Mateus 9
Tabaa Zapotec NT & Psalms (ZAT_WBT) vs NTLH
1 Nadxa Jesús guxú'e̱ tu lu da dxedá lawe' nísadau', na' gulague̱' xechalá'a nísadau', na' bezrine̱' lázrequeze̱'.
1 Jesus entrou num barco, voltou para o lado oeste do lago e chegou à sua cidade .
2 Na' bedajlegu'e̱ tu benne' biu lau Le̱', zaj zua zri ni'a ne̱'e̱, zaj naxrúe̱' benne' na' tu lu ta'a blaga'. Gate ble'e Jesús ca dxeléajle̱'e̱ chee̱', na' gunné̱', dxe̱'e̱ benne' we̱': ―Be̱n dipa lazru', zrí'ina'dau'. Dul-la chiu' dxunite lawa'.
2 Então algumas pessoas trouxeram um paralítico deitado numa cama. Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
3 Nadxa bal-la benne' dxuluxuzájle̱'e̱ da nadxixruj bea Dios gulenné̱' lu xichaj lázrdawe̱': “Benne' nigá dxucá'ana dítaje̱' Dios nen xrtizre̱'.”
3 Aí alguns mestres da Lei começaram a pensar: — Este homem está
4 Lawe' da neze Jesús ca gulenné̱' lu xichaj lázrdawe̱', na' dxe̱'e̱ benne' ca', gunné̱': ―¿Bizr chee̱ na' dxennale caní lu xichaj lázrdaule?
4 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
5 ¿Bízrala da quebe nácadxa ste̱be guna'? ¿Nnia': “Dul-la chiu' ba bnite lawa'”, u che nnia': “Bexasa, guzá?”
5 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
6 Chee̱ le̱ na' gulé'eda' le'e neda', Benne' Gulje̱' Bénneache, napa' xel-la' dxenná bea lu xe̱zr la xu nigá gunite lawa' dul-la. Nadxa dxe̱'e̱ benne' zaj zua zri ni'a ne̱'e̱, gunné̱': ―Bexasa. Becá'a ta'a chiu'. Bexíaj lizru'.
6 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
7 Bénnea' zaj zua zri ni'a ne̱'e̱ bexase̱', na' zexíajte̱' lizre̱'.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 Gate belelé'e bénneache da nigá, na' belezrebe̱', ne belúe lá'ane̱' Dios lawe' ba bnézruje̱' xel-la' waca caní chee̱ bénneache.
8 Quando o povo viu isso, ficou com medo e louvou a Deus por dar esse poder a seres humanos.
9 Ca bezá Jesús na', na' blé'ene̱' tu benne' biu le̱' Mateo, dxe'e̱ lataj naga dxuchízruje̱' waláz chee̱ xe̱zre Roma, na' dxe̱'e̱ le̱', gunné̱': 6 ―Be̱n neda' tuze. Nadxa Mateo nigá guxase̱' zéajle̱ne̱' Jesús.
9 Jesus saiu dali e, no caminho, viu um cobrador de impostos, chamado Mateus, sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse: Mateus se levantou e foi com ele.
10 Gate na' dxe' Jesús dxawe̱' xeta lizre Mateo nigá, benne' zante̱ wechizruj, ne benne' dul-la belezrine̱', ne gulebé'queze̱' dxelawe̱' cuita Jesús, ne benne' ca' dxusé̱dene̱'.
10 Mais tarde, enquanto Jesus estava jantando na casa de Mateus, muitos cobradores de impostos e outras pessoas de má fama chegaram e sentaram-se à mesa com Jesus e os seus discípulos.
11 Benne' xudau' fariseo ca', gate belelé'ene̱' da nigá, dxelé̱'e̱ benne' ca' dxuse̱de Jesús, gulenné̱': ―¿Bizr chee̱ na' Benne' dxusédene̱' le'e dxágule̱ne̱' benne' wechizruj ca', ne benne' we̱n da zrinnaj ca'?
11 Alguns fariseus viram isso e perguntaram aos discípulos: — Por que é que o mestre de vocês come com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
12 Jesús benne̱' da nigá, na' dxe̱'e̱ benne' ca', gunné̱': ―Quebe dxelechine benne' chawe' nu benne' dxexune̱' bénneache. Benne' we̱' dxelechínene̱' le̱'.
12 Jesus ouviu a pergunta e respondeu:
13 Le chjaca, le cheajse̱de ca da dxenná da naxúaj na lu xiche chee̱ Dios, dxenné̱': “Neda' dxaca lazra' xexache lázrele le sa' ljwézrele, quegá gútele be̱ xíxre'du ca' lu cugu chia'.” Bla' neda', quegá chee̱ guláwizra' benne' xrlátaje. Dxuláwizra' benne' dul-la chee̱ xelexebí'i lazre̱'.
