Atos 23
Se-nānā Diosē nanā sāʼ me rá catūū nimán níʼ a (TRCNT) vs ARIB
1 Dan me se niꞌya̱j uxrá Pabló man taranꞌ nij síí uun chij yoꞌ, ne̱ cataj soꞌ:
1 Fitando Paulo os olhos no sinédrio, disse: Varões irmãos, até o dia de hoje tenho andado diante de Deus com toda a boa consciência.
2 Ga̱a ne̱ xrej ata̱ suun noco̱o doj síí cuꞌna̱j Ananías roꞌ, caꞌneꞌ soꞌ suun rihaan nij síí nicu̱nꞌ rej xꞌnúú Pabló se vaa coxro̱ nij soꞌ tuꞌva Pabló, ga̱a ne̱ da̱nj quiꞌyaj nij soꞌ a.
2 Mas o sumo sacerdote, Ananias, mandou aos que estavam junto dele que o ferissem na boca.
3 Ga̱a ne̱ cataj Pabló rihaan síí cuꞌna̱j Ananías yoꞌ a:
3 Então Paulo lhe disse: Deus te ferirá a ti, parede branqueada; tu estás aí sentado para julgar-me segundo a lei, e contra a lei mandas que eu seja ferido?
4 Ga̱a ne̱ nij síí nicu̱nꞌ rej xꞌnúú Pabló roꞌ, cataj nij soꞌ rihaan Pabló a:
4 Os que estavam ali disseram: Injurias o sumo sacerdote de Deus?
5 Ga̱a ne̱ cataj Pabló:
5 Disse Paulo: Não sabia, irmãos, que era o sumo sacerdote; porque está escrito: Não dirás mal do príncipe do teu povo.
6 Dan me se xcaj Pabló cuentá se vaa taꞌa̱j nij síí uun chij yoꞌ me síí saduceo ne̱ yoꞌó taꞌa̱j nij soꞌ me síí fariseo, ne̱ cheꞌé dan caguáj soꞌ, cataj soꞌ rihaan cunuda̱nj nij soꞌ a:
6 Sabendo Paulo que uma parte era de saduceus e outra de fariseus, clamou no sinédrio: Varões irmãos, eu sou fariseu, filho de fariseus; é por causa da esperança da ressurreição dos mortos que estou sendo julgado.
7 Dan me se ga̱a caꞌmii Pabló da̱nj, ne̱ caꞌmaan rá nij síí fariseo do̱ꞌ, nij síí saduceo do̱ꞌ, niꞌya̱j nij soꞌ tuviꞌ nij soꞌ, ne̱ xraꞌ taꞌa̱j nij soꞌ a.
7 Ora, dizendo ele isto, surgiu dissensão entre os fariseus e saduceus; e a multidão se dividiu.
8 ꞌO̱ se nij síí saduceo roꞌ, taj se vaa se̱ caꞌvee cunu̱u iꞌna̱ꞌ uún nij síí caviꞌ maꞌ. Ne̱ se mo̱zó Diose̱ do̱ꞌ, nimán yuvii̱ do̱ꞌ, taj va̱j maꞌ, taj nij síí saduceo yoꞌ a. Tza̱j ne̱ nij síí fariseo roꞌ, taj se vaa ya̱ ya̱ cunu̱u iꞌna̱ꞌ uún nij síí caviꞌ vaa güii, ne̱ vaa se mo̱zó Diose̱, ne̱ vaa nimán yuvii̱, taj nij soꞌ a.
8 Porque os saduceus dizem que não há ressurreição, nem anjo, nem espírito; mas os fariseus reconhecem uma e outra coisa.
9 Dan me se caguáj ndoꞌo cunuda̱nj nij síí uun chij yoꞌ, ne̱ canicunꞌ taꞌa̱j nij síí fariseo ata̱ suun naquiꞌyaj cu̱u se tucua̱nj Moisés rihaan yuvii̱, ne̱ caꞌmii canó tuviꞌ nij soꞌ ga̱ nij síí saduceo, cataj nij soꞌ:
9 Daí procedeu grande clamor; e levantando-se alguns da parte dos fariseus, altercavam, dizendo: Não achamos nenhum mal neste homem. E se algum espírito ou anjo lhe falou, não resistamos a Deus.
10 Ga̱a ne̱ caꞌmaan uxrá rá cunuda̱nj nij soꞌ, ne̱ cheꞌé dan cuchuꞌviꞌ tanuu uun chij doj se vaa cutu̱nꞌ nij soꞌ man Pabló, ne̱ cheꞌé dan caꞌneꞌ soꞌ suun rihaan nij tanuu se vaa caꞌa̱nj nij tanuu qui̱taꞌaa nij tanuu man Pabló ne̱ quiri̱i̱ nij tanuu man Pabló scaꞌnúj nij síí uun chij rihaan nij yuvii̱ israelitá yoꞌ ne̱ caꞌa̱nj ni̱caj nij tanuu man Pabló rá cuarteé ma̱n nij tanuu a.
