João 13
Muqeddes Kalam (latin yéziq) (UIGLAT) vs NTLH
1 Ötüp kétish héytidin ilgiri, Eysa bu dunyadin ayrilip, Atining yénigha baridighan waqit-saetning yétip kelgenlikini bildi we shuning üchün bu dunyadiki öz ademlirige körsitip kelgen méhir-muhebbitini axirghiche toluq körsitip turdi.
1 Faltava somente um dia para a Festa da Páscoa . Jesus sabia que tinha chegado a hora de deixar este mundo e ir para o Pai. Ele sempre havia amado os seus que estavam neste mundo e os amou até o fim.
2 Emdi kechlik tamaq yéyiliwatqanidi; Iblis alliburun Simonning oghli Yehuda Ishqariyotning könglige Eysagha satqunluq qilish weswesisini salghanidi.
2 Jesus e os seus discípulos estavam jantando. O Diabo já havia posto na cabeça de Judas, filho de Simão Iscariotes, a ideia de trair Jesus.
3 Eysa Atining her ishni uning qoligha tapshurghinini, we özining Xudaning yénidin kélip, Xudaning yénigha qaytidighanliqini bilgechke,
3 Jesus sabia que o Pai lhe tinha dado todo o poder. E sabia também que tinha vindo de Deus e ia para Deus.
4 dastixandin turup, ton-könglikini yéship, bir löngge bilen bélini baghlidi.
4 Então se levantou, tirou a sua capa , pegou uma toalha e amarrou na cintura.
5 Andin jawurgha su quyup, muxlislarning putlirini yuyushqa we bélige baghlighan löngge bilen sürtüp qurutushqa bashlidi.
5 Em seguida pôs água numa bacia e começou a lavar os pés dos discípulos e a enxugá-los com a toalha.
6 Nöwet Simon Pétrusqa kelgende, Pétrus uninggha:
6 Quando chegou perto de Simão Pedro, este lhe perguntou: — Vai lavar os meus pés, Senhor?
7 Eysa uninggha:
7 Jesus respondeu:
8 Pétrus: — Sen méning putumni yusang hergiz bolmaydu! — dédi.
8 — O senhor nunca lavará os meus pés! — disse Pedro.
9 Simon Pétrus:
9 — Então, Senhor, não lave somente os meus pés; lave também as minhas mãos e a minha cabeça! — pediu Simão Pedro.
10 Eysa uninggha:
10 Aí Jesus disse:
11 (chünki u özini kimning tutup béridighanliqini biletti; shuning üchün u «Hemminglarla pakiz emes» dégenidi).
11 Jesus sabia quem era o traidor. Foi por isso que disse: “Todos menos um.”
12 Shuning bilen u ularning putlirini yuyup bolghandin kéyin, ton-könglikini kiyip, yene dastixan’gha olturup ulargha mundaq dédi:
12 Depois de lavar os pés dos seus discípulos, Jesus vestiu de novo a capa, sentou-se outra vez à mesa e perguntou:
13 Siler méni «Ustaz» we «Reb» deysiler we rast éytisiler, men shundaqturmen.
13 Vocês me chamam de “Mestre” e de “Senhor” e têm razão, pois eu sou mesmo.
14 Eger men Reb we ustazinglar turuqluq, putliringlarni yughanikenmen, silermu bir-biringlarning putlirini yuyushunglar kérek.
14 Se eu, o Senhor e o Mestre, lavei os pés de vocês, então vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 Men silerge qilghandek silerningmu hem shundaq qilishinglar üchün bu ülgini qaldurdum.
15 Pois eu dei o exemplo para que vocês façam o que eu fiz.
16 Berheq, berheq, men silerge shuni éytip qoyayki, qul xojayinidin üstün turmaydu, elchimu özini ewetküchidin üstün turmaydu.
16 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o empregado não é mais importante do que o patrão, e o mensageiro não é mais importante do que aquele que o enviou.
17 Bu ishlarni bilgenikensiler, shundaq qilsanglar bextliksiler!
17 Já que vocês conhecem esta verdade, serão felizes se a praticarem.
18 Men bularni hemminglargha qaritip éytmidim. Men tallighanlirimni bilimen, lékin muqeddes yazmilarda aldin pütülgen: «Men bilen hemdastixan bolup nénimni yégenmu manga put atti!» dégen bu söz emelge ashurulmay qalmaydu.
18 — Não estou falando de vocês todos; eu conheço aqueles que escolhi. Pois tem de se cumprir o que as
19 Men bu ish yüz bérishtin awwal uni silerge éytip qoyayki, u ishlar yüz bergende méning «Bar Bolghuchi» ikenlikimge ishinisiler.
