Mateus 21

Lok'laj Jyolj Kakaj Dios (USPNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Cuando xtawtak chi nakaj re Jerusalén, wi'takchak Betfagé wich witz ri jb'ij Olivos. Kakaj Jesús xtakb'i quib' rechak yak ajtijol rib'ak chirij,
1 Quando se aproximaram de Jerusalém e chegaram a Betfagé, ao monte das Oliveiras, Jesus enviou dois discípulos,
2 xij rechak: Jattak li man tilmit ri wi'b'i chawchak, cla' tib'e ate'tak jun ixok b'ur ximil y wi' jun ra jk'un riq'uil. Quirtakch man b'ur pach ra jk'un y c'amtakch.
2 dizendo-lhes:
3 Wi wi' nen atch'ab'entak chirijak, b'ijtak re: Tike chocon jwi'l Kajawl y laj orke tiyuk jk'asaj, atche'tak re, xche' Kakaj Jesús rechak.
3 E, se alguém disser alguma coisa, respondam: “O Senhor precisa deles.” E logo ele deixará que vocês tragam os animais.
4 Jilonli xan pire xtaw chiwch ri xcan jtz'ib'aj jun ajk'asal Jyolj Kakaj Dios ri tijb'ij jilonri:
4 Ora, isto aconteceu para se cumprir o que foi dito por meio do profeta:
5 B'ijtak rechak yak aj Sión:
5 “Digam à filha de Sião: Eis que o seu Rei vem até você, humilde, montado em jumenta, e num jumentinho, cria de animal de carga.”
6 Xpetak yak quib' ajtijol rib'ak chirij Kakaj Jesucristo, xe'tak y xe' rane'tak chapca' xijsaj rechak.
6 Indo os discípulos e tendo feito como Jesus lhes havia ordenado,
7 Xc'amtakch man ixok b'ur pach man ra jk'un, xye'takb'i ritz'ikak ri tijk'u'jtak chirij ra k'un b'ur y Kakaj Jesús xquejajb'ic.
7 trouxeram a jumenta e o jumentinho. Então puseram em cima deles as suas capas, e sobre elas Jesus montou.
8 Y sub'laj q'ui cristian b'esaltak chirij, wi' nic'j xlic' ritz'ikak ri tijk'u'jtak laj b'e y nic'j chic xc'urtak xak che' y xye'tak laj jb'e.
8 E a maior parte da multidão estendeu as suas capas no caminho, e outros cortavam ramos de árvores, espalhando-os pelo caminho.
9 Cristian ri nab'etak pach ri tixamtak chirij Kakaj Jesús xoctak chi ch'ejejem, xijtak:
9 E as multidões, tanto as que iam adiante dele como as que o seguiam, clamavam: “Hosana ao Filho de Davi! Bendito o que vem em nome do Senhor! Hosana nas maiores alturas!”
10 Cuando xoc Kakaj Jesús Jerusalén juntir cristian xsaach jch'olak y sub'laj cristian xtz'onajtak chirib'il rib'ak: ¿Nen chiqui' chi winak lal ri? xche'tak.
10 E, quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade se alvoroçou. E perguntavam: — Quem é este?
11 Y nic'j cristian xijtak: Ri' Jesucristo ri ajk'asal Jyolj Kakaj Dios ri aj Nazaret ri jun tilmit re Galilea, xche'tak.
11 E as multidões respondiam: — Este é o profeta Jesus, de Nazaré da Galileia!
12 Kakaj Jesús xoc li nimi richoch Kakaj Dios y xruktajb'i mak ajc'ayb' pach mak ajlok'omanl ri wi'tak cla'. Xsolcopij mak jmexak mak ajq'uexeltak pwak ri wi'tak cla' pach mak jtemak mak ajc'ayaltak ut.
12 Jesus entrou no templo e expulsou todos os que ali vendiam e compravam. Derrubou as mesas dos cambistas e as cadeiras dos que vendiam pombas.
13 Y xij rechak: Tz'ib'ali' li wuj re Lok'laj Jyolj Kakaj Dios ri tijb'ij jilonri:
13 E disse-lhes:
14 Xpetak yak moy pach yak co'x xtawtak riq'ui Kakaj Jesús li nimi richoch Kakaj Dios y xtzib'sajtaka' jwi'l Kakaj Jesús.
