Mateus 10

Lok'laj Jyolj Kakaj Dios (USPNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Kakaj Jesús xmulb'a' yak cab'lajuj (12) ajtijol rib'ak chirij. Xye' cwinel rechak chi resaj mak etzl ri wi' laj ranmak cristian y chi jtzib'saj cristian re juntir jaljojtak yajel.
1 Jesus reuniu seus doze discípulos. Conferiu-lhes o poder de expulsar os espíritos imundos e de curar todo mal e toda enfermidade.
2 Ri' ri jb'ijak yak cab'lajuj (12) tako'n, nab'e rechak ri' Simón ri tib'ijsaj Pedro re pach jk'un ri jb'ij Andrés, Santiago pach jk'un ri jb'ij Juan ri yak jc'ajol Zebedeo,
2 Eis os nomes dos doze apóstolos: o primeiro, Simão, chamado Pedro; depois André, seu irmão. Tiago, filho de Zebedeu, e João, seu irmão.
3 Felipe, Bartolomé, Tomás, Mateo ri ajtz'onal alcabar, Santiago ri jc'ajol Alfeo, Tadeo,
3 Filipe e Bartolomeu. Tomé e Mateus, o publicano. Tiago, filho de Alfeu, e Tadeu.
4 Simón ri tib'ijsaj Zelote re y Judas Iscariote ri xjachow re Kakaj Jesús pi camic.
4 Simão, o cananeu, e Judas Iscariotes, que foi o traidor.
5 Kakaj Jesús xtakb'i yak cab'lajuj (12) ajtijol rib'ak chirij ri xcha'w y xij rechak nen rajwax trantak: Mat b'etak riq'uilak yak ma' rijajl ta' Israel y mat octak laj jtilmitak yak aj Samaria.
5 Estes são os Doze que Jesus enviou em missão, após lhes ter dado as seguintes instruções: Não ireis ao meio dos gentios nem entrareis em Samaria;
6 Ri' mas tzi, atb'etak riq'uilak yak rijajl Israel ri chapca' mak carner ri sache'ltak.
6 ide antes às ovelhas que se perderam da casa de Israel.
7 Juntir luwar lamas attawtak, b'ijtak rechak: Raquitzchak raj tijchol takon Kakaj Dios chib'ak cristian, atche'tak rechak.
7 Por onde andardes, anunciai que o Reino dos céus está próximo.
8 Tzib'sajtak yak cristian ri yajtak, c'astasajtak jwichak yak camnakib' laj jcamnaklak, tzib'sajtak yak ri wi' yajel chirijak ri jb'ij lepra y esajtak mak etzl ri wi' laj ranmak cristian. Atak xacochajtake acwinelak chi jb'anic juntir li, ta' luwar tatz'onaj atojb'lak cuando tatzib'sajtak cristian.
8 Curai os doentes, ressuscitai os mortos, purificai os leprosos, expulsai os demônios. Recebestes de graça, de graça dai!
9 Ta' tac'amtakb'i oro, ni plata, ni pwak b'anal la' cobre,
9 Não leveis nem ouro, nem prata, nem dinheiro em vossos cintos,
10 ni chim pire tichocon awi'lak laj ab'eak, ni ta' c'amtakb'i jun túnica chic, ni carot y ta' xajab' tac'amtakb'ic, jwi'l jun mocom pi jcholajli' tiye'saj kelen re.
10 nem mochila para a viagem, nem duas túnicas, nem calçados, nem bastão; pois o operário merece o seu sustento.
11 Cuando attawtak li jono tilmit o li jono luwar, toctak jono cristian ri tic'ular pire attawtak riq'uil. Wa'xentak laj richoch ajri' ateltakb'i cla' cuando ateltakb'i li man tilmit o li man luwar li.
11 Nas cidades ou aldeias onde entrardes, informai-vos se há alguém ali digno de vos receber; ficai ali até a vossa partida.
