Lucas 4

Mitla Zapotec NT (ZAW_MVR) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Jesús, sa'csi rbäjz Sprit Dxan xten Dios lastooni, biunejzni gueu Jordán, dxejc huinä Sprit Dxan xten Diosni lo reyubijdz.
1 Jesus, cheio do Espírito Santo, voltou do rio Jordão e foi levado pelo Espírito ao deserto.
2 Ro'c bia'nni tiuu gubijdx, tiuu guxhijṉ. Ro'c bidzujṉ beṉdxab ni rnibee te rlajzni gunni gusoob Jesús xtiidxni. Luxh calaan Jesús, sa'csi gajdni gau guiraa neṉ redxejga.
2 Ali ele foi tentado pelo Diabo durante quarenta dias. Nesse tempo todo ele não comeu nada e depois sentiu fome.
3 Dxejc räjp beṉdxab lojni: ―Palga guliilu Xi'n Dioslu, gunibee gac reguijre yätxtiil.
3 Então o Diabo lhe disse: — Se você é o Filho de Deus, mande que esta pedra vire pão.
4 Badzu' Jesús diidx lojni räjpni: ―Acaj loj reguijtz xcuent Dios: “Xhet ganaxdi yätxtiil gun sajc guibajṉ bejṉ, näjza guiraa diidx nani rnii Dios sujn guibajṉ bejṉ.”
4 Jesus respondeu:
5 Dxejcti huinä beṉdxab Jesús jiaa yejc te dajn. Teratbäztis baluilojni guiraa reguedxro ni tre' lo guedxliuj.
5 Aí o Diabo levou Jesus para o alto, mostrou-lhe num instante todos os reinos do mundo
6 Dxejc räjp beṉdxab lojni: ―Narä sunidxä guiraa yäḻrnibee näjza reyäḻnasa'c ni yu' loj reguejdxga sa'csi xtenä guiraareni, luxh sajc gudedäni lo chutis ni rlazä.
6 e disse: — Eu lhe darei todo este poder e toda esta riqueza, pois tudo isto me foi dado, e posso dar a quem eu quiser.
7 Palga luj suzuxhijblu loä, guiliä'plu xpala'nä, guiraani sajc xtenlu.
7 Isto tudo será seu se você se ajoelhar diante de mim e me adorar.
8 Dxejc Jesús badzu' diidx, räjpni lojni: ―Acaj loj xquijtz Dios: “Dad Xtiostislu gaṉlu, luxh lojtisni chulu gunlu dzuun.”
8 Jesus respondeu:
9 Dxejcti huinä beṉdxabni lo guedx Jerusalén, huinänini jiaa yejc xques guidoro. Dxejc räjp beṉdxab lojni: ―Palga guliilu najclu Xi'n Dios, gutiäjs lo yuj
9 Depois o Diabo o levou a Jerusalém e o colocou na parte mais alta do Templo e disse: — Se você é o Filho de Deus, jogue-se daqui,
10 sa'csi si'c caj loj rexquijtz Dios:
10 pois as Escrituras Sagradas afirmam: “Deus mandará que os seus anjos cuidem de você.
11 — ausente —
11 Eles vão segurá-lo com as suas mãos, para que nem mesmo os seus pés sejam feridos nas pedras.”
12 Badzu' Jesús diidx lojni, räjpni: ―Cajza lo rexquijtz Dios: “Na'c faḻlu Dad ni najc Xtioozlu.”
12 Então Jesus respondeu:
13 Che baluux beṉdxab rextiidxni, gubicajni lo Jesús sa'csi dini niujn gaan nusoob Jesús xtiidxni. Guläjzni guidzujṉ stee dxej te gusacsíruni Jesús.
13 Quando o Diabo acabou de tentar Jesus de todas as maneiras, foi embora por algum tempo.
14 Dxejc gubi' Jesús lo rexyuj Galilee räjpni yäḻrnibee xten Sprit Dxan. Bire'ch diidx xcuentni guiraa neṉ reguejdx ni tre' nejzga.
14 Jesus voltou para a região da Galileia, e o poder do Espírito Santo estava com ele. As notícias a respeito dele se espalhavam por toda aquela região.
15 Ruluiini neṉ reguidobäz luxh guiraa rebejṉ rliä'p xpala'nni.
15 Ele ensinava nas sinagogas e era elogiado por todos.
16 Dxejcti huij Jesús guedx Nazare't cadro gulaani. Che gojl dxej ni rusilajz rexpejṉ Israel, biu'ni neṉ guidobäz sigajc ni rujnpacni, dxejc huisuliini te biḻni
16 Jesus foi para a cidade de Nazaré, onde havia crescido. No sábado, conforme o seu costume, foi até a sinagoga . Ali ele se levantou para ler as Escrituras Sagradas ,
17 reguijtz xten Dios. Badeedreni lojni guijtz ni bacuaa Isaías; cheni baxhalni guijtzga, bidxälni cadro rnii scree:
17 e lhe deram o livro do profeta Isaías. Ele abriu o livro e encontrou o lugar onde está escrito assim:
18 — ausente —
18 “O Senhor me deu o seu Espírito.
