João 6
Godna Hundi (WOS) vs NTLH
1 Wun hundi wataka dé Jisas tukweseke angé sakuré yi. Wun tukwesekena xi Galili dé. Nak xi taiberius dé.
1 Depois disso, Jesus atravessou o lago da Galileia, que também é chamado de Tiberíades.
2 Hanja séfélak du takwa di xé Jisas séfélak hambuk jémba yandéka. Yandéka di bar hiyaakwa du takwa yikafre ya. Xétaka di déka hukémbu yi.
2 Uma grande multidão o seguia porque eles tinham visto os milagres que Jesus tinha feito, curando os doentes.
3 Jisas déka du wali némbu nakmbu wara di wumbu re.
3 Ele subiu um monte e sentou-se ali com os seus discípulos.
4 Pasovana nukwa, Judana némafwi hénoo hura sa nukwa xakundéka di wumbu re.
4 A Páscoa , a festa principal dos judeus, estava perto.
5 Rendaka dé Jisas xé, séfélak du takwa déka yandaka. Xétaka dé Filipré wa, “Hénoo yimbu hérae wun du takwaka hwembet sakéndi?”
5 Jesus olhou em volta de si e viu que uma grande multidão estava chegando perto dele. Então disse a Filipe:
6 Filipna mawuli hurukwexénjoka dé wungi wa. Jisas yatendéka jémbaka dé xékélaki.
6 Ele sabia muito bem o que ia fazer, mas disse isso para ver qual seria a resposta de Filipe.
7 Jisas wungi wandéka dé Filip déré wa, “Nani séfélak séfélak yéwa hwetaka bret nawulak hérambet, di wali yamba sékérékékéndé. Di nak nak du takwa nyangwal yalefu yalefu satandi.”
7 Filipe respondeu assim: — Para cada pessoa poder receber um pouco de pão, nós precisaríamos gastar mais de duzentas moedas de prata .
8 Wungi wandéka Jisasna du nak Andru dé wumbu té. Wun du dé Saimon Pitana bandi dé. Téta dé wa,
8 Então um dos discípulos, André, irmão de Simão Pedro, disse:
9 “Nyan nak andé té. Dé yikama bret natamba xéri hamwi yéték wungi dé hura té. Wun yikama bret wali yikama xéri hamwi wali séfélak du takwaré yingi maki hwetame?”
9 — Está aqui um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixinhos. Mas o que é isso para tanta gente?
10 Wungi wandéka dé Jisas diré wa, “Wun du takwaré mé wa renda.” Wun hafwambu séfélak wara dé té. Wungi wandéka wandaka wara takumbu di re. Séfélak séfélak du takwa di wumbu re (5000 du maki di).
10 Jesus disse: Então todos se sentaram. (Havia muita grama naquele lugar.) Estavam ali quase cinco mil homens.
11 Rendaka dé Jisas wun bret hérae Godka diména nataka dé du takwaka mune hwendéka di sa. Bret munindén maki male dé xéri hamwi yéték akwi wungi muni. Mawuli yandan makimbu dé mune hwe.
11 Em seguida Jesus pegou os pães, deu graças a Deus e os repartiu com todos; e fez o mesmo com os peixes. E todos comeram à vontade.
12 Mune hwendéka sandaka dé Jisas déka duka wa, “Sandan també hénoo mé héra, baka rendémboka.”
12 Quando já estavam satisfeitos, ele disse aos discípulos:
13 Wungi wandéka di du takwa sandaka rendé bret wasara tamba atéfék ye man yéték wungi di hérae lakwa.
13 Eles ajuntaram os pedaços e encheram doze cestos com o que sobrou dos cinco pães.
14 Lakwandaka di du takwa Jisas yandén hambuk jémbaré xéta di wa, “Profet nak ané héfaré yatandé. Déka nani haxé. Haxémben du Jisas dé. Wu mwi hundi dé.”
14 Os que viram esse milagre de Jesus disseram: — De fato, este é o
15 Wungi wandaka dé Jisas xékélaki. Di déré huluke takandat dé deka néma du rendéte di mawuli ya. Wungi xékélakita wun getéfambu néma du renjoka hélék ye dé dé hafu némburé wambula wari.