12 Cuando atoctak la ja c'amtak rutzil jwichak yak ri wi'tak la ja y b'ijtak rechak: Atak juntir ri watak la ja neri, wa'xok utzil laj awanmak, atche'tak rechak.
12 Entrando numa casa, saudai-a: Paz a esta casa.
13 Wi yak rajw ja lamas attawtakwi' tic'ulari' pi rechak atwa'xtak riq'uilak, ticani' utzil riq'uilak ri chawajak tiye'saj rechak y wi mita' tic'ular pi rechak atwa'xtak riq'uilak ta' tican utzil riq'uilak ri chawajak tiye'saj rechak, tik'aj chiqui'ch aac'lak.
13 Se aquela casa for digna, descerá sobre ela vossa paz; se, porém, não o for, vosso voto de paz retornará a vós.
14 Y wi wi' jonok ta' atjc'ultak y wi ta' rajak tijtatak ayoljak, elantakb'i li man ja li o li man tilmit li, can totojtak man pok ri wi' la' awakanak.
14 Se não vos receberem e não ouvirem vossas palavras, quando sairdes daquela casa ou daquela cidade, sacudi até mesmo o pó de vossos pés.
15 Kes tz'etel tz'et tamb'ij chawechak cuando titaw k'ij tran jk'atb'itzij Kakaj Dios chib'ak juntir cristian wich ulew, mak cristian li masna c'ax k'atb'itzij tib'ansaj chib'ak chiwch ri xaan chib'ak mak cristian aj Sodoma y aj Gomorra, xche' Kakaj Jesús rechak.
15 Em verdade vos digo: no dia do juízo haverá mais indulgência com Sodoma e Gomorra que com aquela cidade.
16 Kakaj Jesús xij chic rechak: In atintaktakb'i lak jaljojtak luwar, tamb'an chawechak chapca' jtakic carner chijxo'lak mak utiw. Jwi'li'li coj ano'jak chi jchajaj ayb'ak chapca' trantak mak cumatz y b'antak chapca' trantak mak tra ut ri ta' trantak c'ax.
16 Eu vos envio como ovelhas no meio de lobos. Sede, pois, prudentes como as serpentes, mas simples como as pombas.
17 Tike acwentij ayb'ak chiwchak mak cristian jwi'l atna jachsajtakna laj jk'ab'ak mak comontak jb'ab'alak yak rijajl Israel y atna sec'sajtakna lak sinagog.
17 Cuidai-vos dos homens. Eles vos levarão aos seus tribunais e açoitar-vos-ão com varas nas suas sinagogas.
18 Y inwi'lke in atna jachsajtakna laj jk'ab'ak mak jb'ab'altak k'atb'itzij y mak rey jilonli tijna' tab'ijtak rechak y rechak yak ma' rijajl ta' Israel chi tz'eti' ri ilan y tal awi'lak chwij.
18 Sereis por minha causa levados diante dos governadores e dos reis: servireis assim de testemunho para eles e para os pagãos.
19 Pero cuando atjachsajtak laj jk'ab'ak mak jb'ab'altak k'atb'itzij li, mat octak il chi jchomorsaj nen tab'ijtak o nen tab'antak chi yoloj jwi'l cuando titaw or atch'a'wtak, Kakaj Diosi' tiye'w yoloj chawechak nen tab'ijtak.
19 Quando fordes presos, não vos preocupeis nem pela maneira com que haveis de falar, nem pelo que haveis de dizer: naquele momento ser-vos-á inspirado o que haveis de dizer.
20 Ma' atak ta' ri atch'a'wtak, ri' Lok'laj Jsantil Akajak Dios ri wi' laj awanmak tich'a'wc.
20 Porque não sereis vós que falareis, mas é o Espírito de vosso Pai que falará em vós.
21 Jun cristian tina jachna jk'un ratzak pi camic y jun chuchkajw tina jachna ralc'walak pi camic y yak alc'walixelb' tina jb'itna rib'ak chirij jkaj jchuchak y tina jachtakna pi camic.
