2 Reis 9

Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Elixa pǝyƣǝmbǝr pǝyƣǝmbǝrlǝrning xagirtliridin birini qaⱪirip, uningƣa: — «Belingni baƣlap bu may ⱪaqisini ⱪolungƣa elip, Gileadtiki Ramotⱪa barƣin.
1 Então o profeta Eliseu chamou um dos discípulos dos profetas e lhe disse: — Prepare-se, leve com você este vaso de azeite e vá até Ramote-Gileade.
2 U yǝrgǝ barƣanda Nimxining nǝwrisi, Yǝⱨoxafatning oƣli Yǝⱨuni tepip, ɵyigǝ kirip, uni ɵz buradǝrliri arisidin ornidin turƣuzup, iqkiriki ɵygǝ baxlap kir.
2 Quando chegar lá, procure Jeú, filho de Josafá, filho de Ninsi. Entre no lugar onde ele estiver, peça que ele se levante do meio de seus companheiros e leve-o para uma câmara interior.
3 Andin ⱪaqidiki mayni bexiƣa ⱪuyup: Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: — Mǝn seni Israilƣa padixaⱨ boluxⱪa mǝsiⱨ ⱪildim, degin; xuni dǝp bolupla ixikni eqip, ⱪeqip qiⱪⱪin, ⱨayal bolma» — dedi.
3 Pegue o vaso de azeite, derrame o azeite sobre a cabeça dele e diga: Assim diz o Senhor : “Eu o ungi para ser rei sobre Israel.” Depois, abra a porta e fuja depressa.
4 Xuning bilǝn xu yax pǝyƣǝmbǝr yigit Gileadtiki Ramotⱪa bardi.
4 O rapaz, o jovem profeta, foi até Ramote-Gileade.
5 U yǝrgǝ kǝlgǝndǝ, mana, ⱪoxunning sǝrdarliri u yǝrdǝ olturatti. U: — I sǝrdar, sanga bir sɵzüm bar, dedi.
5 Quando chegou lá, eis que os capitães do exército estavam reunidos. Ele disse: — Capitão, tenho uma mensagem para o senhor. Ao que Jeú perguntou: — Para qual de nós? O rapaz respondeu: — Para o senhor, capitão!
6 U ⱪopup ɵygǝ kirdi. Yigit bexiƣa mayni ⱪuyup uningƣa mundaⱪ dedi: Israilning Hudasi Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: — Mǝn seni Pǝrwǝrdigarning hǝlⱪigǝ, yǝni Israilƣa padixaⱨ boluxⱪa mǝsiⱨ ⱪildim.
6 Então Jeú se levantou e entrou na casa. O jovem derramou o azeite sobre a cabeça de Jeú e lhe disse: — Assim diz o
7 Sǝn ɵz ƣojang Aⱨabning jǝmǝtini yoⱪitisǝn; qünki ɵz ⱪullirim pǝyƣǝmbǝrlǝrning ⱪeni üqün wǝ Pǝrwǝrdigarning ⱨǝmmǝ ⱪullirining ⱪeni üqün Yizǝbǝldin intiⱪam alay.
7 Você porá fim à casa de Acabe, seu senhor, para que eu vingue da mão de Jezabel o sangue de meus servos, os profetas, e o sangue de todos os servos do Senhor .
8 Aⱨabning pütkül jǝmǝti yoⱪilidu; Aⱨabning jǝmǝtidin Israildiki ⱨǝmmǝ ǝrkǝklǝrni ⱨǝtta ajiz yaki meyip bolsun ⱨǝmmisini ⱨalak ⱪilimǝn.
8 Toda a casa de Acabe perecerá. Eliminarei de Acabe todos do sexo masculino, quer escravo, quer livre, em Israel.
9 Mǝn Aⱨabning jǝmǝtini Nibatning oƣli Yǝroboamning jǝmǝtidǝk wǝ Ahiyaⱨning oƣli Baaxaning jǝmǝtidǝk yoⱪ ⱪilimǝn.
9 Porque farei com a casa de Acabe o mesmo que fiz com a casa de Jeroboão, filho de Nebate, e com a casa de Baasa, filho de Aías.
