Mateus 9
Lok'laj Jyolj Kakaj Dios (USPNT) vs NVT
1 Kakaj Jesús xjaw chicb'i li barc, xk'ax ch'akap re nimlaj alagun y xtaw laj jtilmit.
1 Jesus entrou num barco e atravessou o mar até a cidade onde morava.
2 Y cla' xpetak nic'j cristian xc'amtakch jun winak riq'ui Kakaj Jesús b'a jun ch'atum che', sic' winak li, siquirnak juntir jtio'jl. Cuando Kakaj Jesús xril chi cub'uli' jch'olak chirij, xij re sic' winak ri yaj: Walc'wal, coj jcowil awanm, amac xcuymaji'n, xche' re.
2 Algumas pessoas lhe trouxeram um paralítico deitado numa maca. Ao ver a fé que eles tinham, Jesus disse ao paralítico: “Anime-se, filho! Seus pecados estão perdoados”.
3 Xpetak jujun ajtijoltak cristian re Jpixb' Kakaj Dios, xoctak chi yoloj chirijil Kakaj Jesús, xijtak: Man winak ri, tijin tijcoj rib' pi Kakaj Dios, xche'tak.
3 Alguns mestres da lei disseram a si mesmos: “Isso é blasfêmia!”.
4 Pero Kakaj Jesús retami' nen tijin tijb'ijtak chirijil, xtz'onaj rechak: ¿Nen chac atak tijin tab'antak etzltak chomorsa'n?
4 Jesus, percebendo o que pensavam, perguntou: “Por que vocês reagem com tanta maldade em seu coração?
5 ¿Lac'umas wi' ri mas c'ax jb'ij, amac xcuymaji'n o ri' mas c'ax jb'ij, b'iiten y wo'coten?
5 O que é mais fácil dizer: ‘Seus pecados estão perdoados’ ou ‘Levante-se e ande’?
6 Pero in tanc'ut chawchak chi Jc'ajol Kakaj Dios ri xwux pi cristianil wi' k'atb'itzij laj jk'ab' chi jcuyic mac neri wich ulew, xche' rechak.
6 Mas eu lhes mostrarei que o Filho do Homem tem autoridade na terra para perdoar pecados”. Então disse ao paralítico: “Levante-se, pegue sua maca e vá para casa”.
7 Sic' winak ri yaj xb'iitc y xe' laj richoch.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 Cuando xriltak mak cristian chi jilonli xaanc, sub'laj xsaach jch'olak y xnimirsajtak jk'ij Kakaj Dios jwi'l xye' jcwinel Kakaj Jesús chi jb'anic jilonli.
8 Ao ver isso, a multidão se encheu de temor e louvou a Deus por ele ter dado tal autoridade aos seres humanos.
9 Kakaj Jesús xelb'i cla', cuando b'esalc, xrilb'i jun winak ri jb'ij Mateo, cub'ul chi' mex lamas titojsaj alcabar y Kakaj Jesús xij re: Jo' chwij, xche' re.
9 Enquanto Jesus caminhava, viu um homem chamado Mateus sentado onde se coletavam impostos. “Siga-me”, disse-lhe Jesus, e Mateus se levantou e o seguiu.
10 Cuando Kakaj Jesús tijin chi wic' laj richoch Mateo, sub'laj q'ui ajtz'onaltak alcabar y sub'laj q'ui ajmacb' xtawtak chi wic' riq'ui Kakaj Jesús pach yak ajtijol rib'ak chirij.
10 Mais tarde, na casa de Mateus, Jesus e seus discípulos estavam à mesa, acompanhados de um grande número de cobradores de impostos e pecadores.
11 Mak fariseo, cuando xriltak jilonli, xtz'onajtak rechak yak ajtijol rib'ak chirij Kakaj Jesucristo: ¿Nen chac ajtijol awechak tijin tiwi'n chijxo'lak mak ajtz'onaltak alcabar pach mak ajmacb'? xche'tak rechak.
11 Quando os fariseus viram isso, perguntaram aos discípulos: “Por que o seu mestre come com cobradores de impostos e pecadores?”.
12 Cuando xta Kakaj Jesús chi jilonli xijsaj rechak yak ajtijol rib'ak chirij, xij rechak mak fariseo: Ta' rajwax ajcun rechak yak cristian ri ta' yajtak, ri' rajwax ajcun pi rechak yak ri yajtak.
12 Jesus ouviu o que disseram e respondeu: “As pessoas saudáveis não precisam de médico, mas sim os doentes”.
13 Jattak y chomorsajtak nen tielwi' Jyolj Kakaj Dios ri tijb'ij jilonri:
13 E acrescentou: “Agora vão e aprendam o significado desta passagem das Escrituras: ‘Quero que demonstrem misericórdia, e não que ofereçam sacrifícios’. Pois não vim para chamar os justos, mas sim os pecadores”.
