Marcos 15
Ocotlán Zapotec (ZAC_SIM) vs NVT
1 Iurë brëgueꞌlë, bëdëá ra jëfë shtë bëshuzi nu ra mësë narluaꞌa lëy nu ra mëgulë narunë juzguë. Bëꞌnë rall tomar tubi acuerdë. Bëldiꞌbi rall lëꞌë Jesús. Biaꞌa rall lëꞌë më lu Pilato.
1 De manhã bem cedo, os principais sacerdotes, os líderes do povo e os mestres da lei — todo o alto conselho — se reuniram para discutir o que fariam em seguida. Então amarraram Jesus, o levaram e o entregaram a Pilatos.
2 Pilato gunaꞌbë díꞌdzëll lu më: ―¿Guldil nal rëy shtë ra israelitë? Bëquebi më: ―Mizmë lë́ꞌël guníꞌil diꞌdzë ni.
2 Pilatos lhe perguntou: “Você é o rei dos judeus?”. Jesus respondeu: “É como você diz”.
3 Ra jëfë shtë ra bëshuzi nalë́ bëꞌnë rall acusar lëꞌë më.
3 Os principais sacerdotes o acusaram de vários crimes,
4 Stubi vueltë gunaꞌbë diꞌdzë Pilato lu më: ―¿Pëguëaꞌ adë pë rníꞌil? Blac cusë quëgdchiꞌbë rall cuntrë lë́ꞌël.
4 e Pilatos perguntou: “Você não vai responder? O que diz de todas essas acusações?”.
5 Perë Jesús dchisë bëáꞌniꞌ, nu nalë́ guasë́ lduꞌu Pilato.
5 Mas, para surpresa de Pilatos, Jesus não disse coisa alguma.
6 Durantë dzë shtë laní napë Pilato custumbrë guëldáꞌall tubi prësi, el quë narac shtuꞌu mënë guëruꞌu librë.
6 A cada ano, durante a festa da Páscoa, era costume libertar um prisioneiro, qualquer um que a multidão escolhesse.
7 Lachiguiꞌbë nanú tubi prësi nalë Barrabás. Lë́ꞌëll con ra saꞌll lachiguiꞌbë, gudini rall mënë iurë bëdzatsu rall cuntrë gubiernë.
7 Um dos prisioneiros era Barrabás, um revolucionário que havia cometido assassinato durante uma revolta.
8 Bidë mënë lu Pilato të guënaꞌbë rall gunë Pilato ziquë custumbrë shtë́nëll.
8 A multidão foi a Pilatos e pediu que ele libertasse um prisioneiro, como de costume.
9 Gunaꞌbë diꞌdzë Pilato lu ra mënë ni: ―¿Guadë narac shtuꞌu të guëdëꞌa libertá, Jesús naná rëy shtë të?
9 Pilatos perguntou: “Querem que eu solte o ‘rei dos judeus’?”.
10 Guc bëꞌa Pilato por mbidi ra jëfë shtë ra bëshuzi bëꞌnë rall intriegu lëꞌë Jesús.
10 (Pois havia percebido que os principais sacerdotes tinham prendido Jesus por inveja.)
11 Perë ra jëfë shtë bëshuzi bëtsatsu rall ra mënë parë guënaꞌbë rall guëdëꞌë Pilato libertá Barrabás.
11 Nesse momento, os principais sacerdotes instigaram a multidão a pedir a libertação de Barrabás em vez de Jesus.
12 Iurní Pilato gunaꞌbë diꞌdzë lu rall stubi vueltë: ―¿Perë pë rac shtuꞌu të guna con Jesús? el quë narniꞌi të: “Rëy shtë naciuni Israel”.
12 Pilatos lhes perguntou: “Então o que farei com este homem que vocês chamam de ‘rei dos judeus’?”.
13 Iurní gurushtiá rall fuertë; guniꞌi rall: ―Gati nguiu rëꞌ lu cruz.
13 “Crucifique-o!”, gritou a multidão.
