Lucas 3
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs NVT
1 Rim imperatori Tiberius Ⱪǝysǝrning sǝltǝnitining on bǝxinqi yili, Pontius Pilatus Yǝⱨudiyǝ ɵlkisining waliysi, Ⱨerod han Galiliyǝ ɵlkisining ⱨakimi, Ⱨerod hanning inisi Filip han Ituriyǝ wǝ Trahonitis ɵlkisining ⱨakimi, Lisanyas han Abiliniy ɵlkisining ⱨakimi bolƣanda, Hǝritǝ - Mǝsiⱨning dǝwridǝ, Ⱪanaan (Israiliyǝ) zemini|src="israeljesustime-upin-01.jpg" size="span" ref="«Mat.» 3:17"
1 Era o décimo quinto ano do reinado do imperador Tibério César. Pôncio Pilatos era governador da Judeia; Herodes Antipas governava a Galileia; seu irmão Filipe governava a Itureia e Traconites; e Lisânias governava Abilene.
2 Ⱨannas ⱨǝm Ⱪayafa bax kaⱨinliⱪ ⱪiliwatⱪanda, Hudaning sɵz-kalami qɵldǝ yaxawatⱪan Zǝkǝriyaning oƣli Yǝⱨyaƣa kǝldi.
2 Anás e Caifás eram os sumos sacerdotes. Nesse ano, veio uma mensagem de Deus a João, filho de Zacarias, que vivia no deserto.
3 U Iordan dǝryasi wadisidiki barliⱪ rayonlarni kezip, kixilǝrgǝ gunaⱨlarƣa kǝqürüm elip kelidiƣan, towa ⱪilixni bildüridiƣan suƣa «qɵmüldürüx»ni jakarlaxni baxlidi.
3 João percorreu os arredores do rio Jordão, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
4 Huddi Tǝwrattiki Yǝxaya pǝyƣǝmbǝrning sɵzliri hatirilǝngǝn ⱪisimda pütülgǝndǝk:
4 O profeta Isaías se referia a João quando escreveu em seu livro: “Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram uma estrada para ele!
5 Barliⱪ jilƣilar toldurulidu,
5 Os vales serão aterrados, e os montes e as colinas, nivelados. As curvas serão endireitadas, e os lugares acidentados, aplanados.
6 Xundaⱪ ⱪilip, barliⱪ ǝt igiliri Hudaning nijatini kɵrǝlǝydiƣan bolidu! — dǝp towlaydu».
6 Então todos verão a salvação enviada por Deus’”.
7 Yǝⱨya ǝmdi aldiƣa qɵmüldürüxni ⱪobul ⱪilixⱪa qiⱪⱪan top-top halayiⱪⱪa:
7 João dizia às multidões que vinham até ele para ser batizadas: “Raça de víboras! Quem os convenceu a fugir da ira que está por vir?
8 Əmdi towiƣa layiⱪ mewilǝrni kǝltürünglar! Wǝ ɵz iqinglarda: «Bizning atimiz bolsa Ibraⱨimdur!» dǝp hiyal ǝylimǝnglar; qünki mǝn xuni silǝrgǝ eytip ⱪoyayki, Huda Ibraⱨimƣa muxu taxlardinmu pǝrzǝntlǝrni yaritip berǝlǝydu.
8 Provem por suas ações que vocês se arrependeram. Não digam uns aos outros: ‘Estamos a salvo, pois somos filhos de Abraão’. Isso não significa nada, pois eu lhes digo que até destas pedras Deus pode fazer surgir filhos de Abraão.
9 Palta alliⱪaqan dǝrǝhlǝrning yiltiziƣa tǝnglǝp ⱪoyuldi; yahxi mewǝ bǝrmǝydiƣan ⱨǝrⱪandaⱪ dǝrǝhlǝr kesip otⱪa taxlinidu!» — dedi.
9 Agora mesmo o machado do julgamento está pronto para cortar as raízes das árvores. Toda árvore que não produz bons frutos será cortada e lançada ao fogo”.
10 Uning ǝtrapiƣa toplaxⱪan kixilǝr ǝmdi uningdin:
10 As multidões perguntavam: “O que devemos fazer?”.
11 U jawabǝn: — Ikki ⱪur qapini bar kixi birini yoⱪ kixigǝ bǝrsun, yǝydiƣini bar kiximu xundaⱪ ⱪilsun, — dedi.
11 João respondeu: “Se tiverem duas vestimentas, deem uma a quem não tem. Se tiverem comida, dividam com quem passa fome”.
12 Bǝzi bajgirlarmu qɵmüldürüxni ⱪobul ⱪilƣili uning aldiƣa kelip:
12 Cobradores de impostos também vinham para ser batizados e perguntavam: “Mestre, o que devemos fazer?”.
13 U ularƣa: — Bǝlgilǝngǝndin artuⱪ baj almanglar, — dedi.
13 Ele respondeu: “Não cobrem impostos além daquilo que é exigido”.
14 Andin bǝzi lǝxkǝrlǝrmu uningdin:
14 “E nós?”, perguntaram alguns soldados. “O que devemos fazer?” João respondeu: “Não pratiquem extorsão nem façam acusações falsas. Contentem-se com seu salário”.
