Romanos 2

Ocotlán Zapotec (ZAC_SIM) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Por ni rniaꞌa lu të, nápël faltë lë́ꞌël narunë juzguë saꞌl, cualquier de lëꞌë të. Quëhúnël juzguë stubi saꞌl por lo quë narunë saꞌl, perë quëhúnël condenar mizmë lë́ꞌël purquë quëhúnël mizmë cusë.
1 Talvez você pense que pode condenar esses indivíduos, mas é igual a eles e não tem desculpa! Quando diz que eles deveriam ser castigados, condena a si mesmo, porque você, que julga os outros, pratica as mesmas coisas.
2 Pues nanë́ hiaꞌa de quë Dios quëhunë më juzguë tubldí tubldí iurë quëhunë më condenar ra naquëhunë ra duldë.
2 E sabemos que Deus, em sua justiça, castigará todos que praticam tais coisas.
3 Lë́ꞌël quëhúnël juzguë stubi saꞌl perë quëhúnël ra cusë mal igual cumë runë saꞌl. ¿Pë rúnël llgabë zúnël gan guëcaꞌchilul lu condenación shtë Dios?
3 Uma vez que você julga outros por fazerem essas coisas, o que o leva a pensar que evitará o julgamento de Deus ao agir da mesma forma?
4 ¿Gu rúnël desprëci de quë quëhunë më zihani favurë parë lë́ꞌël, de quë na më pacënci? ¿Pë adë rdë́ꞌëdiꞌil cuendë de quë adë quëhunë më juzguë lë́ꞌël lueguë lueguë? të parë gunë nadzë́ꞌël mudë nanabánil.
4 Não percebe quanto ele é bondoso, tolerante e paciente com você? Não vê que essas manifestações da bondade de Deus visam levá-lo ao arrependimento?
5 Perë lë́ꞌël naguëdchi ldúꞌul, adë në́diꞌil guëabrí ldúꞌul con Dios. Por ni quëgdchíꞌbël guë́quël más cashtigu dushë parë mizmë lë́ꞌël iurë gunë më juzguë grë mieti lu juici. Dzë ni gunë më juzguë tubldí parë guëluaꞌa mieti na më justë; runë më juzguë manërë tubldí.
5 Mas, por causa de seu coração rebelde, você se recusa a abandonar o pecado, acumulando ira sobre si mesmo. Pois o dia da ira se aproxima, quando o justo juízo de Deus se revelará.
6 Quilli më cadë tubi mieti narunë tucarë según nabëꞌnë mieti.
6 Ele julgará cada um de acordo com seus atos.
7 Guëneꞌe më vidë sin fin parë ra naná pacënci nu rianaldë rall tëchi cusë zaꞌquë, ra naquëreldë sulë parë gunë rall honrar lëꞌë më, ra narianaldë tëchi cusë narialúdiꞌi.
7 Dará vida eterna àqueles que, persistindo em fazer o bem, buscam glória, honra e imortalidade.
8 Perë parë ra narunë cumplir deseo mal nananú laꞌni lduꞌu rall, ra nanë́diꞌi guëzuꞌbë diaguë shtiꞌdzë më, sino más rëuuꞌ lduꞌu rall maldá, gunë më cashtigu lëꞌë mënë ni; guëdchiꞌbë më cusë dushë guëc rall.
8 Mas derramará ira e indignação sobre os que vivem para si mesmos, que se recusam a obedecer à verdade e preferem entregar-se a uma vida de perversidade.
9 Runë tucarë sufrimientë dushë nu galriá lduꞌu parë grë ra natsaglaꞌguë quëhunë duldë, primërë lugar parë ra më israelitë, nu zac parë ra më nanádiꞌi më israelitë.
9 A todos que praticam o mal, ele trará aflição e calamidade: primeiro para os judeus, e também para os gentios.
10 Perë gunë më honrar; gunë më alabar; cuedchí lduꞌu grë ra narianaldë tëchi ra cusë zaꞌquë, primërë lugar parë ra më israelitë nu zac parë ra mënë nanádiꞌi më israelitë.