15 Jesus ficou sabendo que queriam levá-lo à força para o fazerem rei; então voltou sozinho para o monte.
16 — ausente —
16 De tardinha, os discípulos de Jesus desceram até o lago.
17 — ausente —
17 Subiram num barco e começaram a atravessar o lago na direção da cidade de Cafarnaum. Quando já estava escuro, Jesus ainda não tinha vindo se encontrar com eles.
18 Yindaka némafwi mur yandéka dé gu hambukmbu raama waré.
18 De repente, um vento forte começou a soprar e a levantar as ondas.
19 Waréndéka gunjambé yiléte di gutuwa yi. Wungi gutuwa afakémbu di yi (6 kilomita maki). Ye di xé Jisas gu takumbu yandéka. Xéta di roo.
19 Os discípulos já tinham remado uns cinco ou seis quilômetros, quando viram Jesus andando em cima da água e chegando perto do barco. E ficaram com muito medo.
20 Roondaka dé diré wa, “Ané wuni wuni yae. Guni rookénguni.”
20 Mas Jesus disse:
21 Wungi wandéka di yikafre mawuli ye di gunjambéré xalendéte di mawuli ya. Yandaka dé gunjambéré wari. Wara rendéka di gunjambémbu ye wun getéfambu bari hari xaku.
21 Então eles o receberam com prazer no barco e logo chegaram ao lugar para onde estavam indo.
22 Xitélakéndéka di séfélak du takwa tukweseke angé sakumbu di té. Téta di hafu angi wa, “Nalika natafa gunjambé lé re. Reléka Jisasna du wun gunjambémbu wara di yi. Yindaka Jisas di wali yihambandé. Dé ané hafwambu dé re.”
22 No dia seguinte a multidão que estava no lado leste do lago viu que ali só havia um barco pequeno. Sabiam que Jesus não tinha embarcado com os discípulos, pois estes haviam saído sozinhos.
23 Wungi wata di Jisaska hwaké. Hwakéfatikéndaka taiberiusmbu di gunjambé nawulak akwi ya. Yae di nalika reta bret sandan hafwambu di re. Nalika Jisas bret hérae Godré wataka dé dika hwe, wun hafwambu.
23 Enquanto isso, outros barcos chegaram da cidade de Tiberíades e encostaram perto do lugar onde a multidão tinha comido pão depois de o Senhor Jesus ter dado graças.
24 Jisas déka du akwi wun hafwambu rehafi yandaka di du takwa hwakéfatika, wun gunjambémbu wara di tukweseke angé sakuré yi, kaperneamré. Jisaska hwaka xénjoka di yi.
24 Quando viram que Jesus e os seus discípulos não estavam ali, subiram nos barcos e saíram para Cafarnaum a fim de procurá-lo.
25 Wunde du takwa ye xaakwa Jisasré xe di déré wakwexéké, “Wakwekwa du, méta nukwa méni angiré ya?”
25 A multidão encontrou Jesus no lado oeste do lago, e perguntaram a ele: — Mestre, quando foi que o senhor chegou aqui?
26 Wungi wakwexékéndaka dé Jisas diré wa, “Mwi hundi wuni guniré we. Bret sanguka guna biya bu yata. Yatandéka guni wunika hwaké, bret nawulak akwi hwewute. Hambuk jémba yawuka xéngunka jémba sarékéhambanguni.
26 Jesus respondeu:
27 Guni jémba yata guni yama xe gérékéndé xaakwa hénooka yamba sarékékénguni. Guni jémba yata nak maki hénooka sarékétanguni. Wun hénoo wungi retandé. Guni wun hénoo sataka jémba retanguni, wungi re wungi re. Wun hénoo Duna Nyan dika hwetandé. Dé wungi hwendéte dé Yafa God hafu déré waséke.”
27 Não trabalhem a fim de conseguir a comida que se estraga, mas a fim de conseguir a comida que dura para a vida eterna. O
28 Wungi wandéka di wa, “Méta maki ye Godna jémba yakéme?”
28 — O que é que Deus quer que a gente faça? — perguntaram eles.
29 Wungi wandaka dé wa, “Godna jémba angi dé. Guni God wandéka yandé duka jémba sarékétanguni. Wungi saréka guni Godna jémba yatanguni.”
