2 Samuel 3

Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Nim tiemp ban yi oyintzi' ẍchixo'l yi e' xonl Luwiy tu yi e' xonl k'ajtzun Saúl, nin te yi tele'n tiemp wi'nin jale'n chichamil yi e' tu Luwiy, ma tetz k'ajtzun Saúl wi'nin tele'n chichamil.
1 Assim começou uma longa guerra entre a família de Saul e a família de Davi. Com o tempo, Davi se fortaleceu cada vez mais, e a família de Saul foi se enfraquecendo.
2 Je chibi' yi e' nitxajil Luwiy e' jal te yi ate' pon Hebrón: Yi bajx cy'ajol na bi'aj Amnón, tal yi txkel i' yi na bi'aj Ahinoam yi aj Jezreel.
2 Estes são os filhos de Davi que nasceram em Hebrom: O mais velho era Amnom, filho de Ainoã, de Jezreel.
3 Yi ca'p na bi'aj Quileab, tal Abigail yi txkelbe'n k'ajtzun Nabal yi aj Carmel. Yi toxi'n na bi'aj Absalom tal Maaca yi me'l Talmai, yi rey cwent Gesur.
3 O segundo era Daniel, filho de Abigail, a viúva de Nabal, do Carmelo. O terceiro era Absalão, filho de Maaca, filha de Talmai, rei de Gesur.
4 Yi cyaji'n na bi'aj Adonías, tal Haguit. Yi to'i'n na bi'aj Sefatías tal Abital.
4 O quarto era Adonias, filho de Hagite. O quinto era Sefatias, filho de Abital.
5 Yi kaki'n cy'ajl na bi'aj Itream, tal Egla, yi i'tz junt txkel Luwiy. Cyakil yi e' cy'ajola'tz cho'n quitz'e'n Hebrón yi tnum kale najewe't Luwiy.
5 O sexto era Itreão, filho de Eglá, esposa de Davi. Todos esses filhos de Davi nasceram em Hebrom.
6 Ej i tzun te yi na tzan cyen cunin yi oyintzi' ẍchixo'l yi e' tu Is-boset yi cy'ajl k'ajtzun Saúl scyuch' yi e' tu Luwiy, jale'n nin tzun ban mas k'ej Abner ẍchixo'l yi e' yi xomij chiwi' te Is-boset.
6 Enquanto continuava a guerra entre as famílias de Saul e de Davi, Abner se tornou um líder cada vez mais influente entre a família de Saul.
7 At tzun jun xna'n yi i'tz ca'p txkel Saúl tane'n, yi na bi'aj Rizpa, me'l Aja, nin tzun witbej tib Abner tu jun xna'na'tz. Tan yi xtxolbila'tz nin tzun oc Is-boset tan yajle'n:
7 Um dia, Isbosete, filho de Saul, acusou Abner de ter relações com uma das concubinas de Saul, uma mulher chamada Rispa, filha de Aiá.
8 Saje'n tzun colpuj wi' Abner tan yi yol yi tal Is-boset tetz:
8 Abner ficou furioso com as palavras de Isbosete. “Por acaso sou um cão de Judá para ser tratado dessa maneira?”, gritou ele. “Depois de tudo que fiz por seu pai, Saul, e pela família e os amigos dele ao não entregar você a Davi, minha recompensa é ser acusado por causa dessa mulher?
9 Nink tz'oc Kataj tan incawse'n cunin ko quil no'c tan ẍch'eye'n Luwiy tan toque'n cyen tetz rey chi suki'nt tan Ryos tetz.
9 Que Deus me castigue severamente se eu não fizer por Davi tudo que o S enhor prometeu a ele!
10 Na alijt cyen tan Ryos tan tele'n majij yi ca'wl tk'ab Saúl scyuch' yi e' tetz xonl, nin tan tak'le'n yi ca'wl tk'ab Luwiy tan cawune'n tibaj Israel nin Judá tul yi ama'l cwent Dan jalen cwe'n tzi'n te yi ama'l cwent Beerseba, stzun Abner bantz.
10 Tomarei o reino da família de Saul e o entregarei a Davi. Estabelecerei o trono de Davi tanto sobre Israel como sobre Judá, desde Dã, ao norte, até Berseba, ao sul!”
