Jeremias 32
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs NTLH
1 Yǝⱨuda padixaⱨi Zǝdǝkiyaning oninqi yili, Yǝrǝmiyaƣa Pǝrwǝrdigardin kǝlgǝn sɵz tɵwǝndǝ hatirilǝngǝn (xu yil Neboⱪadnǝsarning on sǝkkizinqi yili idi;
1 No ano décimo do reinado de Zedequias em Judá, que era o ano décimo oitavo do reinado de Nabucodonosor na Babilônia, o Senhor Deus falou comigo.
2 Xu qaƣda Babil padixaⱨining ⱪoxuni Yerusalemni ⱪorxuwalƣanidi; Yǝrǝmiya pǝyƣǝmbǝr bolsa Yǝⱨuda padixaⱨining ordisidiki ⱪarawullarning ⱨoylisida ⱪamap ⱪoyulƣanidi.
2 Nesse tempo, o exército do rei da Babilônia cercava Jerusalém, e eu estava preso no pátio do palácio real.
3 — ausente —
3 O rei Zedequias havia mandado me prender, acusando-me de anunciar que o Senhor tinha dito o seguinte: “Eu entregarei esta cidade ao rei da Babilônia, e ele a conquistará.
4 — ausente —
4 O rei Zedequias não escapará dos babilônios, mas será entregue ao rei deles. Zedequias verá o rei da Babilônia cara a cara e falará com ele pessoalmente.
5 — ausente —
5 Será levado para a Babilônia e ficará ali até que eu cuide dele. Mesmo que lute contra os babilônios, não poderá vencer. Eu, o Senhor , estou falando.”
6 Yǝrǝmiya: — Pǝrwǝrdigarning sɵzi manga kelip mundaⱪ degǝn — dedi: —
6 O Senhor Deus me disse
7 Mana, taƣang Xallumning oƣli Ⱨanamǝǝl yeningƣa kelip: «Ɵzüng üqün Anatottiki etizimni setiwal; qünki uni setiwelixⱪa sening ⱨǝmjǝmǝtlik ⱨoⱪuⱪung bar» — dǝydiƣan bolidu.
7 que Hanamel, filho do meu tio Salum, ia me procurar e pedir que eu comprasse as terras dele em Anatote. Isso porque sou o seu parente mais chegado e tenho o direito de comprá-las.
8 Andin Pǝrwǝrdigarning deginidǝk taƣamning oƣli Ⱨanamǝǝl, ⱪarawullarning ⱨoylisida yenimƣa kelip manga: «Binyaminning zeminidiki mening Anatottiki etizimni setiwalƣaysǝn; qünki ⱨǝmjǝmǝt ⱨoⱪuⱪi seningkidur; ɵzüng üqün setiwal» — dedi; andin mǝn buning ⱨǝⱪiⱪǝtǝn Pǝrwǝrdigarning sɵzi ikǝnlikini bilip yǝttim.
8 Então, exatamente como o Senhor tinha dito, o meu primo Hanamel me procurou no pátio da guarda e me disse: — Compre as minhas terras que ficam em Anatote, no território de Benjamim. Você é o meu parente mais chegado e por isso tem o direito de comprar essas terras e ficar com elas. Aí entendi que era Deus que estava me mandando fazer isso.
9 Xunga mǝn taƣamning oƣli Ⱨanamǝǝldin Anatottiki bu etizni setiwaldim; pulni, yǝni on yǝttǝ xǝkǝl kümüxni girgǝ selip ɵlqidim.
9 Assim comprei as terras de Hanamel e pesei o dinheiro para ele. O preço foi de duzentos gramas de prata.
10 Mǝn tohtam hetigǝ imza ⱪoyup, üstigǝ mɵⱨürni besip peqǝtlidim; buningƣa guwaⱨqilarni guwaⱨ bǝrgüzdum, kümüxni taraziƣa saldim;
10 Assinei a escritura e fechei-a com um selo . Depois, chamei testemunhas e pesei o dinheiro numa balança.
11 tohtam hetini ⱪolumƣa aldim, — birsidǝ soda tüzümi wǝ xǝrtliri hatirilinip peqǝtlǝngǝn, yǝnǝ birsi peqǝtlǝnmigǝnidi —
11 Então peguei a cópia fechada com o selo, a qual tinha o contrato e as condições, e também a cópia aberta
12 wǝ mǝn taƣamning oƣli Ⱨanamǝǝlning kɵz aldida, bu soda hetigǝ imza ⱪoyƣan guwaⱨqilar wǝ ⱪarawullarning ⱨoylisida olturƣan Yǝⱨudiylarning ⱨǝmmisi aldida hǝtlǝrni Maaseyaⱨning nǝwrisi, Neriyaning oƣli bolƣan Baruⱪⱪa tapxurdum.