29 — Ele quer que vocês creiam naquele que ele enviou! — respondeu Jesus.
30 Wungi wandéka di wa, “Méta hambuk jémba yamét xe nani ménika jémba sarékétame? Méta yataméni?
30 Eles disseram: — Que milagre o senhor vai fazer para a gente ver e crer no senhor? O que é que o senhor pode fazer?
31 Hanja nana mandékangu du rehafi hafwambu yitaka yatakata di nak maki hénoo sa. Wun hénooka di wa, ‘Mana dé.’ Hanja rendé du di Godna nyingambu wun hénooka angi hayi: Dé du takwaka Godna getéfambu gayandé bret hwendéka di sa. Wungi di hayi.”
31 Os nossos antepassados comeram o maná no deserto, como dizem as Escrituras Sagradas : “Do céu ele deu pão para eles comerem.”
32 Di wungi wandaka dé Jisas diré wa, “Mwi hundi wuni guniré we. Hanja Moses Godna getéfambu gayandé bret hwehambandé. Wuna yafa male dé Godna getéfambu yikafre male gayandé bret hwe.
32 Jesus disse:
33 God hwendén bret dé Godna getéfaré yatakataka dé ané héfaré gaya, du takwaré yikafre hurunjoka. Dé diré yikafre hurundét di jémba retandi, wungi re wungi re.”
33 Porque o pão que Deus dá é aquele que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Wungi wandéka di Jisasré wa, “Néma Du, nani wun yikafre bret héranjoka nani mawuli ye. Wungi té wungi té mé hwe naniré.”
34 — Queremos que o senhor nos dê sempre desse pão! — pediram eles.
35 Di wungi wandaka dé Jisas diré wa, “Wuni hafu wuni huli mawuli hwekwa bret wuni. Guni wunika yae guni hénooka wambula yamba hiyakénguni. Guni wunika jémba sarékéta guni hulinguka wambula yamba hiyakénguni.
35 Jesus respondeu:
36 Guni wuni hambuk jémba yawuka xe guni wunika jémba sarékéhambanguni. Hanja guniré wungi wuni wa.
36 Mas eu já disse que vocês não creem em mim, embora estejam me vendo.
37 Wuna yafa séfélak du takwa wunika dé hwe. Wunde du takwa atéfék wuna hundi xékéta wunika yatandi. Yandat nakré yamba hérekikéwuni.
37 Todos aqueles que o Pai me dá virão a mim; e de modo nenhum jogarei fora aqueles que vierem a mim.
38 Wuni Godna getéfambu re wuni ané héfaré gaya. Wuna mawuli sarékémbu jémba yanjoka gayahambawuni. Wuna yafa wandéka wuni gaya, dé mawuli yandén jémba yanjoka.
38 Pois eu desci do céu para fazer a vontade daquele que me enviou e não para fazer a minha própria vontade.
39 Wuna yafa wandéka wuni gayawuka déka mawuli ya angi dé. God wunika hwendén du takwa atéfék wunika yatandi. Nak yamba fakukéndé. Hukétéfi yatekwa nukwa wuni diré husaramétawuni. Wungi dé God mawuli ya.
39 E a vontade de quem me enviou é esta: que nenhum daqueles que o Pai me deu se perca, mas que eu ressuscite todos no último dia.
40 Wuna yafana mawuli ya angi dé. Godna nyanré xe wunika jémba sarékéta wuna hundika ‘Mwi hundi dé’ naakwa atéfék du takwa huli mawuli hérae wungi re wungi re jémba retandi. Wun hukétéfi nukwa wuni hafu wuni wunde du takwaré husaramétawuni. Wungika dé wuna yafa mawuli ye.”
40 Pois a vontade do meu Pai é que todos os que veem o Filho e creem nele tenham a vida eterna; e no último dia eu os ressuscitarei.
41 Jisas wungi wandéka di Judana néma du wun hundi xékéta di hélék ya. Jisas dé wa, “Wuni hafu Godna getéfambu gayandé bret wuni.”
