1 Samuel 22

Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 Dawut u yǝrdin ketip Adullamdiki ƣarƣa ⱪaqti. Uning ⱪerindaxliri bilǝn atisining pütkül jǝmǝti buni anglap uning ⱪexiƣa bardi.
1 Depois Davi, retirando-se desse lugar, escapou para a caverna de Adulão. Quando os seus irmãos e toda a casa de seu pai souberam disso, desceram ali para ter com ele.
2 Ezilgǝn, ⱪǝrzdar bolƣan wǝ dǝrdmǝnlǝrning ⱨǝmmisi yiƣilip uning yeniƣa kǝldi wǝ u ularning sǝrdari boldi. Uningƣa ⱪoxulƣan adǝmlǝr bolsa tɵt yüzqǝ idi.
2 Ajuntaram-se a ele todos os que se achavam em aperto, todos os endividados, e todos os amargurados de espírito; e ele se fez chefe deles; havia com ele cerca de quatrocentos homens.
3 Dawut u yǝrdin qiⱪip Moabdiki Mizpaⱨⱪa berip Moabning padixaⱨidin: — Hudaning meni nemǝ ⱪilidiƣinini bilgüqǝ, ata-anamning bu yǝrgǝ kelip aranglarda turuxiƣa yol ⱪoyƣayla, dǝp tǝlǝp ⱪildi.
3 Dali passou Davi para Mizpe de Moabe; e disse ao rei de Moabe: Deixa, peço-te, que meu pai e minha mãe fiquem convosco, até que eu saiba o que Deus há de fazer de mim.
4 Dawut atisi wǝ anisini Moabning padixaⱨining ⱪexiƣa elip kǝldi. Dawut ⱪorƣanda turƣan pütkül künlǝrdǝ ata-anisi uning bilǝn billǝ turdi.
4 E os deixou com o rei de Moabe; e ficaram com ele por todo o tempo que Davi esteve no lugar forte.
5 Əmma Gad pǝyƣǝmbǝr Dawutⱪa: — Ⱪorƣanda turmay, bu yǝrdin qiⱪip, Yǝⱨuda zeminiƣa barƣin, dedi. Xuning bilǝn Dawut u yǝrdin ayrilip, Ⱨǝrǝt ormanliⱪiƣa bardi.
5 Disse o profeta Gade a Davi: Não fiques no lugar forte; sai, e entra na terra de Judá. Então Davi saiu, e foi para o bosque de Herete.
6 Saul Dawutning nǝdǝ turuwatⱪanliⱪidin hǝwǝr tapti. Saul bu waⱪitta Ramaⱨdiki Gibeaⱨda egiz bir jayda yulƣun dǝrihining tüwidǝ olturatti. Uning ⱪolida nǝyzisi bar idi, barliⱪ hizmǝtkarliri qɵrisidǝ turatti.
6 Ora, ouviu Saul que já havia notícias de Davi e dos homens que estavam com ele. Estava Saul em Gibeá, sentado debaixo da tamargueira, sobre o alto, e tinha na mão a sua lança, e todos os seus servos estavam com ele.
7 Saul qɵrisidǝ turƣan hizmǝtkarliriƣa: — I Binyaminliⱪlar, ⱪulaⱪ selinglar! Yǝssǝning oƣli ⱨǝr biringlarƣa etizlar bilǝn üzümzarlarni tǝⱪsim ⱪilip berǝmdu? Ⱨǝmminglarni ming bexi wǝ yüz bexi ⱪilamdu?
7 Então disse Saul a seus servos que estavam com ele: Ouvi, agora, benjamitas! Acaso o filho de Jessé vos dará a todos vós terras e vinhas, e far-vos-á a todos chefes de milhares e chefes de centenas,
8 Silǝr ⱨǝmminglar manga ⱪǝst ⱪildinglar, ɵz oƣlumning Yǝssǝning oƣli bilǝn ǝⱨdǝ ⱪilixⱪinini ⱨeqkim manga uⱪturmidi. Ⱨeq ⱪaysinglar manga iq aƣritmidinglar yaki ɵz oƣlumning mening hizmǝtkarimni manga yoxurun ⱨujum ⱪilixⱪa ⱪutratⱪinidin manga hǝwǝr bǝrmidinglar, dedi.