10 E avolumando-se a dissenção, o comandante, temendo que Paulo fosse por eles despedaçado, mandou que os soldados descessem e o tirassem do meio deles e o levassem para a fortaleza.
11 Tiꞌnuu yoꞌó güii me se curuviꞌ maꞌa̱n Jesucristó si̱j ꞌni̱j raꞌa man níꞌ rihaan Pabló, ne̱ cataj soꞌ rihaan Pabló a:
11 Na noite seguinte, apresentou-se-lhe o Senhor e disse: Tem bom ânimo: porque, como deste testemunho de mim em Jerusalém, assim importa que o dês também em Roma.
12 Dan me se yoꞌó güii cunuu chre̱ꞌ nij síí israelitá cheꞌé rej quiꞌya̱j nij soꞌ sayuun man Pabló, ne̱ cataj nij soꞌ rihaan Diose̱ a:
12 Quando já era dia, coligaram-se os judeus e juraram sob pena de maldição que não comeriam nem beberiam enquanto não matassem a Paulo.
13 Ne̱ vi̱j chiha̱a̱ táá doj nij soꞌ me nij síí guun ꞌo̱ rá quiꞌya̱j da̱nj man Pabló a.
13 Eram mais de quarenta os que fizeram esta conjuração;
14 Ga̱a ne̱ nij síí me rá ticavi̱ꞌ man Pabló roꞌ, cuchiꞌ nij soꞌ rihaan nij xrej ata̱ suun noco̱o doj do̱ꞌ, rihaan nij síí uun chij do̱ꞌ, ne̱ cataj nij soꞌ a:
14 e estes foram ter com os principais sacerdotes e anciãos, e disseram: Conjuramo-nos sob pena de maldição a não provarmos coisa alguma até que matemos a Paulo.
15 Cheꞌé dan soj ga̱ yoꞌó nij síí uun chij roꞌ, cata̱j xnaꞌanj soj rihaan tanuu uun chij doj se vaa me rá soj caꞌna̱ꞌ uún Pabló rihaan soj cheꞌé se me rá soj xca̱j sa̱ꞌ soj doj cuentá cheꞌé Pabló, cata̱j soj rihaan tanuu yoꞌ a. Tza̱j ne̱ cuma̱n núj rá chrej, ca̱ráán núj chrej man Pabló, ne̱ se̱ gaa iꞌna̱ꞌ Pabló cuchi̱ꞌ Pabló rihaan soj, quiꞌya̱j núj a̱ man ado̱nj ―taj nij soꞌ rihaan xrej ata̱ suun noco̱o doj do̱ꞌ, rihaan tuviꞌ nij soꞌ síí uun chij do̱ꞌ a.
15 Agora, pois, vós, com o sinédrio, rogai ao comandante que o mande descer perante vós como se houvésseis de examinar com mais precisão a sua causa; e nós estamos prontos para matá-lo antes que ele chegue.
16 Tza̱j ne̱ cuno xticunꞌ Pabló se vaa caꞌmii nij soꞌ cheꞌé rej ca̱ráán nij soꞌ chrej man Pabló, ne̱ cheꞌé dan caꞌanj soꞌ catúj soꞌ rá cuarteé, ga̱a ne̱ nu̱ꞌ tacuachén soꞌ nana̱ rihaan Pabló a.
16 Mas o filho da irmã de Paulo, tendo sabido da cilada, foi, entrou na fortaleza e avisou a Paulo.
17 Ga̱a ne̱ canacúún Pabló caꞌna̱ꞌ yoꞌo̱ nij tanuu uun chij rihaan ꞌo̱ cientó tanuu rihaan soꞌ, ne̱ cataj soꞌ rihaan tanuu yoꞌ a:
17 Chamando Paulo um dos centuriões, disse: Leva este moço ao comandante, porque tem alguma coisa que lhe comunicar.
18 Cheꞌé dan nica̱j tanuu yoꞌ man xticunꞌ Pabló, caꞌanj soꞌ rihaan tanuu uun chij rihaan cunuda̱nj nij tanuu, ne̱ cataj soꞌ rihaan tanuu a:
18 Tomando-o ele, pois, levou-o ao comandante e disse: O preso Paulo, chamando-me, pediu-me que trouxesse à tua presença este moço, que tem alguma coisa a dizer-te.