10 Mas, a todos que fazem o bem, ele dará glória, honra e paz: primeiro para os judeus, e também para os gentios.
11 Dios runë tratë igual con grë mieti.
11 Pois Deus não age com favoritismo.
12 Grë́tëꞌ ra naquëhunë duldë aunquë guënë́diꞌi rall lëy shtë Moisés, grë́tëꞌ ra mënë ni gac condenar rall sin quë rúnëdiꞌi cuendë lo quë rniꞌi lëy. Perë grë ra nananë́ lëy shtë Moisés nu runë ra mënë ni duldë, gac rall juzguë según narniꞌi mizmë lëy.
12 Assim, todos os que pecarem, mesmo não tendo a lei escrita de Deus, serão destruídos. E todos os que pecarem estando sob a lei de Deus, de acordo com essa lei serão julgados.
13 ¿Chu nazaꞌquë lu Dios? Pues sulë el quë narunë cumplir lo quë narniꞌi shtiꞌdzë më, lë́dëdiꞌi el quë narini shtiꞌdzë më perë rúnëdiꞌill cumplirin.
13 Pois o simples ato de ouvir a lei não nos torna justos diante de Deus, mas sim a obediência à lei é que nos torna justos aos olhos dele.
14 Hashtë ra nanádiꞌi më israelitë, nápëdiꞌi rall lëy shtë Moisés, perë quëhunë rall cumplir lo quë narniꞌi lëy sulë purquë laꞌni lduꞌu rall nanú tubi lëy nazeꞌdë de Dios; lëy ni rluaꞌa pë na mal nu pë na zaꞌquë. Por ni napë ra mënë ni tubi lëy narunë juzguë lëꞌë rall; mizmë lëꞌë rall napë rall lëy narniꞌi naná zaꞌquë u lo quë naná mal.
14 Até mesmo os gentios, que não têm a lei escrita, quando obedecem a ela instintivamente, mostram que conhecem a lei, mesmo não a tendo.
15 Mizmë mënë ni rluaꞌa por conductë shtë rall, lëꞌë lëy naná escritë laꞌni lduꞌu rall. Prupi shgabë rall na testigu na verdá ndëꞌë. Mizmë shgabë rall quëhunë acusar lëꞌë rall u guëlahin lëꞌë rall.
15 Demonstram que a lei está gravada em seu coração, pois sua consciência e seus pensamentos os acusam ou lhes dizem que estão agindo corretamente.
16 Dzë nagunë Dios juzguë grë cusë naquëhunë mënë nagaꞌchi, gunë mëhin por Jesucristo tal ziquë ruadiꞌdza dizaꞌquë lu ra mënë.
16 Isso se confirmará no dia em que Deus julgar os segredos de cada um por meio de Cristo Jesus, de acordo com as boas-novas que anuncio.
17 Perë lë́ꞌël rníꞌil nal më israelitë, nu rniꞌi ldúꞌul tubldí na shcuéndël lu Dios purquë nápël lëy shtë Moisés, nu runë nadchínil de quë nal shmënë Dios.
17 Você, que se diz judeu, se apoia na lei de Deus e se orgulha de seu relacionamento especial com ele.
18 Bësëꞌdë të lëy shtë më nu rac bëꞌa të pë naná mal. Nanë́ të lo quë narac shtuꞌu Dios.
18 Conhece a vontade de Deus: sabe o que é certo, porque foi instruído em sua lei.
19 Rialdí ldúꞌul ráquël guëluáꞌal tubi nariasë́diꞌi shnezë Dios. Rniꞌi ldúꞌul nal tubi llni parë ra naquëreldë lu nacahi.
19 Está convencido de que é guia para os cegos e luz para os que estão perdidos na escuridão.
20 Rniꞌi ldúꞌul nal mësë, de quë ráquël guëluáꞌal ra narac bë́ꞌadiꞌi nu ra naguënë́diꞌi shtiꞌdzë Dios. Zni rníꞌil purquë nápël lëy naná zaꞌquë; nahin tubi muestrë grë verdá shtë Dios.
20 Considera-se capaz de instruir os ignorantes e ensinar os caminhos de Deus às crianças. Está certo de que a lei de Deus lhe dá pleno conhecimento e verdade.