19 — ausente —
19 e anunciar que chegou o tempo
20 Dxejc basäu Jesús reguijtzga, badeednini loj bejṉ ni cayacnäj neṉ guidooga, dxejc gurejni. Sa'csi guiraa rebejṉ ni sobga' neṉ guidooga cahuidzu'tzreni lojni,
20 Jesus fechou o livro, entregou-o para o ajudante da sinagoga e sentou-se. Todas as pessoas ali presentes olhavam para Jesus sem desviar os olhos.
21 gusloj guniini, räjpni lojreni: ―Lagajc nadxej guzojb rediidx ni caj lo reguijtzre nez loj guiraatu.
21 Então ele começou a falar. Ele disse:
22 Guiraareni sarú guniireni xcuent Jesús, bedxeloduxhzareni redidxsaruduxh ni guniini lojreni. Gunabdiidxreni loj sa'reni, räjpreni: ―¿La et xi'ndi José dade're, ä?
22 Todos começaram a elogiar Jesus, admirados com a sua maneira agradável e simpática de falar, e diziam: — Ele não é o filho de José?
23 Dxejc räjp Jesús lojreni: ―Siniipactu rediidxre loä: “Doctoor, basiajc lagajc luj”; siniizatu loä: “Recos ni biejn diajgnu bejnlu nez guedx Capernaum, lagajc recosga bejn nez ree cadro najc lajdxlu.”
23 Então Jesus disse:
24 Dxejc huinuu xtiidxni, räjpni lojreni: ―Rniliä́pac lojtu, nicla tej redade' ni rnii xtidx Dios, di rebeṉ lajdxreni jiu xtiidxni.
24 E continuou:
25 Luxh rniliä lojtu, che gubajṉ Elías lo guedxliuj, guyu' xhidajl gunabiuud guedx Israel che di nisguij niajb choṉ ijz garol, dxejc guyu' yäḻrlianduxh guideb guejdxga.
25 Eu digo a vocês que, de fato, havia muitas viúvas em Israel no tempo do profeta Elias, quando não choveu durante três anos e meio, e houve uma grande fome em toda aquela terra.
26 Luxh di Dios nuxhaḻ Elías rolijz nicla tej regunabiuud ni guläjz guedx Israel, alga baxhaḻnini lo beṉzijt, rolijz te gunabiuud ni rbäjz Sarepta, gajxh guedx Sidón.
26 Porém Deus não enviou Elias a nenhuma das viúvas que viviam em Israel, mas somente a uma viúva que morava em Sarepta, perto de Sidom.
27 Sigajcza che gubajṉ Eliseo lo guedxliuj, guyu' xhidajl beṉ racxhuu ni raḻ tiejxhreni guedx Israel, luxh dini nusiajc nicla tejreni, alga basiajcni dade' ni laa Naamán, ni siääd te guedxzijt ni laa Siria.
27 Havia também muitos leprosos em Israel no tempo do profeta Eliseu, mas nenhum deles foi curado. Só Naamã, o sírio, foi curado.
28 Che biejn diajg reni sobga' neṉ guidoo rextidx Jesús, bidxechduxhreni,
28 Quando ouviram isso, todos os que estavam na sinagoga ficaram com muita raiva.
29 huisuliireni, guläärenini neṉ guejdxga. Dxejc huinärenini yejc dajn cadro tre' guejdxga cadro yu' te balaro, te ro'c rlajzreni nustejbrenini.
29 Então se levantaram, arrastaram Jesus para fora da cidade e o levaram até o alto do monte onde a cidade estava construída, para o jogar dali abaixo.
30 Dxejc Jesús sigaj gudejdni galäiireni, sä'tini ste'ca lajt.
30 Mas ele passou pelo meio da multidão e foi embora.
31 Dxejc huij Jesús guedx Capernaum, te guejdx xten Galilee. Ro'c gusloj cagusule'ni diidx loj rebejṉ che gojl dxej ni rusilajz rexpejṉ Israel.
