Lucas 7
Muqeddes Kalam (latin yéziq) (UIGLAT) vs NTLH
1 Eysa köpchilikke bu sözlerning hemmisini qilip bolghandin kéyin, Kepernahum shehirige qayta kirdi.
1 Quando Jesus acabou de dizer essas coisas ao povo, foi para a cidade de Cafarnaum.
2 U yerde melum bir yüzbéshining etiwarliq quli éghir késel bolup, sekratta yatatti.
2 Havia ali um oficial romano que tinha um empregado a quem estimava muito. O empregado estava gravemente doente, quase morto.
3 Yüzbéshi Eysaning xewirini anglap, birnechche Yehudiy aqsaqalni uning yénigha bérip, uning kélip qulini qutquzushi üchün ötünüshke ewetti.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, enviou alguns líderes judeus para pedirem a ele que viesse curar o seu empregado.
4 Ular Eysaning aldigha kelgende uninggha:
4 Eles foram falar com Jesus e lhe pediram com insistência: — Esse homem merece, de fato, a sua ajuda,
5 Chünki u bizning Yehudiy élimizni yaxshi köridu we hetta biz üchün bir sinagogmu sélip berdi, — dep jiddiy qiyapette ötünüshti.
5 pois estima muito o nosso povo e até construiu uma sinagoga para nós.
6 Eysa ular bilen bille bardi. Biraq öyige az qalghanda, yüzbéshi Eysaning aldigha birnechche dostini ewetip uninggha mundaq dégüzdi:
6 Então Jesus foi com eles. Porém, quando já estava perto da casa, o oficial romano mandou alguns amigos dizerem a Jesus: — Senhor, não se incomode, pois eu não mereço que entre na minha casa.
7 Shunga özümnimu silining aldilirigha bérishqa layiq hésablimidim. Sili peqet bir éghiz söz qilip qoysila, chakirim saqiyip kétidu.
7 E acho também que não mereço a honra de falar pessoalmente com o senhor. Dê somente uma ordem, e o meu empregado ficará bom.
8 Chünki menmu bashqa birsining hoquqi astidiki ademmen, qol astimdimu leshkerlirim bar. Birige bar désem baridu, birige kel désem, kélidu; qulumgha bu ishni qil désem, u shu ishni qilidu».
8 Eu também estou debaixo da autoridade de oficiais superiores e tenho soldados que obedecem às minhas ordens. Digo para um: “Vá lá”, e ele vai. Digo para outro: “Venha cá”, e ele vem. E digo também para o meu empregado: “Faça isto”, e ele faz.
9 Eysa bu gepni anglap yüzbéshigha teejjüplendi. U burulup keynige egeshken xalayiqqa:
9 Jesus ficou muito admirado quando ouviu isso. Então virou-se e disse para a multidão que o seguia:
10 Yüzbéshi ewetken kishiler qaytip barghanda, késel bolghan qulning sellimaza saqayghanliqini kördi.
10 Aí os amigos do oficial voltaram para a casa dele e encontraram o empregado curado.
11 Bu ishtin kéyin u Nain dégen bir sheherge bardi. Uning muxlisliri we yene top-top kishiler uninggha egiship mangdi.
11 Pouco tempo depois Jesus foi para uma cidade chamada Naim. Os seus discípulos e uma grande multidão foram com ele.
12 U sheher qowuqigha yéqinlashqanda, mana kishiler jinaza kötürüp chiqiwatqanidi. Ölgüchi anisining yekke-yégane oghli idi, uning üstige anisi tul ayal idi. Sheherdin chong bir top adem ayalgha hemrah bolup chiqqanidi.
12 Quando ele estava chegando perto do portão da cidade, ia saindo um enterro. O defunto era filho único de uma viúva, e muita gente da cidade ia com ela.
13 Reb uni körüp, uninggha ichini aghritip:
13 Quando o Senhor a viu, ficou com muita pena dela e disse:
14 Shuning bilen u ötüp, tawutqa qolini tegküzüwidi, tawut kötürgenler toxtidi. U:
14 Então ele chegou mais perto e tocou no caixão. E os que o estavam carregando pararam. Então Jesus disse:
15 Ölgüchi bolsa ruslinip tik olturdi we gep qilishqa bashlidi. Eysa uni anisigha tapshurup berdi.
