Marcos 9

Lok'laj Jyolj Kakaj Dios (USPNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Kakaj Jesús xij chic rechak: Kes tz'etel tz'et tamb'ij chawechak chi wi' jujun rechak cristian ri wi'tak wiq'uil neri, ta' ticamtak asta tina riltakna jpetic jtakon Kakaj Dios chib'ak cristian la' jcwinel, xche' Kakaj Jesús rechak.
1 Jesus prosseguiu: “Eu lhes digo a verdade: alguns que estão aqui neste momento não morrerão antes de ver o reino de Deus vindo com grande poder!”.
2 Raj wakakib' (6) k'ij jb'ij jwi'l Kakaj Jesús jilonli, xe' b'a jun witz naj rak'aneb'. Xc'amb'i Pedro, Santiago y Juan, xtosb'i rib'ak pi ric'anak. Cla' xjalmaj rilic Kakaj Jesús chiwchak.
2 Seis dias depois, Jesus levou consigo Pedro, Tiago e João até um monte alto, para estarem a sós. Ali, diante de seus olhos, a aparência de Jesus foi transformada.
3 Ritz'ik xan sakb'ot y tikopoponc. Ta' ni jono cristian ticwin chi jsakab'saj jun itz'ik chapca' jsakil xan ritz'ik Kakaj Jesús.
3 Suas roupas ficaram brancas e resplandecentes, muito mais claras do que qualquer lavandeiro seria capaz de deixá-las.
4 Etke xriltak jwich Elías pach Moisés tijintak chi yoloj riq'ui Kakaj Jesús.
4 Então Elias e Moisés apareceram e começaram a falar com Jesus.
5 Xpe Pedro, xij re Kakaj Jesús: Kajtijonl, jor tzi wojtak neri, tikab'an uxib' chinam, jun pi awe at, jun pi re Moisés y jun pi re Elías, xche' re Kakaj Jesús.
5 Pedro exclamou: “Rabi, é maravilhoso estarmos aqui! Vamos fazer três tendas: uma será sua, uma de Moisés e outra de Elias”.
6 Jilonli xij re Kakaj Jesús, pero ta' retam wi tzi o ta' tzi ri tijin tijb'ij jwi'l juntir rib'ilak tzakali' jch'olak.
6 Disse isso porque não sabia o que mais falar, pois estavam todos apavorados.
7 Etke xpe jun sutz', xch'uk rijak. Ri'chak xtatak xaanch jun ch'a'wem li sutz', xij: Ri' ri lok'laj Inc'ajol, tatak jyolj, xche'.
7 Então uma nuvem os cobriu, e uma voz que vinha da nuvem disse: “Este é meu Filho amado. Ouçam-no!”.
8 Cuando xna'tuntak chic, ta' chiqui' xriltak jwich Moisés pach Elías, xichak Kakaj Jesús wa'l ric'an.
8 De repente, quando olharam em volta, só Jesus estava com eles.
9 Cuando kesaltakch wich witz, Kakaj Jesús xij rechak yak uxib' ajtijol rib'ak chirij chi mi jyoltak re ni jun cristian nen xriltak, ajri' tijyoltak cuando jorok c'astasaji' jwich laj jcamnakl xo'lak camnakib' Jc'ajol Kakaj Dios ri xwux pi cristianil.
9 Enquanto desciam o monte, Jesus ordenou que não contassem a ninguém o que tinham visto, até que o Filho do Homem tivesse ressuscitado dos mortos.
10 Jwi'li'li xwa'xna laj ranmak, ta' xyoltak. Rechak tijtz'onajtak chirib'il rib'ak nen jcholajl tielwi' ri tina c'astasajna jwich laj jcamnakl xo'lak camnakib'.
10 Eles guardaram segredo, mas conversavam entre si com frequência sobre o que ele queria dizer com “ressuscitar dos mortos”.
11 Ajruc're' xtz'onajtak re Kakaj Jesús: ¿Nen chac tijb'ijtak yak ajtijoltak cristian re Jpixb' Kakaj Dios chi rajwaxi' nab'e tipe Elías? xche'tak re Kakaj Jesús.
11 Então eles perguntaram a Jesus: “Por que os mestres da lei afirmam que é necessário que Elias volte antes que o Cristo venha?”.
12 Kakaj Jesús xij rechak: Tz'eti' chi rajwaxi' tipe Elías nab'e pire tiyuk chi jb'anic jwa'x juntir. Pero, ¿ta'c'u awetamak nen tz'ib'al li wuj re Lok'alaj Jyolj Kakaj Dios chirij Jc'ajol Kakaj Dios ri xwux pi cristianil chi rajwaxi' tijtij c'ax y tina xutsajna?
12 Jesus respondeu: “De fato, Elias vem primeiro para restaurar tudo. Então por que as Escrituras dizem que é necessário o Filho do Homem sofrer muito e ser tratado com desprezo?