14 Pilato guniꞌi: ―¿Pëllë mal bë́ꞌnëll? Perë lëꞌë rall más fuertë gurushtiá rall lu Pilato. Guniꞌi rall: ―Gati nguiu rëꞌ. Gátill; gátill.
14 “Por quê?”, quis saber Pilatos. “Que crime ele cometeu?” Mas a multidão gritou ainda mais alto: “Crucifique-o!”.
15 Pilato guc shtúꞌull guëáꞌnëll bien con ra mënë; bëdë́ꞌëll libertá Barrabás. Despuësë de bëdëꞌë ra suldadë galnë́ shtë chicuti lëꞌë më, bëꞌnë Pilato intriegu lëꞌë më të parë guëquëꞌë rall Jesús lu cruz.
15 Para acalmar a multidão, Pilatos lhes soltou Barrabás. Então, depois de mandar açoitar Jesus, entregou-o aos soldados romanos para que fosse crucificado.
16 Iurní ra suldadë biaꞌa rall Jesús parë rualdëaꞌ shtë palaci. Lugar ni lë Pretorio. Bëdëá grë ra suldadë.
16 Os soldados levaram Jesus para o palácio do governador (lugar conhecido como Pretório) e chamaram todo o regimento.
17 Bëgacu rall lëꞌë më tubi lari color guindë. Bëntsaꞌu rall tubi corunë guitsë; gulú rallin guëc më.
17 Vestiram Jesus com um manto vermelho, teceram uma coroa de espinhos e a colocaram em sua cabeça.
18 Guzublú bëꞌnë rall saludar lëꞌë më de burnë. Guniꞌi rall: ―Guëbani Rëy shtë mënë israelitë.
18 Então o saudavam, zombando: “Salve, rei dos judeus!”.
19 Bëdëꞌë rall galnë́ guëc më con hiaguë. Bëchiꞌbë shënë rall lu më; bëzullibi rall lu më; bëꞌnë rall rëspëti lëꞌë më ziquë burnë.
19 Batiam em sua cabeça com uma vara, cuspiam nele e ajoelhavam-se, fingindo adorá-lo.
20 Despuësë de ni, bëdchisú rall lari guindë nanacu më të parë bëgacu rall shabë më stubi vueltë. Lueguë biaꞌa rall lë́ꞌiꞌ fuërë ruaꞌ guëꞌdchi të gunë rall crucificar lëꞌë më.
20 Quando se cansaram de zombar dele, tiraram o manto vermelho e o vestiram com suas roupas. Então o levaram para ser crucificado.
21 Ziadëdë tubi nguiu nezë; lëll Simón. Guall lachi perë hia zeꞌdë guëdchínill guëꞌdchi. Simón nall shtadë Alejandro nu Rufo. Bëꞌnë ra suldadë punërë lëꞌë Simón të guáꞌall cruz shtë Jesús.
21 Um homem chamado Simão, de Cirene, passava ali naquele momento, vindo do campo. Os soldados o obrigaram a carregar a cruz. (Simão era pai de Alexandre e Rufo.)
22 Biaꞌa rall lëꞌë Jesús tubi lugar nalë Gólgota, narunë cuntienë Lugar shtë Calavera.
22 Levaram Jesus a um lugar chamado Gólgota (que quer dizer “Lugar da Caveira”).
23 Bëdëꞌë rall vini nanutsë mirra perë lëꞌë më adë biiꞌdiꞌi mëhin.
23 Ofereceram-lhe vinho misturado com mirra, mas ele recusou.
24 Iurní bëꞌnë rall crucificar lëꞌë më, nu ra suldadë gudchitë rall dado nia guadë nagunë gan shabë më. Mudë ni gudiꞌdzë rall shabë më.
24 Então os soldados o pregaram na cruz. Depois, dividiram as roupas dele e tiraram sortes para decidir quem ficava com cada peça.
