Hebreus 11
Chichicapan Zapotec NT (ZPV_TBL) vs NVT
1 Pwihsi ziga gaapa luꞌh guelriachii stoꞌ naa siguhra zicaꞌha luꞌh nin cabweeza luꞌh, cun naannloh za luꞌh chuu tuhbi cohsa nin nagahdxi dxiinloh.
1 A fé mostra a realidade daquilo que esperamos; ela nos dá convicção de coisas que não vemos.
2 Biahxinee Dxiohs laꞌh xtaada guldooꞌ raꞌ nuꞌh laasii gwachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
2 Pela fé, pessoas em tempos passados obtiveram aprovação.
3 Laasii nin riachiistoꞌ nuꞌh, naann nuꞌh bwiꞌhnnchaꞌyi Dxiohs dxibaaꞌ cun guidxyiyuh pur xchiꞌdxyi Ñiꞌh, laasii nin rachidiaꞌha raꞌ nuꞌh nnah guhcan loh nin ayi biinloh galohyi.
3 Pela fé, entendemos que todo o universo foi formado pela palavra de Deus; assim, o que se vê originou-se daquilo que não se vê.
4 Pur ziga gwachiistoꞌ guehtu Abel xchiꞌdxyi Dxiohs badiꞌhi guhn ba tuhbi guhn nez loh Ñiꞌh nin nazaꞌca ru loh guhn nin badiꞌhi bwihtsi ba nin biriaꞌhlah Caín, ya pur niꞌchin guñiꞌ Dxiohs naa guehtu Abel bwiinn zaꞌca ru. Nnah nicala laꞌh guehtu Abel guhchi ba, zeezahtiiꞌ zaꞌbi xchiꞌdxyi ba ziga gwachiistoꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs.
4 Pela fé, Abel apresentou a Deus um sacrifício superior ao de Caim. Com isso, mostrou que era um homem justo, e Deus aprovou suas ofertas. Embora há muito esteja morto, ainda fala por meio de seu exemplo.
5 Ziꞌchi gahca za laꞌh Enoc pur ziga gwachiistoꞌ ba laꞌh Dxiohs, niꞌchin nin zeenee Dxiohs laꞌh ba llaaꞌndxibaaꞌ, nabahan ba ayi guhchi ba, pwihsi ayi ru badxeela raꞌ ba laꞌh Enoc laasii Dxiohs zeenee laꞌh ba llaaꞌndxibaaꞌ, nee loh Xchihtsi Dxiohs rñiꞌ galoh nin nagahdxi guzee ba llaaꞌndxibaaꞌ, guluuꞌnasaa ba stoꞌ Dxiohs.
5 Pela fé, Enoque foi levado para o céu sem ver a morte; “ele desapareceu porque Deus o levou para junto de si”. Porque, antes de ser levado, ele era conhecido por agradar a Deus.
6 Pwihsi ayi nuu cuꞌnasaa luꞌh stoꞌ Dxiohs sidela ayi riachiistoꞌ luꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh, laasii ziga chebiiga luꞌh loh Dxiohs nahpa chechiistoꞌ luꞌh nuu Dxiohs nee zudiꞌhi Ñiꞌh cohsa zaꞌca laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin gadxiꞌhyi laꞌh Ñiꞌh.
6 Sem fé é impossível agradar a Deus. Quem deseja se aproximar de Deus deve crer que ele existe e que recompensa aqueles que o buscam.
7 Nee pur gwachiistoꞌ guehtu Noeh dxyiꞌdxyi nin guñiꞌ Dxiohs loh ba, chin rahbi Ñiꞌh ziaaba ñihsadxiah nin gueꞌdu gwaꞌha raꞌ bwiinn, chiꞌchi bwiꞌhnn ba nin rahbi Dxiohs loh ba nee bidxyihbi za ba laasii naann ba ruzaꞌloh Dxiohs dxyiꞌdxyi nin rñiꞌ Ñiꞌh, niꞌchin bwiꞌhnnchaꞌyi ba tuhbi barcu rooꞌ tin ayi ñahchi raꞌ bwiinn lasaaꞌ ba. Laasii gwachiistoꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs, niꞌchi baluuꞌyi ba balaaca nin ayi riachiistoꞌ raꞌ bwiinn guidxyiyuh dxyiꞌdxyi nin baluuꞌyi ba, niꞌchi gucaꞌha Noeh guelnabahan zaꞌca nin gwachiistoꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs.
7 Pela fé, Noé construiu uma grande embarcação para salvar sua família do dilúvio. Ele obedeceu a Deus, que o advertiu a respeito de coisas que nunca haviam acontecido. Pela fé, condenou o resto do mundo e recebeu a justiça que vem por meio da fé.
