2 Samuel 3

Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Nim tiemp ban yi oyintzi' ẍchixo'l yi e' xonl Luwiy tu yi e' xonl k'ajtzun Saúl, nin te yi tele'n tiemp wi'nin jale'n chichamil yi e' tu Luwiy, ma tetz k'ajtzun Saúl wi'nin tele'n chichamil.
1 Durou muito tempo a guerra entre a casa de Saul e a casa de Davi. Davi se fortalecia cada vez mais, enquanto a casa de Saul se enfraquecia.
2 Je chibi' yi e' nitxajil Luwiy e' jal te yi ate' pon Hebrón: Yi bajx cy'ajol na bi'aj Amnón, tal yi txkel i' yi na bi'aj Ahinoam yi aj Jezreel.
2 Em Hebrom, nasceram filhos a Davi. O primogênito foi Amnom, de Ainoã, a jezreelita.
3 Yi ca'p na bi'aj Quileab, tal Abigail yi txkelbe'n k'ajtzun Nabal yi aj Carmel. Yi toxi'n na bi'aj Absalom tal Maaca yi me'l Talmai, yi rey cwent Gesur.
3 O segundo foi Quileabe, de Abigail, viúva de Nabal, o carmelita. O terceiro foi Absalão, filho de Maaca, filha de Talmai, rei de Gesur.
4 Yi cyaji'n na bi'aj Adonías, tal Haguit. Yi to'i'n na bi'aj Sefatías tal Abital.
4 O quarto foi Adonias, filho de Hagite. O quinto foi Sefatias, filho de Abital.
5 Yi kaki'n cy'ajl na bi'aj Itream, tal Egla, yi i'tz junt txkel Luwiy. Cyakil yi e' cy'ajola'tz cho'n quitz'e'n Hebrón yi tnum kale najewe't Luwiy.
5 O sexto foi Itreão, de Eglá, mulher de Davi. Estes filhos de Davi nasceram em Hebrom.
6 Ej i tzun te yi na tzan cyen cunin yi oyintzi' ẍchixo'l yi e' tu Is-boset yi cy'ajl k'ajtzun Saúl scyuch' yi e' tu Luwiy, jale'n nin tzun ban mas k'ej Abner ẍchixo'l yi e' yi xomij chiwi' te Is-boset.
6 Enquanto durou a guerra entre a casa de Saul e a casa de Davi, Abner se tornava cada vez mais poderoso na casa de Saul.
7 At tzun jun xna'n yi i'tz ca'p txkel Saúl tane'n, yi na bi'aj Rizpa, me'l Aja, nin tzun witbej tib Abner tu jun xna'na'tz. Tan yi xtxolbila'tz nin tzun oc Is-boset tan yajle'n:
7 Saul teve uma concubina chamada Rispa, filha de Aiá. Isbosete perguntou a Abner: — Por que você teve relações com a concubina de meu pai?
8 Saje'n tzun colpuj wi' Abner tan yi yol yi tal Is-boset tetz:
8 Abner ficou indignado com as palavras de Isbosete e disse: — Sou eu um cão a serviço de Judá? Ainda hoje sou fiel à casa de Saul, seu pai, e aos irmãos e amigos dele e não entreguei você nas mãos de Davi. No entanto, hoje você quer me culpar por causa dessa mulher!
9 Nink tz'oc Kataj tan incawse'n cunin ko quil no'c tan ẍch'eye'n Luwiy tan toque'n cyen tetz rey chi suki'nt tan Ryos tetz.
9 Que Deus me castigue se eu não fizer por Davi o que o Senhor lhe prometeu,
10 Na alijt cyen tan Ryos tan tele'n majij yi ca'wl tk'ab Saúl scyuch' yi e' tetz xonl, nin tan tak'le'n yi ca'wl tk'ab Luwiy tan cawune'n tibaj Israel nin Judá tul yi ama'l cwent Dan jalen cwe'n tzi'n te yi ama'l cwent Beerseba, stzun Abner bantz.
10 transferindo o reino da casa de Saul e estabelecendo o trono de Davi sobre Israel e sobre Judá, desde Dã até Berseba.
