João 1
Tlachichilco Tepehua NT (TPT_WBT) vs NVT
1 Pꞌunaj tejkan tachun puꞌaqtaynil, va tavanancha ixlhiꞌalin qayntaun yu junkan ni Chivinti. Ni Chivinti va chꞌantaun ixtꞌaꞌalinta ni Dios, vachu ni anchanuꞌ Chivinti yucha va Dios ixjunita.
1 No princípio, aquele que é a Palavra já existia. A Palavra estava com Deus, e a Palavra era Deus.
2 Yucha va chꞌantaun ixtꞌaꞌalinta ni Dios tejkan tachun puꞌaqtaynil.
2 Ele existia no princípio com Deus.
3 Va por yucha Dios makal tachun yu alin. Incha jantu kaꞌalil ni yucha, ex jantu ixmakakal tuꞌuchun yu alin.
3 Por meio dele Deus criou todas as coisas, e sem ele nada foi criado.
4 Va kun yucha minchal ni jatsukunti. Ni jatsukunti va tacha taun maklku yu jalakmasuniy ni lapanakni yu ox tin.
4 Aquele que é a Palavra possuía a vida, e sua vida trouxe luz a todos.
5 Chuncha yu maklku tꞌoqx mapulkuy laka putsꞌisniꞌ. Ixtapꞌasta ni putsꞌisniꞌ jantu lay kamaqalhajal.
5 A luz brilha na escuridão, e a escuridão nunca conseguiu apagá-la.
6 Ni Dios malaqachal qayntaun lapanaki yu ixjunkan Juan.
6 Deus enviou um homem chamado João
7 Yucha mil va para kalhichivinil ni anchanu maklku para chuncha lay katalhakapuꞌal tachun ni lapanakni.
7 para falar a respeito da luz, a fim de que, por meio de seu testemunho, todos cressem.
8 Pero ni Juan yucha jantu ni maklku kaval. Yucha malaqachakal va para kalhichivinil yu anchanuꞌ maklku para katamispal ni lapanakni.
8 Ele não era a luz, mas veio para falar da luz.
9 Ni anchanuꞌ maklku va yu laqsaval mapulkuy la ixjatsukuntikꞌan tachun ni lapanakni. Va yucha ixminta aniy lakamunukpaꞌ.
9 Aquele que é a verdadeira luz, que ilumina a todos, estava chegando ao mundo.
10 Yucha makal ni lakamunukpaꞌ, ex aniy kilachil, pero ni lapanakni yu ixtavilanal aniy jantu katamispal.
10 Veio ao mundo que ele criou, mas o mundo não o reconheceu.
11 Kilachil la ixtꞌun pero ixlapanakni jantu katalaqaꞌil.
11 Veio a seu próprio povo, e eles o rejeitaram.
12 Pero ni lapanakni yu ox talaqaꞌil, yu talhakapuꞌal, yuꞌuncha jalaqxtaqnil ixtapꞌasta para kataval sasꞌatꞌan Dios.
12 Mas, a todos que creram nele e o aceitaram, ele deu o direito de se tornarem filhos de Deus.
13 Va Dios yu jalakmakal sasꞌatꞌan. Jantu chuncha katatsukul la ixlakatunajkꞌan. Vachuꞌ jantu por yu ixtanajun lapanakni. Va Dios yu chuncha jalakmakal.
13 Estes não nasceram segundo a ordem natural, nem como resultado da paixão ou da vontade humana, mas nasceram de Deus.
14 Ni anchanu yu junkan ni Chivinti yucha kiilhitsukuchil ixlakatunaj y val lapanaki, ex taulal chꞌantaun kun kijnan. Vamun yuꞌ minchal kun Dios. Xlhiyucha klaqtsꞌiu ni laqsaval la ay ixjunita. Va ayaj qalꞌox y tachun yu masuy va laqsaval.
14 Assim, a Palavra se tornou ser humano, carne e osso, e habitou entre nós. Ele era cheio de graça e verdade. E vimos sua glória, a glória do Filho único do Pai.
15 Ni Juan lhichivinil ni yucha, va pꞌays naul: “Va yucha yu kitꞌin xaklajunau kaminaꞌ astan. Pero mas kamil astan, yucha ixlhiꞌalin tejkan kitꞌin jantukaꞌ xaktsukuy. Xlhiyucha yucha apalay ay xajantu kitꞌin.”