21 Si talë lë́ꞌël quëgluáꞌal stubi mënë ¿pëzielú adë rluáꞌadiꞌil el mizmë lë́ꞌël? Si talë rluáꞌal saꞌl adë nazaꞌquë cuánëll ¿pëzielú rbaaꞌnël?
21 Pois bem, se você ensina a outros, por que não ensina a si mesmo? Diz a outros que não roubem, mas você mesmo rouba?
22 Si talë mizmë lë́ꞌël rluáꞌal saꞌl adë quënúdiꞌi tseꞌlë saꞌll ¿pëzielú rquënul tseꞌlë mënë? Si talë mizmë lë́ꞌël rna túshël lu ra figurë naruntsaꞌu mënë të gunë rall adorar ¿pëzielú rbaaꞌnël lo quë nanú laꞌni iáduꞌu?
22 Afirma que é errado cometer adultério, mas você mesmo adultera? Condena a idolatria, mas rouba objetos dos templos?
23 Nalë́ nadchínil por lëy shtë Dios. Rníꞌil nal më zaꞌquë purquë nápël lëy, perë quëhúnëruꞌul desprëci Dios purquë adë quëhúnëdiꞌil cumplir lo quë narniꞌi lëy.
23 Você, que tanto se orgulha de conhecer a lei, desonra a Deus, desobedecendo à lei?
24 Por causë shtënë të, ra mënë nanádiꞌi më israelitë, cagniꞌi rall cuntrë Dios. Zni naescritë laꞌni Sagradas Escrituras.
24 Não é de admirar que as Escrituras digam: “Os gentios blasfemam o nome de Deus por causa de vocês”.
25 Na verdá custumbrë shtë narchuguë partë cuerpë shtë ngulëꞌnë, napë valurë si talë quëhúnël cumplir lëy shtë Dios, perë si talë adë rzuꞌbë diáguëdiꞌil grë puntë shtë lëy, iurní nal igual ziquë ra më nanádiꞌi israelitë.
25 A prática judaica da circuncisão só tem valor se você obedece à lei de Deus. Mas se você, que é circuncidado, não obedece à lei de Deus, não é diferente de um gentio incircuncidado.
26 Nu grë ra nadë gúquëdiꞌi circuncidar, perë quëhunë rall cumplir lo quë naná escritë laꞌni lëy, na rall lu Dios ziquë mënë nabëꞌnë cumplir custumbrë rëꞌ.
26 E, se os incircuncidados obedecerem à lei de Deus, acaso não serão também considerados circuncidados?
27 ¿Pë adë rdë́ꞌëdiꞌi të cuendë de quë ra nanádiꞌi më israelitë perë quëhunë rall cumplir lo quë narniꞌi lëy, vidë shtë rall nahin mejurë quë vidë shtë të? Gunë rall juzguë lëꞌë të nanapë lëy nu custumbrë shtë circuncidar perë adë rzuꞌbë diáguëdiꞌi të mandamientë shtë lëy.
27 De fato, os gentios incircuncidados que cumprem a lei de Deus condenarão você, judeu, que é circuncidado e tem a lei de Deus, mas não obedece a ela.
28 Tubi israelitë verdadërë na el quë nabëzunë́ Dios ldúꞌull, lë́dëdiꞌi el quë nanapë sëñi shtë circuncidar. Parë gáquël shmënë Dios, nádiꞌin por fuërë shtë nguiu sino runë tratë shcuendë almë shtë mieti, cusë dentrë lduꞌu nguiu.
28 Pois ser judeu exteriormente ou ser circuncidado não torna ninguém judeu de fato.
29 Adë gáquëdiꞌi hiaꞌa shmënë më por guëzuꞌbë diágaꞌa lëy, sino gácaꞌa shmënë më por Espíritu Santo. Pues el quë naná limpi lu Dios, nápëll hunurë shtë Dios, lëdë niáꞌasëdiꞌi hunurë shtë saꞌ nguiu.
29 Judeu verdadeiro é quem o é no íntimo, e circuncisão verdadeira é a do coração, feita pelo Espírito, e não pela letra da lei, recebendo assim a aprovação de Deus, e não das pessoas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.