João 1

Mitla Zapotec NT (ZAW_MVR) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Galodoo che gusloj guira'ti, ala yu' Diidx. Luxh nani najc Diidxga yunäj Dios, luxh Diidxga najc Dios.
1 No princípio, aquele que é a Palavra já existia. A Palavra estava com Deus, e a Palavra era Deus.
2 Che gajd gac-cheeli guedxliuj, yunäjni Dios.
2 Ele existia no princípio com Deus.
3 Xcuent laani benchee Dios guedxliuj näjza guira'ti ni yu' lojni. Guiraa recos ni yu' di gacdi niu'reni paru rutini.
3 Por meio dele Deus criou todas as coisas, e sem ele nada foi criado.
4 Laani gojp yäḻnabajṉ. Yäḻnabajṉga najc bianij xten rebejṉ.
4 Aquele que é a Palavra possuía a vida, e sua vida trouxe luz a todos.
5 Luxh bianijga rdimbicha' nez lo yäḻcäjy, niluxh yäḻcäjyga di niajcdi nusuiinini.
5 A luz brilha na escuridão, e a escuridão nunca conseguiu apagá-la.
6 Guyu' te niguii birilaj Juan, ni baxhaḻ Dios.
6 Deus enviou um homem chamado João
7 Laani biäädni te basule'ni diidx. Biädsule'ni diidx xcuent bianij te nililajz guiraa rebejṉ diidx xcuent bianij.
7 para falar a respeito da luz, a fim de que, por meio de seu testemunho, todos cressem.
8 Laani dini gac bianij, laani biädsule'ni diidx xcuent bianij.
8 Ele não era a luz, mas veio para falar da luz.
9 Laa bianijpacga ni rusanij lastoo guiraa rebejṉ, luxh ṉaj abiäädni lo guedxliujre.
9 Aquele que é a verdadeira luz, que ilumina a todos, estava chegando ao mundo.
10 Nani najc Diidxga guyu' lo guedxliujre, xcuent laazani guc-chee guedxliujre, luxh di rebeṉ guedxliujre nililajz chu najni najcni.
10 Veio ao mundo que ele criou, mas o mundo não o reconheceu.
11 Biäädni loj rexpeṉ Israel, niluxh rexpejṉni direni nicäjb niu'ni lojreni.
11 Veio a seu próprio povo, e eles o rejeitaram.
12 Dxejc loj guiraa reni cuäjb guyu'ni lojreni, loj renani huililajz xtiidxni, loj reni'c badeedni yäḻrnibee gacreni xi'n Dios.
12 Mas, a todos que creram nele e o aceitaram, ele deu o direito de se tornarem filhos de Deus.
13 Laa reni'c ni di gac si'c xi'n beṉ guedxliuj, ni gojl sa'csi rlajz te biniet chu xi'nni, dee najcpacreni Xi'n Dios sa'csi sudeedni yäḻnabajṉ par tejpas lojreni.
13 Estes não nasceram segundo a ordem natural, nem como resultado da paixão ou da vontade humana, mas nasceram de Deus.
14 Diidxga gujc te beṉ guedxliuj. Guläjzni lo guedxliujre, bahuilojzanu xcäḻrdimbicha'ni, si'c yäḻrdimbicha' xten xingan xteb xtadni, laani najcpacni nani sanälajz nuurnu, nani rnii didxlii loonu.
14 Assim, a Palavra se tornou ser humano, carne e osso, e habitou entre nós. Ele era cheio de graça e verdade. E vimos sua glória, a glória do Filho único do Pai.
15 Juan gunii xcuent Jesús. Guredxa'ni, räjpni: ―Laa dee ni rniä, nani siääd detzä sajcruni loä, sa'csi laani ganidni nabajṉni loä.
15 João deu testemunho dele quando disse em alta voz: “Este é aquele a quem eu me referia quando disse: ‘Alguém virá depois de mim, muito mais poderoso que eu, pois existia muito antes de mim’”.
16 Sa'csi guiraanu cua'nu xcäḻnasacduxhni, yäḻracnäj detz yäḻracnäj.
16 De sua plenitude todos nós recebemos graça sobre graça.
17 Leii xten Dios biädnä toMoisés, niluxh yäḻracnäj näjza redidxlii biädnä Jesucrist.
17 Pois a lei foi dada por meio de Moisés, mas a graça e a verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 Rut chu tejdi abahuii lo Dios, xinxtebni ni yunäjpac Dios, laani basule'ni diidx xcuent Dios loonu.
18 Ninguém jamais viu a Deus, mas o Filho único, que mantém comunhão íntima com o Pai, o revelou.
19 Dee najc diidx nani gunii Juan ni rutiobnis che baxhaḻ rexpejṉ Israel rebixhojz näjza rexpejṉ guidoo ni laa levitas, biriireni guedx Jerusalén te sanabdiidxreni lo Juan, räjpreni lojni: ―¿Luj chu najclu?