11 Qui'ct nin tzun jun yol tal Is-boset tetz Abner, na wi'nin xobe'n i' tetz.
11 Isbosete não se atreveu a dizer nem mais uma palavra, pois teve medo do que Abner poderia fazer.
12 Ma tetz Abner nin tzun e' ben cobox chakum ta'n tan talche'n yi xtxolbile'j tetz Luwiy: “¿Na' scyetz taw cyakil katanum? Wetz pe', nko atz. Ba'nt cu'n kaban jun trat: tzinjoye' puntil bantz cyoque'n cyakil yi e' xonl Israel jak' ca'wlu',” chij Abner bantz, tan cyalol yi e' chakum tetz Luwiy.
12 Então Abner enviou mensageiros para dizer a Davi: “Afinal, a quem pertence esta terra? Faça um acordo comigo, e eu o ajudarei a conseguir o apoio de todo o Israel”.
13 Ma tetz Luwiy i tzun tal: “Ba'n lbixe' jun trat skaxo'l tzawuch' poro kol tzacy'aj tzaj Mical, yi me'l k'ajtzun Saúl, swetz. Ko qui' ba'nt cu'n quil tzachaju'l awib tzinwutz,” chij Luwiy.
13 “Está bem”, respondeu Davi. “Mas só farei acordo com você se, quando vier para cá, trouxer de volta minha esposa Mical, filha de Saul.”
14 Ncha'tz nin e' ben cobox chakum tan Luwiy tan yol tetz Is-boset: “Tz'ulke'n junt tir yi wuxkel awa'n, yi Mical, na quimnake' jun cient filistey wa'n tan toque'n tetz wuxkel,” chij Luwiy.
14 Davi enviou a seguinte mensagem a Isbosete, filho de Saul: “Devolva minha esposa Mical, pois eu conquistei o direito de me casar com ela com os prepúcios de cem filisteus”.
15 Cawune'n tzun Is-boset tan tele'n majij Mical tetz Paltiel, yi cy'ajl Lais.
15 Então Isbosete mandou tirar Mical de seu marido, Palti, filho de Laís.
16 Poro yi Paltiel, nin xom nin wutz coc nin wi'nin tok'e'n jalen yi cyopone'n le aldey Bahurim. Nin tzun cawun Abner tetz Paltiel tan pakxe'n.
16 Palti a seguiu até Baurim, chorando ao longo de todo o caminho, até que Abner lhe disse: “Volte para casa!”, e ele voltou.
17 Ej jilone'n tzun Abner scyetz yi e' wi' banl wi' cwent Israel: “Ja el nimix tiemp cyanu' tan joyle'n puntil tan bixewe'n Luwiy tetz kareyil.
17 Abner reuniu as autoridades de Israel e lhes disse: “Faz algum tempo que vocês querem declarar Davi seu rei.
18 Ma jalu' ja bin opon tiempil tan kabnol tane'n, na suki'nt tan Kataj Ryos yi tz'ocpon cyen Luwiy tetz wi'tz kareyil nin xcyek i' tan kacolpe'n jak' chica'wl yi e' filistey nin jak' chica'wl yi e' mas kacontr,” stzun Abner bantz scyetz.
18 Chegou a hora de agir! Pois o S enhor disse: ‘Escolhi meu servo Davi para livrar meu povo, Israel, das mãos dos filisteus e de todos os seus inimigos’”.
19 Ncha'tz nin jilon Abner scyetz cyakil yi e' xonl k'ajtzun Benjamín, nin tzun icy'tz tan tpone'n jalen Hebrón tan talche'n tetz Luwiy yi mbi'tz na chitxum cyakil yi e' aj Israel nin yi mbi'tz na chitxum cyakil yi e' xonl k'ajtzun Benjamín.
19 Abner também falou com os homens de Benjamim. Depois, foi a Hebrom para dizer a Davi que todo o povo de Israel e de Benjamim tinha concordado em apoiá-lo.
20 Junak tzun yaj xomche' te Abner yi topone'n jalen Hebrón, kale najle't Luwiy, nin tzun bnix jun chin wa'a'n tan Luwiy scyuch' cyakil yi e' yi xomche' te Abner.