15 João deu testemunho dele quando disse em alta voz: “Este é aquele a quem eu me referia quando disse: ‘Alguém virá depois de mim, muito mais poderoso que eu, pois existia muito antes de mim’”.
16 Ex yu kijnan tachun laqaꞌiniu yu lajꞌay ixmaqaliti, yucha kintaxtaqlhaanitan yu lajꞌoxi.
16 De sua plenitude todos nós recebemos graça sobre graça.
17 Ni ixlhachimoꞌon Dios lhimil qayntaun lapanaki yu ixjunkan Moisés. Va Jesucristo lhimil yu ay japaxkanti ali ni chivinti yu laqsaval kintamasuniyan Dios.
17 Pois a lei foi dada por meio de Moisés, mas a graça e a verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 Jantu matichun kalaqtsꞌil ni Dios. Ni istsꞌal yu achaniy yucha va chꞌantaun tꞌavil ixPay. Va yucha kintamasunin tacha junitacha ni Dios.
18 Ninguém jamais viu a Deus, mas o Filho único, que mantém comunhão íntima com o Pai, o revelou.
19 Ni israelitas yu machaqan Jerusalén tamalaqachanil kuras ali levitas ni Juan ni katalhisakmil tasꞌayucha ixjunita.
19 Este foi o testemunho de João quando os líderes judeus enviaram de Jerusalém sacerdotes e levitas para lhe perguntar: “Quem é você?”.
20 Tejkan talhisakmil, niman jalakjunil: —Ni kitꞌin jantu ni Cristo kakval.
20 Ele respondeu com toda franqueza: “Eu não sou o Cristo”.
21 Ex astan tajunchoqol: —¿Ex tasꞌayucha kꞌatꞌi? ¿Uxintꞌicha kꞌatꞌi ni Elías yu maqancha ixlaqputeꞌey ixchivinti Dios? Ex yu Juan naul: —Jantu yuꞌ kakval. Ex aaqtaun tajunil: —¿Ex tasꞌayucha unitꞌa ni uxintꞌi? ¿Uxintꞌicha ni lapanaki yu maqancha ixtanajun tsꞌanqay kamil astan laqputeꞌeniꞌ ixchivinti Dios? Ex qaltayanal: —Jantu yuꞌ kakval.
21 “Então quem é você?”, perguntaram eles. “É Elias?” “Não”, respondeu ele. “É o Profeta por quem temos esperado?” “Não.”
22 Aaqtaun tajunchoqol: —Kilajuniu tasꞌayucha kꞌatꞌi ni uxintꞌi. Tsꞌanqay kajkunchoqoo yu kintamalaqachan. ¿Tas naꞌuncha uxintꞌi ni taꞌayucha kꞌatꞌi?
22 “Afinal, quem é você? Precisamos de uma resposta para aqueles que nos enviaram. O que você tem a dizer de si mesmo?”
23 Ex jalakjunil ni Juan: —Kitꞌin kunita ni lapanaki yu ixnaunkan kaminaꞌ, yu pꞌays tꞌasay lakakꞌavinan taꞌan jaxixninta, yu najun: “Kꞌamalaqltꞌiꞌatꞌikcha maqataun tin taꞌan kapuminaꞌ ni Jalhachimoꞌonuꞌ.”
23 João respondeu com as palavras do profeta Isaías: “Eu sou uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor!’”.
24 Ni fariseos tamalaqachal ni anchanu lapanakni ni chuncha katalhisakmil ni Juan.
24 Então os fariseus que tinham sido enviados
25 Ex aaqtaun talhisakmichoqol, tajunil: —Uxintꞌi naꞌun ni jantu Cristo kaꞌuntꞌi, nisin Elías, vachu jantu kaꞌuntꞌi ni anchanu lapanaki yu maqancha ixtanajun kaminaꞌ laqputeꞌeniꞌ ixchivinti Dios. ¿Ex valiꞌiycha maqchꞌajꞌavanancha?
25 lhe perguntaram: “Se você não é o Cristo, nem Elias, nem o Profeta, que direito tem de batizar?”.
26 Ex ni Juan va jalajqaltayl: —Ni kitꞌin va xkan kpumaqchajꞌavanan. Pero alin qayntaun siya uxiknan yu jantu mispꞌayatꞌik.