12 e dei as duas a Baruque, filho de Nerias e neto de Maaseias. Fiz isso na frente de Hanamel, das testemunhas que assinaram a escritura e de todos os judeus que estavam sentados no pátio.
13 Ularning aldida mǝn Baruⱪⱪa mundaⱪ tapilap dedim: —
13 Diante de todos eles, eu disse a Baruque:
14 Samawi ⱪoxunlarning Sǝrdari bolƣan Pǝrwǝrdigar — Israilning Hudasi mundaⱪ dǝydu: — Bu hǝtlǝrni, yǝni peqǝtlǝngǝn wǝ peqǝtlǝnmigǝn bu tohtam hǝtlirini elip, bular uzun waⱪitⱪiqǝ saⱪlansun dǝp sapal idix iqigǝ salƣin;
14 — O Senhor Todo-Poderoso, o Deus de Israel, mandou que você pegue estas escrituras de compra, tanto a cópia fechada com o selo como a aberta, e as coloque num pote de barro para que durem muitos anos.
15 Qünki samawi ⱪoxunlarning Sǝrdari bolƣan Pǝrwǝrdigar — Israilning Hudasi mundaⱪ dǝydu: — Kǝlgüsidǝ bu zeminda ⱨǝm ɵylǝr, ⱨǝm etizlar, ⱨǝm üzümzarlar ⱪaytidin setiwelinidu.
15 O Senhor Todo-Poderoso, o Deus de Israel, disse que neste país ainda serão compradas casas, terras e plantações de uvas.
16 Mǝn tohtam hetini Neriyaning oƣli bolƣan Baruⱪⱪa tapxurƣandin keyin, Pǝrwǝrdigarƣa dua ⱪilip mundaⱪ dedim: —
16 Depois que dei a Baruque, filho de Nerias, a escritura de compra, eu orei assim:
17 «Aⱨ, Rǝb Pǝrwǝrdigar! Mana, Sǝn asman-zeminni Ɵzüngning zor ⱪudriting wǝ sozulƣan biliking bilǝn yasiƣansǝn; Sanga ⱨeqⱪandaⱪ ix tǝs ǝmǝstur;
17 — Ó Senhor , meu Deus, com o teu grande poder e com a tua força, fizeste o céu e a terra. Nada é impossível para ti.
18 Sǝn mingliƣan kixilǝrgǝ rǝⱨim-xǝpⱪǝt kɵrsitisǝn ⱨǝmdǝ atilarning ⱪǝbiⱨlikining jazasinimu keyin balilirining ⱪoyniƣa ⱪayturisǝn; aⱨ Sǝn uluƣ, Ⱪudrǝt Igisi Tǝngridursǝn — Samawi ⱪoxunlarning Sǝrdari bolƣan Pǝrwǝrdigar Sening namingdur;
18 Tens sido bondoso para milhares de pessoas, mas também tens castigado os filhos por causa dos pecados dos seus pais. Tu és o grande e poderoso Deus; o teu nome é , o Todo-Poderoso.
19 oy-nixanliringda uluƣ, ⱪilƣan ixliringda ⱪudrǝtliksǝn; kɵzliring bilǝn insan balilirining ɵz yolliri wǝ ⱪilƣanlirining mewisi boyiqǝ ⱨǝrbirigǝ inam yaki jaza ⱪayturux üqün, ularning barliⱪ yollirini kɵzligüqidursǝn;
19 Tu fazes grandes planos e coisas maravilhosas. Tu vês tudo o que as pessoas fazem e tratas cada uma de acordo com o seu modo de agir e de viver.
20 — Sǝn bügünki küngiqǝ Misir zeminida, Israil iqidǝ ⱨǝm barliⱪ insanlar arisida mɵjizilik alamǝtlǝrni ⱨǝm karamǝtlǝrni ayan ⱪilip kǝlgǝnsǝn; xunglaxⱪa bügüngiqǝ Sening naming eƣizdin-eƣizƣa tarⱪilip kǝlmǝktǝ.
20 Fizeste milagres e maravilhas na terra do Egito e continuas a fazer o mesmo até hoje, tanto em Israel como em todas as outras nações. Por isso, agora és conhecido em toda parte.