41 Eles começaram a criticar Jesus porque ele tinha dito: “Eu sou o pão que desceu do céu.”
42 Wungi wandéka xékéta hélék di ya. Hélék yata di wa, “Godna getéfambu gayahambandé. Dé josepna nyan dé. Déka xi Jisas dé. Déka yafa ayiwaka nani xékélaki. Dé nana getéfambu rekwa du dé. Dé we, ‘Godna getéfambu wuni gaya.’ Métaka dé wungi wa? Dé yéna dé ye.” Wungi di wa.
42 E diziam: — Este não é Jesus, filho de José? Por acaso nós não conhecemos o pai e a mãe dele? Como é que agora ele diz que desceu do céu?
43 Wandaka dé Jisas diré wa, “Guni wuna hundika hélék yata guni hafu wungi bulékénguni.
43 Jesus respondeu:
44 Du takwa deka mawuli yambu wunika yamba yakéndi. Tale God wasékendét di wunika yatandi. Hukétéfi nukwambu wuni diré husaramétawuni.
44 Só poderão vir a mim aqueles que forem trazidos pelo Pai, que me enviou, e eu os ressuscitarei no último dia.
45 Hanja Godna profet déka nyingambu di angi hayi: God atéfék du takwaré déka jémbaka wakwetandé. Wungi di hayi. Du takwa Godna hundi xékéta déka jémbaka xékélake, wunde du takwa atéfék wunika yatandi.
45 Nos
46 Du nak yafa Godré xéhambandé. God wali re yandé du male dé yafa Godré wundé xéndé.
46 Isso não quer dizer que alguém já tenha visto o Pai, a não ser aquele que vem de Deus; ele já viu o Pai.
47 “Mwi hundi wuni guniré we. Wunika yae jémba sarékéta wuna hundika ‘Mwi hundi dé’ naakwa du takwa di huli mawuli hérae di jémba retandi, wungi re wungi re.
47 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem crê tem a vida eterna.
48 Wuni hafu wuni huli mawuli hwekwa bret wuni.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Guna mandékangu du rehafi hafwambu yitaka yatakata di mana se di hiya.
49 Os antepassados de vocês comeram o maná no deserto, mas morreram.
50 Godna getéfambu gayandé bret angi dé. Du takwa wun bret sataka yamba hiyakéndi.
50 Aqui está o pão que desce do céu; e quem comer desse pão nunca morrerá.
51 Wuni hafu wuni wungi re Godna getéfambu gayandé bret wuni. Wuni du takwa huli mawuli hérandate wuni gaya. Du takwa wun bret sataka di jémba retandi, wungi re wungi re. Di jémba rendate hwetewuka bret wu wuna séfi dé.”
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Se alguém comer desse pão, viverá para sempre. E o pão que eu darei para que o mundo tenha vida é a minha carne.
52 Judana néma du wun hundi xékétaka di hafu waruta di wa, “Ané yingina hundi dé? Yingi maki ye wun du déka séfi nanika hwendét satame?”
52 Aí eles começaram a discutir entre si. E perguntavam: — Como é que este homem pode dar a sua própria carne para a gente comer?
53 Di wungi wandaka dé Jisas diré wa, “Mwi hundi wuni guniré we. Guni Duna Nyanéna séfi wali déka nyéki wali sahafi ye, guni hiyandé du takwa maki retanguni.
53 Então Jesus disse:
54 Du takwa wuna séfi wali wuna nyéki wali sataka di huli mawuli hérae jémba retandi, wungi re wungi re. Hukémbu hiyandat hukétéfi nukwambu wuni diré husaramétawuni.
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Wuna séfi wu yikafre hénoo dé. Wuna nyéki akwi wu yikafre hulingu dé. Wu mwi hundi dé.
55 Pois a minha carne é a comida verdadeira, e o meu sangue é a bebida verdadeira.
56 Wuna séfi wali wuna nyéki wali sakwa du takwa di wuni wali retandi. Rendat wuni deka mawulimbu tétawuni.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue vive em mim, e eu vivo nele.
57 Wuna wungi re Yafa God wandéka wuni gaya. Gayawuka déka hambuk hwendéka wuni jémba re. Rewuka maki, wuna séfi sakwa du takwaka wuna hambuk hwewut, di jémba retandi, wungi re wungi re.
57 O Pai, que tem a vida, foi quem me enviou, e por causa dele eu tenho a vida. Assim, também, quem se alimenta de mim terá vida por minha causa.
