Daniel 1
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs NAA
1 Yǝⱨuda padixaⱨi Yǝⱨoyakim tǝhtkǝ olturup üqinqi yili, Babil padixaⱨi Neboⱪadnǝsar Yerusalemƣa ⱨujum ⱪilip uni muⱨasirǝ ⱪiliwaldi.
1 No ano terceiro do reinado de Jeoaquim, rei de Judá, Nabucodonosor, rei da Babilônia, veio a Jerusalém e a sitiou.
2 Rǝb Yǝⱨudaning padixaⱨi Yǝⱨuyakimni, xundaⱪla Hudaning ɵyidiki ⱪaqa-ⱪuqilarning bir ⱪismini uning ⱪoliƣa tapxurup bǝrdi. U ǝsirlǝrni Xinar zeminiƣa, ɵzi qoⱪunidiƣan mǝbudning buthanisiƣa elip bardi wǝ bulap kǝlgǝn ⱪaqa-ⱪuqilarni buthanining hǝzinisigǝ ⱪoydi.
2 O Senhor entregou nas mãos dele Jeoaquim, rei de Judá, e alguns dos utensílios da Casa de Deus. Nabucodonosor levou esses utensílios para a terra de Sinar, para o templo do seu deus, e os pôs na casa do tesouro do seu deus.
3 Padixaⱨ Neboⱪadnǝsar bax aƣwat ƣojidari Axpinazƣa ǝsirgǝ qüxkǝn Israillar iqidin han jǝmǝtidikilǝrdin wǝ esilzadǝ yigitlǝrdin birnǝqqidin tallap elip qiⱪixni buyrudi.
3 Depois, o rei ordenou a Aspenaz, chefe dos seus eunucos, que trouxesse alguns dos filhos de Israel, tanto da linhagem real como dos nobres,
4 Bu yaxlar nuⱪsansiz, kelixkǝn, danixmǝn-uⱪumuxluⱪ, mol bilimlik, mutǝpǝkkur, orda hizmitidǝ boluxⱪa layaⱪǝtlik, yǝnǝ kelip kaldiylǝrning ilim-pǝnlirini ⱨǝm tilini ɵginǝlǝydiƣan boluxi kerǝk idi.
4 jovens sem nenhum defeito, de boa aparência, sábios, instruídos, versados no conhecimento e que fossem competentes para servirem no palácio real. E que Aspenaz lhes ensinasse a cultura e a língua dos caldeus.
5 Padixaⱨ ular toƣrisida ular üq yilƣiqǝ ⱨǝr küni padixaⱨ yǝydiƣan nazu-nemǝtlǝr wǝ xarablar bilǝn ozuⱪlandurulsun, muddǝt toxⱪanda padixaⱨning aldida hizmǝttǝ bolsun dǝp bekitti.
5 O rei determinou que eles recebessem uma alimentação diária tirada das finas iguarias da mesa real e do vinho que ele bebia. Os jovens deveriam ser educados ao longo de três anos e, ao final desse período, passariam a servir o rei.
6 Tallanƣan Yǝⱨuda ⱪǝbilisidiki yaxlardin Daniyal, Ⱨananiya, Mixael wǝ Azariyalar bar idi.
6 Entre eles, se achavam Daniel, Hananias, Misael e Azarias, que eram da tribo de Judá.
7 Aƣwat bexi ularƣa yengi isimlar, yǝni Daniyalƣa Bǝltǝxasar, Ⱨananiyaƣa Xadrak, Mixaelƣa Mixak, Azariyaƣa Əbǝdnego degǝn isimlarni ⱪoydi. ◼ 1:7 \+bd «Aƣwat bexi ularƣa yengi isimlar, yǝni Daniyalƣa Bǝltǝxasar, Ⱨananiyaƣa Xadrak, Mixaelƣa Mixak, Azariyaƣa Əbǝdnego degǝn isimlarni ⱪoydi»\+bd* — bu ⱪoyƣan ismilar, asasǝn butpǝrǝslik bilǝn munasiwǝtlik bolup, ǝsli wǝ yengi ismilirining mǝniliri tɵwǝndikidǝk: —
7 O chefe dos eunucos lhes deu outros nomes, a saber: a Daniel, o de Beltessazar; a Hananias, o de Sadraque; a Misael, o de Mesaque; e a Azarias, o de Abede-Nego.
8 Daniyal padixaⱨ bǝlgiligǝn nazu-nemǝtlǝr wǝ xaⱨanǝ xarabliri bilǝn ɵzini Huda aldida napak ⱪilmasliⱪⱪa bǝl baƣlidi; xunga u aƣwat bexidin ɵzining napak ⱪilinmasliⱪiƣa yol ⱪoyuxini iltimas ⱪildi.
8 Daniel resolveu não se contaminar com as finas iguarias do rei, nem com o vinho que ele bebia; por isso, pediu ao chefe dos eunucos que lhe permitisse não se contaminar.
9 Əmdi Huda aƣwat bexini Daniyalƣa iltipat wǝ xapaǝt kɵrsitidiƣan ⱪilƣanidi.