26 João lhes disse: “Eu batizo com água, mas em seu meio há alguém que vocês não reconhecem.
27 Yucha kaminaꞌ astan. Kitꞌin tus jantu kimpaxtoqniy kakmusxꞌoqnil xamusni ixvarachi.
27 Embora ele venha depois de mim, não sou digno de desamarrar as correias de sua sandália”.
28 Tachun yu aniy tapasal xalakatꞌun yu junkan Betania takuktachal xalaꞌaxkan Jordán. Ancha ixtꞌajun jamaqchajꞌavan ni Juan.
28 Esse encontro aconteceu em Betânia, um povoado a leste do rio Jordão, onde João estava batizando.
29 Tejkan atauncha julchan val ex ni Juan laqtsꞌil ni Jesús ixminta taꞌan ixyal. Ex naul ni Juan: —¡Kꞌalaqtsꞌintꞌik! Yucha ni Sasꞌatꞌa borrego yu Dios maqxtaqlhi tacha taun lapaxkan. Va yucha maqosuy ni talaqalhin yu alin lakamunukpaꞌ.
29 No dia seguinte, João viu Jesus caminhando em sua direção e disse: “Vejam! É o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo!
30 Yucha yu klhichivinil ni kitꞌin tejkan knaul ni minta qayntaun yu apalay ay xajantu yu kitꞌin.
30 Era a ele que eu me referia quando disse: ‘Um homem virá depois de mim, muito mais poderoso que eu, pois existia muito antes de mim’.
31 Jantu xakmispay taꞌayucha ixjunita. Pero xlhiyucha kitꞌin kminta jamaqchajꞌavanaꞌ ni lay katamispal kintꞌaꞌisraelitas.
31 Eu não o conhecia, mas vim batizando com água para que ele fosse revelado a Israel”.
32 Ni Juan vachu naul: —Kitꞌin klaqtsꞌil ni Espíritu Santo taꞌeltajuminchal tus laktꞌiyan tacha laqataun palumax, ex kiitoqslachil la ixkuktan ni yucha.
32 Então João deu o seguinte testemunho: “Vi o Espírito Santo descer do céu na forma de uma pomba e permanecer sobre ele.
33 Ni kitꞌin jantukaꞌ xajkꞌatsay maticha ixjunita pero yu kimalaqachal kakmil jamaqchajꞌavanaꞌ kun xkan, yucha kijunil: “Kꞌalaqtsꞌineꞌe ni Espíritu Santo kataꞌeltajuminaꞌ, katoqslayanta la ixkuktan. Va yucha yu kamaqchajꞌavananaꞌ kun ni Espíritu Santo.”
33 Eu não sabia quem ele era, mas, quando Deus me enviou para batizar com água, disse-me: ‘Aquele sobre o qual você vir o Espírito descer e permanecer, esse é o que batizará com o Espírito Santo’.
34 Ni kitꞌin klaqtsꞌil. Chavay klhichivininta ni va yucha laqsaval Sasꞌatꞌa Dios.
34 Eu vi isso acontecer e, portanto, dou testemunho de que ele é o Filho de Deus”.
35 Tejkan atauncha julchan val ex ni Juan ancha ixlaktayachoqol pumatꞌuy yu ixtatꞌaꞌan.
35 No dia seguinte, João estava novamente com dois de seus discípulos.
36 Tejkan laqtsꞌil ni ixtꞌajun tapasanaꞌ ni Jesús ex ni Juan naul: —Kꞌalaqtsꞌintꞌik ni anchanu lapanaki. Yucha ni Sasꞌatꞌa borrego yu Dios malaqachal tacha taun lapaxkan.
36 Quando viu Jesus passar, olhou para ele e declarou: “Vejam! É o Cordeiro de Deus!”.
37 Tejkan chuncha taqasmaklhi yu pumatꞌuy tacha naul ni Juan ex nimancha tatꞌaꞌal ni Jesús.
37 Ao ouvirem isso, os dois discípulos de João seguiram Jesus.
38 Ex ni Jesús niman talaqaspꞌiklhi tejkan jalaqtsꞌil ni ixtatixkaulhaꞌanta. Va jalaklhisakmil: —¿Tisuncha tꞌaunatꞌikcha lakxkaunan ni uxiknan? Ex ni yuꞌuncha talhisakmil: —Jamalaniniꞌ, ¿tas ancha viltꞌi ni uxintꞌi?
