Mateus 16

Godna Hundi (WOS) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Farisi nawulak akwi Sadyusi nawulak akwi wungi di yi Jisaska. Ye di déré hurukwexénjoka di déré wa, “Méni hanja xéhafi yamben hambuk jémba nak yamét, nani xétame. Wungi xéta nani xékélakitame. God wandéka méni ya.”
1 Os fariseus e saduceus vieram pôr Jesus à prova, exigindo que lhes mostrasse um sinal do céu.
2 Wungi wandaka dé diré wa, “Gérambu yandéka nukwa naande yindéka nyirmbu waka hwandéka xéta guni wa, ‘Nyirmbu waka dé hwae. Hwandéka séri yikafre nukwa xétandé.’
2 Ele respondeu: “Vocês conhecem o ditado: ‘Céu vermelho ao entardecer, bom tempo amanhã;
3 Wungi wataka guni ganémbambu nyirmbu géli waréndéka xéta guni wa, ‘Nyirmbu géli dé waré. Waréndéka némbuli wali giyatandé.’ Wungi guni wa. Guni nyirré xéta guni xékélaki, nukwaka akwi, walika akwi. Métaka guni wuna huruwun jonduka xékélakihafi ye? Guna mawuli yike dé ye.
3 céu vermelho e sombrio logo cedo, mau tempo o dia todo’. Vocês sabem identificar as condições do tempo no céu, mas não sabem interpretar os sinais dos tempos!
4 Ané nukwambu rekwa du takwa di haraki saraki sémbut huruta di Godka hu wundé hwenda. Hu hweta di hanja xéhafi yandan hambuk jémba xénjoka di mawuli ya. Mawuli yata di hanja xéhafi yandan jémba nak male xétandi. Di hanja rendé du Jona hurundén maki joo male xétandi.” Wungi wataka dé Jisas diré yatakataka dé yi.
4 Pedem um sinal porque são uma geração perversa e adúltera, mas o único sinal que lhes darei será o sinal do profeta Jonas”. Então Jesus os deixou e se retirou.
5 Jisas déka du wali di tukweseke angé sakuré yi. Ye xaakwa déka du di wa, “Nani bret hurehambame. Yike nani ya.”
5 Mais tarde, depois de atravessar o mar, os discípulos descobriram que tinham se esquecido de levar pães.
6 Wungi wandaka Jisas dé diré ané sataku hundi wa, “Guni xékélaki natanguni. Farisi Sadyusi akwi deka yis yamba hurukénguni.”
6 Jesus os advertiu: “Fiquem atentos! Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e saduceus”.
7 Wungi wandéka di di hafu buléta di wa, “Nani bret nawulak hurehambame. Wungi hurehafi yambeka dé bret némafwi yandéte takandaka joo yiska dé wa.”
7 Os discípulos começaram a discutir entre si por que não tinham trazido pão.
8 Wungi buléndaka dé xékélakita dé wa, “Métaka guni angi wa? ‘Nani bret yingafwe.’ Wuni guniré yikafre hurutewuka hambukéka jémba sarékéhambanguni.
8 Ao tomar conhecimento do que falavam, Jesus disse: “Como é pequena a sua fé! Por que vocês discutem entre si sobre a falta de pão?
9 Guni wuna hambukéka jémba xékélakihambanguni. Hanja séfélak séfélak (5,000) duka yikama bret natamba hwewuka jémba hura sandaka bret nawulak rendéka séfélak wasara lakwangunka guni saréké wana?
9 Ainda não entenderam? Não se lembram dos cinco pães para os cinco mil e dos cestos de sobras que recolheram?
10 Nak nukwa séfélak séfélak (4,000) duka yikama bret angé yétiyéti angé hufuk hwewuka bret nawulak rendéka séfélak wasara lakwangunka guni saréké wana? Wu yingafwe.
10 Nem dos sete pães para os quatro mil e dos cestos grandes de sobras que recolheram?
11 Jémba sarékéta xékélakitanguni. Wuni bret séfélak xakundéte wuni hambuk ye. Yata wuni yiska wata wuni bretka sarékéhambawuni. Farisi Sadyusi deka yiska xékélaki natanguni.”
11 Como não conseguem entender que não estou falando de pão? Repito: tenham cuidado com o fermento dos fariseus e saduceus”.
12 Wungi wandéka di xékélaki. Dé bretmbu takandaka yiska wahambandé. Dé Farisina Sadyusina haraki hundika dé wa.
12 Finalmente entenderam que ele não se referia ao fermento do pão, mas ao ensino dos fariseus e saduceus.
13 Jisas déka du wali di Sisaria Filipaina héfaré yi. Ye dé Jisas déka duré wa, “Wuni Duna Nyan wuni re. Wunika du takwa yingi di we?”
13 Quando Jesus chegou à região de Cesareia de Filipe, perguntou a seus discípulos: “Quem as pessoas dizem que o Filho do Homem é?”.
14 Wungi wandéka di wa, “Ménika nawulak di wa, ‘Dé guré husandakwa du Jon dé.’ Nawulak di wa, ‘Dé hanja rendé Godna profet Elaija dé.’ Nawulak di wa, ‘Dé Godna profet déka xi Jeremaia dé.’ Nawulak di wa, ‘Jeremaia yingafwe. Godna profet nak dé.’ Wungi di ménika we.”
14 Eles responderam: “Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, ainda, que é Jeremias ou um dos profetas”.
15 Wungi wandaka dé diré wa, “Guni wunika yingi guni we?”
15 “E vocês?”, perguntou ele. “Quem vocês dizem que eu sou?”
16 Wungi wandéka dé Saimon Pita wa, “Méni naniré yikafre huruméte God wasékendén du Krais méni. Méni wungi re wungi re rekwa Godna nyan méni.”
