Lucas 22
Muqeddes Kalam (latin yéziq) (UIGLAT) vs VC
1 Emdi pétir nan héyti («ötüp kétish héyti» depmu atilidu) yéqinliship qalghanidi.
1 Aproximava-se a festa dos pães sem fermento, chamada Páscoa.
2 Bash kahinlar we Tewrat ustazliri uni ölümge mehkum qilishqa amal izdep yüretti; chünki ular xelqtin qorqatti.
2 Os príncipes dos sacerdotes e os escribas buscavam um meio de matar Jesus, mas temiam o povo.
3 Shu peytte on ikkiylendin biri bolghan, Ishqariyot dep atalghan Yehudaning könglige Sheytan kirdi.
3 Entretanto, Satanás entrou em Judas, que tinha por sobrenome Iscariotes, um dos Doze.
4 U bérip bash kahinlar we ibadetxana pasiban begliri bilen Eysani qandaq qilip ulargha tutup bérish üstide meslihetleshti.
4 Judas foi procurar os príncipes dos sacerdotes e os oficiais para se entender com eles sobre o modo de lho entregar.
5 Ular intayin xush bolup, Yehudagha pul bérishke kélishti.
5 Eles se alegraram com isso, e concordaram em lhe dar dinheiro.
6 Yehuda maqul bolup, uni xalayiqtin ayrim qalghanda ulargha tutup bérishke muwapiq purset izdeshke kirishti.
6 Também ele se obrigou. E buscava ocasião oportuna para o trair, sem que a multidão o soubesse.
7 Emdi pétir nan héytining birinchi küni yétip kelgenidi. Shu küni «ötüp kétish héyti»gha atap qurbanliq qoza soyulatti.
7 Raiou o dia dos pães sem fermento, em que se devia imolar a Páscoa.
8 Shuning bilen Eysa Pétrus bilen Yuhannagha:
8 Jesus enviou Pedro e João, dizendo: Ide e preparai-nos a ceia da Páscoa.
9 — Qeyerde teyyarlishimizni xalaysen? — dep soridi ular.
9 Perguntaram-lhe eles: Onde queres que a preparemos?
10 U ulargha mundaq dédi:
10 Ele respondeu: Ao entrardes na cidade, encontrareis um homem carregando uma bilha de água; segui-o até a casa em que ele entrar,
11 We öy igisige: «Ustaz: — Muxlislirim bilen ötüp kétish héytining tamiqini yeydighan méhmanxana öy qeyerde? — dep sorawatidu» denglar.
11 e direis ao dono da casa: O Mestre pergunta-te: Onde está a sala em que comerei a Páscoa com os meus discípulos?
12 U silerni bashlap üstünki qewettiki retlen’gen seremjanlashturulghan chong bir éghiz öyni körsitidu. Mana shu yerde teyyarliq qilip turunglar.
12 Ele vos mostrará no andar superior uma grande sala mobiliada, e ali fazei os preparativos.
13 Shuning bilen ikkisi bériwidi, hemme ishlar uning éytqinidek bolup chiqti. Ular shu yerde ötüp kétish héytining tamiqini teyyarlashti.
13 Foram, pois, e acharam tudo como Jesus lhes dissera; e prepararam a Páscoa.
14 Emdi waqti-saiti kelgende, Eysa dastixanda olturdi; on ikki rosul uning bilen bille olturushti.
14 Chegada que foi a hora, Jesus pôs-se à mesa, e com ele os apóstolos.
15 Andin u ulargha:
15 Disse-lhes: Tenho desejado ardentemente comer convosco esta Páscoa, antes de sofrer.
16 Chünki silerge éytayki, bu héyt ziyapitining ehmiyiti Xudaning padishahliqida emelge ashurulmighuche, men buningdin qayta yémeymen, — dédi.
16 Pois vos digo: não tornarei a comê-la, até que ela se cumpra no Reino de Deus.
17 Andin u bir jamni qoligha élip, teshekkür éytti we muxlislirigha:
17 Pegando o cálice, deu graças e disse: Tomai este cálice e distribuí-o entre vós.
18 Chünki shuni éytayki, mundin kéyin Xudaning padishahliqi kelmigüche, hergiz üzüm sherbitidin qet’iy ichmeymen, — dédi.
18 Pois vos digo: já não tornarei a beber do fruto da videira, até que venha o Reino de Deus.
19 Andin u bir tal nanni qoligha élip, Xudagha teshekkür éytti we uni oshtup, ulargha üleshtürüp bérip: — Bu méning siler üchün pida bolidighan ténimdur. Méni eslep turush üchün buningdin yenglar, — dédi.
