João 13
Godna Hundi (WOS) vs NVT
1 Pasovana némafwi hénoo hura sa nukwa yandéka dé Jisas xékélaki. Hiyae ané héfa yatakataka déka yafaka yitendéka nukwa andé yae. Xékélakita dé déka du wali reta dika sarékéta dé dika némafwimbu mawuli ya.
1 Antes da festa da Páscoa, Jesus sabia que havia chegado sua hora de deixar este mundo e voltar para o Pai. Ele tinha amado seus discípulos durante seu ministério na terra, e os amou até o fim.
2 Gérambu Jisas déka du wali hénoo sata rendaka dé satan yae dé Judas Iskariotna mawulimbu dé déré wa, Jisasré déka mamaka hwendéte. Judas dé Saimon Iskariotna nyan dé.
2 Estava na hora do jantar, e o diabo já havia instigado Judas, filho de Simão Iscariotes, a trair Jesus.
3 Jisas dé xékélaki. Déka yafa atéfék du takwa jondu akwi déka tambambu takataka wandéka dé gaya. Gaye déka jémba yataka dé Godka wambula yitandé.
3 Jesus sabia que o Pai lhe dera autoridade sobre todas as coisas e que viera de Deus e voltaria para Deus.
4 Wungi xékélakita dé di wali reta hénoo sataka raama téta déka nukwa wur léfwitaka dé gu létékéndaka nukwa wur hérae dé déka yifwambu naki.
4 Assim, levantou-se da mesa, tirou a capa e enrolou uma toalha na cintura.
5 Nakitaka akimbu hulingu nawulak wukae dé deka man yakwanyi. Yakwanyitaka dé nakindén nukwa wurmbu létéké.
5 Depois, derramou água numa bacia e começou a lavar os pés de seus discípulos, enxugando-os com a toalha que estava em sua cintura.
6 Wungi hura ye dé Saimon Pita rendénmbu xaku. Xakundéka dé Pita déré wa, “Néma Du, métaka yakwanyitaméni, wuna man? Méni wungi huruméte hélék wuni ye.”
6 Quando Jesus chegou a Simão Pedro, este lhe disse: “O Senhor vai lavar os meus pés?”.
7 Wungi wandéka dé Jisas wa, “Némbuli huruwuka jooka xékélakihambaméni. Hukémbu wun jooka xékélakitaméni.”
7 Jesus respondeu: “Você não entende agora o que estou fazendo, mas algum dia entenderá”.
8 Wungi wandéka dé Pita wa, “Yingafwe! Wuna man yamba yakwanyikéméni.” Wungi wandéka dé Jisas wa, “Wuni méniré yakwanyihafi yawut, méni wuna hémémbu yamba rekéméni.”
8 “Lavar os meus pés? De jeito nenhum!”, protestou Pedro. Jesus respondeu: “Se eu não os lavar, você não terá comunhão comigo”.
9 Wungi wandéka dé Pita angi wa, “Néma Du, méni wuna man, tamba, anéngamba, atéfék yakwanyitaméni.”
9 Simão Pedro exclamou: “Senhor, então lave também minhas mãos e minha cabeça, e não somente os pés!”.
10 Wungi wandéka dé Jisas wa, “Méni wundé gu yakémé. Ména manmbu male dé harki té. Wuni ména man yakwanyiwut, méni yikafre retaméni. Guni yikafre guni re. Guni atéfékéka wahambawuni.”
10 Jesus respondeu: “A pessoa que tomou banho completo só precisa lavar os pés para ficar totalmente limpa. E vocês estão limpos, mas nem todos”.
11 Wungi wata Jisas dé xékélaki, déré mamaka hwetekwa duka. Wungi xékélakita dé diré wa, “Guni atéfék yikafre rehambanguni.”
11 Pois Jesus sabia quem o trairia. Foi a isso que se referiu quando disse: “Nem todos vocês estão limpos”.
12 Jisas deka man yakwanyitaka dé déka nukwa wur wambula sandataka dé wambula reta dé diré wakwexéké, “Guni huruwun jooka guni xékélaki wana?
12 Depois de lavar os pés deles, Jesus vestiu a capa novamente, retornou a seu lugar e perguntou: “Vocês entendem o que fiz?
