kaisi mo.
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado do outro lado do mar viu que os discípulos haviam pegado o único barco dali e que Jesus não fora com eles.
23 Po kena mere soa buini maketa ilaru luake bei kota Tiberiase kai utati me tehaike otoi rebe memane Yesuse ikotie trima kasi loko Alla le ro tiaru eleki iriluke ete tamata bokalaru esi kanele.
23 Alguns barcos de Tiberíades se aproximaram do lugar onde o povo tinha comido os pães depois que o Senhor os abençoou.
24 Kena tamata bokala meru esi selu Yesuse pise Eni maka luluaru esi ete mere moneka, hoko esi sa soa buina meru kai esi keu lopai kota Kapernaume kena nikwa loko Yesuse.
24 Quando a multidão viu que nem Jesus nem os discípulos estavam ali, todos entraram nos barcos e atravessaram para Cafarnaum, a fim de procurá-lo.
25 Kena tamata bokala meru esi tetue Yesuse me tlaka tebai mere, esi ombe, “Ntuane Kuru, Aluake ete meije olase ila?”
25 Encontraram-no do outro lado do mar e lhe perguntaram: “Rabi, quando o senhor chegou aqui?”.
26 Eleki Yesuse Iombe, “Imi nikwa loko Au le imi nati tanda herana rebe Au onolu ete imire mo, po imi nete batuke kane leke pila. Au beteke meije tinai.
26 Jesus respondeu: “Eu lhes digo a verdade: vocês querem estar comigo não porque entenderam os sinais, mas porque lhes dei alimento.
27 Batuke lalemi kena kerike loko manane rebe tatike pine pusue kai puluele yake. Po suke lalemi kena kerike loko manane rebe pulue mo kai rebe eono supu rue kai Alla eti pelare. Manane mere namake Au, Tamata Eni Nanare, Au rilukele ete imi, le Alla Amate Iriluke kbasa eteKu peneka kena Au ono mere.”
27 Não se preocupem tanto com coisas que se estragam, como a comida, mas usem suas energias buscando o alimento que permanece para a vida eterna, o qual o Filho do Homem pode lhes dar. Pois Deus, o Pai, colocou em mim seu selo de aprovação”.
28 Esi ombe, “Ele mere hoko suke ami ono saisa leke elulu Alla Eni sukare?”
28 “Nós também queremos realizar as obras de Deus”, disseram eles. “O que devemos fazer?”
29 Yesuse Iombe, “Rebe Alla Isukae bei imire meije: Isukare, imi hlaleke loko Au rebe Alla Iulake Aure.”
29 Jesus lhes disse: “Esta é a única obra que Deus quer de vocês: creiam naquele que ele enviou”.
30 Esi ombe, “Ele mere hoko Aono tanda saisa leke ami selue kai ami hlaleke loko Ale? Asuka ono saisare?
30 Eles responderam: “Se deseja que creiamos no senhor, mostre-nos um sinal. O que o senhor pode fazer?
31 Amiki ntuana menaru esi kane manane rebe kotiele manna ndete otoi nsekile. Mere lekie me Alla Eni Lepata rebe lekire be: Iriluke roti etesi bei ndete surga leke esi kanele.”
31 Afinal, nossos antepassados comeram maná no deserto! As Escrituras dizem: ‘Moisés lhes deu de comer pão do céu’”.
32 Yesuse Iombe, “Imi lene, meije tinai! Musa iriluke roti bei ndete surga mo po AmaKu pine Iriluke roti rebe tinai ete imi bei ndete surga.
32 Jesus disse: “Eu lhes digo a verdade: não foi Moisés quem lhes deu pão do céu. É meu Pai quem dá o verdadeiro pão do céu a vocês.
33 Le roti rebe AmaKu Iriluke bei ndete surgare namake erulu kai eono tamata mei nusa meije esi supu rue kai Alla eti pela.”
33 O verdadeiro pão de Deus é aquele que desce do céu e dá vida ao mundo”.
34 Hoko esi beteke lokoI be, “Tuhane, riluke roti mere ete ami rame noma.”
34 “Senhor, dê-nos desse pão todos os dias”, disseram eles.
35 Yesuse Iombe, “Au meije roti rebe betekele be eono tamata isupu rue kai Alla eti pelare. Sire pine iluake lokoKu hoko eti pelare tiai sene moneka, kai sire pine ihlaleke lokoKu hoko eti pelare kmalakeni moneka.
35 Jesus respondeu: “Eu sou o pão da vida. Quem vem a mim nunca mais terá fome. Quem crê em mim nunca mais terá sede.
36 Po lupe Au beteke ete imi pende, be Masike imi selu Au peneka po imi hlaleke loko Au mo.
36 Mas vocês não creram em mim, embora me tenham visto.
37 Pusue tamata mei nusa rebe AmaKu Irilukesi ete Aure namake esi luake lokoKu. Kai sire pine iluake lokoKu, Au trimai.
37 Contudo, aqueles que o Pai me dá virão a mim, e eu jamais os rejeitarei.
38 Le Au rulu bei ndete surgare kena ono saisa rebe Au sukare mo, po kena ono Alla rebe Iulake Aure, Eni sukare.
38 Pois desci do céu para fazer a vontade daquele que me enviou, e não minha própria vontade.
39 Ile rebe Iulake Aure Eni sukare pusue tamata rebe Irilukesi ete Aure sae imata eti pela yake, po leke Au ono esi supu kwana suike kena petu rebe nusare kohore.
