1 Coríntios 9
Godna Hundi (WOS) vs NTLH
1 Wuni akwi nak duna jémba yakwa du yingafwe. Wuni Krais Jisasna aposel wuni. Wuni nana Néma Du Jisasré wundé xéwu. Wuni Néma Duna jémba yawuka guni déka hundi wundé xékéngu. Wu mwi hundi dé.
1 Será que eu não sou um homem livre? Por acaso não sou um apóstolo ? Será que eu não vi Jesus, o nosso Senhor? Por acaso vocês não são o resultado do trabalho que faço para o Senhor?
2 Nawulak du takwa di angi wa, “Pol Krais Jisasna aposel yingafwe.” Wungi wandaka guni xékélaki. Wuni Krais Jisasna aposel wuni. Tale wuni guni wali reta guniré wun hundi wuni wa. Wawuka guni xékéta déka hundi wundé xékéngu. Xékéngunka, atéfék du takwa guniré xéta wunika xékélakitandi.
2 Mesmo que outros não me aceitem como apóstolo, vocês me aceitam! Vocês mesmos, pelo fato de estarem unidos com o Senhor, são a prova de que sou um apóstolo.
3 Du nawulak wuna jémbaka haraki hundi wandaka wuni ané hundi diré wa.
3 Quando as pessoas me criticam, eu me defendo, dizendo assim:
4 Wuni nana Néma Du Krais Jisasna jémba yawuka di du takwa wunika hénoo hulingu akwi hwendat, wu yikafre dé.
4 Será que eu não tenho o direito de receber comida e bebida pelo meu trabalho?
5 Pita akwi, Krais Jisasna aposel nawulak akwi, déka bandingu akwi, di takwa hérae, Jisasna jémba yata di deka takwaré hura yitaka yataka. Wuni di hurundaka maki huruta, Krais Jisasna hundi xékékwa takwa hésiré hérae, léré hura, nawulak du takwaka yinat, di léka akwi hénoo hulingu hwendat, wu yikafre dé.
5 Será que nas minhas viagens eu não tenho o direito de levar comigo uma esposa cristã, como fazem os outros apóstolos, os irmãos do Senhor Jesus e também Pedro?
6 Ani Barnabas wali jémba yata yéwa hérae, ana hénoo ana yéwambu ani héra. Ani hafu wungi ani huru. Krais Jisasna hundi hura yikwa nawulak du wungi huruhambandi. Ani di hurundaka maki hurunat, wu yikafre dé.
6 Ou será que Barnabé e eu somos os únicos que temos de trabalhar para nos sustentar?
7 Héndé xi warekwa du dé déka jémbana yéwa hérahafi yata hénoo hérahafi ye? Héndé du dé yawi hura hénoo setaka déka yawina hénoo hérahafi ye? Héndé du déka meme balika hatita dé déka meme balina munyambi sahafi ye?
7 Quem já ouviu falar de algum soldado que pagou as suas próprias despesas no exército? Ou qual é o fazendeiro que não come das uvas da sua própria plantação? Ou qual é o pastor que não toma do leite do seu gado?
8 Wuni du takwana hundi male xékéta wun hundi wa, o yingafwe? Wu yingafwe. Moseska God hwendén hambuk hundi akwi wun jooka dé wa.
8 Não pensem que eu me apoio somente nesses exemplos da vida diária, pois a lei diz a mesma coisa.
9 Hanja Moses ané hambuk hundi angi dé hayi: Bulmakau bali jémba yata wit sék xakinukundat guni deka hundi séfi gikénguni. Di wit sék nawulak métaka sanda. God wun hundi Mosesré wata dé bulmakau balika male saréké, o yingafwe? Wu yingafwe.
9 Na Lei de Moisés está escrito assim: “Não amarre a boca do boi quando ele estiver pisando o trigo.” Por acaso Deus está interessado nos bois?
10 Dé wun hundi wata nanika akwi dé saréké, o yingafwe? Xéxé. Nanika akwi dé saréké. Héfa weekwa du dé wun yawimbu sendan hénoo nawulak sanjoka dé wun jémba ya. Hénoo héraakwa du di wun hénoo nawulak sanjoka di wun jémba ya.
10 Ou foi a nosso respeito que ele disse isso? É claro que isso está escrito em nosso favor! Tanto a pessoa que planta como a que colhe fazem o seu trabalho na esperança de receber a sua parte da colheita.