13 Vão e procurem entender o que quer dizer este trecho das
14 Nadxa belezrín lau Jesús benne' ca' dxeledále̱ne̱' Juan, bénnea' dxuchúe̱' bénneache nisa, na' gulenábene̱' Le̱': ―¿Bizr chee̱ na' quebe dxelún gubasa benne' dxusé̱denu' Lue', ca dxuntu' netu', ne ca dxelún benne' xudau' fariseo ca'? Tu dxúnzquezentu' gubasa.
14 Então os discípulos de João Batista chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Por que é que nós e os
15 Na' Jesús dxe̱'e̱ benne' ca', gunné̱': ―¿Ájala chee̱ na' xelezúa ba xácheze benne' zaj zue̱' laní chee̱ wechaga na' dxácate̱ zua benne' wechaga na' nen le̱'? Wazrín zra gate dua benne' wechaga na'. Nadxa xelúnqueze̱' gubasa.
15 Jesus respondeu:
16 ’Quegá nu dxudá tu ladxe' cube le̱'e̱ tu zra lánadxu gula, lawe' da gate cheajxedxé' da cube na', ne xrube xu na da gula na', na' dxézadxa da gula na'.
16 — Ninguém usa um retalho de pano novo para remendar uma roupa velha; pois o remendo novo encolhe e rasga a roupa velha, aumentando o buraco.
17 Cá'anqueze quebe nu benne' que̱'e̱ xrise uva wal-la cube lu bzude xide gula lawe' da che ca'an gune̱', gate cue' chi'i xrise uva wal-la, na' dxeza bzude xide na', na' xelebía xi' xrise uva wal-la na', ne bzude xide na'. Chee̱ le̱ na' dxal-la' ca'adxu xrise uva wal-la cube lu bzude xide cube. Che ca'an gundxu, xelegá'ana chawe' dxúpate̱ na. Bchalaj Jesús da caní ca naca chee̱ benne' ca' dxelezí' lu ne̱'e̱ xrtizre̱'.
17 Ninguém põe vinho novo em
18 Dxácate̱ na' dxuchalaj Jesús da nigá, na' bzrin tu benne' xíchaje̱ chee̱ benne' judío ca', na' bzu zribe̱' lau Jesús, dxenné̱': ―Bi nu'ula chia' za gútete̱be'. Che Lue' xidu' ne guzé̱ na'u le̱be', wexaca banbe'.
18 Enquanto Jesus estava falando ao povo, um chefe religioso chegou perto dele, ajoelhou-se e disse: — A minha filha morreu agora mesmo! Venha e ponha as mãos sobre ela para que viva de novo.
19 Na' guxasa Jesús, guxíajle̱ne̱' le̱' nen benne' ca' dxusé̱dene̱'.
19 Então Jesus foi com ele, e os seus discípulos também foram.
20 Nadxa bzrin tu nu'ula we̱' cúzrula Jesús, ba naca chazrinnu iza dxé'ene̱' tu we̱' dxaque dxen, na' xeajté̱'e̱ zra lana Jesús.
20 Certa mulher, que fazia doze anos que estava com uma hemorragia, veio por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele.
21 Dxenné̱' lu xichaj lázrdawe̱': “Che cheajtaza' zra lane̱', na' xexaca'.”
21 Pois ela pensava assim: “Se eu apenas tocar na capa dele, ficarei curada.”
22 Jesús guxéchaje̱', guné̱'e̱ nu'ula', na' dxe̱'e̱ le̱': ―Be̱n dipa lazru', zrí'ina'dau'. Bache bexacu' lawe' da dxéajle̱'u chia'. La bexácate̱ nu'ula na'.
22 Jesus virou, viu a mulher e disse: E naquele momento a mulher ficou curada.
23 Gate na' bzrin Jesús lizre benne' xíchaje̱ chee̱ benne' judío ca', na' blé'ene̱' zaj zra' benne' wil-la xulucache̱' bi nu'ula na', ne benne' zaj zre̱'e̱ dxelune̱' zralaj.
23 Depois Jesus foi para a casa do chefe religioso. Quando viu os que tocavam música fúnebre e viu a multidão numa confusão geral,
24 Gunná Jesús, dxe̱'e̱ benne' ca': ―Le xedxúaj nigá. Quegá nate bi nú'uladau' nigá. Dxásezebe'. Na' buluzrizre̱' chee̱'.
24 disse: Então começaram a caçoar dele.