20 Quando Abner, acompanhado de vinte homens, chegou a Hebrom, Davi os recebeu com um grande banquete.
21 I tzun tal Abnertz tetz Luwiy:
21 Então Abner disse a Davi: “Deixe que eu vá e convoque uma reunião de todo o Israel para apoiar meu senhor, o rei. Farão uma aliança com o senhor para que reine sobre eles, e o senhor governará sobre tudo que seu coração desejar”. Davi se despediu dele, e Abner partiu em paz.
22 Ej i tzun bantz nin tzun opon Joab scyuch' yi e' yi xomij chiwi' te Luwiy, cho'n e' xa'ke'n tan majle'n e'chk takle'n yi e' xcye' tan cambe'n scye'j chicontr. Nimix nin tzun sken cyaj cyen yi tnum Hebrón tan Abner. Nin qui'c na bislej i' jetz yi tele'n tzaj Luwiy tan tak'le'n i' tbe'.
22 Contudo, logo depois que Davi despediu Abner em paz, Joabe e alguns dos soldados de Davi retornaram de um ataque, trazendo muitos despojos.
23 Ma yi cyopone'n Joab le tnum scyuch' cyakil yi e' tetz sanlar, nin tzun tbit i' yi nsken xa'k tzaj Abner yi cy'ajl Ner, tan yol tetz Luwiy. Nin watok cu'n nchijatx quib, nin wi'nin tzatzine'n Abner yi pakxe'n.
23 Quando Joabe chegou, foi informado de que Abner, filho de Ner, tinha acabado de visitar o rei, que o havia despedido em paz.
24 Topone'n tzun balk'uj Joab swutz yi rey Luwiy, i tzun taltz:
24 Joabe foi até o rei e perguntou: “O que foi que o senhor fez? Por que deixou Abner escapar?
25 ¿Qui pe' na el xtxumu' tetz yi Abner yi cy'ajl Ner, ntin ja ulak tan talche'n la'jil teru' nin tan xk'uke'nu', nin tan tilwe'n yi mbi cu'n na tzanu' tan banle'n? chij Joab tetz rey Luwiy.
25 O senhor conhece muito bem Abner, filho de Ner! Sabe que ele veio espioná-lo e descobrir tudo que o senhor anda fazendo!”.
26 Yi tele'n tzaj Joab tan yol tetz Luwiy, nin tzun e' ben ẍchakol cobox ẍchakum tan stz'amle'n Abner. Cho'n tzun stz'amle'n cya'n kale atit yi julil a' Sira. Nin pakxij cya'n junt tir Hebrón. Ma Luwiy qui sak swutz mbi mbajij.
26 Então Joabe saiu da presença de Davi e enviou mensageiros para alcançar Abner. Eles o encontraram perto do poço de Sirá e o trouxeram de volta, sem que Davi soubesse.
27 Yi topone'n Abner, nin tzun ben tcy'al Joab i' xlaj yi puertil yi tnum tan chijilone'n chichuc cuntu' tane'n. Na chijilon cu'ntz yi bene'n kopol Joab jun cchilu' le c'u'l Abner nin quimtz. Ya'stzun yi ticy'sal Joab c'u'l te Abner tan paj yi quime'n Asael yi titz'un ta'n.
27 Quando Abner chegou a Hebrom, Joabe o chamou para um lado, junto ao portão da cidade, como se fosse falar com ele em particular. Então, apunhalou-o no estômago e o matou para vingar a morte de Asael, seu irmão.
28 Ma yi tbital Luwiy yi mbi cu'n bajij, nintzun tal: “Jun cu'n yol sak swutz Kataj Ryos yi qui'c ketz kapaj scyuch' yi e' yi na chicawun tzinxlaj te yi jun quimichila'tz yi mban, na nk'e'tz o' mbiyon cu'n Abner yi cy'ajl Ner.
28 Quando Davi soube o que havia acontecido, declarou: “Juro pelo S enhor que eu e meu reino somos para sempre inocentes desse crime contra Abner, filho de Ner.
29 ¡Yi mero aj paj i'tz Joab! Nink tz'oc cunin cawse'n i' tuml yi najal. Nin cyakil cunink yi e' xonl yi xomt che' tzaj, nink chitij yi jun jilwutz quimichila'tz. Nink chiyobtij tan lepra. Nink cho'c tetz co'x. Nink chicu' biyij. Nink chitij we'j,” chij Luwiy bantz.