8 para que todos vós tenhais conspirado contra mim, e não haja ninguém que me avise de ter meu filho, feito aliança com o filho de Jessé, e não haja ninguém dentre vós que se doa de mim, e me participe o ter meu filho sublevado meu servo contra mim, para me armar ciladas, como se vê neste dia?
9 Andin Saulning hizmǝtkarlirining iqigǝ kiriwalƣan Doǝg: — «Mǝn Yǝssǝning oƣlining Nobⱪa Ahitubning oƣli Ahimǝlǝkning ⱪexiƣa kǝlginini kɵrdüm,
9 Então respondeu Doegue, o edomeu, que também estava com os servos de Saul, e disse: Vi o filho de Jessé chegar a Nobe, a Aimeleque, filho de Aitube;
10 — Ahimǝlǝk uning üqün Pǝrwǝrdigardin yol soridi wǝ uningƣa ozuⱪ-tülük bilǝn Filistiy Goliatning ⱪiliqini bǝrdi» — dedi.
10 o qual consultou por ele ao Senhor, e lhe deu mantimento, e lhe deu também a espada de Golias, o filisteu.
11 Padixaⱨ adǝm ǝwǝtip Ahitubning oƣli kaⱨin Ahimǝlǝkni, xundaⱪla uning atisining pütkül jǝmǝtini, yǝni Nobdiki kaⱨinlarnimu qaⱪirtip kǝldi. Ularning ⱨǝmmisi padixaⱨning ⱪexiƣa kǝldi.
11 Então o rei mandou chamar a Aimeleque, o sacerdote, filho de Aitube, e a toda a casa de seu pai, isto é, aos sacerdotes que estavam em Nobe; e todos eles vierem ao rei.
12 Saul: — I Ahitubning oƣli angliƣin, dedi. U: — I ƣojam, mana mǝn, dedi.
12 E disse Saul: Ouve, filho de Aitube! E ele lhe disse: Eis-me aqui, senhor meu.
13 Saul uningƣa: — Nemixⱪa silǝr, sǝn bilǝn Yǝssǝning oƣli, manga ⱪǝst ⱪilisilǝr? Sǝn uningƣa nan wǝ ⱪiliq berip, uning üqün Hudadin yol soridingƣu? Mana ǝmdi u bügünkidǝk manga ⱨujum ⱪilmaⱪqi bolup paylap yürmǝktǝ! — dedi.
13 Então lhe perguntou Saul: Por que conspirastes contra mim, tu e o filho de Jessé, pois deste lhe pão e espada, e consultaste por ele a Deus, para que ele se levantasse contra mim a armar-me ciladas, como se vê neste dia?
14 Ahimǝlǝk padixaⱨⱪa jawab berip: — Silining barliⱪ hizmǝtkarlirining arisida Dawuttǝk sadiⱪ kim bar? U padixaⱨning küy’oƣli, silining mǝhpiy mǝsliⱨǝtlirigǝ ixtirak ⱪilƣuqi wǝ ordiliri iqidǝ izzǝtlik ǝmǝsmidi?
14 Ao que respondeu Aimeleque ao rei dizendo: Quem há, entre todos os teus servos, tão fiel como Davi, o genro do rei, chefe da tua guarda, e honrado na tua casa?
15 Mǝn pǝⱪǝt uning üqün Hudadin yol soraxni bügünla baxlidimmu? Asiyliⱪ ⱪilix mǝndin neri bolsun! Padixaⱨ ɵz ⱪulini wǝ atamning pütkül jǝmǝtini ǝyibkǝ buyrumiƣayla, qünki ⱪullirining bu ixtin ⱪilqǝ hǝwiri yoⱪ, dedi.