19 Digo isso a vocês agora, antes que aconteça, para que, quando acontecer, vocês creiam que “
20 Berheq, berheq, silerge shuni éytip qoyayki, kimki men ewetken herqandaq birsini qobul qilghan bolsa, méni qobul qilghan bolidu; we méni qobul qilghuchilar méni Ewetküchini qobul qilghan bolidu.
20 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem receber aquele que eu enviar estará também me recebendo; e quem me recebe recebe aquele que me enviou.
21 Eysa bu sözlerni éytqandin kéyin, rohta qattiq pighan chékip, mundaq guwahliq berdi:
21 Depois de dizer isso, Jesus ficou muito aflito e declarou abertamente aos discípulos:
22 Muxlislar kimni dewatqanliqini bilelmey, bir-birige qarashti.
22 Então eles olharam uns para os outros, sem saber de quem ele estava falando.
23 Emdi dastixanda muxlisliridin biri Eysaning meydisige yölinip yatqanidi; u bolsa «Eysa söyidighan muxlis» idi.
23 Ao lado de Jesus estava sentado um deles, a quem Jesus amava.
24 Simon Pétrus uningdin Eysaning kimni dewatqinini sorap béqishini isharet qildi.
24 Simão Pedro fez um sinal para ele e disse: — Pergunte de quem o Mestre está falando.
25 Shuning bilen u Eysaning meydisige yölinip turup uningdin:
25 Então aquele discípulo chegou mais perto de Jesus e perguntou: — Senhor, quem é ele?
26 Eysa jawab bérip:
26 — É aquele a quem vou dar um pedaço de pão passado no molho! — respondeu Jesus. Em seguida pegou um pedaço de pão, passou no molho e deu a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 Yehuda nanni éliwidi, Sheytan uning ichige kirdi.
27 E assim que Judas recebeu o pão, Satanás entrou nele. Então Jesus disse a Judas:
28 (Emdi dastixanda olturghanlarning héchqaysisi uning Yehudagha bu sözlerni néme üchün déginini bilmidi.
28 Nenhum dos que estavam à mesa entendeu por que Jesus disse isso.
29 Yehuda ularning ortaq hemyanini tutqini üchün, beziler Eysa uninggha: «Bizge kéreklik héytliq nersilerni élip kel» yaki «Kembeghellerge birer nerse ber» dewatsa kérek, dep oylashti).
29 Como era Judas que tomava conta da bolsa do dinheiro, alguns pensaram que Jesus tinha mandado que ele comprasse alguma coisa para a festa ou desse alguma ajuda aos pobres.
30 Yehuda bu bir chishlem nanni élipla tashqirigha chiqip ketti (bu chagh kéche idi).
30 Judas recebeu o pão e saiu logo. E era noite.
31 Yehuda tashqirigha chiqip ketkendin kéyin, Eysa mundaq dédi:
31 Quando Judas saiu, Jesus disse:
32 We eger Xuda uningda ulughlansa, Xudamu Özide uni ulughlaydu, shundaqla derhal uni ulughlaydu.
32 E, se por meio dele a natureza gloriosa de Deus for revelada, então Deus revelará em si mesmo a natureza divina do Filho do Homem. E Deus fará isso agora mesmo.
33 Balilirim, siler bilen bille bolidighan yene azghina waqtim qaldi. Siler méni izdeysiler, lékin méning Yehudiylargha: «Men baridighan yerge siler baralmaysiler» dep éytqinimdek, buni silergimu éytimen.
33 Meus filhos, não vou ficar com vocês por muito tempo. Vocês vão me procurar, mas eu digo agora o que já disse aos líderes judeus: vocês não podem ir para onde eu vou.
34 Silerge yéngi bir emr tapshurimenki, «bir-biringlarni söyünglar». Silerni söyginimdek, silermu bir-biringlarni söyünglar.
34 Eu lhes dou este novo mandamento: amem uns aos outros. Assim como eu os amei, amem também uns aos outros.
35 Aranglarda bir-biringlargha méhir-muhebbitinglar bolsa, hemme adem silerning méning muxlislirim ikenlikinglarni bilidu.
35 Se tiverem amor uns pelos outros, todos saberão que vocês são meus discípulos.
36 Simon Pétrus uningdin:
36 Simão Pedro perguntou a Jesus: — Senhor, para onde é que o senhor vai? Jesus respondeu:
37 Pétrus uninggha:
37 Pedro tornou a perguntar: — Senhor, por que eu não posso segui-lo agora? Eu estou pronto para morrer pelo senhor!
38 Eysa jawaben mundaq dédi:
38 — Está mesmo? — perguntou Jesus. — Pois eu afirmo a você que isto é verdade: antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.