25 Rquë guëꞌë rsili bëꞌnë rall crucificar lëꞌë më.
25 Eram nove horas da manhã quando o crucificaram.
26 Nu bëquëꞌë rall tubi letrërë guëc cruz naná causë shtë më; rniꞌin: “Rëy shtë naciuni Israel”.
26 Uma tabuleta anunciava a acusação feita contra ele: “O Rei dos Judeus”.
27 Nu bëquëꞌë rall chupë ngubaꞌnë lu cruz; túbill ladë ldi, stúbill ladë rubësë. [
27 Dois criminosos foram crucificados com ele, um à sua direita e outro à sua esquerda.
28 Zni guc cumplir Sagradas Escrituras narniꞌi: “Bëꞌnë rall tratar lëꞌë më ziquë ngubaꞌnë”.]
28 Assim, cumpriram-se as Escrituras que diziam: “Ele foi contado entre os rebeldes”.
29 Grë mënë nardëdë lugar ni, bëꞌnë rall burnë; rniꞌbi guëc rall lu më; guniꞌi rall: ―Ja, lë́ꞌël rníꞌil, guëcuel iáduꞌu ruꞌbë nu dzë tsunë guëabrí guëzáꞌalin stubi.
29 O povo que passava por ali gritava insultos e sacudia a cabeça em zombaria. “Olhe só!”, gritavam. “Você disse que destruiria o templo e o reconstruiria em três dias.
30 Bieti lu cruz; bëꞌnë salvar mizmë lë́ꞌël.
30 Pois bem, salve a si mesmo e desça da cruz!”
31 Nu ra principal bëshuzi nu ra mësë shtë lëy, bëꞌnë rall burnë; guniꞌi lu saꞌ rall: ―Bë́ꞌnëll salvar stubi mënë perë el mizmë lë́ꞌëll adë gúnëdiꞌill gan gúnëll salvar lë́ꞌëll. Guníꞌill nall Cristo.
31 Os principais sacerdotes e os mestres da lei também zombavam de Jesus. “Salvou os outros, mas não pode salvar a si mesmo!”, diziam.
32 Si talë nall Rëy shtë më israelitë, pues guëldáguëll lë́ꞌëll lu cruz të guëná hiaꞌa, iurní tsaldí lduꞌu hiaꞌa shtíꞌdzëll. Nu ra mënë mal naguc crucificar con lëꞌë më bëꞌnë rall burnë lëꞌë më.
32 “Que esse Cristo, o rei de Israel, desça da cruz agora mesmo para que vejamos e creiamos nele!” Até os homens crucificados com Jesus o insultavam.
33 Iurë bëgaꞌa rquë chiꞌbë chupë, bëcahi guëdubi guë́ꞌdchiliu hashtë rquë tsunë guadzeꞌ.
33 Ao meio-dia, desceu sobre toda a terra uma escuridão que durou três horas.
34 Mizmë iurë rquë tsunë, fuertë guniꞌi më: ―Eloi, Eloi, lama sabactani. (Diꞌdzë ni runë cuntienë: Dios mio, Dios mio, ¿pëguëaꞌ bësáꞌnël na?)
34 Por volta das três da tarde, Jesus clamou em alta voz: “ Eloí, Eloí, lamá sabactâni? ”, que quer dizer: “Meu Deus, meu Deus, por que me abandonaste?”.
35 Bëldá ra nguiu nazú guëllaꞌ lu cruz bini rall pë guniꞌi më. Repi rall lu saꞌ rall: ―Guná; lëꞌë nguiu rëꞌ cagnáꞌbëll Elías.
35 Alguns dos que estavam ali, ouvindo isso, disseram: “Ele está chamando Elias”.
36 Lueguë tubi nazugaꞌa ndë guagllúꞌnëll; guagllíꞌill tubi spongë. Bëgáꞌdzëllin con vini hiꞌ. Iurní bëzúꞌbëll spongë guëc varë të parë gu më vini. Guníꞌill lu saꞌll: ―Cha bézaꞌa, guëná hiaꞌa nia zidë Elías të parë guësiétiꞌ lë́ꞌëll lu cruz.
36 Um deles correu, ensopou uma esponja com vinagre e a ergueu num caniço para que ele bebesse. “Esperem!”, disse ele. “Vamos ver se Elias vem tirá-lo daí.”