9 E Deus concedeu a Daniel misericórdia e compreensão da parte do chefe dos eunucos.
10 Lekin aƣwat bexi Daniyalƣa:
10 Porém o chefe dos eunucos disse a Daniel: — Tenho medo do meu senhor, o rei, que determinou o que vocês devem comer e beber. E se ele perceber que o rosto de vocês está mais abatido do que o rosto dos outros jovens da mesma idade? Se isto viesse a acontecer, vocês poriam a minha cabeça em perigo diante do rei.
11 Xuning bilǝn Daniyal kelip aƣwat bexi ɵzigǝ wǝ Ⱨananiya, Mixael wǝ Azariyalarƣa tǝyinligǝn ƣojidardin tǝlǝp ⱪilip:
11 Então Daniel foi falar com o cozinheiro-chefe, a quem o chefe dos eunucos havia encarregado de cuidar de Daniel, Hananias, Misael e Azarias.
12 — Kǝminilirini umaq, kɵktat wǝ su bilǝnla beⱪip on künlük sinaⱪ ⱪilsila.
12 Daniel disse a ele: — Por favor, faça uma experiência com estes seus servos durante dez dias. Dê-nos legumes para comer e água para beber.
13 Andin bizning qirayimiz bilǝn padixaⱨning esil tamiⱪini yegǝn yigitlǝrning qirayini selixturup baⱪsila, andin kɵzitixliri boyiqǝ kǝminilirigǝ ix kɵrgǝyla! — dedi.
13 Depois, compare a nossa aparência com a dos jovens que comem das finas iguarias do rei. Dependendo do que enxergar, o senhor decidirá o que fazer com estes seus servos.
14 Ƣojidar ularning gepigǝ kirip, ularni on kün sinap kɵrüxkǝ maⱪul boldi.
14 O cozinheiro-chefe concordou e fez a experiência durante dez dias.
15 On kündin keyin ⱪarisa, ularning qirayliri padixaⱨning nazu-nemǝtlirini yegǝn yigitlǝrningkidinmu nurluⱪ wǝ tolƣan kɵründi.
15 No fim dos dez dias, a aparência dos quatro jovens era melhor, e eles estavam mais robustos do que todos os jovens que comiam das finas iguarias do rei.
16 Xuningdin keyin ƣojidar ularƣa padixaⱨ bǝlgiligǝn nazu-nemǝtlǝrni wǝ iqixkǝ bǝlgiligǝn xarabni bǝrmǝy, ularning ornida umaq, kɵktatlarni berixkǝ baxlidi.
16 Com isto, o cozinheiro-chefe tirou deles as finas iguarias e o vinho que deviam beber e lhes dava legumes.
17 Bu tɵt yigitni bolsa, Huda ularni ⱨǝrhil ǝdǝbiyat wǝ ilim-mǝripǝttǝ danixmǝn wǝ uⱪumuxluⱪ ⱪildi. Daniyalmu barliⱪ ƣayibanǝ alamǝtlǝr bilǝn qüxlǝrgǝ tǝbir berixkǝ parasǝtlik boldi.
17 Ora, a estes quatro jovens Deus deu o conhecimento e a inteligência em toda cultura e sabedoria. Mas a Daniel deu inteligência para interpretar todo tipo de visões e sonhos.
18 Padixaⱨ bǝlgiligǝn muddǝt toxⱪinida, aƣwat bexi yigitlǝrning ⱨǝmmisini Neboⱪadnǝsarning aldiƣa elip bardi.
18 Ao final do tempo determinado pelo rei para que os jovens fossem levados à sua presença, o chefe dos eunucos os levou à presença de Nabucodonosor.
19 Padixaⱨ ular bilǝn bir-birlǝp sɵzlǝxti; yax yigitlǝrning ⱨeqⱪaysisi Daniyal, Ⱨananiya, Mixael wǝ Azariyalarƣa yǝtmidi. Xunga bu tɵtǝylǝn padixaⱨning hizmitidǝ ⱪaldi.
19 Então o rei falou com eles. E, entre todos, não foram achados outros como Daniel, Hananias, Misael e Azarias. Por isso, passaram a servir o rei.
20 Padixaⱨⱪa danaliⱪ-ⱨekmǝt kerǝk bolƣanda yaki yorutux kerǝk bolƣan ⱨǝrⱪandaⱪ mǝsiligǝ jawab izdigǝndǝ, ularning jawabi uning sǝltǝnitidiki barliⱪ rǝmqi-palqi yaki pir-ustazliriningkidin on ⱨǝssǝ toƣra qiⱪatti.
20 Em toda matéria de sabedoria e de inteligência sobre que o rei lhes fez perguntas, os achou dez vezes mais sábios do que todos os magos e encantadores que havia em todo o seu reino.
21 Daniyal Pars padixaⱨi Ⱪorǝx tǝhtkǝ olturƣan birinqi yilƣiqǝ ordida dawamliⱪ turdi.
21 Daniel continuou ali até o primeiro ano do reinado de Ciro.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Daniel 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.