11 Qui'ct nin tzun jun yol tal Is-boset tetz Abner, na wi'nin xobe'n i' tetz.
11 E Isbosete não pôde dizer nada a Abner, porque tinha medo dele.
12 Ma tetz Abner nin tzun e' ben cobox chakum ta'n tan talche'n yi xtxolbile'j tetz Luwiy: “¿Na' scyetz taw cyakil katanum? Wetz pe', nko atz. Ba'nt cu'n kaban jun trat: tzinjoye' puntil bantz cyoque'n cyakil yi e' xonl Israel jak' ca'wlu',” chij Abner bantz, tan cyalol yi e' chakum tetz Luwiy.
12 Então Abner enviou mensageiros a Davi, dizendo: — De quem é a terra? Faça uma aliança comigo, e eu o ajudarei a fazer com que todo o Israel se junte a você.
13 Ma tetz Luwiy i tzun tal: “Ba'n lbixe' jun trat skaxo'l tzawuch' poro kol tzacy'aj tzaj Mical, yi me'l k'ajtzun Saúl, swetz. Ko qui' ba'nt cu'n quil tzachaju'l awib tzinwutz,” chij Luwiy.
13 Davi respondeu: — Muito bem. Farei uma aliança com você, porém uma coisa exijo: quando vier falar comigo, você não verá a minha face, se primeiro não me trouxer Mical, filha de Saul.
14 Ncha'tz nin e' ben cobox chakum tan Luwiy tan yol tetz Is-boset: “Tz'ulke'n junt tir yi wuxkel awa'n, yi Mical, na quimnake' jun cient filistey wa'n tan toque'n tetz wuxkel,” chij Luwiy.
14 Davi também enviou mensageiros a Isbosete, filho de Saul, dizendo: — Dê-me de volta a minha mulher Mical. Para poder casar com ela dei como pagamento cem prepúcios de filisteus.
15 Cawune'n tzun Is-boset tan tele'n majij Mical tetz Paltiel, yi cy'ajl Lais.
15 Então Isbosete mandou tirá-la do seu marido Paltiel, filho de Laís.
16 Poro yi Paltiel, nin xom nin wutz coc nin wi'nin tok'e'n jalen yi cyopone'n le aldey Bahurim. Nin tzun cawun Abner tetz Paltiel tan pakxe'n.
16 Seu marido a acompanhou, caminhando e chorando atrás dela, até Baurim. Então Abner disse a ele: — Agora vá e volte para casa. E ele voltou.
17 Ej jilone'n tzun Abner scyetz yi e' wi' banl wi' cwent Israel: “Ja el nimix tiemp cyanu' tan joyle'n puntil tan bixewe'n Luwiy tetz kareyil.
17 Abner falou com os anciãos de Israel, dizendo: — No passado, vocês queriam que Davi reinasse sobre vocês.
18 Ma jalu' ja bin opon tiempil tan kabnol tane'n, na suki'nt tan Kataj Ryos yi tz'ocpon cyen Luwiy tetz wi'tz kareyil nin xcyek i' tan kacolpe'n jak' chica'wl yi e' filistey nin jak' chica'wl yi e' mas kacontr,” stzun Abner bantz scyetz.
18 Façam isto agora, porque o Senhor falou a Davi, dizendo: “Por meio de Davi, meu servo, livrarei o meu povo das mãos dos filisteus e das mãos de todos os seus inimigos.”
19 Ncha'tz nin jilon Abner scyetz cyakil yi e' xonl k'ajtzun Benjamín, nin tzun icy'tz tan tpone'n jalen Hebrón tan talche'n tetz Luwiy yi mbi'tz na chitxum cyakil yi e' aj Israel nin yi mbi'tz na chitxum cyakil yi e' xonl k'ajtzun Benjamín.
19 Abner falou também com a tribo de Benjamim. E então ele foi dizer a Davi, em Hebrom, tudo o que agradava a Israel e a toda a casa de Benjamim.
20 Junak tzun yaj xomche' te Abner yi topone'n jalen Hebrón, kale najle't Luwiy, nin tzun bnix jun chin wa'a'n tan Luwiy scyuch' cyakil yi e' yi xomche' te Abner.
20 Abner foi falar com Davi, em Hebrom, e vinte homens estavam com ele. Davi ofereceu um banquete a Abner e aos homens que tinham vindo com ele.