13 Pero in tamb'ij chawechak chi Elías xyuki'n y rechak xana'taka' c'ax re chapca' rajak rechak xantak re chapca' tz'ib'al li wuj re Lok'laj Jyolj Kakaj Dios chirij, xche' Kakaj Jesús rechak.
13 Eu, porém, lhes digo: Elias já veio e eles preferiram maltratá-lo, conforme as Escrituras haviam previsto”.
14 Kakaj Jesús xk'ajtakch pach yak uxib' ajtijol rib'ak chirij lamas wi'takwi' yak nic'j ajtijol rib'ak chirij. Xriltak sub'laj q'ui cristian mulantak chirijak yak ajtijol rib'ak chirij y yak ajtijoltak cristian re Jpixb' Kakaj Dios tijin tijc'ottak jchi'ak.
14 Ao voltarem para junto dos outros discípulos, viram que estavam cercados por uma grande multidão e que alguns mestres da lei discutiam com eles.
15 Juntir cristian ri wi'tak chirijak yak ajtijol rib'ak chirij Kakaj Jesucristo, cuando xriltak jwich Kakaj Jesús, sub'laj xsaach jch'olak chi rilic chi xyuki'n. Laj or xe'tak riq'ui Kakaj Jesús y xc'amtak rutzil jwich.
15 Quando a multidão viu Jesus, ficou muito admirada e correu para cumprimentá-lo.
16 Ajruc're' Kakaj Jesús xtz'onaj rechak yak ajtijoltak cristian re Jpixb' Kakaj Dios: ¿Nen tijin tatz'onajtak rechak yak ajtijol rib'ak chwij? xche' rechak.
16 “Sobre o que discutem?”, perguntou Jesus.
17 Y jun rechak mak cristian ri wi'tak cla' xij: Ajtijonl, xinc'ama'ch jun inc'ajol aac'l, wi' etzl laj ranm, ri' xanow mem re.
17 Um dos homens na multidão respondeu: “Mestre, eu lhe trouxe meu filho, que está possuído por um espírito impuro que não o deixa falar.
18 Mac'ulke lamas wi', tipe man etzl tijtzak inc'ajol lak ulew y tiputzuw laj jchi' y tijkuch'uch'uj re y tican che' jtio'jl. Xintz'onaj tok'ob' rechak yak ajtijol rib'ak chawij chi tresajtak man etzl, pero ta' xcwintak chi resajc, xche' man winak re Kakaj Jesús.
18 Sempre que o espírito se apodera dele, joga-o no chão, e ele espuma pela boca, range os dentes e fica rígido. Pedi a seus discípulos que expulsassem o espírito impuro, mas eles não conseguiram”.
19 Kakaj Jesús xij rechak: Atak cristian ri ta' cub'ul ach'olak chirij Kakaj Dios, ¿jurub'c'u k'ij rajwax inwa'xna aac'lak pire ticub'ar ach'olak chwij? ¿Jurub'c'u k'ij rajwax atna incuytakna jwi'l ta' ticub'ar ach'olak chwij? C'amtakch man c'ojol winak, xche' rechak.
19 Jesus lhes disse: “Geração incrédula! Até quando estarei com vocês? Até quando terei de suportá-los? Tragam o menino para cá”.
20 Xc'amtakch man c'ojol winak riq'ui Kakaj Jesús. Y cuando man etzl xril jwich Kakaj Jesús xye' jun quiek'ek' re man c'ojol winak y xtzaak lak ulew. Xparantij rib' y xputzuw laj jchi'.
20 Então o trouxeram. Quando o espírito impuro viu Jesus, causou uma convulsão intensa no menino e ele caiu no chão, contorcendo-se e espumando pela boca.
21 Ajruc're' Kakaj Jesús xtz'onaj re jkaj: ¿Jurub' junab' jcholic jilon tran re ri? xche' re.
21 Jesus perguntou ao pai do menino: “Há quanto tempo isso acontece com ele?”. “Desde que ele era pequeno”, respondeu o pai.
22 Q'uilaj b'welt xtzaksaj li k'ak' y li ja' jwi'l man etzl. Ri' raj tijcamsaj. Wi atcwin chi kat'o'ic, cojat'owe', il c'ur kawch, xche' man winak re Kakaj Jesús.
22 “Muitas vezes o espírito o lança no fogo ou na água e tenta matá-lo. Tenha misericórdia de nós e ajude-nos, se puder.”
23 Kakaj Jesús xtz'onaj re: ¿Nen chac tatz'onaj chwe wi incwin chi at'o'icak, jwi'l nen kes nojel ranm ticub'ar jch'ol chwij tiye'saji' re nen raj tiye'saj re? xche'.