8 Pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs nin guyuuꞌ stoꞌ guehtu Abrahn, chin gudihdxyi Dxiohs laꞌh ba, bazoꞌbadxiahga ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh biriaꞌh ba lahdxyi ba gwah ba nez hasta biaꞌhandxyiꞌdxyi Dxiohs gudiꞌhi Ñiꞌh guicaꞌha ba. Pwihsi biriaꞌh ba lahdxyi ba gunaꞌzu nehza ba zee ba nin ayi gaann ba caa chiꞌh gadzihn ba.
8 Pela fé, Abraão obedeceu quando foi chamado para ir à outra terra que ele receberia como herança. Ele partiu sem saber para onde ia.
9 Pwihsi laasii guyuuꞌ guelriachii xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs stoꞌ guehtu Abrahn, niꞌchin guyuuꞌ ba ziga tuhbi bwiinnziitu loh yuh raꞌ nin guxeꞌhla Dxiohs laꞌh ba, guyuuꞌ raꞌ ba laꞌn yuuꞌ dxihdxi raꞌ, ziga gahca za bwiꞌhnn guehtu Isaac cun guehtu Jacobo, laasii nee loh raꞌ ba biaꞌhandxyiꞌdxyi Dxiohs gucaꞌha raꞌ ba yuh raꞌ chi,
9 E, mesmo quando chegou à terra que lhe havia sido prometida, viveu ali pela fé, pois era como estrangeiro, morando em tendas. Assim também fizeram Isaque e Jacó, que herdaram a mesma promessa.
10 laasii laꞌh guehtu Abrahn guleeza ba tuhbi guihdxyi nin zohba dziꞌtsi, tuhbi guihdxyi nin guunnchaꞌyi Dxiohs nee nin cwachixchih Ñiꞌh.
10 Abraão esperava confiantemente pela cidade de alicerces eternos, planejada e construída por Deus.
11 Ziꞌchi za gohpa guehtu Sara guelriachiistoꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs tin nicala guyuꞌxa ba nee gudiiꞌdxi ñuuꞌ lliiꞌn ba, per gucaꞌha ba guelrnabwaꞌ tin guyuuꞌ lliiꞌn ba laasii gwachiistoꞌ ba laꞌh Dxiohs nahpa bazaꞌloh Ñiꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh nin biaꞌhannee Ñiꞌh laꞌh ba.
11 Pela fé, até mesmo Sara, embora estéril e idosa, pôde ter um filho. Ela creu que Deus era fiel para cumprir sua promessa.
12 Pwihsi laꞌh guehtu Abrahn nicala zeꞌgadzihn dxyih nin gachi ba, nahpa guyuuꞌ ziahan duxa raꞌ llahga ba ziga zi dxih raꞌ nin nuu llaaꞌndxibaaꞌ nee cun ziga za yuhlli nin rii rwaaꞌ ñihsadoꞌ, nin ayi gaca gulaaba bwiinn.
12 E, assim, uma nação inteira veio desse homem velho e sem vigor, uma nação numerosa como as estrelas do céu e incontável como a areia da praia.
13 Garaa raꞌ bwiinn raꞌ chi guhchi raꞌ ba, nee ayi gucaꞌha raꞌ ba xiilla nin biaꞌhan Dxiohs dxyiꞌdxyi ñudiꞌhi Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba, ya nin gwachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs bwaꞌha raꞌ ban desde zihtu rooꞌ, niꞌchin nin gwachiistoꞌ raꞌ ba laasii naann raꞌ ba naa raꞌ ba ziga zi bwiinnziitu, caꞌnzaa zi raꞌ ba loh guidxyiyuh.
13 Todos eles morreram na fé e, embora não tenham recebido todas as coisas que lhes foram prometidas, as avistaram de longe e de bom grado as aceitaram. Reconheceram que eram estrangeiros e peregrinos neste mundo.
14 Pwihsi nin rñiꞌ raꞌ squiiꞌ, cañiꞌ raꞌ ba nayaa-nayaa cadxiꞌhyi raꞌ ba canehza gaca lahdxyi raꞌ ba.
14 Evidentemente, quem fala desse modo espera ter sua própria pátria.
15 Sidela laꞌh raꞌ ba ñuhnn raꞌ ba lligaaba xteenn lahdxyi raꞌ ba nin biriaꞌh raꞌ ba, ñahca ñibiaꞌgarii raꞌ ba riꞌchi,
15 Se quisessem, poderiam ter voltado à terra de onde saíram,
16 per xclaaꞌdzi raꞌ ba tuhbi guihdxyi zaꞌca nez nuu Dxiohs llaaꞌndxibaaꞌ, pwihsi niꞌchin laꞌh Dxiohs ayi ratuhyi loh Ñiꞌh guiriaꞌhlah Ñiꞌh Xchiohs raꞌ ba, laasii nahpa chaꞌyi Ñiꞌh tuhbi guihdxyi zaꞌca nin chuu raꞌ ba llaaꞌndxibaaꞌ.