21 I tzun tal Abnertz tetz Luwiy:
21 Então Abner disse a Davi: — Eu me levantarei e irei para ajuntar todo o Israel ao rei, meu senhor, para fazerem aliança com o rei. E meu senhor reinará sobre tudo o que quiser. Então Davi deixou que Abner partisse, e ele se foi em paz.
22 Ej i tzun bantz nin tzun opon Joab scyuch' yi e' yi xomij chiwi' te Luwiy, cho'n e' xa'ke'n tan majle'n e'chk takle'n yi e' xcye' tan cambe'n scye'j chicontr. Nimix nin tzun sken cyaj cyen yi tnum Hebrón tan Abner. Nin qui'c na bislej i' jetz yi tele'n tzaj Luwiy tan tak'le'n i' tbe'.
22 Eis que os servos de Davi e Joabe vieram de uma investida e traziam consigo grande despojo. Mas Abner já não estava com Davi, em Hebrom, porque este o havia deixado ir embora, e ele tinha ido em paz.
23 Ma yi cyopone'n Joab le tnum scyuch' cyakil yi e' tetz sanlar, nin tzun tbit i' yi nsken xa'k tzaj Abner yi cy'ajl Ner, tan yol tetz Luwiy. Nin watok cu'n nchijatx quib, nin wi'nin tzatzine'n Abner yi pakxe'n.
23 Quando Joabe chegou com toda a tropa que estava com ele, disseram-lhe: — Abner, filho de Ner, veio falar com o rei, que deixou que ele fosse embora em paz.
24 Topone'n tzun balk'uj Joab swutz yi rey Luwiy, i tzun taltz:
24 Então Joabe foi falar com o rei e lhe disse: — O que foi que o senhor fez? Eis que Abner esteve aqui e o senhor o deixou ir embora. Agora ele se foi!
25 ¿Qui pe' na el xtxumu' tetz yi Abner yi cy'ajl Ner, ntin ja ulak tan talche'n la'jil teru' nin tan xk'uke'nu', nin tan tilwe'n yi mbi cu'n na tzanu' tan banle'n? chij Joab tetz rey Luwiy.
25 O senhor bem conhece Abner, filho de Ner. Veio para enganá-lo, para observar os seus movimentos e sondar todos os seus planos.
26 Yi tele'n tzaj Joab tan yol tetz Luwiy, nin tzun e' ben ẍchakol cobox ẍchakum tan stz'amle'n Abner. Cho'n tzun stz'amle'n cya'n kale atit yi julil a' Sira. Nin pakxij cya'n junt tir Hebrón. Ma Luwiy qui sak swutz mbi mbajij.
26 Ao sair da presença de Davi, Joabe enviou mensageiros atrás de Abner, e eles o trouxeram de volta desde a cisterna de Sirá, sem que Davi o soubesse.
27 Yi topone'n Abner, nin tzun ben tcy'al Joab i' xlaj yi puertil yi tnum tan chijilone'n chichuc cuntu' tane'n. Na chijilon cu'ntz yi bene'n kopol Joab jun cchilu' le c'u'l Abner nin quimtz. Ya'stzun yi ticy'sal Joab c'u'l te Abner tan paj yi quime'n Asael yi titz'un ta'n.
27 Quando Abner voltou a Hebrom, Joabe o levou para um lado, no interior do portão da cidade, para lhe falar em segredo, e ali o feriu na barriga. E assim Abner morreu, por ter derramado o sangue de Asael, irmão de Joabe.
28 Ma yi tbital Luwiy yi mbi cu'n bajij, nintzun tal: “Jun cu'n yol sak swutz Kataj Ryos yi qui'c ketz kapaj scyuch' yi e' yi na chicawun tzinxlaj te yi jun quimichila'tz yi mban, na nk'e'tz o' mbiyon cu'n Abner yi cy'ajl Ner.
28 Depois, quando Davi ficou sabendo, disse: — Eu e o meu reino somos inocentes diante do
29 ¡Yi mero aj paj i'tz Joab! Nink tz'oc cunin cawse'n i' tuml yi najal. Nin cyakil cunink yi e' xonl yi xomt che' tzaj, nink chitij yi jun jilwutz quimichila'tz. Nink chiyobtij tan lepra. Nink cho'c tetz co'x. Nink chicu' biyij. Nink chitij we'j,” chij Luwiy bantz.