15 O moço sentou-se no caixão e começou a falar, e Jesus o entregou à mãe.
16 Hemmeylenni qorqunch bésip, ular Xudani ulughlap:
16 Todos ficaram com muito medo e louvavam a Deus, dizendo: — Que grande
17 Uning toghrisidiki bu xewer pütün Yehudiye zémini we etraptiki rayonlargha tarqilip ketti.
17 Essas notícias a respeito de Jesus se espalharam por todo o país e pelas regiões vizinhas.
18 Yehyaning muxlisliri emdi bu barliq ishlarning xewirini uninggha yetküzdi. Yehya muxlisliridin ikkiylenni özige chaqirip,
18 Os discípulos de João Batista contaram tudo isso a ele. Aí João chamou dois deles
19 Ularni Eysaning aldigha ewetip: «Kélishi muqerrer zat özüngmu, yaki bashqa birsini kütüshimiz kérekmu?» dep sorap kélishke ewetti.
19 e os enviou ao Senhor Jesus para perguntarem: “O senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?”
20 Ular Eysaning aldigha bérip:
20 Então eles foram até o lugar onde Jesus estava e disseram: — João Batista nos mandou perguntar o seguinte: o senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?
21 Del shu waqitta Eysa aghriq-silaq we késel-waba basqan we yaman rohlar chaplashqan nurghun kishilerni saqaytti we nurghun qarighularni köridighan qildi.
21 Naquele momento Jesus curou muitas pessoas das suas doenças e dos seus sofrimentos, expulsou espíritos maus e também curou muitos cegos.
22 Shuning bilen u Yehyaning muxlislirigha:
22 Depois respondeu aos discípulos de João:
23 Uninggha yene: «Mendin gumanlanmay putliship ketmigen kishi bolsa bextliktur!» dep qoyunglar, — dédi.
23 E felizes são as pessoas que não duvidam de mim!
24 Yehyaning elchiliri ketkendin kéyin, u top-top ademlerge Yehya toghruluq söz échip:
24 Quando os discípulos de João foram embora, Jesus começou a dizer ao povo o seguinte a respeito de João:
25 Yaki ésil kiyim kiygen bir erbabnimu? Mana, ésil kiyimlerni kiygen, eysh-ishret ichide yashaydighanlar padishahlarning ordiliridin tépilidighu!
25 O que foram ver? Um homem bem-vestido? Ora, os que se vestem bem e vivem no luxo moram nos palácios!
26 Emdi siler néme körgili bardinglar? Bir peyghembernimu? Durus, emma men shuni silerge éytip qoyayki, bu bolsa peyghemberdinmu üstün bir bolghuchidur.
26 Então me digam: o que foram ver? Um
27 Chünki muqeddes yazmilardiki: —
27 Porque João é aquele a respeito de quem as
28 Chünki men silerge shuni éytip qoyayki, ayallardin tughulghanlar arisida Yehyadinmu ulughi yoq; emma Xudaning padishahliqidiki eng kichik bolghinimu uningdin ulugh turidu
28 — Eu digo a vocês que de todos os homens que já nasceram João é o maior. Porém quem é o menor no
29 (emdi Yehyani anglighan puqralar, hetta bajgirlarmu Xudaning yolini toghra dep Yehyaning chömüldürüshi bilen chömüldürülgenidi.
29 Os cobradores de impostos e todo o povo ouviram isso. Eles eram aqueles que haviam obedecido às ordens justas de Deus e tinham sido batizados por João.
30 Lékin Perisiyler we Tewratshunaslar Yehyaning chömüldürüshini qobul qilmay, Xudaning özlirige bolghan meqset-iradisini chetke qaqqanidi).
30 Mas os fariseus e os mestres da Lei não quiseram ser batizados por João e assim rejeitaram o plano de Deus para eles.
31 Lékin bu zamanning kishilirini zadi kimlerge oxshitay? Ular kimlerge oxshaydu?
31 E Jesus terminou, dizendo:
32 Ular xuddi reste-bazarlarda olturuwélip, bir-birige: «Biz silerge sunay chélip bersekmu, ussul oynimidinglar», «Matem pedisige chélip bersekmu, yigha-zar qilmidinglar» dep qaqshaydighan tuturuqsiz balilargha oxshaydu.
32 Elas são como crianças sentadas na praça. Um grupo grita para o outro:
33 Chünki Chömüldürgüchi Yehya kélip ziyapette olturmaytti, sharab ichmeytti. Shuning bilen siler: «Uninggha jin chaplishiptu» déyishisiler.