39 E esta é a vontade de Deus: que eu não perca um sequer de todos que ele me deu, mas que ressuscite todos no último dia.
40 Tinai, AmaKu Eni sukare be pusue tamata rebe esi nati be Au meije Alla Eni Nanae kai esi hlaleke lokoKu hoko esi supu rue mise kai Alla eti pela. Kai Au pine ono esi kwana suike bei matale kena petu rebe nusare kohore.”
40 Pois é a vontade de meu Pai que todo aquele que olhar para o Filho e nele crer tenha a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia”.
41 Hoko tamata Yahudiaru lalesi tiake Yesuse le Ibeteke be Ile, roti rebe rulu bei ndete surgare.
41 Então os judeus começaram a criticá-lo, pois ele havia afirmado: “Eu sou o pão que desceu do céu”.
42 Esi ombe, “Ile meije Yesuse, Yusupe eni nanare pi moyo? InaI kai amaIje ite renaise pi moyo? Hoko ibeteke be Irulu bei ndete surga, mere elia leneka?”
42 Diziam: “Este não é Jesus, filho de José? Conhecemos seu pai e sua mãe. Como ele pode dizer: ‘Desci do céu?’”.
43 Yesuse Iombe, “Imi lalemi tiake Au yake.
43 Jesus, porém, respondeu: “Parem de me criticar.
44 Sae kuesa isupu luake loko Au mo, sepo AmaKu Ikerini loko Au mo. Au meije pine AmaKu Iulake Au. Kai sire pine Iluake lokoKu, namake Au ono ikwana suike kena petu rebe nusare kohore.
44 Pois ninguém pode vir a mim se o Pai, que me enviou, não o trouxer a mim; e no último dia eu o ressuscitarei.
45 Kena bukua rebe nabiaru esi lekire lepate matai eombe, ‘Namake Alla Iatetuke pusue tamata.’ Hoko pusue tamata rebe AmaKu Iatetukeise kai esi ono lulu Eni lepataru, namake esi luake lokoKu.
45 Como dizem as Escrituras: ‘Todos eles serão ensinados por Deus’. Todo aquele que ouve o Pai e aprende dele vem a mim.
46 Imi nati sala yake be tamata leini me esi selu Alla peneka. Batuke Au ruaKu rebe luake bei Allare pine Au seluI peneka.
46 Não que alguém tenha visto o Pai; somente eu, que fui enviado por Deus, o vi.
47 Au beteke leke imi rekwa be sire pine ihlaleke loko Au hoko namake isupu rue mise kai Alla eti pela.
47 “Eu lhes digo a verdade: quem crê tem a vida eterna.
48 Aure roti rebe eono tamata ihidupe.
48 Sim, eu sou o pão da vida!
49 Imi ntuana menaru esi kane manane rebe kotiele manna ndete otoi nsekile kai esi mata peneka.
49 Seus antepassados comeram maná no deserto, mas morreram;
50 Po meije roti rebe erulu bei ndete surgare, emei imi oami. Sire pine ikane roti meije, isupu rue eti pela.
50 quem comer o pão do céu, no entanto, jamais morrerá.
51 Aure roti rebe rulu bei ndete surga, roti rebe eono tamata ihidupe. Sire pine ikane roti meije hoko irue eti pela. Roti rebe Au betekele, mere tinaKue, rebe namake Au rilukele leke eono hlamate tamata mei nusa meije.”
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Quem comer deste pão viverá para sempre; e este pão, que eu oferecerei para que o mundo viva, é a minha carne”.
52 Esi lene mere, esi nasuke lomai kai esi ombe, “Tamata meije Iriluke tinaije kena ite kanele eono elia?”
52 Então os judeus começaram a discutir entre si a respeito do que ele queria dizer. “Como pode esse homem nos dar sua carne para comer?”, perguntavam.
53 Yesuse Iombe, “Imi persaye, meije tinai! Au, Tamata Eni Nanae meije tinaKue pine sire ikane mo kai ikinu Auku lalakwe mo hoko isupu rue kai Alla eti pela mo.
53 Então Jesus disse novamente: “Eu lhes digo a verdade: se vocês não comerem a carne do Filho do Homem e não beberem o seu sangue, não terão a vida em si mesmos.
54 Tamata rebe ikane tinaKue kai ikinu Auku lalakwe, Isupu rue kai Alla eti pela, kai kena nusare kohore Au ono ikwana suike bei matale.
