Ezequiel 21
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs VC
1 Wǝ Pǝrwǝrdigarning sɵzi manga kelip mundaⱪ degǝndǝ: —
1 A palavra do Senhor foi-me dirigida nestes termos:
2 I insan oƣli, yüzüngni Yerusalemƣa ⱪaritip, «muⱪǝddǝs jaylar»ni ǝyiblǝp, Israil zeminini ǝyiblǝp bexarǝt berip,
2 filho do homem, volta-te para Jerusalém e profere um oráculo contra o santuário, um oráculo contra a terra de Israel.
3 Yǝni Israil zeminiƣa mundaⱪ degin: — Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: «Mana, Mǝn sanga ⱪarxidurmǝn; ⱪiliqimni ƣilaptin suƣurup, sǝndin ⱨǝm ⱨǝⱪⱪaniylar ⱨǝm rǝzillǝrni üzüp taxlaymǝn.
3 Dize-lhe: eis o que diz o Senhor: vou castigar-te, vou tirar a minha espada da bainha para separar de ti o justo e o perverso.
4 Mǝn sǝndin ⱨǝm ⱨǝⱪⱪaniylar ⱨǝm rǝzillǝrni üzüp taxlimaⱪqi bolƣinim üqün, ⱪiliqim barliⱪ ǝt igiliri, yǝni jǝnubtin ximalƣiqǝ bolƣan ⱨǝmmǝylǝn bilǝn ⱪarxilixixƣa ƣilaptin qiⱪidu;
4 É porque quero exterminar do teu meio o justo e o malévolo que de sul a norte desembainhei a espada contra todo homem.
5 xuning bilǝn barliⱪ ǝt igiliri Mǝnki Pǝrwǝrdigarning Ɵz ⱪiliqimni ƣilaptin suƣurƣanliⱪimni tonup yetidu; ⱪiliq ƣilapⱪa ⱪaytidin yenip kirmǝydu.
5 E todo ser vivo saberá que sou eu o Senhor que desembainharei a espada; e não mais a guardarei.
6 Əmdi uⱨ tartⱪin, i insan oƣli; iq-baƣring eqixⱪudǝk dǝrd-ǝlǝm bilǝn ularning kɵz aldida uⱨ-zar ⱪil.
6 Por isso, tu, filho do homem, põe-te a lamentar, com o coração partido; lança, em presença deles, amargos gemidos.
7 Wǝ xundaⱪ boliduki, ular sǝndin: «Nemixⱪa uⱨ tartisǝn?» dǝp soriƣanda, sǝn ularƣa: «Bolƣan xum hǝwǝr tüpǝylidin! Mana, u kelidu! Barliⱪ yürǝklǝr erip, barliⱪ ⱪollar boxap ketidu, barliⱪ roⱨlar zǝiplixip, barliⱪ tizlar süydük bilǝn qiliⱪ-qiliⱪ ⱨɵl bolup ketidu; mana u keliwatidu! U yetip kǝldi! — dǝydu Rǝb Pǝrwǝrdigar» — degin.
7 Se te perguntarem porque gemes, responderás: é por causa da novidade, que está iminente, e que fará amargurar todos os corações, cair todos os braços, divagar todos os espíritos, dobrar todos os joelhos. Ei-la que chega: ela está aí - oráculo do Senhor Javé!
8 Wǝ Pǝrwǝrdigarning sɵzi manga kelip mundaⱪ degǝndǝ: —
8 A palavra do Senhor foi-me dirigida nestes termos:
9 I insan oƣli, bexarǝt berip mundaⱪ degin: — Rǝb Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: — Mana, bir ⱪiliq, bir ⱪiliq, bislanƣan, parⱪiritilƣan!
9 filho do homem, pronuncia o seguinte oráculo: assim fala o Senhor: dize: A espada! A espada está afiada e polida.
10 U zor ⱪirƣinqiliⱪ üqün bislanƣan, uni yaltiraxⱪa parⱪiratⱪan; Ɵz oƣlumning xaⱨanǝ ⱨasisi ⱨǝrⱪandaⱪ addiy tayaⱪni kǝmsitkǝnliki tüpǝylidin, huxal bolup ketiximizgǝ toƣra kelǝmdu?
10 Afiada, para o massacre; polida, a ponto de desprender clarões: então haveremos de alegrar-nos? O cetro do meu filho sobrepuja todo madeiro.
11 U ⱪiliqni parⱪiritilixⱪa, ⱪol bilǝn tutuxⱪa bekitkǝn;
11 Deu-se-lhe polimento para empunhá-la na mão; está ela aguçada e limpa para ser entregue ao degolador.
12 Nalǝ-pǝryad kɵtürüp piƣan qǝkkin, i insan oƣli,
12 Grita, filho do homem, clama, porque foi tirada contra o meu povo, contra todos os príncipes de Israel, que foram entregues ao gládio com meu povo. Fere-te pois a coxa!
