Juízes 7
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs NTLH
1 Yǝrubbaal (yǝni Gideon) wǝ ɵzigǝ ⱪoxulƣan ⱨǝmmǝ hǝlⱪ ǝtisi sǝⱨǝr ⱪopup, Ⱨarod degǝn bulaⱪning yeniƣa berip qedir tikti. Midiyaniylarning lǝxkǝrgaⱨi bolsa uning ximal tǝripidǝ, Morǝⱨ egizlikining yenidiki jilƣida idi.
1 Jerubaal, isto é, Gideão, e todos os homens que estavam com ele se levantaram de madrugada e foram acampar perto da fonte de Harode. O acampamento dos midianitas ficava no vale, no lado norte, perto do monte Moré.
2 Əmdi Pǝrwǝrdigar Gideonƣa: — Sanga ǝgǝxkǝn hǝlⱪning sani intayin kɵp, xunga Mǝn Midiyaniylarni ularning ⱪoliƣa tapxuralmaymǝn. Bolmisa Israil: «Ɵzimizni ɵzimizning ⱪoli ⱪutⱪuzdi» dǝp mahtinip ketixi mumkin.
2 O Senhor Deus disse a Gideão: — Você tem gente demais, e por isso não posso deixar que vocês derrotem os midianitas. Se eu deixasse, vocês poderiam pensar que venceram sem a minha ajuda.
3 Xuning üqün sǝn ǝmdi hǝlⱪⱪǝ: «Kimlǝr ⱪorⱪup titrǝk basⱪan bolsa, ular Gilead teƣidin yenip kǝtsun» dǝp jakarliƣin — dedi.
3 Anuncie ao povo o seguinte: “Quem estiver com medo, que saia do monte Gilboa e volte para casa.” Gideão anunciou, e vinte e dois mil homens voltaram. Mas dez mil ficaram.
4 Pǝrwǝrdigar Gideonƣa yǝnǝ: — Hǝlⱪning sani yǝnila intayin kɵp; ǝmdi sǝn bularni suning lewigǝ elip kǝlgin. U yǝrdǝ Mǝn ularni sǝn üqün sinaⱪtin ɵtküzǝy; Mǝn kimni kɵrsitip: «U sǝn bilǝn barsun desǝm», u sǝn bilǝn barsun; lekin Mǝn kimni kɵrsitip: «U sǝn bilǝn barmisun» desǝm, u sǝn bilǝn barmisun, — dedi.
4 E o Senhor disse a Gideão: — Ainda é gente demais. Leve todos até as águas, e ali eu separarei os que irão com você. Se eu disser que um homem deve ir com você, ele irá. Se disser que outro não deve ir, ele não irá.
5 Xuning bilǝn Gideon hǝlⱪni suning lewigǝ elip kǝldi. Pǝrwǝrdigar uningƣa: — Kimki it su iqkǝndǝk tili bilǝn yalap su iqsǝ, ularni ayrim bir tǝrǝptǝ turƣuzƣin; ⱨǝm kimki tizlinip turup su iqsǝ, ularnimu ayrim bir tǝrǝptǝ turƣuzƣin, — dedi.
5 Aí Gideão fez com que os homens descessem até as águas. E o Senhor Deus lhe disse: — Todos os homens que lamberem a água com a língua, como fazem os cachorros, devem ser separados dos que se ajoelharem para beber.
6 Xundaⱪ boldiki, oqumini aƣziƣa tǝgküzüp yalap su iqkǝnlǝrdin üq yüzi qiⱪti. Ⱪalƣanlarning ⱨǝmmisi tizlinip turup su iqti.
6 Trezentos homens juntaram água nas mãos e lamberam. Todos os outros se ajoelharam para beber.
7 Andin Pǝrwǝrdigar Gideonƣa: — Mǝn muxu suni yalap iqkǝn üq yüz adǝmning ⱪoli bilǝn silǝrni ⱪutⱪuzup, Midiyanni sening ⱪolungƣa tapxurimǝn; lekin ⱪalƣan hǝlⱪ bolsa ⱨǝmmisi ɵz jayiƣa yenip kǝtsun, — dedi.
7 Aí o Senhor disse a Gideão: — Com estes trezentos homens que lamberam a água, eu libertarei vocês e lhes darei a vitória sobre os midianitas. Diga aos outros que voltem para casa.
8 Xuning bilǝn bu üq yüz adǝm ozuⱪ-tülük wǝ kanaylirini ⱪoliƣa elixti; Gideon Israilning ⱪalƣan barliⱪ adǝmlirini ɵz qediriƣa ⱪayturuwetip, pǝⱪǝt xu üq yüz adǝmni elip ⱪaldi. Əmdi Midiyaniylarning lǝxkǝrgaⱨi bolsa ularning tɵwǝn tǝripidiki jilƣida idi.
8 Então Gideão mandou todos os outros israelitas para casa, menos aqueles trezentos. Mas estes ficaram com toda a comida e todas as cornetas. O acampamento dos midianitas estava abaixo deles, no vale.