14 Cegos e coxos se aproximaram de Jesus, no templo, e ele os curou.
15 Pero mak jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios pach yak ajtijoltak cristian re Jpixb' Kakaj Dios sub'laj xpe retzalak cuando xriltak mak nimaktak c'utb'i jcwinel Kakaj Dios ri xan y xtatak tich'ejejtak mak tral ac'l li nimi richoch Kakaj Dios ri tijb'ijtak:
15 Mas, quando os principais sacerdotes e os escribas viram as maravilhas que Jesus fazia e as crianças que gritavam no templo: “Hosana ao Filho de Davi!”, ficaram indignados e perguntaram a Jesus:
16 Rechak xtz'onajtak re Kakaj Jesús: ¿Ton ata' nen tijin tijb'ijtak mak tral ac'l? xche'tak re.
16 — Você está ouvindo o que estão dizendo? Jesus respondeu:
17 Kakaj Jesús xcan jye' mak cristian cla' xe' Betania, cla' xe' wa'xok lak'ab'.
17 E, deixando-os, saiu da cidade e foi para Betânia, onde passou a noite.
18 Ak'ab' laj jcab' k'ij Kakaj Jesús xk'aj chic Jerusalén, cuando b'esal lak b'e xc'ok jwi'l wi'jal.
18 Cedo de manhã, ao voltar para a cidade, Jesus teve fome.
19 Xrilb'i chi wi' jun jche'l higo chi' b'e. Xe' rile' wi wi' jwich, pero ta' ni jono jwich xe' jte'. Jwi'li'li xch'ab'ej man jche'l higo, xij re: Ni jun b'welt atwichin chic, xche' re.
19 E, vendo uma figueira à beira do caminho, aproximou-se dela, mas não encontrou nada, a não ser folhas. Então Jesus disse à figueira: E a figueira secou imediatamente.
20 Yak ajtijol rib'ak chirij Kakaj Jesucristo, cuando xriltak xchekej man jche'l higo, sub'laj xsaach jch'olak xtz'onajtak re Kakaj Jesús: ¿Nen chac laj or xchekej man jche'l higo? xche'tak re.
20 Quando os discípulos viram isso, ficaram admirados e disseram: — Como a figueira secou depressa!
21 Kakaj Jesús xij rechak: Kes tz'etel tz'et tamb'ij chawechak, atak wi kes tz'et cub'ul ach'olak chirij Kakaj Dios y ta' tran quib' awanmak, ma' xita'ke atcwintak chi jb'anic chapca' ximb'an in re man jche'l higo. Atak wi tab'ijtak re man witz ri: Elamb'i cla', t'ojta ayb' li mar, atche'tak re, ticojoni' chawchak.
21 Ao que Jesus lhes disse:
22 Juntir nen chawajak tatz'onajtak cuando atch'a'wtak riq'ui Kakaj Dios wi kes tz'et cub'ul ach'olak chirij Kakaj Dios, tacula'taka'n, xche' Kakaj Jesús rechak yak ajtijol rib'ak chirij.
22 E tudo o que pedirem em oração, crendo, vocês receberão.
23 Kakaj Jesús xocb'i li nimi richoch Kakaj Dios. Cuando tijin chi jtijoj cristian cla', xpetak mak jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios pach yak ri wi' rekle'nak chijxo'lak yak rijajl Israel xjutuntak chijc'ulel Kakaj Jesús y xtz'onajtak re: ¿Nenc'u xattakow chi jb'anic jilonli? ¿Nen xye'w k'atb'itzij laj ak'b' pire tab'an jilonli? xche'tak re.
23 Jesus entrou no templo e, quando já estava ensinando, os principais sacerdotes e os anciãos do povo se aproximaram dele e perguntaram: — Com que autoridade você faz estas coisas? E quem lhe deu esta autoridade?
24 Kakaj Jesús xij rechak: Jilon in chwaj tantz'onaj jun kelen chawechak: Wi tac'ululajtak inyolj, tamb'iji' chawechak nen xye'w k'atb'itzij laj ink'b' pire tamb'an jilonli. ¿Nenc'u xtakow re Juan Ajb'anal Ja'tiox chi jb'anic ja'tiox? ¿Kakaj Diosni' xtakow re o cristianke? xche' Kakaj Jesús rechak.