33 João Batista jejua e não bebe vinho, e vocês dizem: “Ele está dominado por um demônio.”
34 Insan’oghli bolsa kélip hem yeydu hem ichidu we mana siler: «Taza bir toymas we meyxor iken. U bajgirlar we gunahkarlarning dostidur» déyishisiler.
34 O
35 Lékin danaliq bolsa özining barliq perzentliri arqiliq durus dep tonulidu».
35 Mas aqueles que aceitam a sabedoria de Deus mostram que ela é verdadeira.
36 Perisiylerdin biri uningdin öyümde méhman bolsingiz dep ötündi. Emdi u Perisiyning öyige kirip dastixanda olturdi.
36 Um fariseu convidou Jesus para jantar. Jesus foi até a casa dele e sentou-se para comer.
37 We mana, u sheherde buzuq dep tonulghan bir ayal Eysaning bu Perisiyning öyide dastixanda olturghanliqini anglap, aq qashtéshidin yasalghan bir qutida murmekki élip keldi.
37 Naquela cidade morava uma mulher de má fama. Ela soube que Jesus estava jantando na casa do fariseu. Então pegou um frasco feito de alabastro , cheio de perfume,
38 U yighlighan péti uning keynide, putigha yéqin turup, köz yashliri qilip, putlirini höl qiliwetti; andin chachliri bilen uning putlirini értip qurutti hem putlirini toxtimay söyüp, üstige etir sürdi.
38 e ficou aos pés de Jesus, por trás. Ela chorava e as suas lágrimas molhavam os pés dele. Então ela os enxugou com os seus próprios cabelos. Ela beijava os pés de Jesus e derramava o perfume neles.
39 Emdi uni chaqirghan Perisiy bu ishni körüp, ichide: «Bu adem rast peyghember bolghan bolsa, özige tégiwatqan bu ayalning kim we qandaq ikenlikini biletti. Chünki u bir buzuq!» dep oylidi.
39 Quando o fariseu viu isso, pensou assim: “Se este homem fosse, de fato, um profeta , saberia quem é esta mulher que está tocando nele e a vida de pecado que ela leva.”
40 Shuning bilen Eysa uninggha jawaben:
40 Jesus então disse ao fariseu: — Fale, Mestre! — respondeu Simão.
41 — Ikki adem melum bir qerz igisige qerzdar iken. Biri besh yüz kümüsh dinargha, yene biri bolsa ellik kümüsh dinargha qerzdar iken.
41 Jesus disse:
42 Lékin her ikkisining qerzni qayturghili héchnersisi bolmighachqa, qerz igisi méhribanliq qilip her ikkisining qerzini kechürüm qiptu. Séningche, ularning qaysisi uni bekrek söyidu? — dep soridi Eysa.
42 mas nenhum dos dois podia pagar ao homem que havia emprestado. Então ele perdoou a dívida de cada um. Qual deles vai estimá-lo mais?
43 Simon jawaben: — Méningche, qerzi köprek kechürüm qilin’ghan kishi, — dédi.
43 — Eu acho que é aquele que foi mais perdoado! — respondeu Simão.
44 Andin héliqi ayalgha burulup, Simon’gha:
44 Então virou-se para a mulher e disse a Simão:
45 Sen méni salam bérip söymiding; lékin u men kirgendin tartip putlirimni söyüshtin toxtimidi.
45 Você não me beijou quando cheguei; ela, porém, não para de beijar os meus pés desde que entrei.
46 Sen béshimghimu may sürkimigeniding; biraq u méning putlirimgha murmekkini sürkep qoydi.
46 Você não pôs azeite perfumado na minha cabeça , porém ela derramou perfume nos meus pés.
47 Shunga shuni sanga éytip qoyayki, uning nurghun gunahliri kechürüm qilindi. Chünki mana, uning körsetken méhir-muhebbiti chongqur emesmu? Emma kechürümi az bolghanlarning méhir-muhebbetni körsitishimu az bolidu, — dédi.
47 Eu afirmo a você, então, que o grande amor que ela mostrou prova que os seus muitos pecados já foram perdoados. Mas onde pouco é perdoado, pouco amor é mostrado.
48 Andin u ayalgha:
48 Então Jesus disse à mulher:
49 Ular bilen hemdastixan olturghanlar könglide: «Kishilerning gunahlirinimu kechürüm qilghuchi bu adem zadi kimdu?» déyishti.
49 Os que estavam sentados à mesa começaram a perguntar: — Que homem é esse que até perdoa pecados?
50 Eysa héliqi ayalgha:
50 Mas Jesus disse à mulher:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.