Mateus 7
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs NVI
1 Baxⱪilarning üstidin ⱨɵküm ⱪilip yürmǝnglar. Xundaⱪta Hudaning ⱨɵkümigǝ uqrimaysilǝr.
1 "Não julguem, para que vocês não sejam julgados.
2 Qünki silǝr baxⱪilar üstidin ⱪandaⱪ baⱨa bilǝn ⱨɵküm ⱪilsanglar, Hudamu silǝrning üstünglardin xundaⱪ baⱨa bilǝn ⱨɵküm qiⱪiridu. Silǝr baxⱪilarni ⱪandaⱪ ɵlqǝm bilǝn ɵlqisǝnglar, Hudamu silǝrni xundaⱪ ɵlqǝm bilǝn ɵlqǝydu.
2 Pois da mesma forma que julgarem, vocês serão julgados; e a medida que usarem, também será usada para medir vocês.
3 Əmdi nemǝ üqün buradiringning kɵzidiki ⱪilni kɵrüp, ɵz kɵzüngdiki limni bayⱪiyalmaysǝn?!
3 "Por que você repara no cisco que está no olho do seu irmão, e não se dá conta da viga que está em seu próprio olho?
4 Sǝn ⱪandaⱪmu buradiringgǝ: «Ⱪeni, kɵzüngdiki ⱪilni eliwetǝy!» deyǝlǝysǝn? Qünki mana, ɵzüngning kɵzidǝ lim turidu!?
4 Como você pode dizer ao seu irmão: ‘Deixe-me tirar o cisco do seu olho’, quando há uma viga no seu?
5 Əy sahtipǝz! Awwal ɵzüngning kɵzidiki limni eliwǝt, andin eniⱪ kɵrüp, buradiringning kɵzidiki ⱪilni eliwetǝlǝysǝn.
5 Hipócrita, tire primeiro a viga do seu olho, e então você verá claramente para tirar o cisco do olho do seu irmão.
6 Muⱪǝddǝs nǝrsini itlarƣa bǝrmǝnglar, yaki ünqǝ-mǝrwayitliringlarni tongguzlarning aldiƣa taxlap ⱪoymanglar. Bolmisa, ular bularni putlirida dǝssǝp, andin burulup silǝrni talaydu.
6 "Não dêem o que é sagrado aos cães, nem atirem suas pérolas aos porcos; caso contrário, estes as pisarão e, aqueles, voltando-se contra vocês, os despedaçarão".
7 Tilǝnglar, silǝrgǝ ata ⱪilinidu; izdǝnglar, tapisilǝr; ixikni qekinglar, eqilidu.
7 "Peçam, e lhes será dado; busquem, e encontrarão; batam, e a porta lhes será aberta.
8 Qünki ⱨǝrbir tiligüqi tiliginigǝ erixidu; izdigüqi izdiginini tapidu; ixikni qǝkküqilǝrgǝ ixik eqilidu.
8 Pois todo o que pede, recebe; o que busca, encontra; e àquele que bate, a porta será aberta.
9 Aranglarda ɵz oƣli nan tǝlǝp ⱪilsa, uningƣa tax beridiƣanlar barmu?!
9 "Qual de vocês, se seu filho pedir pão, lhe dará uma pedra?
10 Yaki beliⱪ tǝlǝp ⱪilsa, yilan beridiƣanlar barmu?
10 Ou se pedir peixe, lhe dará uma cobra?
11 Əmdi silǝr rǝzil turupmu ɵz pǝrzǝntliringlarƣa yahxi iltipatlarni berixni bilgǝn yǝrdǝ, ǝrxtiki Atanglar Ɵzidin tiligǝnlǝrgǝ yahxi nǝrsilǝrni tehimu iltipat ⱪilmasmu?
11 Se vocês, apesar de serem maus, sabem dar boas coisas aos seus filhos, quanto mais o Pai de vocês, que está nos céus, dará coisas boas aos que lhe pedirem!
12 Xunga ⱨǝr ixta baxⱪilarning ɵzünglarƣa ⱪandaⱪ muamilǝ ⱪilixini ümid ⱪilsanglar, silǝrmu ularƣa xundaⱪ muamilǝ ⱪilinglar; qünki Tǝwrat ⱪanuni wǝ pǝyƣǝmbǝrlǝrning tǝlimatliri mana xudur.
12 Assim, em tudo, façam aos outros o que vocês querem que eles lhes façam; pois esta é a Lei e os Profetas".
13 Tar dǝrwazidin kiringlar. Qünki kixini ⱨalakǝtkǝ elip baridiƣan dǝrwaza kǝng bolup, yoli kǝngtaxa wǝ daƣdamdur, wǝ uningdin kiridiƣanlar kɵptur.
13 "Entrem pela porta estreita, pois larga é a porta e amplo o caminho que leva à perdição, e são muitos os que entram por ela.
