Mateus 19

Lok'laj Jyolj Kakaj Dios (USPNT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Cuando xijmaj juntir li jwi'l Kakaj Jesús xelb'i Galilea, xe' lak luwar re Judea ri wi'tak ch'akap re nimi ja' Jordán.
1 Tendo acabado de dizer essas coisas, Jesus saiu da Galiléia e foi para a região da Judéia, no outro lado do Jordão.
2 Sub'laj q'ui cristian xamb'ertak chirij cla' y xtzib'saj cristian ri yajtak.
2 Grandes multidões o seguiam, e ele as curou ali.
3 Xpetak nic'j fariseo, xjutuntak chijc'ulel Kakaj Jesús, ri' rajak tijtoctak jono jmac pire tikej laj jk'ab'ak y xtz'onajtak re: ¿Ton jya' luwar Jpixb' Kakaj Dios chi jun winak tijjachb'i rixokl wi ta' tzi tril ri tran? xche'tak re Kakaj Jesús.
3 Alguns fariseus aproximaram-se dele para pô-lo à prova. E perguntaram-lhe: "É permitido ao homem divorciar-se de sua mulher por qualquer motivo? "
4 Kakaj Jesús xtz'onaj rechak: ¿Ta'c'u ilan awi'lak ri tz'ib'al li wuj re Lok'laj Jyolj Kakaj Dios ri xanow nab'e cristian wich ulew, winak pach anm xan?
4 Ele respondeu: "Vocês não leram que, no princípio, o Criador ‘os fez homem e mulher’
5 Cuando Kakaj Dios xij jilonri:
5 e disse: ‘Por essa razão, o homem deixará pai e mãe e se unirá à sua mulher, e os dois se tornarão uma só carne’?
6 Y Kakaj Jesús xij chic: Ma' quib'tak ta' chiqui'n, juntakchak chi cristian chiwch Kakaj Dios, jwi'li'li jun winak ta' luwar tijjach rixokl ri quiek riq'uil xc'ulb'aj jwi'l Kakaj Dios, xche' Kakaj Jesús rechak mak fariseo.
6 Assim, eles já não são dois, mas sim uma só carne. Portanto, o que Deus uniu, ninguém o separe".
7 Mak fariseo xtz'onajtak chic re Kakaj Jesús: ¿Nenc'u chac Moisés xya' luwar chi tijna' tijjach rixokl jun winak, xike man winak tijtz'ib'aj jun wuj re jachb'i ib'? xche'tak re Kakaj Jesús.
7 Perguntaram eles: "Então, por que Moisés mandou dar uma certidão de divórcio à mulher e mandá-la embora? "
8 Kakaj Jesús xij chic rechak: Tz'eti' xye' luwar Moisés chawechak tajach awixoklak jwi'li' atak pur ab'aj awanmak, pero cuando xticarch k'ijsak ta' ye'l luwar jwi'l Kakaj Dios.
8 Jesus respondeu: "Moisés lhes permitiu divorciar-se de suas mulheres por causa da dureza de coração de vocês. Mas não foi assim desde o princípio.
9 Pero in tamb'ij chawechak nen jono winak tijjach rixokl y wi ma' jwi'l ta' xechb'ej jwi'l jun jalan winak chic y wi man winak li tic'uli'y chic riq'ui jun jalan anm chic, chiwch Kakaj Dios tijin trechb'ej jun anm ri ma' jc'ulajl ta'n. Y nen jono winak chic tic'uli'y riq'ui man anm ri jachal, chiwch Kakaj Dios tijin trechb'ej jun anm chic ri ma' jc'ulajl ta'n, xche' Kakaj Jesús.
9 Eu lhes digo que todo aquele que se divorciar de sua mulher, exceto por imoralidade sexual, e se casar com outra mulher, estará cometendo adultério".
10 Xpetak yak ajtijol rib'ak chirij Kakaj Jesucristo, xijtak re: Wi jilonli c'ax wi' chijxo'lak jun winak riq'ui rixokl ri' mas tzi ta' tic'uli'ytak yaltir, xche'tak.
10 Os discípulos lhe disseram: "Se esta é a situação entre o homem e sua mulher, é melhor não casar".
11 Kakaj Jesús xij chic rechak: Ma' juntir ta' ticwintak chi jtaic jcholajl ri ximb'ij, xike yak ri cha'ltak jwi'l Kakaj Dios.