15 Əmdi hǝlⱪ tǝⱪǝzzaliⱪta bolup ⱨǝmmǝylǝn kɵnglidǝ Yǝⱨya toƣruluⱪ «Mǝsiⱨ muxu kiximidu?» dǝp oylaxti.
15 Todos esperavam que o Cristo viesse em breve, e estavam ansiosos para saber se João era ele.
16 Yǝⱨya ⱨǝmmǝylǝngǝ jawabǝn: — Mǝn silǝrni dǝrwǝⱪǝ suƣa qɵmüldürimǝn. Lekin mǝndin ⱪudrǝtlik bolƣan birsi kelidu; mǝn ⱨǝtta kǝxlirining boƣⱪuqini yexixkimu layiⱪ ǝmǝsmǝn! U silǝrni Muⱪǝddǝs Roⱨⱪa ⱨǝm otⱪa qɵmüldüridu.
16 João respondeu às perguntas deles, dizendo: “Eu os batizo com água, mas em breve virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de desatar as correias de suas sandálias. Ele os batizará com o Espírito Santo e com fogo.
17 Uning soruƣuqi küriki ⱪolida turidu; u ɵz haminini topa-samandin tǝltɵküs tazilaydu, sap buƣdayni ambarƣa yiƣidu, ǝmma topa-samanni ɵqmǝs otta kɵydüretidu, — dedi.
17 Ele já tem na mão a pá, e com ela separará a palha do trigo, a fim de limpar a área onde os cereais são debulhados. Juntará o trigo no celeiro, mas queimará a palha num fogo que nunca se apaga”.
18 Əmdi xundaⱪ kɵp baxⱪa nǝsiⱨǝtlǝr bilǝn Yǝⱨya hux hǝwǝrni hǝlⱪⱪǝ yǝtküzdi.
18 João usou muitas advertências semelhantes ao anunciar as boas-novas ao povo.
19 Keyin, ⱨakim Ⱨerod ɵgǝy akisining ayali Ⱨerodiyǝni tartiwalƣanliⱪi tüpǝylidin wǝ xuningdǝk uning barliⱪ baxⱪa rǝzil ⱪilmixliri üqün Yǝⱨya tǝripidin ǝyiblǝngǝn,
19 João também criticou publicamente Herodes Antipas, o governador da Galileia, por ter se casado com Herodias, esposa de seu irmão, e por muitas outras maldades que havia cometido.
20 Ⱨerod bu barliⱪ rǝzillikining üstigǝ yǝnǝ xuni ⱪildiki, Yǝⱨyani zindanƣa taxlidi.
20 A essas maldades Herodes acrescentou outra, mandando prender João.
21 Xundaⱪ boldiki, ⱨǝmmǝ hǝlⱪ Yǝⱨyadin qɵmüldürüxni ⱪobul ⱪilƣanda, Əysamu qɵmüldürüxni ⱪobul ⱪildi. U dua ⱪiliwatⱪanda, asmanlar yerilip,
21 Certo dia, quando as multidões estavam sendo batizadas, Jesus também foi batizado. Enquanto ele orava, o céu se abriu,
22 Muⱪǝddǝs Roⱨ kǝptǝr siyaⱪida qüxüp uning üstigǝ ⱪondi. Xuning bilǝn asmandin: «Sǝn Mening sɵyümlük Oƣlum, Mǝn sǝndin toluⱪ hursǝnmǝn!» degǝn bir awaz anglandi.
22 e o Espírito Santo desceu sobre ele em forma corpórea como uma pomba. E uma voz do céu disse: “Você é meu filho amado, que me dá grande alegria”.
23 Əysa ɵz hizmitini baxliƣanda, ottuzƣa kirip ⱪalƣanidi. U (hǝⱪning nǝziridǝ) Yüsüpning oƣli idi; Yüsüp Heliyning oƣli,
23 Jesus estava com cerca de trinta anos quando começou seu ministério. Jesus era conhecido como filho de José. José era filho de Eli.
24 Heliy Mattatning oƣli, Mattat Lawiyning oƣli, Lawiy Mǝlkiyning oƣli, Mǝlkiy Yannayning oƣli, Yannay Yüsüpning oƣli,
24 Eli era filho de Matate. Matate era filho de Levi. Levi era filho de Melqui. Melqui era filho de Janai. Janai era filho de José.
25 Yüsüp Mattatiyaning oƣli, Mattatiya Amosning oƣli, Amos Naⱨumning oƣli, Naⱨum Ⱨeslining oƣli, Ⱨesli Naggayning oƣli,
25 José era filho de Matatias. Matatias era filho de Amós. Amós era filho de Naum. Naum era filho de Esli. Esli era filho de Nagai.