24 Jesus respondeu:
25 Rechak xoctak chi jchomorsaj chirib'il rib'ak nen tijb'ijtak, xijtak: Wi tikab'ij re chi Kakaj Dios xtakowch re Juan Ajb'anal Ja'tiox, li tijb'iji' chike: ¿Nenc'u chac ta' xacojtak jyolj? tiche'.
25 De onde era o batismo de João: do céu ou dos homens? E eles discutiam entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele nos dirá: “Então por que não acreditaram nele?”
26 Tike tzaak kach'ol pent wi' nen trantak cristian chike wi tikab'ij chi cristianke takowinak re, jwi'l rechak tijb'ijtak chirij Juan Ajb'anal Ja'tiox chi ajk'asal Jyolji' Kakaj Dios, xche'tak.
26 Mas, se dissermos: “Dos homens”, é de temer o povo. Porque todos consideram João um profeta.
27 Jwi'li'li xijtak re Kakaj Jesús: Ta' ketam nen takowinakch re, xche'tak.
27 Então responderam a Jesus: — Não sabemos. E ele, por sua vez, lhes disse:
28 Kakaj Jesús xtz'onaj chic rechak: ¿Nen tab'ij atak chirij ri xantak quib' alc'walixelb'? Wi' jun winak wi' quib' jc'ajol.
28 — O que vocês acham? Um homem tinha dois filhos. Chegando-se ao primeiro, disse: “Filho, vá hoje trabalhar na vinha.”
29 Man jc'ajol li xij: Ta' chwaj imb'ec, xche'.
29 Ele respondeu: “Não quero ir.” Mas depois, arrependido, foi.
30 Y xpe man winak li, xe' chic riq'ui man jcab'al y xij re chapca' xij re man nab'eal y man jcab'al xij: Tziyi' li, tat, imb'i'n, xche'.
30 Dirigindo-se ao outro filho, o pai disse a mesma coisa. Ele respondeu: “Sim, senhor.” Mas não foi.
31 ¿Nenc'u rechak mak quib' xanowtak lawi' raj jkajak trantak? xche' Kakaj Jesús rechak.
31 Qual dos dois fez a vontade do pai? Eles responderam: — O primeiro. Então Jesus disse:
32 jwi'l Juan Ajb'anal Ja'tiox xyuki' jb'ij chawechak nen rajwax tab'antak laj ac'aslemalak pire tran suc'ul awanmak chiwch Kakaj Dios. Pero atak ta' xacojtak jyolj y yak ajtz'onaltak alcabar pach mak tz'i'taklaj anm xcoja'taka'n. Atak onque xawila'taka' juntir li, pero ta' xaq'uex ano'jak pire tab'antak lawi' raj Kakaj Dios tab'antak, xche' Kakaj Jesús rechak.
32 Porque João veio até vocês no caminho da justiça, e vocês não acreditaram nele; no entanto, os publicanos e as prostitutas acreditaram. Vocês, porém, mesmo vendo isso, não se arrependeram depois para acreditar nele.
33 Kakaj Jesús xij chic rechak: Tatak jcholajl jun esb'i no'j chic jilonri, wi' jun winak xtic uva laj rulew y xcoj corral chirij. Xc'ot jun luwar lamas xan man yetz'b'i uva y xan jun ja naj rak'aneb' pire tijchajaj jtico'n. Ajruc're' xcan jye' man rulew li chi kejom rechak nic'j ajchac y xe' chinaj li jun jalan tilmit chic.
33 — Escutem outra parábola. Havia um homem, dono de terras, que plantou uma vinha. Pôs uma cerca em volta dela, construiu nela um lagar, edificou uma torre e arrendou a vinha a uns lavradores. Depois, ausentou-se do país.
34 Cuando xtaw k'ij tik'anab' jwichak mak uva, xpe man rajw ulew xtakch nic'j jtako'n riq'uilak chi jtz'onaj rechak mak ajkejeltak ulew lawi' mak jwich uva ri tiye'saj re pire kejb'ire man ulew.