21 O irmão entregará seu irmão à morte. O pai, seu filho. Os filhos levantar-se-ão contra seus pais e os matarão.
22 Juntir cristian ri b'esal ranmak chirijak mak etzltak no'j atna retzelb'ejtakna y atna jcontrijtakna inwi'lke in, pero nen ta' tijquib'aj ranm chwij asta ticamc, ticolmaji' laj jk'ab' jmac.
22 Sereis odiados de todos por causa de meu nome, mas aquele que perseverar até o fim será salvo.
23 Cuando tib'ansaj c'ax chawechak li jun tilmit elmajentak, jattak chic li jun jalan tilmit chic. Kes tz'etel tz'et tamb'ij chawechak chi atak ajqui' chatcwintak chi jb'ij Jyolj Kakaj Dios rechak cristian lak juntir jtilmitak yak rijajl Israel cuando tipe chic Jc'ajol Kakaj Dios ri xwux pi cristianil.
23 Se vos perseguirem numa cidade, fugi para uma outra. Em verdade vos digo: não acabareis de percorrer as cidades de Israel antes que volte o Filho do Homem.
24 Ni jono ajtijol rib' mas jno'j chiwch ajtijol re y ta' ni jono mocom mas jno'j chiwch jpatron.
24 O discípulo não é mais que o mestre, o servidor não é mais que o patrão.
25 Jun ajtijol rib' trana' pi re xike tran lawi' ri tran ajtijol re y man mocom trana' pi re xike tran lawi' tran jpatron. Wi man rajw ja tib'ijsaji' chi jb'ab'al etzli'n, ¿nen chiqui' tib'ijsaj rechak yak ralc'wal? xche' Kakaj Jesús rechak.
25 Basta ao discípulo ser tratado como seu mestre, e ao servidor como seu patrão. Se chamaram de Beelzebul ao pai de família, quanto mais o farão às pessoas de sua casa!
26 Kakaj Jesús xij chic rechak: Atak mi tzaak ach'olak chiwchak yak ri tib'anowtak c'ax chawechak, jwi'l ta' ni jono kelen ri tib'ansaj chi mukukil miti tina elna chi sakil.
26 Não os temais, pois; porque nada há de escondido que não venha à luz, nada de secreto que não se venha a saber.
27 Lawi' ri tamb'ij chawechak chi mukukil, b'ijtak chi sakil y lawi' ri tamb'ij chawechak pi jasjail, ch'ejejentak chi jb'ij b'ak ja.
27 O que vos digo na escuridão, dizei-o às claras. O que vos é dito ao ouvido, publicai-o de cima dos telhados.
28 Mi tzaak ach'olak chiwchak mak cristian ri ticamsan atio'jlak, jwi'l rechak ta' ticwintak chi jcamsaj awanmak. Ri' tzaak ach'olak chiwch jun ri ticwin tijt'oj atio'jlak pach awanmak li man luwar re tijb'i c'ax.
28 Não temais aqueles que matam o corpo, mas não podem matar a alma; temei antes aquele que pode precipitar a alma e o corpo na geena.
29 Quib' chi nuch' tz'iquin tic'ayaji' chi quib' centaw, pero ta' ni jono rechak titzaak lak ulew wi ta' tijye' luwar Kakaj Dios
29 Não se vendem dois passarinhos por um asse? No entanto, nenhum cai por terra sem a vontade de vosso Pai.
30 y jilon rusumal áb'ak ajlali' jwi'l.