10 Itlar Yizǝbǝlni Yizrǝǝldiki xu parqǝ yǝrdǝ yǝydu. Ⱨeqkim uni dǝpnǝ ⱪilmaydu».
10 Os cães devorarão Jezabel no campo de Jezreel; não haverá quem a sepulte.” Dito isto, abriu a porta e fugiu.
11 Yǝⱨu ɵz ƣojisining hizmǝtkarlirining ⱪexiƣa yenip qiⱪⱪanda, ular uningdin: — Ⱨǝmmǝ ix tinqliⱪmu? Bu tǝlwǝ seni nemǝ ix bilǝn izdǝp kǝptu? — dǝp soridi.
11 Jeú saiu e voltou para junto dos outros servos de seu senhor, que lhe perguntaram: — Está tudo bem? Por que esse louco veio falar com você? Ele respondeu: — Vocês conhecem esse homem e sabem as coisas que ele anda dizendo.
12 Ular: Yalƣan eytma! Bizgǝ dǝp bǝrginǝ! dewidi, u: — U manga mundaⱪ-mundaⱪ dǝp, Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: — «Seni Israilning üstidǝ padixaⱨ boluxⱪa mǝsiⱨ ⱪildim» dǝp eytti — dedi.
12 Mas eles disseram: — É mentira! Por favor, conte-nos o que ele disse. Então Jeú disse: — Assim e assim me falou, a saber: Assim diz o
13 Xuning bilǝn ularning ⱨǝmmisi tonlirini selip, pǝlǝmpǝydǝ yeyip uningƣa payandaz ⱪildi. Ular kanay qelip: «Yǝⱨu padixaⱨ boldi!» dǝp jakarlaxti.
13 Então eles se apressaram e, tomando cada um o seu manto, os puseram debaixo dele, sobre os degraus, e tocaram a trombeta, e disseram: — Jeú é rei!
14 Xuning bilǝn Nimxining nǝwrisi, Yǝⱨoxafatning oƣli Yǝⱨu Yoramni ⱪǝstlimǝkqi boldi. U waⱪitta Yoram bilǝn barliⱪ Israillar Gileadtiki Ramotta turup, u jayni Suriyǝning padixaⱨi Ⱨazaǝlning ⱨujumidin muⱨapizǝt ⱪiliwatatti.
14 Assim, Jeú, filho de Josafá, filho de Ninsi, conspirou contra Jorão. Ora, Jorão tinha estado em Ramote-Gileade, ele e todo o Israel, para defendê-la de Hazael, rei da Síria.
15 Əmdi Yoram padixaⱨ Suriyǝning padixaⱨi Ⱨazaǝl bilǝn soⱪuxⱪanda Suriylǝrdin yegǝn zǝhmidin saⱪiyix üqün Yizrǝǝlgǝ yenip kǝlgǝnidi. Yǝⱨu bolsa ɵzigǝ ǝgǝxkǝnlǝrgǝ: Silǝrgǝ layiⱪ kɵrünsǝ, Yizrǝǝlgǝ berip hǝwǝr bǝrgüdǝk ⱨeqkimni xǝⱨǝrdin ⱪaqurmanglar, degǝnidi.
15 Porém o rei Jorão voltou a Jezreel para se curar dos ferimentos que os sírios lhe haviam causado, quando lutou contra Hazael, rei da Síria. Jeú disse aos demais capitães do exército: — Se é da vontade de vocês, que ninguém saia escondido da cidade, para ir anunciar isto em Jezreel.