13 Qünki sinaⱪ kǝldi; ǝmdi bu «xaⱨanǝ ⱨasa » baxⱪa yaƣaqlarni kǝmsitkini bilǝn, u bǝribir tügixidu ǝmǝsmu?! — dǝydu Rǝb Pǝrwǝrdigar.
13 É uma prova: que há com o cetro desprezado que não mais existe? Oráculo do Senhor Javé.
14 — Əmdi sǝn, i insan oƣli, bexarǝt bǝrgin, qawak qalƣin! Ⱪiliq ikki ⱪetim, üq ⱪetim urup ⱪirsun! U ⱪirƣuqi ⱪiliq, ularni ⱨǝr tǝrǝptin ⱪorxiwalƣan zor ⱪǝtl ⱪilƣuqi ⱪiliqtur!
14 E tu, filho do homem, profetiza, bate as mãos! Que a espada seja dobrada, triplicada! É a espada da carnificina, a espada do grande morticínio que os ameaça de todo lado!
15 Ularning yürǝklirini erisun dǝp, ulardin nurƣunliri putlixip kǝtsun dǝp, Mǝn ularning barliⱪ dǝrwaziliriƣa tǝⱨdit salƣuqi ⱪiliqni ⱪaritip ⱪoydum. Way! U qaⱪmaⱪtǝk parⱪiritilƣan, u ⱪirixⱪa suƣurulƣan;
15 Para fazer fundir os corações, para multiplicar as vítimas, diante de todas as portas, assestei a espada para a carnificina; ela está prestes a desprender clarões, ela está afiada para a matança.
16 i ⱪiliq, ong tǝrǝpkǝ ɵtkür bol! Sol tǝrǝpkǝ burulup qap! Bisingni ⱪǝyǝrgǝ ⱪaratⱪan bolsa xu yǝrgǝ qap!
16 Volta-te para trás, à direita e à esquerda, diante de ti:
17 Mǝnki Pǝrwǝrdigar Ɵz ⱪolum bilǝn qawak qalimǝn, Ɵz ⱪǝⱨrimni tɵküp piƣandin qiⱪimǝn; Mǝnki Pǝrwǝrdigar xundaⱪ sɵz ⱪildim.
17 também eu vou bater palmas, vou fartar meu furor, sou eu, o Senhor, que o digo!
18 Wǝ Pǝrwǝrdigarning sɵzi manga kelip mundaⱪ degǝndǝ: —
18 A palavra do Senhor foi-me dirigida nestes termos:
19 Sǝn i insan oƣli, Babil padixaⱨining ⱪiliqining mengixiƣa tǝyyarlanƣan ikki yolni bekitip ⱪoyƣin; ikkilisi bir zemindin qiⱪidiƣan bolsun; Yerusalem xǝⱨirigǝ mangidiƣan yolning bexida bir yol bǝlgisini tiklǝp ⱪoyƣin;
19 filho do homem, traça dois caminhos que partam ambos do mesmo lugar, para que possa passar a espada do rei de Babilônia.
20 yǝni ⱪiliqning yetip kelixi üqün Ammoniylarning Rabbaⱨ xǝⱨirigǝ bir yol ⱨǝmdǝ Yǝⱨudaƣa, yǝni istiⱨkami mǝstǝⱨkǝm Yerusalem xǝⱨirigǝ yǝnǝ bir yolni bekitip ⱪoyƣin;
20 À entrada do caminho, que conduz à cidade, põe um sinal. Traçarás, para a passagem da espada, um caminho para Rabat dos amonitas, e outro para Judá e a fortaleza de Jerusalém,
21 qünki Babilning padixaⱨi aqa yolda, yǝni ikki yolning bexida pal aqⱪuzidu; u oⱪlarni silkiydu, «kɵqmǝ mǝbudlar»din soraydu, jigǝrni tǝkxüridu.
21 porque o rei de Babilônia se detém na encruzilhada do caminho, à frente dos dois caminhos, para consultar a sorte: ele agita as flechas, interroga os ídolos domésticos, examina o fígado das vítimas.
22 Əmdi sepilni bɵsküqi bazƣanlarni tiklǝxni, ⱪan tɵküxkǝ pǝrman ⱪilixni, jǝng elan ⱪilip towlaxni, dǝrwazilarƣa urulƣuqi bazƣanlarni tiklǝxni, sepilƣa qiⱪidiƣan dɵnglüklǝrni yasaxni, potǝylǝrni ⱪuruxni, Yerusalemni muⱨasirigǝ elixni kɵrsitidiƣan pal uning ong ⱪoliƣa qüxidu;
22 Em sua mão direita, detém ele a sorte que designa Jerusalém, para aí colocar os carneiros, para aí dar ordens de carnificina e arrancar gritos de guerra, para conduzir os aríetes contra as portas, para suspender terraços e construir torres.