13 Guni wunika ‘Néma Du’ akwi ‘Wakwekwa du’ akwi guni nae. Wungi yawundu wangwi. Wuni wungi wuni.
13 Vocês me chamam ‘Mestre’ e ‘Senhor’, e têm razão, porque eu sou.
14 Wuni guna néma du guna wakwekwe du reta guna man wundé yakwanyiwu. Yakwanyiwun maki guni akwi nawulak duna man yakwanyitanguni.
14 E uma vez que eu, seu Senhor e Mestre, lavei seus pés, vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 Guni huruwun maki hurungute wundé wakwewu.
15 Eu lhes dei um exemplo a ser seguido. Façam como eu fiz a vocês.
16 Mwi hundi wuni guniré we. Jémba yakwa du dé déka néma duré sarékéngwandéhafindé. Wungi maki hundi harikwa du dé hundi hwendé duré sarékéngwandéhafindé.
16 Eu lhes digo a verdade: o escravo não é maior que o seu senhor, nem o mensageiro é mais importante que aquele que o envia.
17 Guni wun hundika xékélakita wawun maki huruta guni yikafre mawuli yata jémba retanguni.
17 Agora que vocês sabem estas coisas, serão felizes se as praticarem.”
18 “Guni atéfékéka wahambawuni. Wuni wuna wasékewun duka wuni xékélaki. Guna du nak wuniré haraki saraki sémbut hurutandé. Wunka wuni xékélaki. Hanja du nak Godna nyingambu wun duka angi dé hayi: “Du nak wuni wali reta hénoo sataka wuniré haraki hurutandé.” Hayindén hundi bari mwi hundi yatandé.
18 “Não digo estas coisas a todos vocês; conheço os que escolhi. Mas isto cumpre as Escrituras que dizem: ‘Aquele que come do meu alimento voltou-se contra mim’.
19 Guniré andé wawi. Wawuka joo hukémbu yandét guni xe wuni anwarmbu gayawunka jémba sarékétanguni.
19 Eu lhes digo isso de antemão, para que, quando acontecer, vocês creiam que eu sou aquele de quem falam as Escrituras.
20 Mwi hundi wuni guniré we. Wawun du ye wuna hundi wandat guni wun hundi jémba xékéta diré yikafre huruta guni wuniré akwi yikafre guni huru. Wuna hundi xékéta wuniré yikafre huruta guni wunika wandéka yawun duré akwi guni yikafre huru.” Wungi dé Jisas wa.
20 Eu lhes digo a verdade: quem recebe aquele que envio recebe a mim, e quem recebe a mim recebe o Pai, que me enviou”.
21 Jisas wungi wandéka déka mawuli xak yandéka dé wa, “Mé xéké. Guna du nak wuniré mama duka hwetandé.”
21 Então Jesus sentiu profunda angústia e exclamou: “Eu lhes digo a verdade: um de vocês vai me trair!”.
22 Wungi wandéka di déka du xékélakihambandi. Héndéka dé Jisas we? Xékélakihafi yata di nak nakré xé.
22 Os discípulos olharam uns para os outros, sem saber a quem ele se referia.
23 Jisas déka du nakéka némafwimbu mawuli yandéka dé wun du dé wali walémbambu re.
23 O discípulo a quem Jesus amava ocupava o lugar ao lado dele à mesa.
24 Rendéka dé Saimon Pita humbu yakénakéta dé déré wa, “Méni Jisasré mé wakwexéké. Héndéka dé wa?”
24 Simão Pedro lhe fez um sinal para que perguntasse a quem Jesus se referia.
25 Wungi wandéka dé Jisas wali sata reta dé déré wakwexéké, “Néma Du, héndéka méni we?”
25 Então o discípulo se inclinou para Jesus e perguntou: “Senhor, quem é?”.
26 Wungi wakwexékéndéka dé Jisas wa, “Bret gumbu tondéréka hwetewuka du dé wun du dé.” Wungi wataka nawulak bret hérae dé gumbu tondéréka dé Saimon Iskariotna nyan Judaska hwe.
26 Jesus respondeu: “É aquele a quem eu der o pedaço de pão que molhei na tigela”. E, depois de molhar o pedaço de pão, deu-o a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 Hwendéka Judas hérandéka dé satan déka mawuliré wulayi. Wulayindéka dé Jisas Judasré wa, “Hurunjoka sarékémén joo bari mé huru.”