11 Jesus respondeu: "Nem todos têm condições de aceitar esta palavra; somente aqueles a quem isso é dado.
12 Q'uiyi' ri quiek jwi'l ta' tic'uli'ytak jujun cristian. Wi' jujun winak tiq'uisi'ytak ri nic' riq'uil capunaltak y wi' jujun chic capunaltake jwi'l cristian y wi' jujun chic ri'ke ta' rajak tic'uli'ytak jwi'l ri' rajak trantak laj jc'aslemalak lawi' raj Kakaj Dios trantak. Y nen raj tran jilonli, rane' laj jc'aslemal, xche' Kakaj Jesús rechak yak ajtijol rib'ak chirij.
12 Alguns são eunucos porque nasceram assim; outros foram feitos assim pelos homens; outros ainda se fizeram eunucos por causa do Reino dos céus. Quem puder aceitar isso, aceite".
13 Jun k'ij nic'j cristian xc'amtakch ralc'walak riq'ui Kakaj Jesús pire tijye' jk'ab' laj jb'aak y tich'a'w riq'ui Kakaj Dios chirijak. Pero yak ajtijol rib'ak chirij Kakaj Jesucristo xk'eltak yak cristian ri c'amalch ralc'walak jwi'lak.
13 Depois trouxeram crianças a Jesus, para que lhes impusesse as mãos e orasse por elas. Mas os discípulos os repreendiam.
14 Xpe Kakaj Jesús, xij rechak: Ma k'eltak, ye'tak luwar rechak tral ac'l tipetak wiq'uil jwi'l jtakon Kakaj Dios chib'ak cristian pirechi' yak ri jilontak chapca' tral ac'l, xche' Kakaj Jesús rechak.
14 Então disse Jesus: "Deixem vir a mim as crianças e não as impeçam; pois o Reino dos céus pertence aos que são semelhantes a elas".
15 Cuando xye'maj jk'ab' Kakaj Jesús laj jb'aak tral ac'l, xelb'i cla'.
15 Depois de lhes impor as mãos, partiu dali.
16 Xpe jun c'ojol winak, xjutun riq'ui Kakaj Jesús xtz'onaj re: Ajtijonl, ¿nen chi tzilaj kelen lal rajwax tamb'an pire tanta' tzilaj c'aslemal riq'ui Kakaj Dios lecj ri ta' jq'uisic? xche' re.
16 Eis que alguém se aproximou de Jesus e lhe perguntou: "Mestre, que farei de bom para ter a vida eterna? "
17 Kakaj Jesús xtz'onaj re: ¿Nen chac tatz'onaj chwe lawi' ri tzi? Xike wi' jun ri tzi. Wi chawaj tata' tzilaj c'aslemal riq'ui Kakaj Dios lecj ri ta' jq'uisic, b'an lawi' ri tijb'ij Jpixb' Kakaj Dios, xche' Kakaj Jesús re man c'ojol winak.
17 Respondeu-lhe Jesus: "Por que você me pergunta sobre o que é bom? Há somente um que é bom. Se você quer entrar na vida, obedeça aos mandamentos".
18 Man c'ojol winak xtz'onaj re Kakaj Jesús: ¿Nen chi pixab' lal tab'ij? xche' re.
18 "Quais? ", perguntou ele. Jesus respondeu: " ‘Não matarás, não adulterarás, não furtarás, não darás falso testemunho,
19 coj jk'ij akaj achuch y lok'aj awijl atz'akt chapca' jlok'aj ayb' tab'an, xche' Kakaj Jesús re man c'ojol winak.
19 honra teu pai e tua mãe’ e ‘amarás o teu próximo como a ti mesmo’".
20 Man c'ojol winak xij re Kakaj Jesús: Juntir li b'anali' inwi'l. ¿Nen mas rajwax tina imb'anna? xche' re.
20 Disse-lhe o jovem: "A tudo isso tenho obedecido. O que me falta ainda? "
21 Kakaj Jesús xij chic re man c'ojol winak: Wi chawaj tatz'akatsaj jb'anic juntir chiwch Kakaj Dios, jat, c'ayta juntir kelen awe ri wi' y man rijil tajach chiwchak yak ri wi' rajwax rechak. Jilonli tiwa'xi' sub'laj utzil pi awe riq'ui Kakaj Dios lecj pi jq'uexwach ab'iomil y ajruc're' atpe wiq'uil pire atxamb'er chwij, xche' Kakaj Jesús re.