16 Yǝⱨu bir jǝng ⱨarwisini ⱨǝydǝp Yizrǝǝlgǝ bardi, qünki Yoram u yǝrdǝ kesǝl bilǝn yatⱪanidi (Yǝⱨudaning padixaⱨi Aⱨaziya Yoramni yoⱪliƣili qüxüp kǝlgǝnidi).
16 Então Jeú subiu num carro de guerra e foi para Jezreel, porque Jorão estava de cama ali. Também Acazias, rei de Judá, tinha ido visitar Jorão.
17 Əmdi kɵzǝtqi Yizrǝǝlning munarida turup, Yǝⱨu ⱪatarliⱪ bir top adǝmlǝrni kɵrdi. U: «Bir top adǝmlǝrni kɵrdum» dedi. Yoram: Bir atliⱪ kixini ularning aldiƣa ǝwǝtinglar, u ulardin: — Ⱨǝmmǝ ix tinqliⱪmu? — dǝp sorisun, dedi.
17 A sentinela que estava na torre de Jezreel viu a tropa de Jeú, que se aproximava, e disse: — Vejo uma tropa. Jorão disse: — Chame um cavaleiro e diga que vá ao encontro deles, para perguntar: “Vocês vêm em paz?”
18 Xuning bilǝn atliⱪ bir kixi ularning aldiƣa berip: — Padixaⱨ, ⱨǝmmǝ ix tinqliⱪmu, dǝp soridi, dedi.
18 O cavaleiro foi ao encontro de Jeú e disse: — Assim diz o rei: “Vocês vêm em paz?” Jeú respondeu: — O que você tem a ver com a paz? Passe para trás de mim. A sentinela deu aviso, dizendo: — O mensageiro chegou até eles, mas não está voltando.
19 Xuning bilǝn u yǝnǝ bir atliⱪ kixini mangdurdi. U ularning aldiƣa berip: — Padixaⱨ, ⱨǝmmǝ ix tinqliⱪmu, dǝp soridi, dedi.
19 Então o rei Jorão mandou outro cavaleiro. Quando ele chegou até eles, disse: — Assim diz o rei: “Vocês vêm em paz?” Jeú respondeu: — O que você tem a ver com a paz? Passe para trás de mim.
20 Kɵzǝtqi padixaⱨⱪa hǝwǝr berip: — Hǝwǝrqi ularning ⱪexiƣa bardi, lekin ⱪaytip kǝlmidi. Əmdi ularning ⱨarwa ⱨǝydixi Nimxining oƣli Yǝⱨuning ⱨǝydixidǝk ikǝn, qünki u tǝlwilǝrqǝ ⱨǝydǝydu, dedi.
20 A sentinela deu aviso, dizendo: — Também este chegou até eles, mas não está voltando. E o guiar do carro parece como o de Jeú, filho de Ninsi, porque ele está guiando como um louco.
21 Yoram: — Ⱨarwini ⱪetinglar, dǝp buyruwidi, uning jǝng ⱨarwisini ⱪetip tǝyyarlidi. Andin Israilning padixaⱨi Yoram bilǝn Yǝⱨudaning padixaⱨi Aⱨaziya, ⱨǝrbiri ɵz jǝng ⱨarwisiƣa olturup, Yǝⱨuning aldiƣa berixⱪa qiⱪti; ular uning bilǝn Yizrǝǝllik Nabotning etizliⱪida uqraxti.
21 Jorão disse: — Preparem o meu carro de guerra! E eles o prepararam. Jorão, rei de Israel, saiu, e Acazias, rei de Judá, foi com ele, cada um em seu carro de guerra. Foram ao encontro de Jeú, e o acharam no campo de Nabote, o jezreelita.
22 Yoram Yǝⱨuni kɵrgǝndǝ, «I Yǝⱨu, ⱨǝmmǝ ix tinqliⱪmu? dǝp soridi. U: — Anang Yizǝbǝlning ⱪilƣan buzuⱪqiliⱪliri wǝ jadugǝrliki xunqǝ jiⱪ tursa, ⱪandaⱪmu tinqliⱪ bolidu?! — dedi.