23 gǝrqǝ bu pal ularƣa yalƣan kɵrüngini bilǝn, ular iqkǝn ⱪǝsǝmlǝr tüpǝylidin, Yǝⱨudadikilǝrni qanggiliƣa alsun dǝp padixaⱨ ularning ⱪǝbiⱨlikini esigǝ kǝltüridu.
23 Isso significa aos olhos {dos habitantes} de Jerusalém um presságio mentiroso. Prestaram juramento, mas o rei de Babilônia lhes recorda a lembrança de suas iniqüidades, mandando capturá-los.
24 — Xunga Rǝb Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: Silǝrning asiyliⱪinglar axkarilinip, barliⱪ ⱪilmixliringlarda gunaⱨliringlar kɵrüngǝqkǝ, ⱪǝbiⱨlikinglarni ǝskǝ kǝltürgininglar tüpǝylidin — yǝni ɵzünglar pax ⱪilinip ǝskǝ elinƣininglar tüpǝylidin, silǝr ⱪolƣa elinisilǝr.
24 E por isso, que o que diz o Senhor Javé: uma vez que trazeis à memória os vossos delitos, manifestando as vossas faltas, revelando os vossos pecados em todos os vossos atos, já que vos recordais, sereis castigados.
25 Əmdi sǝn, i Israilning munapiⱪ ⱨǝm rǝzil xaⱨzadisi, ⱪǝbiⱨlikingning jazalinix waⱪti-saiti toxⱪinida, kɵridiƣan küning kelidu!
25 Quanto a ti, príncipe de Israel, vil e ímpio, cujo dia é chegado com o término da iniqüidade,
26 Rǝb Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: — Sǝllini uningdin eliwǝt, tajni eliwǝt; ixlar ɵz petida turiwǝrmǝydu; pǝs turƣanni egiz ⱪil, egiz turƣanni pǝs ⱪil;
26 eis o que diz o Senhor Javé: Deixa essa tiara; larga essa coroa; tudo vai mudar. Vai-se exaltar o que é baixo, e abaixar o que é elevado.
27 uning tǝhtini ɵrüwǝt, ɵrüwǝt, ɵrüwǝt! Uning ⱨoⱪuⱪining Igisi kǝlmigüqǝ, u yǝnǝ mǝwjut bolmaydu; Mǝn uni Uningƣa tǝⱪdim ⱪilimǝn.
27 Ruína, ruína e ruína! Eis o que dela farei; será aniquilada até que isso aconteça àquele a quem pertence o julgamento, e ao qual eu a entregarei.
28 Əmdi i insan oƣli, bexarǝt berip mundaⱪ degin: — Rǝb Pǝrwǝrdigar Ammoniylar wǝ ularning mazaⱪliri toƣrisida mundaⱪ dǝydu: «Bir ⱪiliq, bir ⱪiliq ⱪǝtl ⱪilixⱪa suƣurulƣan; u adǝmni yǝwetixkǝ, qaⱪmaⱪtǝk yaltiraxⱪa parⱪiritilƣan!» — degin!
28 E tu, filho do homem, profetiza: Eis o que diz o Senhor Javé em relação aos amonitas e seus ultrajes. Dize: a espada está desembainhada para a matança, afiada para o massacre, a ponto de desprender clarões,
29 Qünki palqilar sǝn ⱪiliq toƣrungda ⱪuruⱪ alamǝt kɵrünüxlǝrni kɵrüp, sǝn üqün yalƣandin bir pal salidu; rǝzillǝrning kɵridiƣan küni kǝlgǝndǝ, ⱪǝbiⱨlikning jazalinix waⱪti-saiti toxⱪanda, bular seni xu ⱪirilƣan rǝzillǝrning boyunliri üstigǝ ⱪoxup yatⱪuzidu!
29 enquanto te entregas a visões mentirosas e a oráculos enganadores, para pô-la na garganta dos cadáveres dos ímpios, cujo dia é chegado com o fim da iniqüidade.
30 Bu ⱪiliqni ɵz ƣilapiƣa ⱪayturup sal!
30 Põe-na em tua bainha. É no lugar onde foste criado, tua terra natal, que te irei julgar.
31 Xuning bilǝn Mǝn üstünggǝ ⱪǝⱨrimni tɵküp yaƣdurup,
31 Sobre ti desencadearei a minha cólera; soprarei sobre ti o fogo do meu furor; eu te entregarei nas mãos de homens brutais, artífices de destruição.
32 Sǝn otⱪa yeⱪilƣu bolisǝn;
32 Serás presa das chamas; teu sangue correrá no meio da terra; não se recordará mais de ti, porque sou eu o Senhor, que falei.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Ezequiel 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.