11 Nani Krais Jisasna jémba yata déka hundi guniré wundé wakwa, guna mawuli jémba téndéte. Wungi yambenka, nana séfi jémba téndéte guni hénoo nawulak hasa hwengut, wu yikafre dé.
11 Se temos semeado entre vocês a semente espiritual, será demais se recebermos de vocês alguma recompensa material?
12 Nawulak du Krais Jisasna jémba yata déka hundi guniré wandaka guni deka jémbaka sarékéta jondu akwi yéwa akwi hwe. Wu yikafre dé. Nani Krais Jisasna jémba yata déka hundi tale guniré wambenka, métaka guni nana jémbaka sarékéta nanika nawulak jondu hwehafi ya? Guni nanika hwengut, wu yikafre sémbut dé.
12 Se outros têm o direito de esperar isso de vocês, será que nós não temos muito mais direito do que eles? No entanto, nós não temos usado esse direito. Pelo contrário, temos aguentado tudo para não atrapalhar o
13 Godna tempelmbu jémba yakwa du di du takwa tempelré hura yandan hénoo nawulak di se. Hamwi tuta Godka hwendaka jambémbu jémba yakwa du di du takwa hura yandan hamwi nawulak di se. Wungi sata di yikafre sémbut huru. Guni wun jooka guni xékélaki.
13 Certamente vocês sabem que os que trabalham no Templo é do Templo que recebem os seus alimentos. E sabem também que os que oferecem sacrifícios no altar recebem uma parte da carne dos animais que são sacrificados ali.
14 Di jémba yata hénoo hérandakaka, dé Néma Du Krais ané hundi wa, “Wuna jémba yata wuna hundi watekwa du di jondu akwi yéwa akwi hératandi, deka hundi xékétekwa du takwambu.”
14 Assim o Senhor mandou também que aqueles que anunciam o evangelho vivam do trabalho de anunciar o evangelho.
15 Wuni wunde jémba yakwa du hérandaka maki hérahambawuni. Némbuli akwi wuni di hérandaka maki gunimbu jondu héranjoka wuni ané hundi hayihambawuni. Wuni gunimbu jondu hérahafi yawukaka wuni wuna ximbu harékéta wuni angi wa, “Wuni Krais Jisasna jémba yata diré déka hundi wata wuni dimbu jondu nawulak hérahambawuni.” Wuni wun hundi wambula wahafi yawut, wu haraki dé. Wuni gunimbu jondu hérahafi yata hénooka hiyaata wun hundi wambula wawut, wu yikafre dé. Wuni wun hundi wungi re wungi re wanjoka wuni mawuli ye.
15 Mas eu não tenho usado nenhum desses direitos, nem estou escrevendo isso agora para exigir esses direitos para mim mesmo. Eu preferiria morrer a fazer isso! E ninguém vai me tirar o orgulho que eu tenho de agir assim!
16 Wuni Krais Jisasna hundi wata, wuna ximbu yamba harékékéwuni. God dé wunika wun jémba hwe. Wuni hwendén jémba yahafi yawut, God wuniré haraki hundi wandét, jémba yamba rekéwuni.
16 Eu não tenho o direito de ficar orgulhoso por anunciar o evangelho. Afinal de contas, fazer isso é minha obrigação. Ai de mim se não anunciar o evangelho!
17 Wuna mawuli sarékémbu male wun jémba yawut, God yawun jémbaka wuniré yikafre jondu hasa hwetandé. Wuna mawuli sarékémbu ané jémba yahafi yata wuni God mawuli yandéka makimbu wun jémba yata, yak, wuni wunika hwendén jémba male wuni ya.
17 Por isso, se eu faço o meu trabalho por minha própria vontade, então posso esperar algum pagamento. Porém, se faço como um dever, é porque é um trabalho que Deus me deu para fazer.
18 Wuni God hwendén jémba yata méta jondu wuni héra? Wuni hérawuka joo angi dé: Wuni Krais Jisasna yikafre hundi wata dimbu Krais wandén jondu yéwa héranjoka wahambawuni. Hanja Krais dé wa, déka hundi wakwa du yéwa hératendakaka. Wungi wandéka wuni wun yéwa hérahafi yanjoka wuni mawuli ye.
18 Nesse caso, qual é o pagamento que recebo? É a satisfação de anunciar o evangelho sem cobrar nada e sem exigir os direitos que tenho como pregador do evangelho.
