2 Crônicas 24
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs NTLH
1 Yoax tǝhtkǝ qiⱪⱪan qeƣida yǝttǝ yaxta idi, u Yerusalemda ⱪiriⱪ yil sǝltǝnǝt ⱪildi. Uning anisining ismi Zibiyaⱨ bolup, Bǝǝr-Xebaliⱪ idi.
1 Joás tinha sete anos de idade quando se tornou rei de Judá. Ele governou quarenta anos em Jerusalém.
2 Yǝⱨoyada kaⱨin ⱨayat künliridǝ Yoax Pǝrwǝrdigarning nǝziridǝ durus bolƣanni ⱪilatti.
2 A sua mãe se chamava Zíbia e era da cidade de Berseba. Enquanto o sacerdote Joiada vivia, Joás fez o que agrada a Deus, o Senhor .
3 Yǝⱨoyada uningƣa ikki hotun elip bǝrdi, u birⱪanqǝ oƣul-ⱪiz pǝrzǝnt kɵrdi.
3 Joiada arranjou para Joás duas esposas, que lhe deram filhos e filhas.
4 Xuningdin keyin Yoax Pǝrwǝrdigarning ɵyini ⱪayta yasitix niyitigǝ kǝldi,
4 Algum tempo depois, Joás decidiu fazer consertos no Templo.
5 u kaⱨinlarni wǝ Lawiylarni yiƣip ularƣa: — Hudayinglarning ɵyini onglitip turux üqün Yǝⱨuda xǝⱨǝrlirigǝ berip, barliⱪ Israillardin yilliⱪ ianǝ toplanglar; bu ixni tezdin bejiringlar! — dedi. Lekin Lawiylar bu ixni bejirixkǝ anqǝ aldirap kǝtmidi.
5 Mandou chamar os sacerdotes e os levitas e lhes disse: — Vão pelas cidades de Judá e recebam o dinheiro que o povo deve dar para o pagamento dos consertos que são feitos todos os anos no Templo. E façam isso logo! Mas eles não se apressaram.
6 Buni uⱪⱪan padixaⱨ bax kaⱨin Yǝⱨoyadani qaⱪirtip uningƣa: — Ɵzliri nemixⱪa Lawiylarƣa Pǝrwǝrdigarning ⱪuli Musa Israil jamaitigǝ Hudaning guwaⱨliⱪi saⱪlaⱪliⱪ qedir üqün bǝlgiligǝn bajni Yǝⱨuda wǝ Yerusalemdin elip kelixkǝ buyrumidila? — dedi
6 Então o rei mandou chamar o Grande Sacerdote Joiada e perguntou: — Por que você não exigiu que os levitas trouxessem de Judá e de Jerusalém o imposto que Moisés,
7 (qünki ǝslidǝ rǝzil hotun Ataliya wǝ uning oƣulliri Hudaning ɵyigǝ bɵsüp kirip, Pǝrwǝrdigarning ɵyidiki barliⱪ muⱪǝddǝs buyumlarni elip Baal butliriƣa atap tǝⱪdim ⱪiliwǝtkǝnidi).
7 (Atalia, aquela mulher má, e os seus seguidores haviam estragado o Templo e tinham usado os objetos sagrados do Templo na adoração do deus Baal .)
8 Xuning bilǝn padixaⱨ buyruⱪ qüxürüp, bir sanduⱪ yasitip Pǝrwǝrdigar ɵyining dǝrwazisining sirtiƣa ⱪoyƣuzdi;
8 O rei mandou fazer um cofre, que foi colocado perto do portão do Templo, do lado de fora.
9 andin: «Hudaning ⱪuli Musa qɵldǝ Israillarning üstigǝ bekitkǝn bajni yiƣip ǝkilip Pǝrwǝrdigarƣa tapxurunglar» degǝn bir uⱪturux Yǝⱨuda bilǝn Yerusalem tǝwǝsidǝ qiⱪirildi.