22 Ao ver Jeú, o rei Jorão perguntou: — Jeú, você vem em paz? Ele respondeu: — Que paz, se ainda continuam as prostituições de sua mãe Jezabel e as suas muitas feitiçarias?
23 Xuning bilǝn Yoram ⱨarwini yandurup Aⱨaziyaƣa: «I Aⱨaziya, asiyliⱪ!» dǝp warⱪirap bǝdǝr ⱪaqti.
23 Então Jorão deu meia-volta e fugiu, gritando para Acazias: — É uma traição, Acazias!
24 Yǝⱨu oⱪyasini ⱪoliƣa elip, oⱪ selip Yoramning kǝyni tǝripidin uning ikki mürisining ariliⱪidin atti. Ya oⱪi uning yürikidin texip qiⱪti wǝ u ɵz ⱨarwisiƣa yiⱪilip qüxti.
24 Mas Jeú entesou o seu arco com toda a força e atingiu Jorão entre os ombros; a flecha atravessou o coração, e ele caiu morto no seu carro de guerra.
25 Yǝⱨu ɵz yenidiki ǝmǝldari Bidkarƣa: Uni elip Yizrǝǝllik Nabotning etizliⱪiƣa taxliƣin. Yadingda bolsunki, mǝn bilǝn sǝn uning atisi Aⱨabning kǝynidin billǝ mangƣanda, Pǝrwǝrdigar uning toƣrisida mundaⱪ bir ⱨɵküm-wǝⱨiyni eytⱪan: —
25 Então Jeú disse a Bidcar, seu capitão: — Levante-o e jogue-o no campo que era de Nabote, o jezreelita. Lembre-se de que, quando eu e você, juntos, vínhamos andando a cavalo atrás de Acabe, o pai de Jorão, o
26 «Mǝn tünügün Nabotning ⱪeni bilǝn uning oƣullirining ⱪenini kɵrdüm, dǝydu Pǝrwǝrdigar: Mana bu ⱪan ⱪǝrzini dǝl bu etizliⱪta sanga yandurimǝn, dǝydu Pǝrwǝrdigar». Əmdi Pǝrwǝrdigarning xu sɵzi boyiqǝ, uni elip xu yǝrgǝ taxliƣin, — dedi.
26 “Tão certo como vi ontem à tarde o sangue de Nabote e o sangue de seus filhos, diz o Senhor , assim neste campo eu darei a retribuição que você merece”, diz o Senhor . Agora, pois, pegue-o e jogue-o neste campo, segundo a palavra do Senhor .
27 Yǝⱨudaning padixaⱨi Aⱨaziya buni kɵrgǝndǝ «Baƣdiki rawaⱪ yoli» bilǝn ⱪaqti. Lekin Yǝⱨu uning kǝynidin ⱪoƣlap: «Uni etinglar!» dǝp buyruwidi, ular uni Ibleamning yenida, Gur egizlikigǝ qiⱪⱪan yolda atti. U Mǝgiddoƣiqǝ ⱪeqip u yǝrdǝ ɵldi.
27 À vista disto, Acazias, rei de Judá, fugiu pelo caminho de Bete-Hagã. Mas Jeú o perseguiu e disse: — Matem também a este! E eles o atingiram dentro do carro de guerra, na subida de Gur, perto de Ibleão. Acazias fugiu para Megido, onde morreu.
28 Xuning bilǝn uning hizmǝtkarliri uning jǝsitini jǝng ⱨarwisiƣa selip, Yerusalemƣa elip berip, «Dawutning xǝⱨiri»dǝ ata-bowilirining yeniƣa ɵz ⱪǝbrisidǝ dǝpnǝ ⱪildi
28 Os servos dele o levaram, num carro, para Jerusalém e o sepultaram no seu túmulo junto a seus pais, na Cidade de Davi.