14 Biraⱪ ⱨayatliⱪⱪa elip baridiƣan dǝrwaza tar, yoli ⱪistang bolup, uni tapalaydiƣanlarmu az.
14 Como é estreita a porta, e apertado o caminho que leva à vida! São poucos os que a encontram".
15 Aldinglarƣa ⱪoy terisigǝ oriniwelip kǝlgǝn, iqi yirtⱪuq qilbɵridǝk bolƣan sahta pǝyƣǝmbǝrlǝrdin ⱨoxyar bolunglar.
15 "Cuidado com os falsos profetas. Eles vêm a vocês vestidos de peles de ovelhas, mas por dentro são lobos devoradores.
16 Silǝr ularni mewiliridin tonuwalalaysilǝr. Tikǝndin üzümlǝr, ⱪamƣaⱪtin ǝnjürlǝr alƣili bolamdu?
16 Vocês os reconhecerão por seus frutos. Pode alguém colher uvas de um espinheiro ou figos de ervas daninhas?
17 Xuningƣa ohxax, ⱨǝr yahxi dǝrǝh yahxi mewǝ beridu, por dǝrǝh naqar mewǝ beridu.
17 Semelhantemente, toda árvore boa dá frutos bons, mas a árvore ruim dá frutos ruins.
18 Yahxi dǝrǝh naqar mewǝ bǝrmǝydu, por dǝrǝh yahxi mewǝ bǝrmǝydu.
18 A árvore boa não pode dar frutos ruins, nem a árvore ruim pode dar frutos bons.
19 Yahxi mewǝ bǝrmǝydiƣan ⱨǝrbir dǝrǝh kesilip otⱪa taxlinidu.
19 Toda árvore que não produz bons frutos é cortada e lançada ao fogo.
20 Xuningdǝk, muxundaⱪ kixilǝrni mewiliridin tonuwalalaysilǝr.
20 Assim, pelos seus frutos vocês os reconhecerão!
21 Manga «Rǝbbim, Rǝbbim» degǝnlǝrning ⱨǝmmisila ǝrx padixaⱨliⱪiƣa kirǝlmǝydu, bǝlki ǝrxtǝ turƣuqi Atamning iradisini ada ⱪilƣanlarla kirǝlǝydu.
21 "Nem todo aquele que me diz: ‘Senhor, Senhor’, entrará no Reino dos céus, mas apenas aquele que faz a vontade de meu Pai que está nos céus.
22 Xu künidǝ nurƣun kixilǝr manga: «Rǝbbim, Rǝbbim, biz sening naming bilǝn wǝⱨiy-bexarǝtlǝrni yǝtküzduⱪ, sening naming bilǝn jinlarni ⱪoƣliduⱪ wǝ naming bilǝn nurƣun mɵjizilǝrni kɵrsǝttuⱪ» dǝydu.
22 Muitos me dirão naquele dia: ‘Senhor, Senhor, não profetizamos nós em teu nome? Em teu nome não expulsamos demônios e não realizamos muitos milagres? ’
23 Ⱨalbuki, u qaƣda mǝn ularƣa: «Silǝrni ǝzǝldin tonumaymǝn. Kɵzümdin yoⱪilinglar, ǝy itaǝtsizlǝr!» dǝp elan ⱪilimǝn.
23 Então eu lhes direi claramente: ‘Nunca os conheci. Afastem-se de mim vocês, que praticam o mal! ’ "
24 Əmdi ⱨǝrbiri bu sɵzlirimni anglap ǝmǝl ⱪilƣan bolsa, u ɵz ɵyini ⱪoram tax üstigǝ salƣan pǝm-parasǝtlik kixigǝ ohxaydu.
24 "Portanto, quem ouve estas minhas palavras e as pratica é como um homem prudente que construiu a sua casa sobre a rocha.
25 Yamƣur yeƣip, kǝlkün kelip, boran qiⱪip soⱪsimu, u ɵy ɵrülmidi; qünki uning uli ⱪoram taxning üstigǝ selinƣan.
25 Caiu a chuva, transbordaram os rios, sopraram os ventos e deram contra aquela casa, e ela não caiu, porque tinha seus alicerces na rocha.
26 Biraⱪ sɵzlirimni anglap turup, ǝmǝl ⱪilmaydiƣan ⱨǝrbiri ɵyini ⱪumning üstigǝ ⱪurƣan ǝhmǝⱪkǝ ohxaydu.
26 Mas quem ouve estas minhas palavras e não as pratica é como um insensato que construiu a sua casa sobre a areia.
27 Yamƣur yaƣⱪanda, kǝlkün kǝlgǝndǝ, boran qiⱪⱪanda xu ɵy ɵrülüp kǝtti; uning ɵrülüxi intayin dǝⱨxǝtlik boldi!
27 Caiu a chuva, transbordaram os rios, sopraram os ventos e deram contra aquela casa, e ela caiu. E foi grande a sua queda".
28 Wǝ xundaⱪ boldiki, Əysa bu sɵzlirini ahirlaxturƣandin keyin, bu top-top halayiⱪ uning tǝlimlirigǝ ⱨǝyranuⱨǝs boluxti.
28 Quando Jesus acabou de dizer essas coisas, as multidões estavam maravilhadas com o seu ensino,
29 Qünki uning tǝlimliri Tǝwrat ustazliriningkigǝ ohximaytti, bǝlki tolimu nopuzluⱪ idi.
29 porque ele as ensinava como quem tem autoridade, e não como os mestres da lei.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.