54 Mas quem come minha carne e bebe meu sangue terá a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Le tinaKue mere manane tinai kai Auku lalakwe mere kwele maka kinu tinai.
55 Pois minha carne é a verdadeira comida, e meu sangue é a verdadeira bebida.
56 Sire pine ikane tinaKue kai ikinu Auku lalakwe, iesa kai Au kai Au esa kaini.
56 Quem come minha carne e bebe meu sangue permanece em mim, e eu nele.
57 AmaKu ndete surga rebe Ihidupe Iulake Au kai Au hidupe bei AmaKu. Ele mere lekwe sire pine ikane tinaKue, isupu hidupe bei Au saka Au supu hidupe bei AmaKue.
57 Eu vivo por causa do Pai, que vive e me enviou; da mesma forma, quem se alimenta de mim viverá por minha causa.
58 Au meije roti rebe rulu bei ndete surga, rebe sakesa kai roti rebe imi ntuana menaru esi kanele mo, le masike esi kane mere po esi mata peneka. Sire pine ikane roti meije, isupu rue eti pela.”
58 Eu sou o verdadeiro pão que desceu do céu. Seus antepassados comeram maná e morreram; quem comer este pão não morrerá, mas viverá para sempre”.
59 Yesuse Ibeteke pusue meru me Kapernaume, kena Iatetuke me luma ibadare.
59 Ele disse essas coisas quando ensinava na sinagoga de Cafarnaum.
60 Kena tamata esi lene Yesuse Eni lepate, Eni maka lulua bokala esi lepa loko lomai be, “Lepate meije ktili kuate. Sire pine iktili kena ono lulure?”
60 Muitos de seus discípulos disseram: “Sua mensagem é dura. Quem é capaz de aceitá-la?”.
61 Yesuse Irekwa be Eni maka luluaru esi lepa kai lomai loko Eni lepataru hoko Iombe, “Auku lepate eono lalemi tiake Au o?
61 Jesus, sabendo que seus discípulos reclamavam, disse: “Isso os ofende?
62 Batuke Au beteke mere yo lalemi tiake Au peneka. Hoko sepo imi selu Au, Tamata Eni Nanare, Au leu suike lolete surga rebe Au luake beije lekwe hoko elia leneka?
62 Então o que pensarão se virem o Filho do Homem subir ao céu, onde estava antes?
63 Tamata ihidupe batuke bei Ro Misete. Tamata eni ktiline esi guna sasaisa mo. Lepata rebe Au beteke ete imi meije Ro Misete Eni lepate kai lepata rebe eono tamata irue kai Alla eti pela.
63 Somente o Espírito dá vida. A natureza humana não realiza coisa alguma. E as palavras que eu lhes disse são espírito e vida.
64 Po bei imire leini me esi lene loko Auku lepataru mo.” Yesuse Ibeteke ele mere le bei menaje Irekwa peneka be siasi pine esi hlaleke lokoI mo, kai sire pine namake iriluke Yesuse ete tamata rebe esi suka bunuije.
64 Mas alguns de vocês não creem em mim”. Pois Jesus sabia, desde o princípio, quem não acreditava nele e quem iria traí-lo.
65 Yesuse Iombe, “Bei mere hoko Au beteke ete imi peneka be suke AmaKu ndete surgare Itapa imi mina pine imi supu luake lokoKu.”
65 E acrescentou: “Por isso eu disse que ninguém pode vir a mim a menos que o Pai o dê a mim”.
66 Menai bei mere sosoli neka tamata bokala rebe piasare esi lulu Yesuse esi luluI moneka.
66 Nesse momento, muitos de seus discípulos se afastaram dele e o abandonaram.
67 Yesuse Ibeteke loko Eni kwetala sie butu esa lesini luaru be, “Yapine imi keu bei Au sa piseo?”
67 Então Jesus se voltou para os Doze e perguntou: “Vocês também vão embora?”.
68 Simone Petruse iombe, “Tuhane, mo. Ami keu loko sire lekwe? Batuke Tuhane Amu lepate pine eono ami supu rue kai Alla eti pela.
68 Simão Pedro respondeu: “Senhor, para quem iremos? O senhor tem as palavras da vida eterna.
69 Ami persaye peneka kai ami rekware Alla IulakeMu, Amise titinai le dosa sae mo.”
69 Nós cremos e sabemos que o senhor é o Santo de Deus”.
70 Yesuse Iombe, “Au ruaKu pine bitike imi butu esa lesini lua meiju, po tatike pine ile sae me bei imi iono lulu ro tiare esi sukare.”
70 Então Jesus disse: “Eu escolhi vocês doze, mas um de vocês é um diabo”.
71 Yesuse Ibeteke mere, Ibeteke Yudase, Simone Iskariote eni nanare. Le masike Yudase mere ile sae bei Yesuse Eni maka luluaru po tatike iriluke Yesuse ete tamata rebe esi suka bunuIje.
71 Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, um dos Doze, que mais tarde o trairia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.