21 Sǝn mɵjizilik alamǝtlǝr, karamǝtlǝr ⱪudrǝtlik ⱪolung, sozulƣan biliking wǝ dǝⱨxǝtlik wǝⱨxǝt arⱪiliⱪ Ɵz hǝlⱪing Israilni Misir zeminidin qiⱪarƣansǝn;
21 Tiraste o povo de Israel da terra do Egito por meio do teu poder e da tua força e por meio de milagres e maravilhas que encheram de terror os nossos inimigos.
22 Sǝn ularƣa ata-bowiliriƣa tǝⱪdim ⱪilimǝn dǝp ⱪǝsǝm ⱪilƣan, süt ⱨǝm bal eⱪip turidiƣan bu zeminni tǝⱪdim ⱪilƣansǝn.
22 Deste aos israelitas esta terra boa e rica, como havias prometido aos seus antepassados.
23 Ular dǝrwǝⱪǝ zeminƣa kirip uningƣa igǝ bolƣan; lekin ular Sening awazingƣa ⱪulaⱪ salmiƣan, Tǝwrat-ⱪanunungda mangmiƣan; ularƣa ǝmr ⱪilƣanlarning ⱨeqⱪaysisiƣa ǝmǝl ⱪilmiƣan; xunga Sǝn bu külpǝtlǝrning ⱨǝmmisini ularning bexiƣa qüxürgǝnsǝn.
23 Mas, quando eles entraram nesta terra e tomaram posse dela, não obedeceram aos teus mandamentos, nem viveram de acordo com os teus ensinamentos; não fizeram nada daquilo que havias mandado. Por isso, fizeste cair sobre eles toda esta desgraça.
24 Mana, xǝⱨǝrni besip kirix üqün sepilƣa selip qiⱪirilƣan dɵnglük-potǝylǝrgǝ ⱪariƣaysǝn! Ⱪiliq, ⱪǝⱨǝtqilik wǝ waba tüpǝylidin xǝⱨǝr ⱨujum ⱪiliwatⱪan kaldiylǝrning ⱪoliƣa tapxurulmay ⱪalmaydu; Sǝn aldin’ala eytⱪining ⱨazir ǝmǝlgǝ axuruldi; mana, Ɵzüng kɵrisǝn.
24 — Os babilônios construíram rampas de terra em volta das muralhas da cidade a fim de invadi-la e agora estão atacando. A guerra, a fome e as doenças vão fazer a cidade cair nas mãos deles. Como vês, tudo o que disseste aconteceu.
25 Lekin Sǝn, i Rǝb Pǝrwǝrdigar, gǝrqǝ xǝⱨǝr kaldiylǝrning ⱪoliƣa tapxurulidiƣan bolsimu, manga: «Ɵzüng üqün etizni kümüxkǝ setiwal wǝ buni guwaⱨqilarƣa kɵrgüzgin!?» — deding».
25 No entanto, Senhor , meu Deus, tu me mandaste comprar terras na presença de testemunhas, apesar de os babilônios estarem quase tomando a cidade.
26 Andin Pǝrwǝrdigarning sɵzi Yǝrǝmiyaƣa kelip mundaⱪ degǝndǝ: —
26 Então o Senhor me respondeu:
27 Mana, Mǝn Pǝrwǝrdigar, barliⱪ ǝt igilirining Hudasidurmǝn; Manga tǝs qüxidiƣan birǝr ix barmidu?
27 — Eu sou o Senhor , o Deus de toda a humanidade. Nada é impossível para mim.
28 Xunga Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: — Mana, Mǝn bu xǝⱨǝrni kaldiylǝrning ⱪoliƣa wǝ Babil padixaⱨi Neboⱪadnǝsarning ⱪoliƣa tapxurimǝn; ular uni igiliwalidu.
28 Por isso, vou entregar esta cidade ao rei Nabucodonosor, da Babilônia, e ao seu exército, e eles a tomarão.
29 Bu xǝⱨǝrgǝ ⱨujum ⱪiliwatⱪan kaldiylǝr uningƣa besip kirip ot ⱪoyup uni kɵydürüwetidu; ular xǝⱨǝrdikilǝrning ɵylirinimu kɵydürüwetidu; ular bu ɵylǝrning ɵgziliri üstidǝ Meni ƣǝzǝplǝndürüp Baalƣa isriⱪ yaⱪⱪan, yat ilaⱨlarƣa xarab ⱨǝdiyǝlirini ⱪuyƣan.