21 Jesus respondeu: "Se você quer ser perfeito, vá, venda os seus bens e dê o dinheiro aos pobres, e você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me".
22 Man c'ojol winak, cuando xta chi jilonli xijsaj re, sub'laj b'is jwich xec', jwi'l sub'laj b'iomi'n.
22 Ouvindo isso, o jovem afastou-se triste, porque tinha muitas riquezas.
23 Cuando xril Kakaj Jesús chi jilonli, xij rechak yak ajtijol rib'ak chirij: Kes tz'etel tz'et tamb'ij chawechak chi sub'laj c'axi' roquic jun b'iom lamas titakon Kakaj Dios chib'ak cristian.
23 Então Jesus disse aos discípulos: "Digo-lhes a verdade: Dificilmente um rico entrará no Reino dos céus.
24 Tanca'mulaj chic jb'ij chawechak: Ri' ta' mas c'ax jk'axic jun camello laj b'ak' jwich jun acux chiwch roquic jun b'iom laj jk'ab' Kakaj Dios pire titakon chib', xche' Kakaj Jesús rechak yak ajtijol rib'ak chirij.
24 E lhes digo ainda: é mais fácil passar um camelo pelo fundo de uma agulha do que um rico entrar no Reino de Deus".
25 Yak ajtijol rib'ak chirij Kakaj Jesucristo, cuando xtatak chi jilonli xij Kakaj Jesús rechak, sub'laj xsaach jch'olak, xijtak chirib'il rib'ak: Wi jilonli, ta' ni jun ticolmaj laj jk'ab' jmac, xche'tak.
25 Ao ouvirem isso, os discípulos ficaram perplexos e perguntaram: "Neste caso, quem pode ser salvo? "
26 Cow xilsajtak jwi'l Kakaj Jesús y xij rechak: Pi rechak cristian ta' ni jonok ticwin chi jb'anic, pero Kakaj Dios ta' ni jun kelen ma' ticwin chi jb'anic, xche' rechak.
26 Jesus olhou para eles e respondeu: "Para o homem é impossível, mas para Deus todas as coisas são possíveis".
27 Pedro xij re Kakaj Jesús: Oj xcani' kaye' juntir kelen ke ri wi' y xojxamb'eri' chawij. ¿Nenc'u tiye'saj chike oj? xche' re Kakaj Jesús.
27 Então Pedro lhe respondeu: "Nós deixamos tudo para seguir-te! Que será de nós? "
28 Kakaj Jesús xij rechak: Kes tz'etel tz'et tamb'ij chawechak cuando titaw k'ij tiq'uexsaj juntir kelen wich ulew, Jc'ajol Kakaj Dios ri xwux pi cristianil sub'laj nim jk'ij ticub'ar li man cub'arb' lamas titakonwi'. Y atak ri atxamb'ernaktak chwij, atcub'artak chib'ak mak cab'lajuj (12) cub'arb' chi jb'anic k'atb'itzij chib'ak yak cab'lajuj (12) k'at rijajl Israel.
28 Jesus lhes disse: "Digo-lhes a verdade: Por ocasião da regeneração de todas as coisas, quando o Filho do homem se assentar em seu trono glorioso, vocês que me seguiram também se assentarão em doze tronos, para julgar as doze tribos de Israel.
29 Juntir yak ri tican jye' richochak, jk'un ratzak, ranab'ak, jkaj jchuchak, ralc'walak o rulewak inwi'lke in, tijc'ula'taka' sub'laj nim jq'uixel chapca' ri xcan jye'tak y tijta'taka' tzilaj c'aslemal riq'ui Kakaj Dios lecj ri ta' jq'uisic.
29 E todos os que tiverem deixado casas, irmãos, irmãs, pai, mãe, filhos ou campos, por minha causa, receberão cem vezes mais e herdarão a vida eterna.
30 Pero sub'laj q'ui ri nab'etak lajori jwi'l nim jk'ijak, ri'taka' ticantak pi q'uisb'ire jwi'l ta' chiqui' ticojsaj jk'ijak. Y sub'laj q'ui ri q'uisb'ire lajori jwi'l ta' cojol jk'ijak, ri'taka' tinab'ertak jwi'l tina cojsajna jk'ijak, xche' Kakaj Jesús rechak yak ajtijol rib'ak chirij.
30 Contudo, muitos primeiros serão últimos, e muitos últimos serão primeiros".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.