15 Porventura é de hoje que comecei a consultar por ele a Deus? Longe de mim tal coisa! Não impute o rei coisa nenhuma a mim seu servo, nem a toda a casa de meu pai, pois o teu servo não soube nada de tudo isso, nem muito nem pouco.
16 Lekin padixaⱨ: — I Ahimǝlǝk, sǝn ɵlisǝn, sǝn wǝ atangning pütkül jǝmǝti qoⱪum ɵlisilǝr, dedi.
16 O rei, porém, disse: Hás de morrer, Aimeleque, tu e toda a casa de teu pai.
17 Padixaⱨ ɵz qɵrisidiki qaparmǝnlirigǝ: — Mang, Pǝrwǝrdigarning kaⱨinlirini ɵltürünglar! Qünki ular ⱨǝm Dawutⱪa ⱨǝmdǝm boldi ⱨǝm uning ⱪaqⱪinini bilip turup manga hǝwǝr bǝrmidi, dedi. Lekin padixaⱨning ⱪol astidikiliri Pǝrwǝrdigarning kaⱨinlirini ɵltürüxkǝ ⱪol kɵtürgili unimidi.
17 E disse o rei aos da sua guarda que estavam com ele: Virai-vos, e matai os sacerdotes do Senhor, porque também a mão deles está com Davi, e porque sabiam que ele fugia e não mo fizeram saber. Mas os servos do rei não quiseram estender as suas mãos para arremeter contra os sacerdotes do Senhor.
18 Əmdi padixaⱨ Doǝgkǝ: — Sǝn berip kaⱨinlarni ɵltürüwǝtkin, dedi. Edomluⱪ Doǝg berip kaⱨinlarni ɵltürdi; bu küni u kanaptin toⱪulƣan ǝfod kiygǝn sǝksǝn bǝx adǝmni ɵltürdi.
18 Então disse o rei a Doegue: Vira-te e arremete contra os sacerdotes. Virou-se, então, Doegue, o edomeu, e arremeteu contra os sacerdotes, e matou naquele dia oitenta e cinco homens que vestiam éfode de linho.
19 Andin u kaⱨinlarning xǝⱨiri Nobda olturƣuqilarni ⱪirdi, yǝni ǝr wǝ ayallar, balilar wǝ bowaⱪlar, kala, exǝk, ⱪoylar — ⱨǝmmisini ⱪiliqlidi.
19 Também a Nobe, cidade desses sacerdotes, passou a fio de espada; homens e mulheres, meninos e criancinhas de peito, e até os bois, jumentos e ovelhas passou a fio de espada.
20 Əmma Ahitubning oƣli Ahimǝlǝkning Abiyatar degǝn bir oƣli ⱪutulup Dawutning ⱪexiƣa ⱪeqip kǝldi.
20 Todavia um dos filhos de Aimeleque, filho de Aitube, que se chamava Abiatar, escapou e fugiu para Davi.
21 Abiyatar Dawutⱪa Saul Pǝrwǝrdigarning kaⱨinlirini ɵltürdi, dǝp hǝwǝr bǝrdi.
21 E Abiatar anunciou a Davi que Saul tinha matado os sacerdotes do Senhor.
22 Dawut Abiyatarƣa: — U küni Doǝgning u yǝrdǝ ikǝnlikini kɵrüp, uning jǝzmǝn Saulƣa hǝwǝr beridiƣinini bilgǝnidim. Mǝn atangning pütkül jǝmǝtining ɵltürülüxigǝ zamin boldum, dedi.
22 Então Davi disse a Abiatar: Bem sabia eu naquele dia que, estando ali Doegue, o edomeu, não deixaria de o denunciar a Saul. Eu sou a causa da morte de todos os da casa de teu pai.
23 Mǝn bilǝn billǝ turƣin, ⱨeq ⱪorⱪmiƣin. Qünki mening jenimni almaⱪqi bolƣanlar sening jeningnimu ⱨǝm almaⱪqi. Mening ⱪeximda bihǝtǝr turisǝn, dedi.
23 Fica comigo, não temas; porque quem procura a minha morte também procura a tua; comigo estarás em segurança.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Samuel 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.