23 “Se puder?”, perguntou Jesus. “Tudo é possível para aquele que crê.”
24 Ajruc're' jkaj man c'ojol winak cow xch'a'wc, xij: ¡Ticub'ari' inch'ol, pero quinat'owe' pire ticub'ar mas inch'ol chawij! xche' re Kakaj Jesús.
24 No mesmo instante, o pai respondeu: “Eu creio, mas ajude-me a superar minha incredulidade”.
25 Cuando Kakaj Jesús xril chi tijin tijmulb'a' rib'ak sub'laj q'ui cristian chirij, xk'el man etzl, xij re: At etzl ri at mem y tac, in tamb'ij chawe. ¡Can ye' man c'ojol winak ri! ¡Mat oc chic laj ranm! xche' Kakaj Jesús re man etzl.
25 Quando Jesus viu que a multidão aumentava, repreendeu o espírito impuro, dizendo: “Espírito que impede este menino de ouvir e falar, ordeno que saia e nunca mais entre nele!”.
26 Y man etzl xch'ejejc. Xye' chic jun quiek'ek' re man c'ojol winak y xelb'ic. Man c'ojol winak xcan chapca' rilic camnakchak. Jwi'li'li mak cristian xijtak chi xcami'n.
26 O espírito gritou, causou outra convulsão intensa no menino e saiu dele. O menino parecia morto. Um murmúrio correu pela multidão: “Ele morreu”.
27 Pero xpe Kakaj Jesús, xchap chi jk'ab', xb'it. Y man c'ojol winak xwa'rc.
27 Mas Jesus o tomou pela mão e o ajudou a se levantar, e ele ficou em pé.
28 Cuando Kakaj Jesús xoctak la ja pach yak ajtijol rib'ak chirij, rechak xtz'onajtak re pi ric'anak: ¿Nen chac ta' xojcwin oj chi resaj man etzl li? xche'tak re Kakaj Jesús.
28 Depois, quando Jesus estava em casa com seus discípulos, eles perguntaram: “Por que não conseguimos expulsar aquele espírito impuro?”.
29 Kakaj Jesús xij rechak: Mak etzl chapca' man ri, xike jun cristian ticwin chi resaj ri tran ayun y tich'a'w riq'ui Kakaj Dios, xche' rechak.
29 Jesus respondeu: “Essa espécie só sai com oração”.
30 Cuando xeltakb'i Kakaj Jesús cla' pach yak ajtijol rib'ak chirij xk'axtakb'i Galilea. Ri' raj ta' tietemaj jwi'l cristian chi wi'chak chijxo'lak cla',
30 Ao deixarem aquela região, viajaram pela Galileia. Jesus não queria que ninguém soubesse que ele estava lá,
31 jwi'l tijini' chi jtijoj yak ajtijol rib'ak chirij. Tijin tijb'ij rechak chi Jc'ajol Kakaj Dios ri xwux pi cristianil tina jachsajna laj jk'ab'ak mak cristian, tina jcamsajtakna y laj jrox k'ij tina c'astasajna jwich laj jcamnakl.
31 pois queria ensinar a seus discípulos. Ele lhes dizia: “O Filho do Homem será traído e entregue em mãos humanas. Será morto, mas três dias depois ressuscitará”.
32 Pero rechak ta' xtatak jcholajl nen tielwi' ri xijsaj rechak y titzaak jch'olak chi jtz'onaj re nen tielwi' man yoloj ri xij rechak.
32 Eles, porém, não entendiam essas coisas e tinham medo de lhe perguntar.
33 Ajruc're' Kakaj Jesús pach yak ajtijol rib'ak chirij xtawtak Capernaúm. Cuando wi'takchak li jun ja, xpe Kakaj Jesús xtz'onaj rechak: ¿Nen xayoltakch li b'e? xche' rechak.
33 Depois que chegaram a Cafarnaum e se acomodaram numa casa, Jesus perguntou a seus discípulos: “Sobre o que vocês discutiam no caminho?”.
34 Pero ta' xch'a'wtak, jwi'l li b'e xyoltak chirib'il rib'ak nen rechak kes mas nim jk'ij chijxo'lak.
34 Eles não responderam, pois tinham discutido sobre qual deles era o maior.
35 Ajruc're' Kakaj Jesús xcub'ar y xij rechak yak cab'lajuj (12): Wi wi' jonok raj ticojsaj jk'ij, rajwaxi' mi jcoj jk'ij y jye' rib' chi takem re juntir jpach chapca' jun cristian ri wi' rajw, xche' Kakaj Jesús.