14 Xpetak yak ajtijol rib'ak chirij Juan Ajb'anal Ja'tiox, xtawtak riq'ui Kakaj Jesús xtz'onajtak re: ¿Nen chac yak ajtijol rib'ak chawij ta' trantak ayun chapca' tikab'an oj pach mak fariseo? xche'tak re.
14 Os discípulos de João Batista foram a Jesus e lhe perguntaram: “Por que seus discípulos não têm o hábito de jejuar, como nós e os fariseus?”.
15 Kakaj Jesús xij rechak: Yak cristian ri b'il rechak chi tib'etak li jun tz'am, ta' tijna' tib'isontak cuando ajwi' man c'ojol winak chijxo'lak ri tic'uli'yc. Pero cuando titaw k'ij tic'amsajb'i man c'ojol winak chiwchak, ajruc're' trantak ayun.
15 Jesus respondeu: “Por acaso os convidados de um casamento ficam de luto enquanto festejam com o noivo? Um dia, porém, o noivo lhes será tirado, e então jejuarão.
16 Ta' ni jono cristian tijc'ojaj jun tzay itz'ik la' jun q'uer aac' c'ojb'l jwi'l man aac' c'ojb'l tijc'ola' rib' y tike niman mas man rech'e'l re man tzay itz'ik.
16 “Além disso, ninguém remendaria uma roupa velha usando pano novo. O pano rasgaria a roupa, deixando um buraco ainda maior.
17 Ni ta' tijna' tiye'saj aac' vin lak tzaytak nejb' ri b'anal la' tz'um, jwi'l man aac' vin tijrech'a' mak tzaytak nejb' ri b'anal la' tz'um, jilonli titixi' man aac' vin y trana' c'ax mak nejb'. Jwi'li'li man aac' vin rajwaxi' lak aac'tak nejb' ri b'anal la' tz'um tiye'sajwi', jilonli ta' ni jono rechak tran c'ax, xche' Kakaj Jesús.
17 “E ninguém colocaria vinho novo em velhos recipientes de couro. O couro se arrebentaria, deixando vazar o vinho, e os recipientes velhos se estragariam. Vinho novo é guardado em recipientes novos, para que ambos se conservem”.
18 Aj tijini' Kakaj Jesús chi yoloj riq'uilak yak ajtijol rib'ak chirij Juan Ajb'anal Ja'tiox cuando xtaw jun jb'ab'alak yak rijajl Israel y xxucb'a' rib' chiwch y xij re: In rab'in ajri' xcamc, pero wi atb'e chi rilic y taye' ak'b' chib', tiyo'r chiqui'n, xche' re.
18 Enquanto Jesus ainda falava, o líder da sinagoga local veio e se ajoelhou diante dele. “Minha filha acaba de morrer”, disse. “Mas, se o senhor vier e puser as mãos sobre ela, ela viverá.”
19 Kakaj Jesús xwa'rc, xe'tak laj richoch winak li pach yak ajtijol rib'ak chirij.
19 Então Jesus e seus discípulos se levantaram e foram com ele.
20 B'esaltak riq'ui man winak li xpe jun anm yaj ri wi'chak cab'lajuj (12) junab' chi ticar chi coc'xo'lke tikej man ch'ojnic chirij, xjutun chirij Kakaj Jesús y xchap raquitz chak'chi' ritz'ik
20 Nesse instante, uma mulher que havia doze anos sofria de hemorragia se aproximou por trás dele e tocou na borda de seu manto,
21 jwi'l xchomorsaj laj ranm: Riq'uilke wi xincwin chi jchapic raquitz ritz'ik intzib'i'n, xche'.
21 pois pensava: “Se eu apenas tocar em seu manto, serei curada”.
22 Pero Kakaj Jesús xsolcopij rib' xril sic' anm li, xij re: At inrab'in, coj jcowil awanm, xattzib'i' jwi'l xcub'ar ach'ol chwij, xche' re.
22 Jesus se voltou e, quando a viu, disse: “Filha, anime-se! Sua fé a curou”. A partir daquele momento, a mulher ficou curada.
23 Cuando xtaw Kakaj Jesús laj richoch man jb'ab'alak yak rijajl Israel xril chi wi'takchak mak ajok'saltak su' y cristian tijin tijcamsaj rib'ak chi ok'ej.
23 Quando Jesus chegou à casa do líder da sinagoga, viu a multidão agitada e ouviu a música fúnebre.
24 Xpe Kakaj Jesús, xij rechak: Elantakb'i neri, man ra anm ta' camnak, warajke tran, xche' rechak.
24 “Saiam daqui!”, disse ele. “A menina não está morta; está apenas dormindo.” Os que estavam ali riram dele.