9 Então anunciaram pela cidade de Jerusalém e pelo país inteiro que o povo devia trazer a Deus, o Senhor , o imposto que Moisés, servo de Deus, havia mandado cobrar quando eles estavam no deserto.
10 Barliⱪ ǝmǝldarlar wǝ barliⱪ hǝlⱪ huxal ⱨalda bajni ǝkilip sanduⱪ tolƣuqǝ uningƣa taxlidi.
10 Os chefes e todo o povo vieram alegres e puseram o dinheiro no cofre, até que ficou cheio.
11 Lawiylar pul sanduⱪini padixaⱨ bu ixⱪa mǝs’ul ⱪilƣan kixining aldiƣa ǝkǝlgǝndǝ, ular baj pulining kɵp qüxkǝnlikini kɵrsǝ, andin padixaⱨning katipi bilǝn bax kaⱨinning adimi kelip pul sanduⱪini ɵngtürüp ⱪuruⱪdiƣandin keyin, yǝnǝ ǝsli orniƣa apirip ⱪoyatti. Ⱨǝrküni xundaⱪ bolup turdi; naⱨayiti kɵp pul yiƣildi.
11 Todos os dias os levitas levavam o cofre aos funcionários do rei, e, quando estes viam que estava cheio, o secretário do rei e o representante do Grande Sacerdote vinham, tiravam o dinheiro e levavam o cofre de volta para o Templo. Assim ajuntaram muito dinheiro.
12 Padixaⱨ bilǝn Yǝⱨoyada pulni Pǝrwǝrdigar ɵyidiki ix bejirgüqilǝrgǝ tapxurdi; ular buning bilǝn Pǝrwǝrdigarning ɵyini ongxax wǝ ǝsligǝ kǝltürüx üqün taxqilar bilǝn yaƣaqqilarni, tɵmürqilǝr bilǝn miskǝrlǝrni yallidi.
12 O rei e Joiada entregavam o dinheiro aos homens que estavam encarregados do trabalho do Templo, e estes contratavam pedreiros, carpinteiros e pessoas que trabalhavam com ferro e bronze, para fazer os consertos no Templo.
13 Ixlǝmqilǝr tohtimay ixlidi, ongxax ixi ularning ⱪolida onguxluⱪ elip berildi; xundaⱪ ⱪilip ular Pǝrwǝrdigarning ɵyini ǝslidiki ɵlqǝm-laⱨiyǝsi boyiqǝ yasidi, xundaⱪla uni tolimu puhta ⱪilip yasap qiⱪti.
13 Todos puseram mãos à obra e trabalharam tão bem, que o Templo acabou ficando como era quando tinha sido construído; ficou até mais forte do que antes.
14 Ular ixni püttürgǝndin keyin exip ⱪalƣan pulni padixaⱨ bilǝn Yǝⱨoyadaning aldiƣa ǝkilip tapxurdi. Ular buning bilǝn Pǝrwǝrdigarning ɵyi üqün ⱨǝrhil ǝswab-buyumlarni, jümlidin ibadǝt hizmitidiki ⱨǝrhil buyumlar, kɵydürmǝ ⱪurbanliⱪlarƣa munasiwǝtlik ⱪaqa-ⱪuqa, ⱪazan-tǝhsilǝr wǝ ⱨǝrhil altun-kümüx baxⱪa buyumlarni yasatti. Yǝⱨoyadaning barliⱪ künliridǝ, ular Pǝrwǝrdigarning ɵyidǝ kɵydürmǝ ⱪurbanliⱪni daim sunup turdi.
14 Quando terminaram o trabalho, levaram ao rei e a Joiada o ouro e a prata que haviam sobrado. Eles usaram esse ouro e essa prata para fazer os objetos usados para o culto no Templo e para os sacrifícios e também para fazer vasilhas e outros objetos. Enquanto Joiada viveu, os sacrifícios foram oferecidos no Templo todos os dias.