26 Naggay Maⱨatning oƣli, Maⱨat Mattatiyaning oƣli, Mattatiya Semǝyning oƣli, Semǝy Yüsüpning oƣli, Yüsüp Yudaning oƣli,
26 Nagai era filho de Maate. Maate era filho de Matatias. Matatias era filho de Semei. Semei era filho de Joseque. Joseque era filho de Jodá.
27 Yuda Yoananning oƣli, Yoanan Resaning oƣli, Resa Zǝrubbabǝlning oƣli, Zǝrubbabǝl Salatiyǝlning oƣli, Salаtiyǝl Neriyning oƣli,
27 Jodá era filho de Joanã. Joanã era filho de Ressa. Ressa era filho de Zorobabel. Zorobabel era filho de Salatiel. Salatiel era filho de Neri.
28 Neriy Mǝlkiyning oƣli, Mǝlkiy Addining oƣli, Addi Ⱪosamning oƣli, Ⱪosam Elmadamning oƣli, Elmadam Erning oƣli,
28 Neri era filho de Melqui. Melqui era filho de Adi. Adi era filho de Cosã. Cosã era filho de Elmadã. Elmadã era filho de Er.
29 Er Yosǝning oƣli, Yosǝ Əliezǝrning oƣli, Əliezǝr Yorimning oƣli, Yorim Mattatning oƣli, Mattat Lawiyning oƣli,
29 Er era filho de Josué. Josué era filho de Eliézer. Eliézer era filho de Jorim. Jorim era filho de Matate. Matate era filho de Levi.
30 Lawiy Simeonning oƣli, Simeon Yǝⱨudaning oƣli, Yǝⱨuda Yüsüpning oƣli, Yüsüp Yonanning oƣli, Yonan Əliaⱪimning oƣli,
30 Levi era filho de Simeão. Simeão era filho de Judá. Judá era filho de José. José era filho de Jonã. Jonã era filho de Eliaquim.
31 Əliaⱪim Meleaⱨning oƣli, Meleaⱨ Mǝnnaning oƣli, Mǝnna Mattataning oƣli, Mattata Natanning oƣli, Natan Dawutning oƣli,
31 Eliaquim era filho de Meleá. Meleá era filho de Mená. Mená era filho de Matatá. Matatá era filho de Natã. Natã era filho de Davi.
32 Dawut Yǝssǝning oƣli, Yǝssǝ Obǝdning oƣli, Obǝd Boazning oƣli, Boaz Salmonning oƣli, Salmon Naⱨxonning oƣli, Naⱨxon Amminadabning oƣli,
32 Davi era filho de Jessé. Jessé era filho de Obede. Obede era filho de Boaz. Boaz era filho de Salmom. Salmom era filho de Naassom.
33 Amminadab Aramning oƣli, Aram Ⱨezronning oƣli, Ⱨezron Pǝrǝzning oƣli, Pǝrǝz Yǝⱨudaning oƣli,
33 Naassom era filho de Aminadabe. Aminadabe era filho de Admim. Admim era filho de Arni. Arni era filho de Esrom. Esrom era filho de Perez. Perez era filho de Judá.
34 Yǝⱨuda Yaⱪupning oƣli, Yaⱪup Isⱨaⱪning oƣli, Isⱨaⱪ Ibraⱨimning oƣli, Ibraⱨim Tǝraⱨning oƣli, Tǝraⱨ Naⱨorning oƣli,
34 Judá era filho de Jacó. Jacó era filho de Isaque. Isaque era filho de Abraão. Abraão era filho de Terá. Terá era filho de Naor.
35 Naⱨor Serugning oƣli, Serug Raƣuning oƣli, Raƣu Pǝlǝgning oƣli, Pǝlǝg Ebǝrning oƣli, Ebǝr Xelaⱨning oƣli,
35 Naor era filho de Serugue. Serugue era filho de Ragaú. Ragaú era filho de Faleque. Faleque era filho de Éber. Éber era filho de Salá.
36 Xelaⱨ Ⱪainanning oƣli, Ⱪainan Arpahxadning oƣli, Arpahxad Xǝmning oƣli, Xǝm Nuⱨning oƣli, Nuⱨ Lǝmǝhning oƣli,
36 Salá era filho de Cainã. Cainã era filho de Arfaxade. Arfaxade era filho de Sem. Sem era filho de Noé. Noé era filho de Lameque.
37 Lǝmǝh Mǝtuxǝlaⱨning oƣli, Mǝtuxǝlaⱨ Ⱨanohning oƣli, Ⱨanoh Yarǝdning oƣli, Yarǝd Maⱨalalilning oƣli, Maⱨalalil Ⱪenanning oƣli,
37 Lameque era filho de Matusalém. Matusalém era filho de Enoque. Enoque era filho de Jarede. Jarede era filho de Maalaleel. Maalaleel era filho de Cainã.
38 Ⱪenan Enoxning oƣli, Enox Setning oƣli, Set Adǝm’atining oƣli, Adǝm’ata bolsa, Hudaning oƣli idi.
38 Cainã era filho de Enos. Enos era filho de Sete. Sete era filho de Adão. Adão era filho de Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.