29 Os babilônios, que estão atacando, vão entrar na cidade e pôr fogo nela. Eles queimarão as casas onde o povo me tem provocado queimando incenso ao deus Baal nos terraços e derramando bebidas como oferta a outros deuses.
30 Qünki Israillar wǝ Yǝⱨudalar yaxliⱪidin tartip kɵz aldimda pǝⱪǝt rǝzillikla ⱪilip kǝlmǝktǝ; Israillar pǝⱪǝtla ɵz ⱪolliri yasiƣanlar bilǝn ƣǝzipimni ⱪozƣiƣandin baxⱪa ix ⱪilmiƣan, — dǝydu Pǝrwǝrdigar.
30 Desde o princípio, o povo de Israel e o povo de Judá só têm feito coisas más. As suas maldades têm provocado a minha ira .
31 Qünki bu xǝⱨǝr ⱪurulƣan künidin tartip bügünki küngiqǝ Mening ƣǝzipim wǝ ⱪǝⱨrimni xundaⱪ ⱪozƣiƣuqi bolup kǝldiki, Mǝn uni Ɵz yüzüm aldidin yoⱪatmisam bolmaydu.
31 Esta cidade tem provocado a minha ira e o meu furor desde o dia em que foi construída. Eu resolvi acabar com ela
32 Israillar wǝ Yǝⱨudalar — ular wǝ ularning padixaⱨliri, ǝmirliri kaⱨinliri, pǝyƣǝmbǝrliri, Yǝⱨuda adǝmliri wǝ Yerusalemda turuwatⱪanlarning meni ƣǝzǝplǝndürgǝn barliⱪ rǝzilliki tüpǝylidin xǝⱨǝrni yoⱪitimǝn.
32 por causa de todas as maldades que têm sido feitas pelo povo de Israel e pelo povo de Judá, pelos seus reis e autoridades, pelos seus sacerdotes e profetas e pelo povo de Jerusalém.
33 Ular Manga yüzini ⱪaratⱪan ǝmǝs, bǝlki Manga arⱪisini ⱪilip tǝtür ⱪariƣan; gǝrqǝ Mǝn tang sǝⱨǝrdǝ ornumdin turup ularƣa ɵgǝtkǝn bolsammu, ular anglimay tǝlim-tǝrbiyini ⱪobul ⱪilixni rǝt ⱪilƣan.
33 Eles me viraram as costas. E, embora eu continuasse ensinando essa gente, eles não escutaram, não aprenderam a lição, nem deram atenção às ameaças.
34 Ular Ɵz namim bilǝn atalƣan ɵydǝ yirginqlik butlirini selip uni bulƣiƣan;
34 Até ídolos horrorosos eles colocaram no Templo construído em meu nome e o profanaram .
35 ular ɵz oƣul-ⱪizlirini ottin ɵtküzüp «Molǝk»kǝ atap ⱪurbanliⱪ ⱪilix üqün «Ⱨinnomning oƣlining jilƣisi»diki, Baalƣa beƣixlanƣan «yuⱪiri jaylar»ni ⱪurup qiⱪⱪan; Mǝn ularning bundaⱪ ix ⱪilixini zadi buyrup baⱪmiƣanmǝn; ularning Yǝⱨudani gunaⱨⱪa patⱪuzup, muxundaⱪ lǝnǝtlik ix ⱪilsun degǝn oy-niyǝttǝ ⱨeqⱪaqan bolup baⱪmiƣanmǝn.
35 No vale de Ben-Hinom, eles construíram altares ao deus Baal, para ali queimar os seus filhos e as suas filhas em honra do deus Moloque . Eu não lhes dei ordem para isso e nunca pensei que eles fizessem uma coisa tão nojenta como essa e levassem o povo de Judá a pecar.
36 Silǝr muxu xǝⱨǝr toƣruluⱪ: «Dǝrⱨǝⱪiⱪǝt, u ⱪiliq, ⱪǝⱨǝtqilik wǝ waba arⱪiliⱪ Babil padixaⱨining ⱪoliƣa tapxurulidu!» — dǝwatisilǝr; lekin Pǝrwǝrdigar — Israilning Hudasi muxu xǝⱨǝr toƣruluⱪ ⱨazir mundaⱪ dǝydu: —
36 Depois, o Senhor , o Deus de Israel, disse o seguinte: — Jeremias, o povo anda dizendo que a guerra, a fome e as doenças vão fazer esta cidade cair nas mãos do rei da Babilônia. Agora, escute o que vou dizer!