16 Simão Pedro respondeu: “O senhor é o Cristo, o Filho do Deus vivo!”.
17 Wungi wandéka dé wa, “Jonana nyan Saimon, méni yikafre mawuli méni ye. Ané héfambu rekwa du wunika wamén hundi méniré wahambandi. Anwarmbu rekwa du wuna yafa God dé hafu dé méniré wun hundi wa.
17 Jesus disse: “Que grande privilégio você teve, Simão, filho de João! Foi meu Pai no céu quem lhe revelou isso. Nenhum ser humano saberia por si só.
18 Ané wuni méniré wuni we. Ména xi Pita dé. Nana hundina mo hundi angi dé: Yikama motu dé. Wun némafwi motu takumbu wuna hundika xékékwa du takwaré takatawuni. Takawut Satanéna hambuk diré yamba yasandakéndé. Di jémba retandi, wungi re wungi re.
18 Agora eu lhe digo que você é Pedro, e sobre esta pedra edificarei minha igreja, e as forças da morte não a conquistarão.
19 Wuni ménika yambu nafwi joo hwetawuni. Hwewut méni Godna getéfana yambu nafwimét nawulak du takwa Godna hémémbu wulayitandi. Méni ané héfambu téta nak jooka gimét, God déka getéfambu reta wun jooka akwi gitandé. Méni ané héfambu téta, nak jooka yatakamét, God déka getéfambu reta, wun jooka akwi yatakatandé.”
19 Eu lhe darei as chaves do reino dos céus. O que você ligar na terra terá sido ligado no céu, e o que você desligar na terra terá sido desligado no céu”.
20 Wungi wataka dé déka duré wa, “Mé xéké. Guni nak duré angi wakénguni, ‘Jisas dé naniré yikafre hurundéte God wasékendén du Krais dé.’ Wungi wakénguni.” Wungi dé Jisas wa.
20 Então ele advertiu a seus discípulos que não dissessem a ninguém que ele era o Cristo.
21 Wun nukwa dé Jisas tale ané hundi dé déka duré wa, “Wuni Jerusalemré wariwut, di getéfana néma du, prisna néma du, xékélelakikwa du, di wuniré haraki hurutandi. Hura di wuniré xiyandat hiyatawuni. Hiyae nukwa hufuk yindét God wandét wuni wambula ramétawuni.”
21 Daquele momento em diante, Jesus começou a falar claramente a seus discípulos que era necessário que ele fosse a Jerusalém e sofresse muitas coisas terríveis nas mãos dos líderes do povo, dos principais sacerdotes e dos mestres da lei. Seria morto, mas no terceiro dia ressuscitaria.
22 Wungi wandéka Pita déré hura ye bér hafu téta dé wa, “Néma Du, méni wungi wakéméni. God wun haraki saraki jooka yamba yawundu nakéndé.”
22 Pedro o chamou de lado e começou a repreendê-lo por dizer tais coisas. “Jamais, Senhor!”, disse ele. “Isso nunca lhe acontecerá!”
23 Wungi wandéka dé waleka dé Pitaré wa, “Méni Satan, méni séléka! Méni wuna yambu méni takatéfi. Méni Godna hundi xékéhambaméni. Méni ané héfambu rekwa duna hundi male méni xéké.” Wungi dé Jisas Pitaré wa.
23 Jesus se voltou para Pedro e disse: “Afaste-se de mim, Satanás! Você é uma pedra de tropeço para mim. Considera as coisas apenas do ponto de vista humano, e não da perspectiva de Deus”.
24 Wun hundi wataka Jisas déka duré dé wa, “Guni wuni wali yaata wuna jémba yanjoka mawuli yata angi yatanguni. Guni guna mawuli yangukangala yatakatanguni. Yatakataka guni wunika sarékéta angi watanguni, ‘Nani déka jémba yatame. Yata nani hangéli héraata mimbu hiyambet, wu baka joo dé. Néma joo yingafwe.’ Wungi wata wuna jémba hurutanguni.
24 Então Jesus disse a seus discípulos: “Se alguém quer ser meu seguidor, negue a si mesmo, tome sua cruz e siga-me.
25 Wunika sarékékwa du takwa wuna jémba yandat, wuna mama diré xiyandat di wuni wali jémba retandi, wungi re wungi re. Wunika sarékéhafi yakwa du takwa deka séfika male sarékéta deka jémba male yata di hiyae fakutandi. Wuni wali yamba rekéndi.
25 Se tentar se apegar à sua vida, a perderá. Mas, se abrir mão de sua vida por minha causa, a encontrará.
26 Du takwa ané héfana jondu atéfék héranjoka sarékéta, deka jémba male yata, hiyae yingi maki di jémba retandi? Yingafwe. Jémba yamba rekéndi. Di Godna getéfaré yinjoka mawuli yata yéwa hwetandi, o yingi maki dé? Yingafwe. Di yamba yikéndi.
26 Que vantagem há em ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida? E o que daria o homem em troca de sua vida?
27 Hukémbu wuna yafa God déka hambuk wunika hweta wandét wuni Duna Nyan nukwa maki haanye gayatawuni. Ensel wali gayatawuni. Gaye atéfék du takwa hurundan jondu hasa hwetawuni.
27 Pois o Filho do Homem virá com seus anjos na glória de seu Pai e julgará cada pessoa de acordo com suas ações.
28 Ané hundi mé xéké. Guni ambu tékwa du nawulak hiyahafi re xétanguni, wuni néma du reta hambuk yatewuka. Wuni Duna Nyan yawut xétanguni. Mwi hundi wuni guniré we.” Wungi dé Jisas déka duré wa.
28 Eu lhes digo a verdade: alguns que estão aqui neste momento não morrerão antes de ver o Filho do Homem vindo em seu reino!”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.