19 Este foi o testemunho de João quando os líderes judeus enviaram de Jerusalém sacerdotes e levitas para lhe perguntar: “Quem é você?”.
20 Dxejcti bicäjpni lojreni, xhet bacua'tzdini lojreni, räjpni: ―Et narädi nacä Crist ni jiääd.
20 Ele respondeu com toda franqueza: “Eu não sou o Cristo”.
21 Dxejcti gunabdiidxreni lojni, räjpreni: ―¿Chuxhni'c najclu? ¿La lujni najc Elías? Räjpni: ―Dina gacäni. Räjpreni: ―¿La najclu te dade' ni gunii xtidx Dios ni cabääznu jiääd? Dxejc räjpni: ―Dina gacäni.
21 “Então quem é você?”, perguntaram eles. “É Elias?” “Não”, respondeu ele. “É o Profeta por quem temos esperado?” “Não.”
22 Räjpreni: ―¿Chuxhni'c najclu? Te chonänu diidx loj reni baxhaḻ nuure. ¿Xhi rniilu, chuxhni'c najclu?
22 “Afinal, quem é você? Precisamos de uma resposta para aqueles que nos enviaram. O que você tem a dizer de si mesmo?”
23 Räjp Juan: ―Narä nacä nani rbedxa' nez lo reyubijdz si'c ni gunii Isaías, ni gunii xtidx Dios scree: “Coḻyensa'c xnezyuj Dad.”
23 João respondeu com as palavras do profeta Isaías: “Eu sou uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor!’”.
24 Rebejṉ ni baxhaḻ redee najc reni rniireni “farisee”.
24 Então os fariseus que tinham sido enviados
25 Dxejc gunabdiidxreni stee, räjpreni lo Juan: ―¿Xhicuent rutiobnislu palga dilu gac Crist ni jiääd niclaza Elías niclaza stee niguii ni rnii xtidx Dios ni cabääznu jiääd, ä?
25 lhe perguntaram: “Se você não é o Cristo, nem Elias, nem o Profeta, que direito tem de batizar?”.
26 Dxejcti räjp Juan lojreni: ―Narä rutiobnisä con nis, niluxh galäiitu yu' tej nani ditu gumbee.
26 João lhes disse: “Eu batizo com água, mas em seu meio há alguém que vocês não reconhecem.
27 Laa dee ni siääd detzä niluxh di nungäjḻ nicla surloä cuää́ xcura'chni, sa'csi sajcruni loä.
27 Embora ele venha depois de mim, não sou digno de desamarrar as correias de sua sandália”.
28 Guiraa recosre gujc stelaad cadro laa Betábara, ni ria'n stelaad ro' gueu Jordán cadro cagutiobnis Juan.
28 Esse encontro aconteceu em Betânia, um povoado a leste do rio Jordão, onde João estava batizando.
29 Che bara yääl, bahuii Juan siääd Jesús lojni. Dxejc räjpni: ―¡Coḻhuii! Aree Xile' xten Dios nani rudzucaj xtojḻ rebeṉ guedxliuj.
29 No dia seguinte, João viu Jesus caminhando em sua direção e disse: “Vejam! É o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo!
30 Lagajc xcuent dee ni rniä cheni guniä lojtu: “Detzä siääd te niguii ni sajcru loä, sa'csi ganidli narä agac nabajṉni.”
30 Era a ele que eu me referia quando disse: ‘Um homem virá depois de mim, muito mais poderoso que eu, pois existia muito antes de mim’.
31 Luxh dina niembeäni, per biädtiobnisä con nis te guluiä lo rexpejṉ Israel chu najcni.
31 Eu não o conhecia, mas vim batizando com água para que ele fosse revelado a Israel”.
32 Guniiza Juan stee diidx xcuentni, räjpni: ―Narä bahuiä biäjt Sprit Dxan xten Dios xhaguibaa si'c te palom guzudxini yejcni.
32 Então João deu o seguinte testemunho: “Vi o Espírito Santo descer do céu na forma de uma pomba e permanecer sobre ele.
33 Dina niembeäni, per nani baxhaḻ narä gutiobnisä con nis, laani najni loä: “Cheni fiilu jiäjt Sprit Dxan xten Dios xhaguibaa si'c te palom, sudxini yejc te bejṉ, laanini najc ni gutiobnis con Sprit Dxan xten Dios.”
33 Eu não sabia quem ele era, mas, quando Deus me enviou para batizar com água, disse-me: ‘Aquele sobre o qual você vir o Espírito descer e permanecer, esse é o que batizará com o Espírito Santo’.