19 Tomou em seguida o pão e depois de ter dado graças, partiu-o e deu-lho, dizendo: Isto é o meu corpo, que é dado por vós; fazei isto em memória de mim.
20 U shuningdek tamaqtin kéyinki jamni qoligha élip mundaq dédi:
20 Do mesmo modo tomou também o cálice, depois de cear, dizendo: Este cálice é a Nova Aliança em meu sangue, que é derramado por vós...
21 Lékin mana, méni tutup bergüchining qoli méning bilen bir dastixandidur.
21 Entretanto, eis que a mão de quem me trai está à mesa comigo.
22 We Insan’oghli derweqe özi toghrisida békitilgendek alemdin kétidu; biraq Insan’oghlining tutup bérilishige wasitichi bolghan ademning haligha way!
22 O Filho do Homem vai, segundo o que está determinado, mas ai daquele homem por quem ele é traído!
23 Andin muxlislar bir-biridin:
23 Perguntavam então os discípulos entre si quem deles seria o que tal haveria de fazer.
24 Emdi ularning arisida qaysimiz eng ulugh sanilishimiz kérek dégen talash-tartish peyda boldi.
24 Surgiu também entre eles uma discussão: qual deles seria o maior.
25 U ulargha mundaq dédi:
25 E Jesus disse-lhes: Os reis dos pagãos dominam como senhores, e os que exercem sobre eles autoridade chamam-se benfeitores.
26 Biraq siler shundaq bolmanglar; belki aranglardiki eng mertiwiliki özini eng kichikidek hésablisun we yétekchi bolghanlar hemmeylen’ge xizmetkardek bolsun.
26 Que não seja assim entre vós; mas o que entre vós é o maior, torne-se como o último; e o que governa seja como o servo.
27 Kim mertiwilik, dastixanda olturghanmu yaki dastixandiki kütküchimu? Dastixanda olturghini emesmu? Biraq men bolsam aranglarda xizmitinglarda bolghuchi kütküchidekturmen.
27 Pois qual é o maior: o que está sentado à mesa ou o que serve? Não é aquele que está sentado à mesa? Todavia, eu estou no meio de vós, como aquele que serve.
28 Siler bolsanglar, béshimgha sinaqlar kelgende bashtin-axir men bilen bille hemrah bolghansiler.
28 E vós tendes permanecido comigo nas minhas provações;
29 We xuddi Atam manga padishahliq hoquqi békitkendek, men silergimu shundaq békitimen.
29 eu, pois, disponho do Reino a vosso favor, assim como meu Pai o dispôs a meu favor,
30 Shuning bilen siler méning padishahliqimda men bilen bir dastixanda yep-ichisiler we textlerde olturup, Israilning on ikki qebilisi üstidin höküm chiqirisiler.
30 para que comais e bebais à minha mesa no meu Reino e vos senteis em tronos, para julgar as doze tribos de Israel.
31 Reb yene Pétrusqa:
31 Simão, Simão, eis que Satanás vos reclamou para vos peneirar como o trigo;
32 Lékin étiqading yoqimisun dep sanga dua qildim. Emdi sen towa qilip tüz yolgha qaytqandin kéyin, qérindashliringni mustehkemligin» — dédi.
32 mas eu roguei por ti, para que a tua confiança não desfaleça; e tu, por tua vez, confirma os teus irmãos.
33 — I Reb, — dédi Pétrus, — Men sen bilen bille zindan’gha tashlinip, bille ölümge bérishqa teyyarmen!
33 Pedro disse-lhe: Senhor, estou pronto a ir contigo tanto para a prisão como para a morte.
34 U uninggha: — I Pétrus, sanga éytayki, bügün xoraz chillighuche, sen «Uni tonumaymen» dep mendin üch qétim tanisen, dédi. ◼ 22:34 \+bd «bügün xoraz chillighuche, sen «Uni tonumaymen» dep mendin üch qétim tanisen»\+bd* — «bügün» — oqurmenlerning éside barki, Yehudiylar üchün «bu kün» «kéche» bilen bashlinidu. Mesih bu sözlerni kéchide éytidu. Shuning bilen u éytqan weqeler ashu kéchide, tang atmayla yüz béridu.
34 Jesus respondeu-lhe: Digo-te, Pedro, não cantará hoje o galo, até que três vezes hajas negado que me conheces.
35 Andin, u ulardin:
35 Depois ajuntou: Quando vos mandei sem bolsa, sem mochila e sem calçado, faltou-vos porventura alguma coisa? Eles responderam: Nada.