29 Que essa culpa permaneça sobre Joabe e sua família! Que em todas as gerações da família de Joabe nunca falte um homem que tenha fluxo ou lepra, que use muletas, que morra pela espada, ou que tenha de mendigar o alimento!”.
30 E' Joab tu Abisai e' biyon cu'n Abner, na tul yi oyintzi' yi bajij Gabaón nin cu' biyol Abner yi quitz'un yi na bi'aj Asael.
30 Assim, Joabe e seu irmão Abisai assassinaram Abner, pois ele havia matado Asael, irmão deles, na batalha em Gibeom.
31 Nin tzun el jun ca'wl tan Luwiy, scyetz Joab scyuch' cyakil yi e' yi xomche' te'j: “Rit'wok cu'n be'ch itetz, nin tz'oken be'ch ite'tz yi chintzolon nin, nin bisunwok tan yi quimich yi mban Abner,” chij. Ej nin xom nin yi rey Luwiy wutzcoc yi ekbil alma' yi e' bene'n tan mukle'n wankil Abner.
31 Então Davi disse a Joabe e a todos que estavam com ele: “Rasguem suas roupas e vistam pano de saco. Lamentem a morte de Abner”, e o próprio rei seguiu o cortejo fúnebre.
32 Cho'n tzun mukxe'n cya'n le tnum Hebrón. Nin tzun ok' rey Luwiy. Wi'nin ẍch'ine'n tan o'kl swutz yi nichil Abner. Ncha'tz cyakil wunak e' ok' lentz.
32 Sepultaram Abner em Hebrom, e o rei chorou em alta voz junto ao túmulo, e todo o povo lamentou com ele.
33 Nin je tal yi rey Luwiy tul yi chuna'n yi ban i':
33 Então o rei entoou esta canção fúnebre: “Acaso Abner devia morrer como um vilão?
34 Ja cẍsotz yaj, wech na qui c'alij che' ak'ab, nin qui c'alij che' awukan tan caren.
34 Suas mãos não estavam atadas, nem seus pés acorrentados. Não, você foi assassinado, vítima de uma trama perversa”. Todo o povo lamentou uma vez mais por Abner.
35 Nin tzun cu' chiwutz cyakil tetz Luwiy tan wane'n mu'ẍ tal te ntaxk oc akale'n, poro bixe' jun yol ta'n:
35 Davi tinha se recusado a comer no dia do funeral, e todos insistiram para que ele se alimentasse. Mas ele havia feito um voto: “Que Deus me castigue severamente se eu comer alguma coisa antes do pôr do sol”.
36 Cyakil cunin tzun e' wunak el chitxumtz tetz yi bis yi at cu'nt yi rey Luwiy, nin ba'n ban ẍchiwutz yi xtxolbila'tz, na cyakil yi mbi cu'n na ban yi rey, tircu'n wunak na chitzatzin len te'j.
36 Seu voto agradou muito o povo. De fato, aprovavam tudo que o rei fazia.
37 Te jun k'eja'tz cyakil yi e' xonl Israel el chitxum tetz yi nk'e'tz Luwiy biyon cu'n nka txumul tetz tan biyle'n cu'n Abner yi cy'ajl Ner.
37 Assim, todos em Judá e em Israel entenderam que Davi não era responsável pelo assassinato de Abner, filho de Ner.
38 Bene'n tzun tlol yi rey scyetz yi e' wi'tz ajcaw yi ate' jak' ca'wl:
38 Então o rei disse a seus oficiais: “Não percebem que um grande comandante caiu hoje em Israel?
39 Bintzij, in yi rey yi txa'ij chint tan Ryos. Poro jalu' qui na pujx wa'n mbil tzimban scye'j yi e' tal wanub Sarvia-a'tz, yi ntin biyol naki'n cya'n. Qui na nimsaj inc'u'l tan banle'n tane'n. ¡Nink tz'oc Kataj Ryos tan chicawse'n cunin yi e' yi mbnon yi jun ajtza'kla'tz, yi chin juntlen nin!
39 E, embora eu seja o rei ungido, esses dois filhos de Zeruia, Joabe e Abisai, são fortes demais para que eu os controle. Que o S enhor retribua a esses homens maus por sua maldade”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Samuel 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.