29 (Aⱨabning oƣli Yoramning sǝltǝnitining on birinqi yilida Aⱨaziya Yǝⱨudaƣa padixaⱨ bolƣanidi).
29 Acazias havia começado a reinar sobre Judá no décimo primeiro ano do reinado de Jorão, filho de Acabe.
30 Yǝⱨu ǝmdi Yizrǝǝlgǝ kǝldi, Yizǝbǝl xuni anglap kɵzlirigǝ sürmǝ sürüp, qaqlirini tarap, derizidin ⱪarap turatti.
30 Jeú chegou a Jezreel, e Jezabel ficou sabendo disso. Então ela se pintou em volta dos olhos, enfeitou a cabeça e olhou pela janela.
31 Yǝⱨu dǝrwazidin kirgǝndǝ u uningdin: I Zimri, ɵz ƣojangning ⱪatili, ⱨǝmmǝ ix tinqliⱪmu? — dǝp soridi.
31 Quando Jeú entrou pelo portão do palácio, ela gritou: — Correu tudo bem com Zinri, o assassino do seu senhor?
32 Yǝⱨu bexini kɵtürüp, derizigǝ ⱪarap turup: — Mǝn tǝrǝptǝ turidiƣan kim bar? dǝp soriwidi, ikki-üq aƣwat derizidin uningƣa ⱪaridi.
32 Jeú ergueu o rosto, olhou para a janela e perguntou: — Quem está do meu lado? Quem? E dois ou três oficiais olharam para ele.
33 U: Xu ayalni tɵwǝngǝ taxlanglar, deyixigila, ular uni tɵwǝngǝ taxlidi. Xuning bilǝn uning ⱪeni ⱨǝm tamƣa ⱨǝm atlarƣa qeqildi. U uni atliriƣa dǝssitip üstidin ɵtüp kǝtti.
33 Então ele disse: — Joguem-na pela janela! E eles a jogaram. O sangue dela salpicou a parede e os cavalos, e Jeú a atropelou.
34 Andin u ɵygǝ kirip yǝp-iqkǝndin keyin: Bu lǝniti ayalning jǝsitini tǝkxürüp, uni dǝpnǝ ⱪilinglar. Qünki nemila bolmisun u padixaⱨning mǝlikisidur, dedi.
34 Jeú entrou no palácio, comeu e bebeu. Depois disse: — Tomem conta daquela maldita e sepultem o corpo, porque ela é filha de rei.
35 Lekin ular uni dǝpnǝ ⱪiliwetǝyli dǝp beriwidi, uning bax sɵngiki, ayaƣliri wǝ ⱪolining alⱪinidin baxⱪa ⱨeq yerini tapalmidi.
35 Mas os que foram sepultá-la não acharam dela nada mais do que a caveira, os pés e as palmas das mãos.
36 Ular yenip kelip bu hǝwǝrni uningƣa degǝndǝ u: — Bu ix Pǝrwǝrdigar Ɵz ⱪuli Tixbiliⱪ Iliyas arⱪiliⱪ eytⱪan munu sɵzining ǝmǝlgǝ axuruluxidur: — «Itlar Yizrǝǝldiki xu parqǝ yǝrdǝ Yizǝbǝlning gɵxini yǝydu.
36 Então voltaram e contaram isso a Jeú. Ele disse: — Esta é a palavra do
37 Yizǝbǝlning ɵlüki sirtta, Yizrǝǝldiki xu parqǝ yǝrdǝ ⱪiƣdǝk yeyilip ketidu wǝ xuning bilǝn ⱨeqkim: «U Yizǝbǝl ikǝn» deyǝlmǝydu» — dedi.
37 O cadáver de Jezabel será como esterco sobre a terra no campo de Jezreel, de maneira que ninguém poderá dizer: ‘Esta é Jezabel.’”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Reis 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.