36 Shuning bilen u ulargha: — Lékin hazir her kimning hemyani bolsa, uni alsun; shundaq hem xurjuni bolsa, uni alsun we bir kimning qilichi bolmisa, chapinini sétip birdin qilich alsun.
36 Mas agora, disse-lhes ele, aquele que tem uma bolsa, tome-a; aquele que tem uma mochila, tome-a igualmente; e aquele que não tiver uma espada, venda sua capa para comprar uma.
37 Chünki men silerge shuni éytayki, muqeddes yazmilarda: «U jinayetchiler qatarida sanilidu» dep pütülgen söz mende choqum emelge ashurulidu. Chünki méning toghramdiki barliq ishlar toluq emelge ashmay qalmaydu — dédi.
37 Pois vos digo: é necessário que se cumpra em mim ainda este oráculo: E foi contado entre os malfeitores {Is 53,12}. Com efeito, aquilo que me diz respeito está próximo de se cumprir.
38 — I Reb, qarighin, bu yerde ikki qilich bar iken, dédi ular.
38 Eles replicaram: Senhor, eis aqui duas espadas. Basta, respondeu ele.
39 Andin u chiqip, aditi boyiche Zeytun téghigha yol aldi; uning muxlisliri uninggha egiship bardi.
39 Conforme o seu costume, Jesus saiu dali e dirigiu-se para o monte das Oliveiras, seguido dos seus discípulos.
40 U yerge yétip barghanda u ulargha:
40 Ao chegar àquele lugar, disse-lhes: Orai para que não caiais em tentação.
41 Andin, ulardin bir tash étimiche nériraq bérip, tizlinip turup:
41 Depois se afastou deles à distância de um tiro de pedra e, ajoelhando-se, orava:
42 — I Ata, xalisang, bu qedehni mendin élip ketkeysen. Lékin méning emes, belki Séning iradeng ada qilinsun — dep dua qildi;
42 Pai, se é de teu agrado, afasta de mim este cálice! Não se faça, todavia, a minha vontade, mas sim a tua.
43 we asmandin bir perishte uninggha körünüp uni quwwetlendürdi.
43 Apareceu-lhe então um anjo do céu para confortá-lo.
44 U qattiq azabta tolghinip téximu ixlasliq bilen dua qiliwerdi. Buning bilen uning terliri yerge tökülgen qan tamchiliridek chüshüshke bashlidi.
44 Ele entrou em agonia e orava ainda com mais instância, e seu suor tornou-se como gotas de sangue a escorrer pela terra.
45 Andin duasini tügitip, ornidin turup, muxlislirining yénigha keldi. Ularning ghemge chöküp halsizlinip mügdep qalghanliqini körüwidi, ulargha:
45 Depois de ter rezado, levantou-se, foi ter com os discípulos e achou-os adormecidos de tristeza.
46 — Uxlap qalghininglar némisi? Azdurulushtin saqlinish üchün qopup dua qilinglar, — dédi.
46 Disse-lhes: Por que dormis? Levantai-vos, orai, para não cairdes em tentação.
47 Uning sözi téxi ayaghlashmastinla, bir top ademler peyda boldi. Ularni bashlap kelgüchi on ikkeylendin biri bolghan Yehuda dégen kishi idi; u Eysagha salam bérip söygili qéshigha bardi.
47 Ele ainda falava, quando apareceu uma multidão de gente; e à testa deles vinha um dos Doze, que se chamava Judas. Achegou-se de Jesus para o beijar.
48 Eysa uninggha:
48 Jesus perguntou-lhe: Judas, com um beijo trais o Filho do Homem!
49 We Eysaning etrapidikiler néme ish yüz béridighanliqini bilip yétip: — I Reb, qilich bilen uraylimu? — dédi.
49 Os que estavam ao redor dele, vendo o que ia acontecer, perguntaram: Senhor, devemos atacá-los à espada?
50 We ulardin biri qilichini kötürüp, bash kahinning chakirigha urup, ong quliqini shiliwetti.
50 E um deles feriu o servo do príncipe dos sacerdotes, decepando-lhe a orelha direita.
51 Biraq Eysa buninggha jawaben: — Boldi, toxta! — dédi; u qolini uzitip quliqigha tegküzüp, uni saqaytti.
51 Mas Jesus interveio: Deixai, basta. E, tocando na orelha daquele homem, curou-o.
52 Eysa özini tutqili kelgen bash kahinlar, pasiban begliri we aqsaqallargha qarap:
52 Voltando-se para os príncipes dos sacerdotes, para os oficiais do templo e para os anciãos que tinham vindo contra ele, disse-lhes: Saístes armados de espadas e cacetes, como se viésseis contra um ladrão.