16 mas buscavam uma pátria superior, um lar celestial. Por isso Deus não se envergonha de ser chamado o Deus deles, pois lhes preparou uma cidade.
17 Pwihsi pur guelriachiistoꞌ xteenn Dxiohs nin guyuuꞌ stoꞌ guehtu Abrahn, niꞌchin chin badiꞌhi Ñiꞌh tuhbi dziꞌn nagahn laꞌh ba tin gwaꞌha Ñiꞌh xa guunn ba, gwanee ba laꞌh Isaac tuhbi lahta tin ñudiꞌhi ba laꞌh Isaac ziga tuhbi guhn loh Dxiohs. Pwihsi ayi biaa ba ñudiꞌhi ba laꞌh tuhbi dxiꞌh lliiꞌn ba chi guhn loh Dxiohs, nicala biaꞌhannee Dxiohs dxyiꞌdxyi laꞌh ba
17 Pela fé, Abraão, ao ser posto à prova, ofereceu Isaque como sacrifício. Abraão, que havia recebido as promessas, estava disposto a sacrificar seu único filho,
18 rahbi Ñiꞌh:
18 embora Deus lhe tivesse dito: “Isaque é o filho de quem depende sua descendência”.
19 Laasii laꞌh guehtu Abrahn naann dziꞌtsi ba nahpa Dxiohs guelrnabwaꞌ tin gucwaꞌhn Ñiꞌh bwiinn loh guelguhchi, pwihsi ziꞌchi zahca guiñiꞌ nuꞌh ñahca ziga zi guhchi Isaac nee gubiaꞌgarii babahn bi tin bacaꞌha xtaada bi laꞌh bi stuhbi.
19 Concluiu que, se Isaque morresse, Deus tinha poder para trazê-lo de volta à vida. E, em certo sentido, recebeu seu filho de volta dos mortos.
20 Pwihsi ziꞌchi za laꞌh guehtu Isaac guyuuꞌ guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs stoꞌ ba niꞌchin bwiꞌhnntaaꞌyi ba yihca guehtu Jacobo cun guehtu Esaú, ya guñiꞌxgah ba xi niꞌca guunn tuhbigah raꞌ bi.
20 Pela fé, Isaque prometeu bênçãos para o futuro de seus filhos, Jacó e Esaú.
21 Ziꞌchi za laꞌh guehtu Jacobo guyuuꞌ za guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs stoꞌ ba chin laꞌh ba naa gachi bwiꞌhnntaaꞌyi ba yihca tuhbigah raꞌ lliiꞌn guehtu Joseh, chiꞌchi gunaꞌzu ba tuhbi yahga gaandxu tin guzuh chihpa ba guunn ba laꞌh Dxiohs.
21 Pela fé, Jacó, prestes a morrer, abençoou cada um dos filhos de José e se curvou para adorar, apoiado em seu cajado.
22 Ziꞌchi za laꞌh guehtu Joseh guyuuꞌ za guelriachiistoꞌ xteenn Dxiohs stoꞌ ba chin ba naa gachi ba guñiꞌxgah ba zariaꞌh raꞌ bwiinn Israel loh guihdxyi Egiptu, guñiꞌ za ba xa nahpa gucaꞌtsi raꞌ ba laꞌh ba.
22 Pela fé, José, no fim da vida, declarou com toda a confiança que os israelitas deixariam o Egito e deu ordens para que cuidassem de seus ossos.
23 Neezaa xcuzahn raꞌ guehtu Moisehs guhpa guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs, niꞌchin chin guulaa guehtu Moisehs, loh chiohpa bweꞌhw guluꞌlaꞌn raꞌ ba laꞌh Moisehs laasii bwaꞌha raꞌ ba chuhla badoꞌyiꞌhn guhca bi nee ayi bazoꞌbadxiahga raꞌ ba dxyiꞌdxyi nin guñiꞌ rrehyi nahpa gachi raꞌ biñiꞌn ndxiꞌhw,
23 Pela fé, os pais de Moisés o esconderam por três meses tão logo ele nasceu, pois viram que a criança era linda e não tiveram medo de desobedecer ao decreto do rei.