9 Xu keqisi xundaⱪ boldiki, Pǝrwǝrdigar uningƣa: — Sǝn ⱪopup lǝxkǝrgaⱨⱪa qüxkin, qünki Mǝn uni sening ⱪolungƣa tapxurdum;
9 Naquela noite o Senhor Deus disse a Gideão: — Levante-se e ataque o acampamento dos midianitas. Eu já dei a vitória a você.
10 ǝgǝr sǝn qüxüxtin ⱪorⱪsang, ɵz hizmǝtkaring Puraⱨni billǝ elip lǝxkǝrgaⱨⱪa qüxkin.
10 Mas, se você estiver com medo de atacar, desça até o acampamento deles. Leve junto Purá, o seu ajudante.
11 Sǝn ularning nemǝ deyixiwatⱪinini anglaysǝn, andin sǝn lǝxkǝrgaⱨⱪa ⱨujum ⱪilip qüxüxkǝ jür’ǝt ⱪilalaysǝn, dedi.
11 Você vai ouvir o que eles estão dizendo e então terá coragem para atacar o acampamento. Gideão e Purá desceram até bem perto do acampamento inimigo.
12 Mana Midiyan, Amalǝk wǝ barliⱪ mǝxriⱪtikilǝr qekǝtkilǝrdǝk kɵp bolup, jilƣining boyiƣa yeyilƣanidi; ularning tɵgiliri kɵplikidin dengiz saⱨilidiki ⱪumdǝk ⱨǝddi-ⱨesabsiz idi.
12 Os midianitas, os amalequitas e os povos do deserto estavam espalhados no vale, como uma nuvem de gafanhotos. Eles e os seus camelos eram tantos como os grãos de areia da praia do mar.
13 Gideon barƣanda, mana, u yǝrdǝ birsi ⱨǝmraⱨiƣa kɵrgǝn qüxini sɵzlǝp beriwatatti: — Mana, mǝn bir qüx kɵrdum, qüxümdǝ mana, bir arpa toⱪiqi Midiyanning lǝxkǝrgaⱨiƣa domulap qüxüptudǝk; u qedirƣa kelip soⱪuluptidǝk, xuning bilǝn qedir ɵrulüp, düm kɵmtürülüp ketiptu — dǝwatatti.
13 Quando Gideão chegou, ouviu um homem contando o seu sonho a um amigo. Ele dizia: — Eu sonhei que um pão de
14 Uning ⱨǝmraⱨi jawabǝn tǝbir berip: — Buning mǝnisi xuki, u toⱪaq Yoaxning oƣli, Israilliⱪ adǝm Gideonning ⱪiliqidin baxⱪa nǝrsǝ ǝmǝstur; Huda Midiyan wǝ uning barliⱪ ⱪoxunini uning ⱪoliƣa tapxuruptu, dedi.
14 O amigo respondeu: — É a espada de Gideão, o israelita, o filho de Joás! Isso quer dizer que Deus entregou a ele o nosso povo e todo o nosso exército!
15 Xundaⱪ boldiki, Gideon bu qüxni wǝ uning berilgǝn tǝbirini anglap, sǝjdǝ ⱪildi. Andin u Israilning lǝxkǝrgaⱨiƣa yenip kelip: — Ⱪopunglar, Pǝrwǝrdigar Midiyanning lǝxkǝrgaⱨini ⱪolunglarƣa tapxurdi, — dedi.
15 Quando Gideão ouviu esse sonho e entendeu o que ele queria dizer, ajoelhou-se e adorou a Deus. Então voltou para o acampamento israelita e disse: — Levantem-se! O
16 Xuning bilǝn u bu üq yüz adǝmni üq guruppiƣa bɵlüp, ⱨǝmmisining ⱪoliƣa birdin kanay bilǝn birdin ⱪuruⱪ komzǝkni bǝrdi; ⱨǝrbir komzǝk iqidǝ birdin mǝx’ǝl ⱪoyuldi.
16 Gideão separou os trezentos em três grupos e deu a cada homem uma corneta de chifre de carneiro e um jarro com uma tocha dentro.
17 U ularƣa: — Silǝr manga ⱪarap, mening ⱪilƣinimdǝk ⱪilinglar. Mana, mǝn lǝxkǝrgaⱨning ⱪexiƣa barƣanda, nemǝ ⱪilsam, silǝrmu xuni ⱪilinglar;
17 E disse: — Olhem para mim! E, quando eu chegar perto do acampamento inimigo, façam o que eu fizer.
18 mǝn wǝ mǝn bilǝn ⱨǝmraⱨ bolup mangƣan barliⱪ adǝmlǝr kanay qalsaⱪ, silǝrmu lǝxkǝrgaⱨning qɵrisidǝ turup kanay qelinglar wǝ: «Pǝrwǝrdigar üqün ⱨǝm Gideon üqün!» dǝp towlanglar, — dedi.