19 Dan me se coro̱ꞌ tanuu uun chij yoꞌ raꞌa xticunꞌ Pabló, ga̱a ne̱ caꞌanj yaníj ro̱j soꞌ, ga̱a ne̱ xnáꞌanj tanuu yoꞌ man soꞌ, cataj soꞌ:
19 O comandante tomou-o pela mão e, retirando-se à parte, perguntou-lhe em particular: Que é que tens a contar-me?
20 Ga̱a ne̱ soꞌ cataj:
20 Disse ele: Os judeus combinaram rogar-te que amanhã mandes Paulo descer ao sinédrio, como que tendo de inquirir com mais precisão algo a seu respeito.
21 Tza̱j ne̱ se̱ cuchumán rá so̱ꞌ se na̱na̱ nij soꞌ maꞌ. ꞌO̱ se vaa vi̱j chiha̱a̱ tuviꞌ nij soꞌ táá doj ca̱ráán chrej man Pabló, ne̱ a̱j cataꞌ tuꞌva nij soꞌ rihaan Diose̱ se vaa se̱ chá nij soꞌ do̱ꞌ, se̱ coꞌo nij soꞌ na do̱ꞌ, ga̱a ataa cavi̱ꞌ Pabló quiꞌya̱j nij soꞌ, ne̱ sese se̱ caviꞌ Pabló quiꞌya̱j nij soꞌ, ne̱ caꞌve̱e quiꞌya̱j Diose̱ sayuun man nij soꞌ, taj nij soꞌ na̱nj á. Ne̱ cuano̱ nihánj me se me ndoꞌo rá nij soꞌ se vaa cata̱ꞌ tuꞌvá so̱ꞌ se vaa ya̱ caꞌa̱nj ni̱caj so̱ꞌ man Pabló rihaan nij síí uun chij yoꞌ ado̱nj ―taj xticunꞌ Pabló rihaan tanuu uun chij doj a.
21 Tu, pois, não te deixes persuadir por eles; porque mais de quarenta homens dentre eles armaram ciladas, os quais juraram sob pena de maldição não comerem nem beberem até que o tenham morto; e agora estão aprestados, esperando a tua promessa.
22 Ne̱ tanuu yoꞌ roꞌ, naꞌnéé soꞌ chrej man síí tachru̱u̱ yoꞌ, ne̱ caꞌneꞌ soꞌ suun rihaan síí tachru̱u̱ se vaa se̱ cataj xnaꞌanj soꞌ rihaan a̱ ꞌó yuvii̱ se vaa a̱j nataꞌ soꞌ nana̱ vaa da̱nj rihaan tanuu yoꞌ maꞌ.
22 Então o comandante despediu o moço, ordenando-lhe que a ninguém dissesse que lhe havia contado aquilo.
23 Dan me se canacúún tanuu uun chij yoꞌ man vi̱j nij tanuu uun chij rihaan ꞌo̱ cientó tanuu, ne̱ cataj soꞌ rihaan ro̱j soꞌ a:
23 Chamando dois centuriões, disse: Aprontai para a terceira hora da noite duzentos soldados de infantaria, setenta de cavalaria e duzentos lanceiros para irem até Cesaréia.
24 Ne̱ quiri̱i̱ soj ꞌo̱ cuayó quita̱j síí cuꞌna̱j Pabló, ga̱a ne̱ cuchi̱ꞌ Pabló rihaan síí nica̱j suun gobernador cuꞌna̱j Félix, quiꞌya̱j soj, ne̱ dan me se quinani̱i̱ soꞌ rihaan nij síí israelitá a ―taj tanuu uun chij doj cuno ro̱j soꞌ a.
24 E mandou que aparelhassem cavalgaduras para que Paulo montasse, a fim de o levarem salvo ao governador Félix.
25 Ga̱a ne̱ quiꞌyaj soꞌ ꞌo̱ yanj cartá, ne̱ ase vaa nana̱ nihánj roꞌ, da̱nj vaa nana̱ cachrón soꞌ rihaan yanj cartá yoꞌ a:
25 E escreveu-lhe uma carta nestes termos:
26 “ꞌU̱nj si̱j cuꞌna̱j Claudio Lisias roꞌ, ꞌyáá ꞌu̱nj yanj cartá nihánj caꞌne̱j ꞌu̱nj rihaan so̱ꞌ si̱j nica̱j suun gobernador cuꞌna̱j Félix si̱j sa̱ꞌ ndoꞌo a. Veꞌé ca̱yáán so̱ꞌ á.