24 ya gohpa za guehtu Moisehs guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs stoꞌ ba niꞌchin chin guhca ndxiꞌhw ba ayi gunnah ba ñiriaꞌlah ba lliiꞌn lliiꞌndxaꞌpa rrehyi Egiptu,
24 Pela fé, Moisés, já adulto, recusou ser chamado filho da filha do faraó,
25 sino que bwiꞌhnn ba lligaaba batiꞌdxilohnee ba laꞌh raꞌ xpwiinn Dxiohs guelrzaꞌcazii xlawaaꞌha ñahxinee ba guelnasaa raꞌ xteenn duhlda paaldaa si dxyih.
25 preferindo ser maltratado junto com o povo de Deus a aproveitar os prazeres transitórios do pecado.
26 Par laꞌh ba lasahca ru batiꞌdxiloh ba guelrzaꞌcazii ziga nin batiꞌdxiloh Jesucristu xlawaaꞌha ñicaꞌha ba guelnazaꞌca xteenn Egiptu laasii cabweeza si ba guelnazaꞌca nin gudiꞌhi Dxiohs laꞌh ba.
26 Considerou melhor sofrer por causa do Cristo do que possuir os tesouros do Egito, pois tinha em vista sua grande recompensa.
27 Pwihsi pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs nin guyuuꞌ stoꞌ guehtu Moisehs, biriaꞌh ba loh guihdxyi Egiptu nee ayi bidxyihbi ba xquelnadxyiꞌchi rrehyi, gwazahnee dziꞌtsi ba ziga naa xigaaba ba ziga nin bwaꞌhaloh ba laꞌh Dxiohs nin ayi chyu gwaꞌha.
27 Pela fé, saiu do Egito sem medo da ira do rei e prosseguiu sem vacilar, como quem vê aquele que é invisível.
28 Ya pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs nin guyuuꞌ stoꞌ Moisehs bwiꞌhnn ba lañih xteenn paascu, gunabwaꞌ ba baroꞌba raꞌ ba llarihn raꞌ lliꞌhyi tuhbigah rwaaꞌ yuuꞌ nin guyuuꞌ raꞌ bwiinn Israel raꞌ tin chin gudiiꞌdxi aanjla xteenn guelguhchi riꞌchi nin tuhbi lliiꞌngaꞌn galoh bwiinn Israel ayi xi gunnee ba.
28 Pela fé, ordenou que o povo de Israel celebrasse a Páscoa e aspergisse com sangue os batentes das portas, para que o anjo da morte não matasse seus filhos mais velhos.
29 Ya pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs gudiiꞌdxi bwiinn Israel galaayi ñihsadoꞌ nin laa ñisadoꞌ xñiaa ziga zi loh yuh bihdzi; ya chin guclaaꞌdzi raꞌ bwiinn Egiptu raꞌ ñuhnn ziꞌchi za, laꞌlagaꞌh gubiꞌhyi ñihsadoꞌ chi yihca raꞌ ba ya gwaaꞌñihsa raꞌ ba.
29 Pela fé, o povo de Israel atravessou o mar Vermelho, como se estivesse em terra seca. Quando os egípcios tentaram segui-los, morreram todos afogados.
30 Ya pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs gurih barda dxiah xteenn guihdxyi Jericoh laasii galoh biahyi raꞌ ba gadiidxi leeꞌ dxiah chi loh gahdzi dxyih,
30 Pela fé, o povo marchou ao redor de Jericó durante sete dias, e suas muralhas caíram.
31 ya pur guelriachiistoꞌ guehtu Rahab, tuhbi gunnaꞌh dxaaba, ayi guhchi ba chin guhchi raꞌ bwiinn nin ayi bazoꞌbadxiahga dxyiꞌdxyi laasii laꞌh ba bagachiꞌloh ba nee guluuꞌchaꞌyi ba laꞌh raꞌ bwiinn Israel nin zeegaldaꞌtsi xa naa guihdxyi chi.
31 Pela fé, a prostituta Raabe não foi morta com os habitantes de sua cidade que se recusaram a obedecer, pois ela acolheu em paz os espiões.
32 ¿Xi niꞌca ru guiñiꞌn? Ayi gaca xi guzeꞌta ruhn nee riaꞌdxi guzeꞌtaꞌhn guehtu Gedeohn, guehtu Barac, guehtu Sansohn, guehtu Jefteh, guehtu Davihd, guehtu Samuel, neezaa guehtu daada raꞌ nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs.
32 Quanto mais preciso dizer? Levaria muito tempo para falar sobre a fé que Gideão, Baraque, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e os profetas tiveram.