15 Yǝⱨoyada ⱪerip, yaxaydiƣan yexi toxup ɵldi; u ɵlgǝn qaƣda bir yüz ottuz yaxta idi.
15 Joiada viveu muito, até ficar bem velho. Ele morreu aos cento e trinta anos de idade
16 Ular uni «Dawut xǝⱨiri»dǝ padixaⱨlar ⱪatarida dǝpnǝ ⱪildi, qünki u Israilƣa ⱨǝm Hudaƣa wǝ uning ɵyigǝ nisbǝtǝn naⱨayiti qong tɵⱨpǝ kɵrsǝtkǝnidi.
16 e foi sepultado junto com os reis na Cidade de Davi , por causa do bom serviço que havia prestado ao povo de Israel, a Deus e ao Templo.
17 Yǝⱨoyada ɵlgǝndin keyin Yǝⱨudadiki yolbaxqilar padixaⱨning aldiƣa kelip uningƣa bax urdi; padixaⱨ ular kɵrsǝtkǝn mǝsliⱨǝtni maⱪul kɵrdi.
17 Depois da morte de Joiada, as altas autoridades de Judá foram falar com o rei e se ajoelharam em frente dele em sinal de respeito. E o rei concordou com o que eles disseram.
18 Ular ata-bowilirining Hudasi Pǝrwǝrdigarning ɵyidin waz keqip, Axǝraⱨ wǝ butlarning ⱪulluⱪiƣa kirixti. Ularning bu gunaⱨi sǝwǝblik Hudaning ƣǝzipi Yǝⱨuda bilǝn Yerusalemdikilǝrning bexiƣa kǝldi.
18 Aí o povo parou de ir ao Templo para adorar o Senhor , o Deus dos seus antepassados, e começou a adorar os postes da deusa Aserá e outros ídolos. Por causa desse pecado, o Senhor Deus ficou irado com o povo de Judá e com os moradores de Jerusalém.
19 Xundaⱪ bolsimu, Pǝrwǝrdigar ularni Ɵzigǝ yandurux üqün yǝnila ularning arisiƣa pǝyƣǝmbǝrlǝrni ǝwǝtti; bu pǝyƣǝmbǝrlǝr gǝrqǝ ularni agaⱨlandurƣan bolsimu, lekin ular yǝnila ⱪulaⱪ salmidi.
19 Mas o Senhor mandou profetas a fim de avisarem o povo que voltasse para ele; porém o povo não deu atenção a eles.
20 U qaƣda Hudaning Roⱨi bax kaⱨin Yǝⱨoyadaning oƣli Zǝkǝriyaƣa qüxti, u hǝlⱪning aldida ɵrǝ turup ularƣa: — Huda mundaⱪ dǝydu: «Silǝr nemixⱪa Pǝrwǝrdigarning ǝmirlirigǝ hilapliⱪ ⱪilisilǝr? Silǝr ⱨeq rawajliⱪ kɵrmǝysilǝr, qünki silǝr Pǝrwǝrdigardin waz kǝqtinglar wǝ Umu silǝrdin waz kǝqti», — dedi.
20 Aí o Espírito de Deus veio sobre Zacarias, filho do sacerdote Joiada. Então ele ficou de pé num lugar alto e disse ao povo: — Esta é a mensagem de Deus: “Por que desobedecem aos mandamentos de Deus, o
21 Halayiⱪ Zǝkǝriyani ɵltürüxkǝ ⱪǝstlidi; ahir ular uni padixaⱨning ǝmri boyiqǝ Pǝrwǝrdigar ɵyining ⱨoylisida qalma-kesǝk ⱪilip ɵltürüwǝtti.
21 Algumas pessoas fizeram planos para matar Zacarias; e, obedecendo à ordem do rei, o mataram a pedradas no pátio do Templo.
22 Padixaⱨ Yoax Zǝkǝriyaning atisi Yǝⱨoyadaning ɵzigǝ kɵrsǝtkǝn xǝpⱪitini yad ǝtmǝk tügül, ǝksiqǝ uning oƣlini ɵltürüwǝtti. Zǝkǝriya jan üzüx aldida: — Pǝrwǝrdigar bu ixni nǝzirigǝ elip, uning ⱨesabini alsun! — dedi.