35 Jesus se sentou, chamou os Doze e disse: “Quem quiser ser o primeiro, que se torne o último e seja servo de todos”.
36 Ajruc're' Kakaj Jesús xwab'a' jun ral ac'l laj xo'lak y xk'aluj, xij rechak:
36 Então colocou uma criança no meio deles, tomou-a nos braços e disse:
37 Nen tic'uluw laj imb'j, jun ri ta' tijcoj jk'ij chapca' man ral ac'l ri, ini' injc'ul. Nen inc'uluw in, ri' tijc'ul ri xintakowch, xche' Kakaj Jesús rechak.
37 “Quem recebe uma criança pequena como esta em meu nome recebe a mim, e quem me recebe não recebe apenas a mim, mas também ao Pai, que me enviou”.
38 Xpe Juan, xij re Kakaj Jesús: Kajtijonl, oj xkila' jun winak tijin tresaj etzl laj ranm cristian laj ab'j. Oj xkak'ela'n, jwi'l ma' kapach ta'n, xche'.
38 João disse a Jesus: “Mestre, vimos alguém usar seu nome para expulsar demônios; nós o proibimos, pois ele não era do nosso grupo”.
39 Kakaj Jesús xij: Ma k'eltak jwi'l ta' ni jun cristian ticwin chi resaj mak etzl laj ranm cristian laj imb'j y ajruc're' tiyok'on chic chwij.
39 “Não o proíbam!”, disse Jesus. “Ninguém que faça milagres em meu nome falará mal de mim a seguir.
40 Jwi'l nen jono cristian ri ta' ojjcontrij ri' jun kiq'uil.
40 Quem não é contra nós é a favor de nós.
41 Nen jonok raj tijye' jun vas joron chawechak jwi'l ataka' re ri b'il jwi'l Kakaj Dios chi tina jtaknach wich ulew, kes tz'et tamb'ij chi tina jc'ulna jq'uixel nen or, xche' re yak ajtijol rib'ak chirij.
41 Eu lhes digo a verdade: se alguém lhes der um simples copo de água porque vocês são seguidores do Cristo, essa pessoa certamente será recompensada.
42 Kakaj Jesús xij chic rechak: Nen jono ri tran chi yak ri ta' mas nimak jk'ijak ri cub'ul jch'olak chwij tikejtak li mac, ri' mas tzi tiximsajb'i jun nimlaj ab'aj re que'm chi jkul y tit'ojsajb'i li mar.
42 “Mas, se alguém fizer um destes pequeninos que confiam em mim cair em pecado, seria melhor que lhe amarrassem ao pescoço uma grande pedra de moinho e fosse jogado ao mar.
43 Wi ri' ak'b' tib'anow chawe atkej li mac, c'urb'ic. Ri' mas tzi junchak ak'b' tata' tzilaj c'aslemal riq'ui Kakaj Dios lecj ri ta' jq'uisic chiwch wi' chi quib' ak'b' atb'e li man luwar re tijb'i c'ax ri lamas wi' man k'ak' ri ta' jchupic.
43 Se sua mão o leva a pecar, corte-a fora. É melhor entrar na vida eterna com apenas uma das mãos que ser lançado no fogo inextinguível do inferno com as duas mãos.
44 Y cla' ta' ticamtak mak amol ri titijiwtak jtio'jl cristian y ta' jchupic man k'ak'.
44 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
45 Wi awakan tib'anow chawe atkej li mac, c'urb'ic. Ri' mas tzi junchak awakan tata' tzilaj c'aslemal riq'ui Kakaj Dios lecj ri ta' jq'uisic chiwch wi' chi quib' awakan att'ojsajb'i li man luwar re tijb'i c'ax.
45 Se seu pé o leva a pecar, corte-o fora. É melhor entrar na vida eterna com apenas um pé que ser lançado no inferno com os dois pés.
46 Y cla' ta' ticamtak mak amol ri titijiwtak jtio'jl cristian y ta' jchupic man k'ak'.
46 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
47 Wi ri' b'ak' awch tib'anow chawe atkej li mac, esajb'ic. Ri' mas tzi junchak b'ak' awch atoc lamas titakonwi' Kakaj Dios chiwch wi' chi quib' b'ak' awch att'ojsajb'i li man luwar re tijb'i c'ax.
47 E, se seu olho o leva a pecar, lance-o fora. É melhor entrar no reino de Deus com apenas um dos olhos que ter os dois olhos e ser lançado no inferno.
48 Y cla' ta' ticamtak mak amol ri titijiwtak jtio'jl cristian y ta' jchupic man k'ak'.
48 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
49 Juntir cristian tina jtijtakna c'ax, nic' riq'uil tiatz'amajtak jwi'l k'ak'.
49 “Pois cada um será provado com fogo.
50 Atz'am tziyi'n, pero wi man atz'am tiel jqui'l, ta' chiqui' tijna' tran qui'.
50 O sal é bom para temperar, mas, se perder o sabor, como torná-lo salgado outra vez? Tenham entre vocês as qualidades do bom sal e vivam em paz uns com os outros.”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.