25 Pero re xresajtakb'i mak cristian chuchja, ajruc're' xoc lamas wi' man ra anm, xchap chi jk'ab' y man ra anm xwa'rc.
25 Depois que a multidão foi colocada para fora, Jesus entrou e tomou a menina pela mão, e ela se levantou.
26 Lak juntir luwar ri wi' chirij man luwar li xelwi' jtaquil nen xan Kakaj Jesús.
26 A notícia desse milagre se espalhou por toda a região.
27 Cuando xelb'i Kakaj Jesús cla' xamb'ertakb'i quib' moy chirij, cow tich'ejejtak, tijb'ijtak: ¡Il c'ur kawch at Jc'ajol David! xche'tak re.
27 Depois que Jesus saiu dali, dois cegos foram atrás dele, gritando: “Filho de Davi, tenha misericórdia de nós!”.
28 Cuando xoc Kakaj Jesús la ja xpetak yak moy xjutuntak chijc'ulel, xpe Kakaj Jesús xtz'onaj rechak: ¿Ton acoja'taka' chi incwini' chi atzib'sajcak? xche' rechak.
28 Quando Jesus entrou em casa, os cegos se aproximaram, e ele lhes perguntou: “Vocês creem que eu posso fazê-los ver?”. “Sim, Senhor”, responderam eles.
29 Xpe Kakaj Jesús, xchap b'ak' jwichak y xij rechak: Jilon tib'ansaj chapca' jcub'arb' ach'olak chwij, xche' rechak.
29 Ele tocou nos olhos dos dois e disse: “Seja feito conforme a sua fé”.
30 Jilonli xna'tuntak yak moy. Xpe Kakaj Jesús, sub'laj cow jch'ab'ejcak xan, xij rechak: Ma yolowtak pire ma'qui' nen jonok tieteman re, xche' rechak.
30 Então os olhos deles se abriram e puderam ver. Jesus os advertiu severamente: “Não contem a ninguém”.
31 Ajri'ke xeltakb'i riq'ui Kakaj Jesús laj or xoctak chi jyolic rechak cristian lak juntir mak luwar li, ri xan Kakaj Jesús rechak.
31 Eles, porém, saíram e espalharam sua fama por toda a região.
32 Cuando xeltakb'i yak moy ri xtzib'saj b'ak' jwichak, xpetak nic'j cristian chic xc'amtakb'i jun mem riq'ui Kakaj Jesús. Y sic' mem li wi' etzl laj ranm.
32 Quando partiram, foi levado a Jesus um homem que não conseguia falar porque estava possuído por um demônio.
33 Cuando Kakaj Jesús xresaj man etzl laj ranm sic' mem, ajruc're' xoc chi yoloj. Mak cristian sub'laj xsaach jch'olak, xijtak chirib'il rib'ak: Ni jun b'welt ilan kawi'l neri Israel jilonli, xche'tak.
33 O demônio foi expulso e, em seguida, o homem começou a falar. As multidões ficaram admiradas. “Jamais aconteceu algo parecido em Israel!”, exclamavam.
34 Pero mak fariseo xijtak: Man winak li tresaji' mak etzl ri wi' laj ranmak cristian la'ke jcwinel man jb'ab'al etzl, xche'tak.
34 Os fariseus, contudo, disseram: “Ele expulsa demônios porque o príncipe dos demônios lhe dá poder”.
35 Kakaj Jesús xwo'cot lak juntir tilmit y lak tra luwar. Xoc lak jsinagogak yak rijajl Israel y xij tzilaj jtaquil rechak cristian chirij jtakon Kakaj Dios chib'ak cristian y xtzib'saj juntir cristian ri yajtak.
35 Jesus andava por todas as cidades e todos os povoados da região, ensinando nas sinagogas, anunciando as boas-novas do reino e curando todo tipo de enfermidade e doença.
36 Cuando Kakaj Jesús xril jwichak sub'laj q'ui cristian ri wi'tak cla', xril c'ur jwichak jwi'l tijin tijtijtak c'ax y ta' nen tiilb'en rechak chapca' jun k'at carner cuando ta' ajyuk' rechak.
36 Quando viu as multidões, teve compaixão delas, pois estavam confusas e desamparadas, como ovelhas sem pastor.
37 Xij rechak yak ajtijol rib'ak chirij: Sub'laj nim man tico'n toquem raj jwich, pero quib' uxib'ke mocom.
37 Disse aos discípulos: “A colheita é grande, mas os trabalhadores são poucos.
38 Atak tz'onajtak tok'ob' re Rajw tico'n chi tijtakch mocom chi jtoquic jwichak mak tico'n, xche' rechak.
38 Orem ao Senhor da colheita; peçam que ele envie mais trabalhadores para seus campos”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.