29 Que este sangue caia sobre a cabeça de Joabe e sobre toda a casa de seu pai! Que nunca falte na casa de Joabe quem tenha corrimento, quem seja leproso, quem se apoie em muleta, quem caia à espada, quem necessite de pão.
30 E' Joab tu Abisai e' biyon cu'n Abner, na tul yi oyintzi' yi bajij Gabaón nin cu' biyol Abner yi quitz'un yi na bi'aj Asael.
30 Assim, Joabe e seu irmão Abisai mataram Abner, porque este tinha matado Asael, o irmão deles, na batalha de Gibeão.
31 Nin tzun el jun ca'wl tan Luwiy, scyetz Joab scyuch' cyakil yi e' yi xomche' te'j: “Rit'wok cu'n be'ch itetz, nin tz'oken be'ch ite'tz yi chintzolon nin, nin bisunwok tan yi quimich yi mban Abner,” chij. Ej nin xom nin yi rey Luwiy wutzcoc yi ekbil alma' yi e' bene'n tan mukle'n wankil Abner.
31 Então Davi disse a Joabe e a todo o povo que estava com ele: — Rasguem as suas roupas, vistam-se de panos de saco e façam lamentação por Abner. E o próprio rei Davi ia seguindo o caixão.
32 Cho'n tzun mukxe'n cya'n le tnum Hebrón. Nin tzun ok' rey Luwiy. Wi'nin ẍch'ine'n tan o'kl swutz yi nichil Abner. Ncha'tz cyakil wunak e' ok' lentz.
32 Sepultaram Abner em Hebrom. O rei levantou a voz e chorou junto à sepultura de Abner. E todo o povo também chorou.
33 Nin je tal yi rey Luwiy tul yi chuna'n yi ban i':
33 E o rei fez a seguinte lamentação por Abner: Por que Abner teve de morrer como se fosse um tolo?
34 Ja cẍsotz yaj, wech na qui c'alij che' ak'ab, nin qui c'alij che' awukan tan caren.
34 As suas mãos não estavam atadas, nem estavam acorrentados os seus pés. Você caiu como quem cai diante dos filhos da maldade! E todo o povo chorou muito mais por ele.
35 Nin tzun cu' chiwutz cyakil tetz Luwiy tan wane'n mu'ẍ tal te ntaxk oc akale'n, poro bixe' jun yol ta'n:
35 Então todo o povo veio fazer com que Davi comesse pão, sendo ainda dia. Mas Davi fez este juramento: — Que Deus me castigue severamente se eu provar pão ou qualquer outra coisa antes que o sol se ponha.
36 Cyakil cunin tzun e' wunak el chitxumtz tetz yi bis yi at cu'nt yi rey Luwiy, nin ba'n ban ẍchiwutz yi xtxolbila'tz, na cyakil yi mbi cu'n na ban yi rey, tircu'n wunak na chitzatzin len te'j.
36 Todo o povo notou isso e aprovou essa atitude, assim como aprovava tudo o que o rei fazia.
37 Te jun k'eja'tz cyakil yi e' xonl Israel el chitxum tetz yi nk'e'tz Luwiy biyon cu'n nka txumul tetz tan biyle'n cu'n Abner yi cy'ajl Ner.
37 Naquele dia, todo o povo e todo o Israel ficaram sabendo que o rei não tinha nada a ver com a morte de Abner, filho de Ner.
38 Bene'n tzun tlol yi rey scyetz yi e' wi'tz ajcaw yi ate' jak' ca'wl:
38 Então o rei disse aos seus servos: — Saibam que hoje caiu em Israel um príncipe e um grande homem.
39 Bintzij, in yi rey yi txa'ij chint tan Ryos. Poro jalu' qui na pujx wa'n mbil tzimban scye'j yi e' tal wanub Sarvia-a'tz, yi ntin biyol naki'n cya'n. Qui na nimsaj inc'u'l tan banle'n tane'n. ¡Nink tz'oc Kataj Ryos tan chicawse'n cunin yi e' yi mbnon yi jun ajtza'kla'tz, yi chin juntlen nin!
39 Hoje sou fraco, embora ungido rei. Esses homens, os filhos de Zeruia, são mais fortes do que eu. Que o Senhor retribua ao que fez esse mal como ele merece.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Samuel 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.