30 Até os cabelos de vossa cabeça estão todos contados.
31 Jwi'li'li mi tzaak ach'olak, atak masna atlok'ajtak chiwchak sub'laj q'ui tz'iquin, xche' Kakaj Jesús rechak.
31 Não temais, pois! Bem mais que os pássaros valeis vós.
32 Kakaj Jesús xij chic rechak: Nen jonok tib'in chiwchak cristian chi tijch'ob'a' inwch, in tamb'iji' re Inkaj ri wi' lecj chi tz'eti' tanch'ob'a' jwich.
32 Portanto, quem der testemunho de mim diante dos homens, também eu darei testemunho dele diante de meu Pai que está nos céus.
33 Pero nen jonok ta' raj tijb'ij chiwchak cristian chi tijch'ob'a' inwch, in ta' tamb'ij re Inkaj ri wi' lecj chi tanch'ob'a' jwich, xche' Kakaj Jesús rechak.
33 Aquele, porém, que me negar diante dos homens, também eu o negarei diante de meu Pai que está nos céus.
34 Kakaj Jesús xij chic rechak: Ma b'ij atak chi inwi'lke in tiwa'x utzil chijxo'lak cristian. Jwi'l inwi'lke in tipe ch'o'j chijxo'lak cristian.
34 Não julgueis que vim trazer a paz à terra. Vim trazer não a paz, mas a espada.
35 Y inwi'lke in jun winak tijcontrij jkaj y jun anm tijcontrij jchuch y jun alib'xel tijcontrij ralb'.
35 Eu vim trazer a divisão entre o filho e o pai, entre a filha e a mãe, entre a nora e a sogra,
36 Jilonli yak ri ticontrin rechak cristian, ri' yak rech'elxicak.
36 e os inimigos do homem serão as pessoas de sua própria casa.
37 Nen mas tijlok'aj jkaj o jchuch chinwch in, ta' tic'ular tioc pi we. Nen mas tijlok'aj jc'ajol o jrab'in chinwch in, ta' tic'ular tioc pi we.
37 Quem ama seu pai ou sua mãe mais que a mim, não é digno de mim. Quem ama seu filho mais que a mim, não é digno de mim.
38 Nen jono cristian ta' raj tijtij c'ax laj jc'aslemal y tixamb'er chwij, ta' tic'ular tioc pi we.
38 Quem não toma a sua cruz e não me segue, não é digno de mim.
39 Nen jono cristian ta' raj tijye' rib' pi camic jwi'lke tran lawi' raj Kakaj Dios tran, tisaachi' jwich, pero nen tijye' rib' pi camic inwi'l in, ticolmaji'n.
39 Aquele que tentar salvar a sua vida, perdê-la-á. Aquele que a perder, por minha causa, reencontrá-la-á.
40 Nen atc'uluwtak, ini' injc'ultak y nen inc'uluw in, ri' tijc'ul ri intakowinakch.
40 Quem vos recebe, a mim recebe. E quem me recebe, recebe aquele que me enviou.
41 Y nen tic'uluw re jun ajk'asal Jyolj Kakaj Dios tijc'ula' re chapca' jq'uixel ri tiye'saj re jun ajk'asal Jyolj Kakaj Dios chirij ri b'anal jwi'l y nen tic'uluw re jun cristian ri suc'ul ranm chiwch Kakaj Dios, tijc'ula' re chapca' jq'uixel ri tiye'saj re jun cristian ri suc'ul ranm chiwch Kakaj Dios chirij ri b'anal jwi'l.
41 Aquele que recebe um profeta, na qualidade de profeta, receberá uma recompensa de profeta. Aquele que recebe um justo, na qualidade de justo, receberá uma recompensa de justo.
42 Nen jonok tijye' jun vas joron re jun cristian jwi'lke ajtijol rib'i' chwij onque ta' nim jk'ij, kes tz'et tamb'ij chawechak chi tijc'ula' jq'uixel, xche' Kakaj Jesús rechak.
42 Todo aquele que der ainda que seja somente um copo de água fresca a um destes pequeninos, porque é meu discípulo, em verdade eu vos digo: não perderá sua recompensa.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.