18 Quando eu e o meu grupo tocarmos as cornetas, então vocês, que estarão cercando o acampamento, toquem as cornetas e gritem: “Pelo Senhor e por Gideão!”
19 Keyinki yerim keqilik kɵzǝtning baxlinixida, kɵzǝtqilǝr yengidin almaxⱪanda, Gideon wǝ uning bilǝn billǝ bolƣan yüz adǝm lǝxkǝrgaⱨning ⱪexiƣa kǝldi; andin ular kanay qelip ⱪolliridiki komzǝklǝrni qaⱪti.
19 Um pouco antes da meia-noite, na hora de ser trocada a guarda, Gideão e os seus cem homens chegaram bem perto do acampamento. Então tocaram as cornetas e quebraram os jarros que levavam.
20 Xu ⱨaman üq guruppidikilǝrning ⱨǝmmisi kanay qelip, komzǝklǝrni qeⱪip, sol ⱪollirida mǝx’ǝllǝrni tutup, ong ⱪollirida kanaylarni elip: — Pǝrwǝrdigarƣa wǝ Gideonƣa atalƣan ⱪiliq! — dǝp towlaxⱪiniqǝ,
20 Os três grupos tocaram as cornetas e quebraram os jarros. Eles seguravam a tocha na mão esquerda e a corneta na direita e gritavam: “Uma espada pelo Senhor e por Gideão!”
21 ularning ⱨǝrbiri lǝxkǝrgaⱨning ǝtrapida, ɵz jayida turuxti; yaw ⱪoxuni tǝrǝp-tǝrǝpkǝ petirap, warⱪirap-jarⱪiriƣan peti ⱪaqⱪili turdi.
21 E cada um ficou parado no seu lugar em volta do acampamento. Então todo o exército inimigo fugiu, gritando.
22 Bu üq yüz adǝm kanay qalƣanda, Pǝrwǝrdigar pütkül lǝxkǝrgaⱨtiki yaw lǝxkǝrlirini bir-birini ⱪiliqlaxⱪa selip ⱪoydi, xuning bilǝn yaw ⱪoxuni Zerǝraⱨⱪa baridiƣan yoldiki Bǝyt-Xittaⱨ tǝrǝpkǝ ⱪaqti; ular Tabbatning yenidiki Abǝl-Mǝⱨolaⱨning qegrisiƣiqǝ ⱪaqti.
22 Enquanto os trezentos homens tocavam as cornetas, o Senhor Deus fez com que os homens do acampamento atacassem uns aos outros com as suas espadas. Eles fugiram na direção de Zererá e foram a Bete-Sita e até a divisa de Abel-Meolá, perto de Tabate.
23 Andin Naftali, Axir wǝ pütkül Manassǝⱨning ⱪǝbililiridin Israillar qaⱪirip kelindi wǝ ular Midiyaniylarni ⱪoƣlidi.
23 Então os homens das tribos de Naftali, de Aser e das duas metades da tribo de Manassés foram chamados e perseguiram os midianitas.
24 Xuning bilǝn Gideon Əfraim pütkül taƣliⱪini arilap kelixkǝ ǝlqilǝrni ǝwǝtip Əfraimlarƣa: — «Silǝr qüxüp Midiyaniylarƣa ⱨujum ⱪilinglar, Bǝyt-Baraⱨⱪiqǝ, xundaⱪla Iordan dǝryasiƣiqǝ barliⱪ eⱪin keqiklirini igilǝp, ularni tosuwelinglar», dedi. Xuning bilǝn Əfraimning ⱨǝmmǝ adǝmliri yiƣilip, Bǝyt-Baraⱨⱪiqǝ wǝ Iordan dǝryasiƣiqǝ barliⱪ eⱪin keqiklirini igilidi.
24 Gideão enviou mensageiros para dizerem a todos os que moravam na região montanhosa de Efraim: — Desçam e lutem contra os midianitas. Defendam o rio Jordão e os seus riachos até Bete-Bara e não deixem os midianitas atravessarem. Então os homens de Efraim foram e defenderam o rio Jordão e os seus riachos até Bete-Bara.
25 Ular Midiyanning Orǝb wǝ Zǝǝb degǝn ikki ǝmirini tutuwaldi; Orǝbni ular «Orǝb ⱪoram texi» üstidǝ, Zǝǝbni «Zǝǝb xarab kɵlqiki»dǝ ɵltürdi, Midiyaniylarni ⱪoƣlap berip, Orǝb wǝ Zǝǝbning baxlirini elip, Iordan dǝryasining u tǝripigǝ Gideonning ⱪexiƣa kǝldi.
25 Eles prenderam Orebe e Zeebe, os dois chefes midianitas. Mataram Orebe na pedra de Orebe e mataram Zeebe no seu tanque de pisar uvas. Continuaram a perseguir os midianitas e levaram a cabeça de Orebe e a de Zeebe para Gideão, que estava a leste do rio Jordão.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Juízes 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.