53 Ibadetxanida her küni siler bilen bille idim, siler qol salmidinglar. Hazir bu silerge tewe bolghan waqit-saettur we qarangghuluqning höküm sürüshidur — dédi.
53 Entretanto, eu estava todos os dias convosco no templo, e não estendestes as mãos contra mim; mas esta é a vossa hora e do poder das trevas.
54 Ular Eysani tutuwélip, bash kahinning öyige élip kélishti. Pétrus yiraqtin egiship mangdi.
54 Prenderam-no então e conduziram-no à casa do príncipe dos sacerdotes. Pedro seguia-o de longe.
55 Emdi ular hoylining otturisida ot yéqip chöriside issinip olturghanda, Pétrus ularning arisigha kirip olturdi.
55 Acenderam um fogo no meio do pátio, e sentaram-se em redor. Pedro veio sentar-se com eles.
56 Andin otning nurida uning olturghinini körgen bir dédek uninggha tikilip qarap turup: — Bu ademmu Eysa bilen bille idi, — dédi.
56 Uma criada percebeu-o sentado junto ao fogo, encarou-o de perto e disse: Também este homem estava com ele.
57 Lékin u ténip: — Ey xotun, uni tonumaymen! — dédi.
57 Mas ele negou-o: Mulher, não o conheço.
58 Andin uzun ötmey, yene bireylen uni körüp: — Senmu ulardin ikensen, — dédi. Lékin Pétrus: — Ey burader, undaq emesmen! — dédi.
58 Pouco depois, viu-o outro e disse-lhe: Também tu és um deles. Pedro respondeu: Não, eu não o sou.
59 Andin bir saetche ötkende bashqa bireylen: — Derheqiqet, bu hem uning bilen bille idi; chünki umu Galiliyeliktur, — dep ching turuwaldi.
59 Passada quase uma hora, afirmava um outro: Certamente também este homem estava com ele, pois também é galileu.
60 Lékin Pétrus:
60 Mas Pedro disse: Meu amigo, não sei o que queres dizer. E no mesmo instante, quando ainda falava, cantou o galo.
61 Emdi Reb keynige burulup, Pétrusqa tikilip qarap qoydi. Shuning bilen Pétrus Rebning sözini, yeni: «Bügün xoraz chillashtin ilgiri sen mendin üch qétim tanisen» dégenlikini yadigha keltürdi.
61 Voltando-se o Senhor, olhou para Pedro. Então Pedro se lembrou da palavra do Senhor: Hoje, antes que o galo cante, negar-me-ás três vezes.
62 We u tashqirigha chiqip qattiq yighlap ketti.
62 Saiu dali e chorou amargamente.
63 Emdi Eysani tutup turuwatqanlar uni mesxire qilishqa we sawap-dumbilashqa bashlidi;
63 Entretanto, os homens que guardavam Jesus escarneciam dele e davam-lhe bofetadas.
64 uning közlirini téngip uningdin: — Séni urghan kimdu? Qéni, bésharet bergin! — dep sorashti
64 Cobriam-lhe o rosto e diziam: Adivinha quem te bateu!
65 we uninggha buningdin bashqa yene nurghun haqaretlerni yaghdurdi.
65 E injuriavam-no ainda de outros modos.
66 Tang atqanda, xelq aqsaqalliri, yeni bash kahinlar we Tewrat ustazliri yighilishti. Ular uni öz kéngeshmisige élip bérip
66 Ao amanhecer, reuniram-se os anciãos do povo, os príncipes dos sacerdotes e os escribas, e mandaram trazer Jesus ao seu conselho.
67 uningdin: —
67 Perguntaram-lhe: Dize-nos se és o Cristo! Respondeu-lhes ele: Se eu vo-lo disser, não me acreditareis;
68 Silerdin birer soal sorisam, héch jawab bermeysiler.
68 e se vos fizer qualquer pergunta, não me respondereis.
69 Lékin bu waqittin bashlap Insan’oghli Hemmige Qadirning ong yénida olturidu, — dédi.
69 Mas, doravante, o Filho do Homem estará sentado à direita do poder de Deus.
70 — Undaqta, sen Xudaning Oghli ikensen-de? — déyishti ular.
70 Então perguntaram todos: Logo, tu és o Filho de Deus? Respondeu: Sim, eu sou.
71 Shuning bilen ular:
71 Eles então exclamaram: Temos nós ainda necessidade de testemunho? Nós mesmos o ouvimos da sua boca.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.