22 O rei nem pensou no serviço fiel que lhe havia prestado Joiada, o pai de Zacarias; matou o filho dele. Zacarias, ao morrer, disse: — Que o
23 Xu yilning ahirida Suriyǝning ⱪoxuni Yoaxⱪa ⱨujum ⱪilip kǝldi; ular Yǝⱨudaƣa wǝ Yerusalemƣa tajawuz ⱪilip kirip, hǝlⱪ iqidiki yolbaxqilarni ɵltürüp, ulardin alƣan pütün urux ƣǝniymǝtlirini Dǝmǝxⱪ padixaⱨining aldiƣa elip bardi.
23 Durante a primavera daquele ano, o exército sírio invadiu a terra de Judá e atacou a cidade de Jerusalém; mataram as altas autoridades do país e mandaram para o rei da Síria, em Damasco, tudo o que levaram do país.
24 Dǝrwǝⱪǝ Suriyǝ ⱪoxunidin pǝⱪǝt az bir ⱪisim ǝskǝrlǝr kǝlgǝn bolsimu, lekin Yǝⱨudalar ata-bowilirining Hudasi Pǝrwǝrdigardin waz kǝqkǝnliki üqün Pǝrwǝrdigar qong bir ⱪoxunni ularning ⱪoliƣa tapxurdi; ular Yoaxⱪa jaza ijra ⱪildi.
24 O exército sírio era pequeno, mas o Senhor Deus deixou que eles derrotassem o exército dos judeus, que era muito maior, pois os judeus haviam abandonado o Senhor , o Deus dos seus antepassados. Assim o rei Joás recebeu o castigo que merecia.
25 Suriylǝr Yoaxni taxlap kǝtkǝn qaƣda (qünki u ⱪattiⱪ aƣrip ⱪalƣanidi) uning ɵz hizmǝtkarliri bax kaⱨin Yǝⱨoyadaning oƣlining ⱪeni üqün intiⱪam elix kerǝk dǝp uni ⱪǝstlidi; ular uni kariwitidila ɵltürüwǝtti. U xu yol bilǝn ɵldi; kixilǝr uni Dawut xǝⱨiridǝ dǝpnǝ ⱪilƣini bilǝn, biraⱪ padixaⱨlarning ⱪǝbristanliⱪiƣa dǝpnǝ ⱪilmidi.
25 Joás havia sido gravemente ferido. Depois que os sírios foram embora, dois oficiais de Joás fizeram uma revolta contra ele e o mataram enquanto ainda estava de cama. Eles fizeram isso para se vingar da morte do filho do sacerdote Joiada. Joás foi sepultado na Cidade de Davi , mas não nos túmulos dos reis.
26 Uni ⱪǝstligǝnlǝr munular: — Ammoniy ayal Ximiyatning oƣli Zabad bilǝn Moabiy ayal Simritning oƣli Yǝⱨozabad idi.
26 Dois homens planejaram a morte dele: Zabade, filho de Simeate, uma mulher da terra de Amom, e Jeozabate, filho de Sinrite, uma mulher da terra de Moabe.
27 Yoaxning oƣulliri, uningƣa ⱪaritilƣan ⱪattiⱪ wǝ nurƣun agaⱨ bexarǝtlǝr, xundaⱪla uning Hudaning ɵyini yengibaxtin selixⱪa dair ixliri «padixaⱨlarning tǝzkiriliri» degǝn kitabning izaⱨliriƣa pütülgǝndur. Yoaxning oƣli Amaziya uning orniƣa padixaⱨ boldi.
27 No Comentário sobre o Livro dos Reis , estão escritas as histórias dos filhos de Joás, as muitas profecias que foram feitas contra ele e a história da reconstrução do Templo. Amazias, filho de Joás, ficou no lugar dele como rei.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Crônicas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.