19 Wuni déka jémba baka yawute, nak du wunika hulukihambandé. Wuni hafu wataka wuni atéfék du takwaka jémba yakwa du wuni re. Métaka wuni wungi re? Séfélak du takwa Krais Jisasna hundi jémba xékéndate wuni wungi re.
19 Sou um homem livre; não sou escravo de ninguém. Mas eu me fiz escravo de todos a fim de ganhar para Cristo o maior número possível de pessoas.
20 Wungi reta wuni Kraisna jémba yata Judana du takwa wali reta, di rendaka maki wuni re, di Krais Jisasna hundi jémba xékéndate. Wuni Mosesna hambuk hundina ekombu rekwa du takwa wali reta, wuni hafu wun hambuk hundina ekombu rehafi yata di rendaka maki wuni re, di Krais Jisasna hundi jémba xékéndate.
20 Quando trabalho entre os judeus, vivo como judeu a fim de ganhá-los para Cristo. Não estou debaixo da Lei de Moisés; mas, quando trabalho entre os judeus, vivo como se estivesse debaixo dessa Lei para ganhar os judeus para Cristo.
21 Wuni Mosesna hambuk hundika xékélakihafi yakwa nak téfana du takwa wali reta, wuni hafu Godna hambuk hundi yatakahafi yata Kraisna hambuk hundi xékéta wuni Mosesna hambuk hundika xékélakihafi yakwa du maki wuni re, di Krais Jisasna hundi jémba xékéndate.
21 Assim também, quando estou entre os não judeus, vivo fora da Lei de Moisés a fim de ganhar os não judeus para Cristo. Isso não quer dizer que eu não obedeço à lei de Deus, pois estou, de fato, debaixo da lei de Cristo.
22 Wuni hambuk yahafi yakwa du takwa wali reta wuni di rendaka maki wuni re, di Krais Jisasna hundi jémba xékéndate. Atéfék du takwa Krais Jisasna hundi jémba xékéndat, wawun hundimbu Krais diré Satanéna tambambu hérandéte wuni mawuli ye. Mawuli yata wuni di wali jémba yata, deka hundi xékéta, di wali wuni hundi bulé.
22 Quando estou entre os fracos na fé, eu me torno fraco também a fim de ganhá-los para Cristo. Assim eu me torno tudo para todos a fim de poder, de qualquer maneira possível, salvar alguns.
23 Krais Jisasna jémba yata déka yikafre hundi wata wuni wungi huru, God wuni nak du takwa wali naniré yikafre hurundéte.
23 Faço tudo isso por causa do evangelho a fim de tomar parte nas suas bênçãos.
24 Joo héranjoka fétékérékwa du atéfék hambuk yata di fétékéré. Fétékéra ye natafa male diré sarékéngwanda dé yikafre joo héra. Wungi hérandaka maki, guni akwi wun yikafre joo héranjoka hambukmbu fétékéra yitanguni.
24 Vocês sabem que numa corrida, embora todos os corredores tomem parte, somente um ganha o prêmio. Portanto, corram de tal maneira que ganhem o prêmio.
25 Yikafre joo héranjoka fétékérékwa du di baka fétékéréhambandi. Di jémba fétékérénjoka, deka séfi deka mawulika akwi di hambuk ya. Yata di fétékéré. Wun baka joo héranjoka di fétékéré. Wun joo bari hényitandé. Nani hambuk yatame, God hukémbu hwetendéka joo héranjoka. Wun yikafre joo wungi re wungi re reséketandé. Yamba hényikéndé.
25 Todo atleta que está treinando aguenta exercícios duros porque quer receber uma coroa de folhas de louro, uma coroa que, aliás, não dura muito. Mas nós queremos receber uma coroa que dura para sempre.
26 Wungi maki, wuni baka yitaka yatakahafi yata wuni wun yikafre joo héranjoka wuni Godna yikafre yambambu hambukmbu fétékéra yi. Tambambu warekwa du di jémba sarékéta warendaka maki, wuni wuna tamba baka yakihambawuni.
26 Por isso corro direto para a linha final. Também sou como um lutador de boxe que não perde nenhum golpe.
27 Wuni Godna jémba jémba yanjoka, wuna séfi wuna mawulika akwi wuni hambuk ya. Krais Jisasna hundi du takwaré wundé wawu. God wunika hu hwendémboka, wuna séfi wuna mawulika akwi wuni hambuk ya.
27 Eu trato o meu corpo duramente e o obrigo a ser completamente controlado para que, depois de ter chamado outros para entrarem na luta, eu mesmo não venha a ser eliminado dela.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Coríntios 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.