34 Narä abahuiä lojni, ni'cni rniliä: “Dee ni najc Xi'n Dios.”
34 Eu vi isso acontecer e, portanto, dou testemunho de que ele é o Filho de Deus”.
35 Che bara stee yääl, sugasac Juan ro'c, suganäjni tio'p rexpejṉni.
35 No dia seguinte, João estava novamente com dois de seus discípulos.
36 Bahuiini lo Jesús che sasajni, dxejc gunii Juan, räjpni: ―¡Coḻhuii! ¡Laa dee ni najc Xiil xten Dios!
36 Quando viu Jesus passar, olhou para ele e declarou: “Vejam! É o Cordeiro de Deus!”.
37 Biejn diajg guiro'p rexpejṉpac Juan diidxga, dxejc sanajlreni Jesús.
37 Ao ouvirem isso, os dois discípulos de João seguiram Jesus.
38 Che gubiré Jesús bahuiini siädnajlreni, dxejc räjpni: ―¿Xhi caguiiltu? Räjp rebejṉga: ―Mastr, ¿caro rbäjzlu?
38 Jesus olhou em volta e viu que o seguiam. “O que vocês querem?”, perguntou. Eles responderam: “Rabi (que significa ‘Mestre’), onde o senhor está hospedado?”.
39 Badzu' Jesús diidxre, räjpni: ―Coḻtaa, te fiitu. Dxejcti huijreni te bahuiireni caro rbäjzni ro'c. Biannäjrenini ro'c sa'csi agojl si'cti rcatajp gudxej.
39 “Venham e vejam”, disse ele. Eram cerca de quatro horas da tarde quando o acompanharam até o lugar onde Jesus estava hospedado, e passaram o resto do dia com ele.
40 Tej reni biejn diajgni xtidx Juan laa Andrés, bejtz Simón Pedr dxejc huinäjḻni Jesús.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois que ouviram o que João tinha dito e seguiram Jesus.
41 Ganiddoo huitiilni bejtzni, dxejc räjpni lojni: ―Abidxälnu Mesías nani sälojza Crist ni cabääznu jiääd.
41 André foi procurar seu irmão, Simão, e lhe disse: “Encontramos o Messias (isto é, o Cristo)”.
42 Sas huinänini loj Jesús. Che bahuii Jesús lojni, räjpni: ―Luj najclu Simón xi'n Jonás; sirilajlu Cefas nani sälojza Pedr.
42 Então André levou Simão para conhecer Jesus. Olhando para ele, Jesus disse: “Você é Simão, filho de João, mas será chamado Cefas (isto é, Pedro)”.
43 Bara yäälga rlajz Jesús chää nez Galilee. Dxejc bidxaagni Felipe, räjpni lojni: ―Gudanajl narä.
43 No dia seguinte, Jesus decidiu ir à Galileia. Encontrou Filipe e lhe disse: “Siga-me”.
44 Felipe siääd guedx Betsaida, guedxro ni najcza lajdx Andrés näjza Pedr.
44 Filipe era de Betsaida, cidade natal de André e Pedro.
45 Felipe bidxaag Natanael räjpni lojni: ―Abidxälnu bejṉ nani bacuaa toMoisés xcuentni lo reguijtz xten leii agujc xchej, nani bazä'tza reniguii ni gunii xtidx Dios, Jesús xi'n José ni siääd Nazare't.
45 Filipe foi procurar Natanael e lhe disse: “Encontramos aquele sobre quem Moisés, na lei, e os profetas escreveram! Seu nome é Jesus de Nazaré, filho de José”.
46 Räjp Natanael: ―¿La sajc guirii te beṉsa'c guedx Nazare't, ä? Räjp Felipe lojni: ―Gudaa, te fiilu.
46 “Nazaré!”, exclamou Natanael. “Pode vir alguma coisa boa de Nazaré?” “Venha e veja você mesmo”, respondeu Filipe.
47 Che bahuii Jesús siääd Natanael nez lojni, räjpni: ―Coḻhuii te beṉ Israelpac nani dipacni gusguee.
47 Jesus viu Natanael se aproximar e disse: “Aí está um verdadeiro filho de Israel, um homem totalmente íntegro”.
48 Räjp Natanael: ―¿Xho numbeelu narä? Badzu' Jesús diidxre lojni räjpni: ―Che gajd Felipe cueedx luj, che suga'lilu ni' te yagiigw, bahuiä lojlu.
48 “Como o senhor sabe a meu respeito?”, perguntou Natanael. Jesus respondeu: “Vi você sob a figueira antes que Filipe o chamasse”.
49 Badzu' Natanael diidxre, räjpni: ―Mastr, luj najc Xi'n Dios, luj najc Reii xten rexpeṉ Israel.
49 Então Natanael exclamou: “Rabi, o senhor é o Filho de Deus, o Rei de Israel!”.
50 Räjp Jesús lojni: ―Sa'csi rniä lojlu, “bahuiä suga'lu ni' yagiigw”, ¿ni'c rililajzlu, ä? Xhidajl cosroru suhuiilu.
50 Jesus lhe perguntou: “Você crê nisso porque eu disse que o vi sob a figueira? Você verá coisas maiores que essa”.
51 Dxejcti räjpzani: ―Rniliä́pac lojtu, suhuiitu guixal xhaguibaa, näjza rä'p riäjt rexangl Dios yejc Xi'n Dios ni gujc Niguii.
51 E acrescentou: “Eu lhes digo a verdade: vocês verão o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o Filho do Homem”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.