58 Godna getéfambu gayandé bret dé mandékangu hanja sandan bret maki yingafwe. Di wun bret se di hiya. Du takwa Godna getéfambu gayandé bret sataka di jémba retandi, wungi re wungi re.”
58 Este é o pão que desceu do céu. Não é como o pão que os antepassados de vocês comeram e mesmo assim morreram. Quem come deste pão viverá para sempre.
59 Wungi dé Jisas wa, Godna hundi buléndaka gembu. Wungi wata dé kaperneamémbu dé du takwaré wakwe.
59 Jesus disse isso quando estava ensinando na sinagoga de Cafarnaum.
60 Jisasna du séfélak déka hundi xékéta di wa, “Jisas wandéka hundi wu xak hundi dé. Héndé xékéte, déka hundi?”
60 Muitos seguidores de Jesus ouviram isso e reclamaram: — O que ele ensina é muito difícil! Quem pode aceitar esses ensinamentos?
61 Wungi wandaka dé Jisas deka mawuli xékélakita dé wakwexéké, “Wuna hundi guna mawuliré haraki dé huru wana?
61 Não disseram nada a Jesus, mas ele sabia que eles estavam resmungando contra ele. Por isso perguntou:
62 Wuni anwarmbu wuni gaya. Wambula waréwut, guni xe yingi sarékékénguni?
62 E o que aconteceria se vocês vissem o
63 Godna Hamwinya hafu huli mawuli hwendét, du takwa huli mawuli hérae di jémba retandi, wungi re wungi re. Taku séfina joo guniré yikafre yamba hurukéndé. Gunika wawun hundi wu Hamwinyana hundi dé, huli mawuli hwetekwa hundi dé.
63 O Espírito de Deus é quem dá a vida, mas o ser humano não pode fazer isso. As palavras que eu lhes disse são espírito e vida,
64 Guni wali tékwa du nawulak wuna hundika jémba xékéhambandi.” Wungi dé Jisas wa. Déka jémba sarékéhafi yakwa duka dé xékélaki. Déré mama duka hwetekwa duka akwi dé xékélaki. Xékélakita dé wungi wa.
64 mas mesmo assim alguns de vocês não creem. Jesus disse isso porque já sabia desde o começo quem eram os que não iam crer nele e sabia também quem ia traí-lo.
65 Wungi wataka dé angi wa, “Tale wuni guniré wa, ‘Du takwa deka mawuli yambu wunika yamba yakéndi. Tale God wasékendét di wunika yatandi.’ Guni nawulak wunika jémba sarékéhafi yanguka wuni tale wungi wa.”
65 Jesus continuou:
66 Wungi wandéka di déka du séfélak déré yatakataka di yi. Dé wali wambula yihambandi.
66 Por causa disso muitos seguidores de Jesus o abandonaram e não o acompanhavam mais.
67 Yihafi yandaka di déka du tamba atéfék ye man yéték di wumbu té. Téndaka dé Jisas diré wa, “Guni yingi maki dé? Guni akwi wuniré yatakataka yitanguni, o yingafwe?”
67 Então ele perguntou aos doze discípulos:
68 Wungi wakwexékéndéka dé Saimon Pita wa, “Néma Du, méniré yatakataka héndéka yikéme? Méni hafu méni naniré yikafre hundi wa, nani huli mawuli hérae jémba rembete.
68 Simão Pedro respondeu: — Quem é que nós vamos seguir? O senhor tem as palavras que dão vida eterna!
69 Ménika nani jémba saréké. Nani xékélaki. Méni God wasékendén yikafre du méni.”
69 E nós cremos e sabemos que o senhor é o Santo que Deus enviou.
70 Wungi wandéka dé Jisas diré wa, “Wuni hafu wuni tamba atéfék ye man yéték du guniré wuni waséke. Wasékewuka guna be nak satanéna du dé.”
70 Jesus disse:
71 Wungi wandén dé Saimon Iskariotna nyan Judaska dé wa. Judas dé déka du nak dé. Hukémbu dé Jisasré déka mama duka hwetandé. Judas wungi hurutendékaka dé Jisas wa.
71 Ele estava falando de Judas, filho de Simão Iscariotes. Pois Judas, embora fosse um dos doze discípulos, ia trair Jesus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.