26 Cláudio Lísias, ao excelentíssimo governador Félix, saúde.
27 Xa̱ꞌ síí caꞌne̱j ꞌu̱nj rihaan so̱ꞌ nihánj, tza̱j ne̱ quitaꞌaa nij síí israelitá man soꞌ, ne̱ guun rá nij soꞌ ticavi̱ꞌ nij soꞌ man soꞌ a. Ga̱a xcaj ꞌu̱nj cuentá, ne̱ nacaj núj ga̱ nij tanuu man soꞌ, cheꞌé se xcaj ꞌu̱nj cuentá se vaa si̱j romanó me soꞌ a.
27 Este homem foi preso pelos judeus, e estava a ponto de ser morto por eles quando eu sobrevim com a tropa e o livrei ao saber que era romano.
28 Dan me se guun rá ꞌu̱nj xca̱j ꞌu̱nj cuentá me cheꞌé me guun rá nij síí israelitá cuta̱ꞌ nij soꞌ cacunꞌ xráá soꞌ, ne̱ cheꞌé dan caꞌanj nica̱j ꞌu̱nj man soꞌ rihaan nij síí uun chij rihaan nij soꞌ a.
28 Querendo saber a causa por que o acusavam, levei-o ao sinédrio deles;
29 Ne̱ xcaj ꞌu̱nj cuentá se vaa ina̱nj cheꞌé tucuáán noco̱ꞌ maꞌa̱n nij soꞌ me cutaꞌ nij soꞌ cacunꞌ xráá soꞌ a. Tza̱j ne̱ taj va̱j cacunꞌ chiꞌi̱i̱ tumé soꞌ maꞌ. Taj cheꞌé cavi̱ꞌ soꞌ do̱ꞌ, taj cheꞌé qui̱ꞌnij soꞌ tagaꞌ do̱ꞌ maꞌ.
29 e achei que era acusado de questões da lei deles, mas que nenhum crime havia nele digno de morte ou prisão.
30 Tza̱j ne̱ cataj xnaꞌanj nii rihanj se vaa guun rá taꞌa̱j nij síí israelitá ticavi̱ꞌ nij soꞌ man soꞌ, ne̱ cheꞌé dan caꞌne̱j ꞌu̱nj man soꞌ rihaan so̱ꞌ, ne̱ cata̱j ꞌu̱nj rihaan nij síí me rá cuta̱ꞌ cacunꞌ xráá soꞌ se vaa cuchi̱ꞌ nij soꞌ rihaan so̱ꞌ ne̱ caꞌmi̱i̱ nij soꞌ ga̱ so̱ꞌ a”, taj nana̱ cachrón tanuu uun chij doj rihaan yanj cartá caꞌnéé soꞌ rihaan síí nica̱j suun gobernador cuꞌna̱j Félix a.
30 E quando fui informado que haveria uma cilada contra o homem, logo to enviei, intimando também aos acusadores que perante ti se manifestem contra ele. Passa bem.
31 Dan me se quiꞌyaj nij tanuu nda̱a vaa cataj xnaꞌanj soꞌ rihaan nij soꞌ, ne̱ rej nii̱ caꞌanj nica̱j nij soꞌ man Pabló nda̱a chumanꞌ cuꞌna̱j Antípatris a.
31 Os soldados, pois, conforme lhes fora mandado, tomando a Paulo, o levaram de noite a Antipátride.
32 Ga̱a ne̱ yoꞌó güii me se cavii nij tanuu ta̱j xráá cuayó, caꞌanj nij soꞌ ga̱ Pabló, ne̱ yoꞌó nij tanuu roꞌ, canica̱j nij soꞌ chumanꞌ Jerusalén nda̱a cuarteé a.
32 Mas no dia seguinte, deixando aos de cavalaria irem com ele, voltaram à fortaleza;
33 Dan me se ga̱a catúj nij tanuu ta̱j xráá cuayó ga̱ Pabló chumanꞌ Cesarea, ne̱ nagoꞌ nij soꞌ yanj cartá yoꞌ raꞌa síí nica̱j suun gobernador, ne̱ tacuachén nij soꞌ man Pabló rihaan soꞌ uún a.
33 os quais, logo que chegaram a Cesaréia e entregaram a carta ao governador, apresentaram-lhe também Paulo.
34 Ga̱a quisíj nayaa soꞌ yanj cartá, ne̱ xnáꞌanj soꞌ me estadó cavii Pabló, ne̱ cataj xnaꞌanj nii rihaan soꞌ se vaa cavii Pabló estadó Cilicia a.
34 Tendo lido a carta, o governador perguntou de que província ele era; e, sabendo que era da Cilícia, disse:
35 Ga̱a ne̱ cataj soꞌ rihaan Pabló a:
35 Ouvir-te-ei quando chegarem também os teus acusadores; e mandou que fosse guardado no pretório de Herodes.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.