34 Quando chegou o tempo da colheita, o dono da vinha mandou os seus servos aos lavradores, para receber os frutos que cabiam a ele.
35 Pero xpetak mak ajkejeltak ulew xchaptak mak tako'n li, jun xch'i'tak, jun xcamsajtak y jun chic xcamsajtak chi ab'aj.
35 Mas os lavradores, agarrando os servos, espancaram um, mataram outro e apedrejaram ainda outro.
36 Xpe man rajw ulew, xtak chicch mas jtako'n chiwch nab'e b'welt chi jtz'onaj rechak mak ajkejeltak ulew lawi' mak jwich uva ri tiye'saj re pire kejb'ire man ulew. Pero mak ajkejeltak ulew xantak chicb'i rechak chapca' xantak re yak nic'j.
36 O dono enviou ainda outros servos em maior número; e os lavradores fizeram a mesma coisa com eles.
37 Ajruc're' man rajw ulew xtakch jc'ajol chi jtz'onaj rechak lawi' mak jwich uva ri tiye'saj re pire kejb'ire man ulew jwi'l xchomorsaj chi ticojontaka' chiwch jc'ajol.
37 Por último, o dono da vinha enviou-lhes o seu próprio filho, pensando: “O meu filho eles respeitarão.”
38 Pero mak ajkejeltak ulew cuando xriltak xtaw jc'ajol man rajw ulew xijtak chirib'il rib'ak: Ri' re tiechb'en man ulew, lajori kacamsajtak pire tican man ulew ri pi ke oj, xche'tak mak ajkejeltak ulew.
38 Mas os lavradores, vendo o filho, disseram uns aos outros: “Este é o herdeiro; venham, vamos matá-lo e ficar com a herança dele para nós.”
39 Xpetak, xchaptak, xresajtakb'i lak uva y xcamsajtak.
39 E, agarrando-o, lançaram-no fora da vinha e o mataram.
40 Y cuando tipe man rajw ulew, ¿nenc'u tran rechak mak ri kejewinaktak man ulew? xche' Kakaj Jesús rechak.
40 Quando, pois, vier o dono da vinha, que fará àqueles lavradores?
41 Rechak xijtak: Ta' chiqui' c'ax laj ranm tijcamsajtak mak etzltak ajkejeltak ulew li. Y tijye' chic rulew chi kejom rechak nic'j ajchac chic ri tijye'tak jwich uva pire kejb'ire man ulew cuando titaw k'ij tik'anab' jwichak mak uva, xche'tak re Kakaj Jesús.
41 Eles responderam: — Fará perecer horrivelmente aqueles malvados e arrendará a vinha a outros lavradores que lhe entregarão os frutos no tempo certo.
42 Kakaj Jesús xtz'onaj chic rechak: ¿Ta'c'u ilan awi'lak li wuj re Lok'laj Jyolj Kakaj Dios ri tijb'ij jilonri?
42 Então Jesus perguntou:
43 Jwi'li'li in tamb'ij chawechak chi Kakaj Dios ta' chiqui' titakon chab'ak, ri'chak titakon chib'ak jalan cristian chic ri tijye'tak jwich tico'n pire kejb'i rulew man rajw ulew.
43 — Portanto, eu lhes digo que o Reino de Deus será tirado de vocês e entregue a um povo que lhe produza os respectivos frutos.
44 Nen titzaak chib' man ab'aj li, tik'ajmaji'n. Y nen titzaak man ab'aj li chib', trana' pok, xche' Kakaj Jesús rechak.
44 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
45 Cuando mak jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios pach mak fariseo xtatak jcholajl chi Kakaj Jesús tijin tijb'ij mak esb'i no'j li chirijaki' rechak,
45 Os principais sacerdotes e os fariseus, ouvindo estas parábolas, entenderam que Jesus falava a respeito deles;
46 sub'laj xpe retzalak rajak roj xchape'takb'i Kakaj Jesús. Pero tike tzaak jch'olak jwi'l sub'laj q'ui cristian retamaki' chi ajk'asal Jyolji' Kakaj Dios.
46 e, embora quisessem prendê-lo, tinham medo das multidões, porque estas o consideravam como profeta.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.