37 Iurní guniꞌi më fuertë; guti më.
37 Então Jesus clamou em alta voz e deu o último suspiro.
38 Mizmë iurë ni lëꞌë cortinë laꞌni iáduꞌu gureꞌzin; guc chupë ldëhin dizdë guiaꞌa hashtë guetë.
38 A cortina do santuário do templo se rasgou em duas partes, de cima até embaixo.
39 Tubi capitán naná rnibëꞌa tubi gahiuꞌa suldadë, zull frentë lu cruz; gunall iurë naguti më. Guníꞌill: ―De verdá nguiu rëꞌ náhiꞌ shini Dios.
39 Quando o oficial romano que estava diante dele viu como ele havia morrido, exclamou: “Este homem era verdadeiramente o Filho de Deus!”.
40 También zugaꞌa ngaꞌli bëldá ra naꞌa. Cagbiꞌa rall de zitu. Ladi rall zugaꞌa María Magdalena nu Salomé nu stubi María naná shniꞌa José nu Jacobo. Jacobo nápëll menor edá.
40 Algumas mulheres observavam de longe. Entre elas estavam Maria Madalena, Maria, mãe de Tiago, o mais jovem, e de José, e Salomé.
41 Ra naꞌa rëꞌ guanaldë rall lëꞌë më iurë ziazú më Galilea. Bëꞌnë rall compañi lëꞌë më. Nu zac ndë zugaꞌa stubi shcuaꞌa ra naꞌa naguanaldë lëꞌë më hashtë Jerusalén.
41 Eram seguidoras de Jesus e o haviam servido na Galileia. Também estavam ali muitas mulheres que foram com ele a Jerusalém.
42 Bëdchini guadzeꞌ visperë shtë dzë descansë. Bëꞌnë mënë preparar nagáu rall parë grëgueꞌlë dzë laní purquë dzë descansë adë bë́ꞌnëdiꞌi rall dchiꞌni.
42 Tudo isso aconteceu na sexta-feira, o dia da preparação, antes do sábado. Ao entardecer,
43 Por ni José naná më guëꞌdchi Arimatea bëdchínill lu Pilato. Gupë José valurë; gunáꞌbëll permisi lu Pilato të parë guëcáꞌchill cuerpë shtë Jesús. José guc tubi më principal ladi ra jushtici narunë juzguë. Nu José quëbézëll tiempë iurë guënibëꞌa Dios ziquë Rëy.
43 José de Arimateia foi corajosamente a Pilatos e pediu o corpo de Jesus. (José era um membro respeitado do conselho dos líderes do povo e esperava a chegada do reino de Deus.)
44 Iurë bini Pilato guti Jesús, guasë́ ldúꞌull. Gunáꞌbëll lëꞌë capitán shtë suldadë; gunaꞌbë díꞌdzëll si de verdá guti Jesús.
44 Surpreso com o fato de Jesus já estar morto, Pilatos chamou o oficial romano e perguntou se fazia muito tempo que ele havia morrido.
45 Capitán rëꞌ bëquebi lu Pilato: ―Verdá nahin; hia guti Jesús. Iurní bëdëꞌë Pilato permisi lëꞌë José të parë guëcaꞌchi José cuerpë shtë më.
45 O oficial confirmou que Jesus estava morto, e Pilatos disse a José que podia levar o corpo.
46 José guzíꞌill tubi lari naquichi fini; bësiétëll cuerpë lu cruz nu bëtúꞌbill cuerpë shtë më con lari. Iurní bëcáꞌchill lëꞌë më laꞌni tubi baꞌa nanactsaꞌu laꞌni guëꞌë. Gudíshill tubi guëꞌë ruaꞌ baꞌa.
46 José comprou um lençol de linho, desceu o corpo de Jesus da cruz, envolveu-o no lençol e colocou-o num túmulo escavado na rocha. Então rolou uma grande pedra na entrada do túmulo.
47 María Magdalena nu María shniꞌa José bëchi Rufo, guná raiꞌ ca bëgaꞌchi Jesús.
47 Maria Madalena e Maria, mãe de José, viram onde o corpo de Jesus tinha sido sepultado.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.