25 Gudé bebéaje̱' benne' ca', na' guxú'u Jesús, ne bé̱xrue̱' na' bi nu'ula na', na' guxásabe'.
25 Logo que a multidão saiu, Jesus entrou no quarto em que a menina estava, pegou-a pela mão, e ela se levantou.
26 Du ca naca xe̱zre ca' bzriluj dizra' chee̱ da be̱n Jesús.
26 E a notícia a respeito disso se espalhou por toda aquela região.
27 Ca bedxúaj Jesús na', na' chupa benne' xjaque̱' cuzru Le̱', dxelenné̱' zizraj: ―Bexache lazre' netu', Lue', Zri'ine David.
27 Jesus saiu daquele lugar, e no caminho dois cegos começaram a segui-lo, gritando: —
28 Ca guxú'u Jesús lu xu'u naga zúaqueze̱', na' benne' la chul-la caní gulebigue̱' lau Le̱', na' Jesús guzre̱' benne' ca': ―¿Dxéajle̱le wazéqueda' xexuna' le'e? Na' gulé̱'e̱ Le̱': ―Awe', Xran.
28 Assim que Jesus entrou em casa, os cegos chegaram perto dele. Então ele perguntou: — Sim, senhor! Nós cremos! — responderam eles.
29 Nadxa Jesús gudane̱' xiaj lau benne' ca', dxenné̱': ―Gaca chee̱le ca dxéajle̱le.
29 Jesus tocou nos olhos deles e disse:
30 Belexaca xiaj lawe̱'. Nadxa Jesús gunné̱ xuene̱' benne' ca', gunné̱': ―Le guxúe xanne' chee̱ quebe nu neze da nigá.
30 E os olhos deles ficaram curados. Aí Jesus ordenou com severidade:
31 Gate beledxúaje̱', na' buluchálaje̱' du ca naca xe̱zre ca' ca da be̱n Jesús chee̱'.
31 Porém eles foram embora e espalharam as notícias a respeito de Jesus por toda aquela região.
32 Ca bezá' Jesús nen benne' ca', na' belezrín bal-la benne' zaj naché̱'e̱ tu benne' biu quebe dxaca nnie̱', benne' xu'e̱ be' xriwe̱'.
32 Quando eles foram embora, algumas pessoas levaram a Jesus um homem que não podia falar porque estava dominado por um demônio.
33 Cáte̱ze bebéaj Jesús be' xriwe̱' nigá, na' benne' quebe dxaca nnie̱' bezú lawe̱' dxuchálaje̱'. Na' benne' ca' belexebánele̱'e̱, dxelenné̱': ―Cabata' ne lé'edxu gaca caní ládujla benne' Israel ca'.
33 Logo que o demônio foi expulso, o homem começou a falar. Todos ficaram admirados e afirmavam: — Nunca vimos em Israel uma coisa assim!
34 Benne' xudau' fariseo ca' gulenné̱': ―Benne' nigá dxebéaje̱' be' xriwe̱', dxuchínene̱' xel-la' waca chee̱ da xriwe̱', da na' dxenná be'e na be' xriwe̱' ca'.
34 Mas os fariseus diziam: — O chefe dos demônios é quem dá a esse homem poder para expulsar demônios.
35 Gudé Jesús tu tu xe̱zre zren, ne tu tu xé̱zredau', dxusé̱dene̱' benne' ca' lu xu'u ca' naga dxulucá'ana szrene̱' Dios tu tu lataj ca'. Gulu'e̱ lban chee̱ dizra' chawe' ca nna bea Dios, ne bexunte̱' bénneache zaj nape̱' tu tu cue' xízrawe̱' ca da dxelezaque̱'.
35 Jesus andava visitando todas as cidades e povoados. Ele ensinava nas sinagogas , anunciava a boa notícia sobre o Reino e curava todo tipo de enfermidades e doenças graves das pessoas.
36 Gate ble'e Jesús bénneache ca', na' bexache lazre̱' le̱' lawe' da zaj zre̱'e̱ xácheze̱', ne dxelecuán lazre̱'. Zaj naque̱' ca zrila' ca' quebe zua benne' guxúe̱'-ba'.
36 Quando Jesus viu a multidão, ficou com muita pena daquela gente porque eles estavam aflitos e abandonados, como ovelhas sem pastor.
37 Nadxa guzre̱' benne' ca' dxusé̱dene̱': ―Da li, da zrente̱ de̱ da lápadxu, na' bábaze benne' we̱n zrin zaj zre̱'e̱.
37 Então disse aos discípulos:
38 Chee̱ le̱ na' le naba lau Xrana lina nigá, sel-le̱' benne' we̱n zrin xelelape̱' lina chee̱'.
38 Peçam ao dono da plantação que mande mais trabalhadores para fazerem a colheita.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.