27 Quando Judas comeu o pão, Satanás entrou nele. Então Jesus lhe disse: “O que você vai fazer, faça logo”.
28 Wungi wandéka di hénoo sata rendé du wun jooka xékélakihambandi.
28 Nenhum dos outros à mesa entendeu o que Jesus quis dizer.
29 Xékélakihafi yata nawulak di deka mawulimbu wa, “Judas dé nana yéwaka hatindéka dé Jisas déré wa, hénoo nawulak hérandéte.” Nawulak di wa, “Judas nana yéwaka hatindéka dé Jisas déré wa, jambangwe du takwaka nawulak hwendéte.” Wungi wata xékélakihambandi, Jisas Judasré wandén hundika.
29 Como Judas era o tesoureiro, alguns imaginaram que Jesus tinha mandado que ele comprasse o necessário para a festa ou desse algum dinheiro aos pobres.
30 Judas Jisas hwendén hénoo hérae sataka dé diré yatakataka dé bari gwandi. Gan hunyindéka dé gwandi.
30 Judas saiu depressa, e era noite.
31 Judas raama gwandindéka dé Jisas diré wa, “Némbuli guni Duna Nyanéna hambukré xe déka ximbu harékétanguni. Wungi harékéta wuna yafa God néma du rendékaka xékélake déka ximbu akwi harékétanguni.
31 Assim que Judas saiu, Jesus disse: “Chegou a hora de o Filho do Homem ser glorificado e, por causa dele, Deus será glorificado.
32 Wuna hambukré xe Godka xékélakingut God bari wandét wuni dé wali néma du retawuni.
32 Uma vez que Deus recebe glória por causa do Filho, ele dará ao Filho sua glória, de uma vez por todas.
33 Guni wuna nyangwal guni. Gunika wuni némafwimbu mawuli ye. Wuni guni wali yamba rekéwuni. Wuni bari guniré yatakataka yiwut guni wunika hwakétanguni. Hanja wuni Judana néma duré angi wuni wa, ‘Wuni yitewuka hafwaré guni yamba yikénguni.’ Wungi wawun hundi male wuni guniré we.
33 Meus filhos, estarei com vocês apenas mais um pouco. E, como eu disse aos líderes judeus, vocês me procurarão, mas não poderão ir para onde eu vou.
34 Némbuli guniré huli hambuk hundi watawuni. Guni nak nakéka némafwimbu mawuli yatanguni. Wuni gunika némafwimbu mawuli yawuka maki, guni nak nakéka némafwimbu mawuli yatanguni.
34 Por isso, agora eu lhes dou um novo mandamento: Amem uns aos outros. Assim como eu os amei, vocês devem amar uns aos outros.
35 Guni nak nakéka wungi némafwimbu mawuli yangut, atéfék du xe di guni wuna du rengukaka xékélakitandi.
35 Seu amor uns pelos outros provará ao mundo que são meus discípulos”.
36 Jisas wungi wandéka dé Saimon Pita wa, “Néma Du, nak hafwaré yinjoka méni we. Yingiré yitaméni?” Wungi wakwexékéndéka dé Jisas wa, “Wuni yitewuka hafwaré yamba yikéméni. Hukémbu wuni yitewuka hafwaré yitaméni.”
36 Simão Pedro perguntou: “Para onde o Senhor vai?”. Jesus respondeu: “Para onde vou vocês não podem ir agora, mas me seguirão mais tarde”.
37 Wungi wandéka dé Pita wa, “Néma Du, métaka we méni wali yamba yikéwuni? Wuni méni wali hiyanjoka mawuli wuni ye.”
37 “Senhor, por que não posso ir agora?”, perguntou ele. “Estou disposto a morrer pelo senhor.”
38 Wungi wandéka dé Jisas wa, “Méni wuniré yikafre hurunjoka hiyataméni, o yingafwe? Wu yingafwe. Mwi hundi wuni méniré we. Némbuli gan méni yambu hufuk angi wataméni, ‘Wuni Jisaska xékélakihambawuni.’ Wungi wamét hukémbu séra watandé.” Wungi dé Jisas wa.
38 “Morrer por mim?”, disse Jesus. “Eu lhe digo a verdade, Pedro: antes que o galo cante, você me negará três vezes.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.