37 Mana, Mǝn ularni ƣǝzipim, ⱪǝⱨrim wǝ zor aqqiⱪim bilǝn ⱨǝydiwǝtkǝn barliⱪ padixaⱨliⱪlardin yiƣimǝn; Mǝn ularni ⱪaytidin muxu yǝrgǝ epkelimǝn, ularni aman-tinqliⱪta turƣuzimǝn.
37 Vou ajuntar aqueles que na minha ira , cólera e furor eu espalhei. Eu os trarei de volta a este lugar e os deixarei viver aqui em segurança.
38 Ular Mening hǝlⱪim bolidu, Mǝn ularning Hudasi bolimǝn.
38 Eles serão o meu povo, e eu serei o seu Deus.
39 Mǝn ular wǝ ulardin keyin bolƣan balilirini barliⱪ künliridǝ Mǝndin ǝyminip yahxiliⱪ kɵrsun dǝp, ularƣa bir ⱪǝlb, bir yolni ata ⱪilimǝn.
39 Eu lhes darei este único propósito na vida: temer sempre a mim, para o próprio bem deles e dos seus descendentes.
40 Mǝn ularƣa iltipat ⱪilixtin ⱪolumni ikkinqi üzmǝslikim üqün ular bilǝn mǝnggülük bir ǝⱨdǝ tüzimǝn; ularning ⱪaytidin yenimdin qǝtlimǝsliki üqün Mǝn ⱪǝlbigǝ ⱪorⱪunqumni salimǝn.
40 Vou fazer com eles esta aliança eterna: nunca deixarei de lhes fazer o bem; farei com que me respeitem com sinceridade para que nunca se afastem de mim.
41 Mǝn ularƣa yahxiliⱪ ata ⱪilixtin ⱨuzur elip xadlinimǝn wǝ pütün ⱪǝlbim, pütün jenim bilǝn ularni muxu zeminƣa tikip turƣuzimǝn!
41 Terei prazer em lhes fazer o bem e com todo o meu coração e com toda a minha alma deixarei que fiquem morando nesta terra.
42 Qünki Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: — Mǝn huddi bu hǝlⱪning bexiƣa bu dǝⱨxǝtlik külpǝtning ⱨǝmmisini qüxürginimdǝk, Mǝn ular toƣruluⱪ wǝdǝ ⱪilƣan barliⱪ bǝht-bǝrikǝtlǝrni ularning üstigǝ qüxürimǝn;
42 — Assim como eu trouxe esta desgraça a este povo, também lhe darei todas as boas coisas que prometi.
43 Silǝr muxu zemin toƣruluⱪ: «U wǝyranǝ, adǝmzatsiz wǝ ⱨaywanatsizdur; kaldiylǝrning ⱪoliƣa tapxurulƣan!» dǝysilǝr. Lekin kǝlgüsidǝ uningda etizlar ⱪaytidin setiwelinidu!
43 Jeremias, o povo anda dizendo que esta terra vai ficar como um deserto, sem gente e sem animais, e que será entregue aos babilônios. Mas eu digo que neste país ainda se comprarão terras.
44 Binyaminning yurtida, Yerusalemning ǝtrapidiki yezilirida, Yǝⱨudaning xǝⱨǝrliridǝ, jǝnubtiki taƣliⱪ xǝⱨǝrliridǝ, ƣǝrbtiki «Xǝfǝlaⱨ» egizlikidiki xǝⱨǝrlǝrdǝ, Yǝⱨudaning jǝnubiy bayawanliridiki xǝⱨǝrlǝrdimu kixilǝr ⱪaytidin kümüxkǝ etizlarni setiwalidu, tohtam hǝtlirigǝ imza ⱪoyidu, mɵⱨürlǝp, guwaⱨqilarni guwaⱨⱪa ⱨazir ⱪilidu; qünki Mǝn ularni sürgünlüktin ⱪayturup ǝsligǝ kǝltürimǝn — dǝydu Pǝrwǝrdigar.
44 As pessoas vão comprar, assinar escrituras, fechá-las com selos e chamar testemunhas. Isso acontecerá nas terras da tribo de Benjamim, nos povoados em volta de Jerusalém, nas cidades de Judá e nas cidades das montanhas, das planícies e da região sul. Eu trarei o povo de volta ao seu país. Eu, o Senhor , falei.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Jeremias 32, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.