31 Então Jesus foi para Cafarnaum, uma cidade da região da Galileia. Ali ele ensinava o povo nos sábados.
32 Bidxeloduxhreni xtiidxni sa'csi rusule'ni si'c te beṉnajn, si'c te ni rnibee.
32 Eles estavam muito admirados com a sua maneira de ensinar, pois Jesus falava com autoridade.
33 Neṉ guidooga suga' te dade' ni rbäjz te beṉdxab neṉ lastooni. Guredxa'ni
33 Havia um homem na sinagoga que estava dominado por um demônio. O homem gritou:
34 räjpni: ―¡Aii! ¡Basaan nurnu! ¿Xhicuent riädchu'lu loonu Jesús ni siääd Nasare't? ¿La siäädlu te gunitlojlu nuurnu, ä? Narä numbeälu, nanä najclu Xin Dxan Dios.
34 — Ei, Jesus de Nazaré! O que você quer de nós? Você veio para nos destruir? Sei muito bem quem é você: é o Santo que Deus enviou!
35 Gudidxa' Jesús lo beṉdxabga, räjpni lojni: ―Basäu ro'lu, birii lastoo niguiire. Dxejcti beṉdxabre basäḻ niguiiga lo yuj nez loj guiraareni, dxejc biriini neṉ lastoo dade'ga, per xhet bejndini dade'ga.
35 Então Jesus ordenou ao demônio: Em frente de todos, o demônio atirou o homem no chão e saiu dele sem lhe causar nenhum ferimento.
36 Bidxeloduxh rebejṉga, dxejc gusloj caniireni lo sa'reni, räjpreni: ―¿Xhi diidx najc redee? Bahuii xho rnibee dade're rebeṉdxab con yäḻrnibee, luxh rusoob rebeṉdxab xtiidxni, ṟiireni lastoo bejṉ.
36 Todos ficaram espantados e diziam uns para os outros: — Que tipo de palavras são essas? Este homem, com autoridade e poder, expulsa os espíritos maus, e eles vão embora.
37 Dxejc gusääb xtidx Jesús lo guiraa reguejdx ni tre' guideb gabi guejdxga.
37 E as notícias a respeito de Jesus se espalharam por toda aquela região.
38 Birii Jesús guidobäz, huijni rolijz Simón. Dxejc naga' xnan sueerg Simón, cayacxhuuni, yu'ni xliaduxh. Sas gunabduxhreni lojni te gusiajcnini.
38 Jesus saiu da sinagoga e foi até a casa de Simão. A sogra de Simão estava doente, com febre alta; e contaram isso a Jesus.
39 Gubig Jesús loj nane'ga, gudidxa'ni xliaaga, luxh lagajc oṟga biriini xliaa. Dxejc huistiegajcni, gusloj cayujnni mandaad, cahuiinireni.
39 Aí ele foi, parou ao lado da cama dela e deu uma ordem à febre. A febre saiu da mulher, e, no mesmo instante, ela se levantou e começou a cuidar deles.
40 Laḻ ni cayääz gubijdx, guiraa reni rajp beṉracxhuu ni rajc garen garen yäḻracxhuu biädnäreni rebejṉga lo Jesús. Dxejc laani batzuubni ṉaani yejc tejgareni, dxejc biajc rebeṉracxhuuga.
40 Depois de anoitecer , todos os que tinham amigos enfermos, com várias doenças, os levaram a Jesus. Ele pôs as suas mãos sobre cada um deles e os curou.
41 Loj rebeṉracxhuuga, yu'reni birii rebeṉdxab neṉ lastooreni, rbedxa'reni räjpreni: ―Luj najclu Xi'n Dios. Luxh Jesús gudiḻnäjni rebeṉdxab, dini nusaa niniireni sa'csi laareni najnreni najcni Crist ni cabäjzreni.
41 Os demônios saíram de muitas pessoas, gritando: — Você é o Filho de Deus! Eles sabiam que Jesus era o
42 Che bianij, biriini lo guejdx, huijni te lajt cadro rut rbäjzdi. Niluxh gudiil rebejṉni, dxejc bidzujṉreni cadro suga'ni. Rlajzreni nuscuääzrenini te di nuiini.
42 Quando amanheceu, Jesus saiu da cidade e foi para um lugar deserto. Mas a multidão começou a procurá-lo, e, quando o encontraram, eles não queriam deixá-lo ir embora.
43 Dxejc Jesús räjp lojreni: ―Nanab cha'a chasule'ä rextidx xcuent xcäḻrnibee Dios xhidajlruza guejdx, ni'cni baxhaḻpac Dios narä.
43 Mas Jesus disse:
44 Dxejc si'ctis cuanzaj Jesús basule'ni xtidx Dios neṉ guiraa reguidobäz neṉ reguejdx xten Galilee.
44 E ele anunciava a mensagem nas sinagogas de todo o país.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.