33 Gallee raꞌ ba guyuuꞌ guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs laꞌn lastoꞌ raꞌ ba, niꞌchin bwiꞌhnn zaꞌca raꞌ ba guelguxchisi, gucaꞌha raꞌ ba xquelrahcanee Dxiohs nin biaꞌhan dxyiꞌdxyi gucaꞌha raꞌ ba, nee basieꞌw za raꞌ ba rwaaꞌ raꞌ bweꞌdzi,
33 Pela fé, eles conquistaram reinos, governaram com justiça e receberam promessas. Fecharam a boca de leões,
34 basiuꞌyi raꞌ ba bwehla duxa raꞌ, gulaꞌh raꞌ ba loh guelguhchi tin ayi ñahchi raꞌ ba cun spahda. Bwiinn raꞌ nin badxahga bazuhchihpa raꞌ ba laꞌh raꞌ ba guhca nadxipa duxa raꞌ ba, guhca raꞌ ba bwiinn duxa raꞌ loh guehrru raꞌ, nee bwiꞌhnn raꞌ ba gahn laꞌh raꞌ xsuldahdu raꞌ bwiinn raꞌ nin bidxyiꞌchinee laꞌh raꞌ ba.
34 apagaram chamas de fogo e escaparam de morrer pela espada. Sua fraqueza foi transformada em força. Tornaram-se poderosos na batalha e fizeram fugir exércitos inteiros.
35 Guyuuꞌ raꞌ gunnaꞌh raꞌ nin gubiaꞌgarii babahn xquehtaguhla raꞌ ñiꞌh loh guelguhchi, ya snuhn raꞌ ba guhchi loh guelrzaꞌcazi xlawaaꞌha ñilaꞌh raꞌ ba loh guelguhchi tin ziꞌchi gucaꞌha raꞌ ba stuhbi guelnabahan nin nazaꞌca ru loh guelnabahan riiꞌ.
35 Mulheres receberam de volta seus queridos que haviam morrido. Outros, porém, foram torturados, recusando-se a ser libertos, e depositaram sua esperança na ressurreição para uma vida melhor.
36 Snuhn raꞌ ba batiꞌdxiloh guelrzaꞌcazii nee guñiꞌyah bwiinn laꞌh raꞌ ba, nezaa cun cadehn biyiꞌbi raꞌ ba cun bieꞌw raꞌ ba laꞌn lahtsidxiꞌba.
36 Alguns foram alvo de zombaria e açoites, e outros, acorrentados em prisões.
37 Ya snuhn raꞌ ba guhchi cun dxiah o chin guhca raꞌ ba chiohpa taaꞌha cun sierru. Nuu za raꞌ ba guhchi raꞌ ba cun spahda, snuhn raꞌ ba gurihzaa nezii-neziꞌchi nee nin guhca lahdxi nin guhta raꞌ ba guhca dxihdxi lliꞌhyi o dxihdxi chihva, nee batiꞌdxiloh raꞌ ba loh guelrzaꞌcazii duxa.
37 Alguns morreram apedrejados, outros foram serrados ao meio, e outros ainda, mortos à espada. Alguns andavam vestidos com peles de ovelhas e cabras, necessitados, afligidos e maltratados.
38 Laꞌh bwiinn riiꞌ nin ayi bichiꞌhn raꞌ ñiꞌh loh guidxyiyuh nee gurihzaa raꞌ ba nezii-neziꞌchi nez loh yuh bihdzi raꞌ nee nez laꞌn dahan raꞌ, laꞌn cwehva raꞌ nee cun caacazi nez laꞌn bataaꞌha raꞌ gubahan raꞌ ba.
38 Este mundo não era digno deles. Vagaram por desertos e montes, escondendo-se em cavernas e buracos na terra.
39 Garaa raꞌ ba nicala biahxinee Dxiohs laꞌh raꞌ ba pur guelriachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh ayi gucaꞌha raꞌ ba nin biaꞌhan dxyiꞌdxyi Ñiꞌh loh raꞌ ba,
39 Todos eles obtiveram aprovação por causa de sua fé; no entanto, nenhum deles recebeu tudo que havia sido prometido.
40 laasii bwiꞌhnn Dxiohs lligaaba guunn Ñiꞌh tuhbi dziꞌn zaꞌca loh raꞌ ba. Bwiꞌhnn Dxiohs lligaaba guniꞌhi Ñiꞌh guelnazaꞌca chi laꞌh nuꞌh nee tuhsi gachicaꞌha raꞌ nuꞌhn cun laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ chi nin biaꞌhan dxyiꞌdxyi guniꞌhi Dxiohsan.
40 Pois Deus tinha algo melhor preparado para nós, de modo que, sem nós, eles não chegassem à perfeição.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.