38 Jesus olhou em volta e viu que o seguiam. “O que vocês querem?”, perguntou. Eles responderam: “Rabi (que significa ‘Mestre’), onde o senhor está hospedado?”.
39 Ni Jesús jalajqaltayl: —Kꞌatꞌantꞌik laqtsꞌinin taꞌan kvil. Ex taꞌal, talaqtsꞌil taꞌan ixvil. Ex ancha tamaqltoqoxalcha, va laꞌatꞌaticha putoqoxata ixjunita.
39 “Venham e vejam”, disse ele. Eram cerca de quatro horas da tarde quando o acompanharam até o lugar onde Jesus estava hospedado, e passaram o resto do dia com ele.
40 Xaqayntaun ni yuꞌuncha yu taqasmaklhi ixchivinti ni Juan y tatꞌamil ni Jesús va ixjunkan Andrés, yucha ixlaqaj ni Simón Pedro ixjunita.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois que ouviram o que João tinha dito e seguiram Jesus.
41 Ni Andrés niman kiilakxkaul yu ixlaqaj Simón, va junil: —Chavay ktemaucha ni Mesías. (Yucha naunputun Cristo, yu ixtanajun kamalaqachayaꞌ ni Dios.)
41 André foi procurar seu irmão, Simão, e lhe disse: “Encontramos o Messias (isto é, o Cristo)”.
42 Taval ni Andrés lhaꞌal ni Simón taꞌan ixyal ni Jesús. Tejkan laqtsꞌil Jesús ni Simón, va junil: —Uxintꞌi va Simón kꞌatꞌi, yu istsꞌal Jonás. Pero chavaycha kaꞌunkꞌaneꞌe Cefas (yucha naunputun Pedro, yu naunputun Chiyux).
42 Então André levou Simão para conhecer Jesus. Olhando para ele, Jesus disse: “Você é Simão, filho de João, mas será chamado Cefas (isto é, Pedro)”.
43 Tejkan tunkunchoqolcha ex ni Jesús pastaklhi kaꞌal la xaꞌestado Galilea. Ancha temal ni Felipe, va junil: —Kꞌintꞌatꞌatꞌicha ni kitꞌin.
43 No dia seguinte, Jesus decidiu ir à Galileia. Encontrou Filipe e lhe disse: “Siga-me”.
44 Ni Felipe va machaqaꞌ Betsaida ixjunita, la ixtꞌunkꞌan ni Andrés ali Pedro.
44 Filipe era de Betsaida, cidade natal de André e Pedro.
45 Ni Felipe al lakxkaunaꞌ ni Natanael. Tejkan temalcha va junil: —Chavaycha ktemaucha ni anchanu lapanaki yu maqancha lhitsꞌoqꞌulal ni Moisés la ixlhachimoꞌon Dios, vachuꞌ yu talhitsꞌoqꞌulal ni lapanakni yu ixtalaqputeꞌey ixchivinti Dios maqancha. Yucha va Jesús istsꞌal José yu machaqaꞌ Nazaret.
45 Filipe foi procurar Natanael e lhe disse: “Encontramos aquele sobre quem Moisés, na lei, e os profetas escreveram! Seu nome é Jesus de Nazaré, filho de José”.
46 Ex ni Natanael va niman naul: —¿Lay kaꞌalil matichun ox yu machaqaꞌ Nazaret? Ni Felipe junchoqol: —Kꞌatꞌatꞌi y kꞌalaqtsꞌineꞌecha tas junita.
46 “Nazaré!”, exclamou Natanael. “Pode vir alguma coisa boa de Nazaré?” “Venha e veja você mesmo”, respondeu Filipe.
47 Tejkan laqtsꞌil ni Jesús va ukstsꞌuniy ixminta ni Natanael va junil: —Aniy minta qayntaun israelita yu jantu aqtaun jamakanunun.
47 Jesus viu Natanael se aproximar e disse: “Aí está um verdadeiro filho de Israel, um homem totalmente íntegro”.
48 Ex ni Natanael lhisakmil: ¿Tas kꞌimpꞌumispꞌaycha ni kitꞌin? Ex ni Jesús va junil: —Tejkan jantukaꞌ ixjuntaꞌiyan ni Felipe, tejkan ixyatꞌi la ixtaꞌapuꞌ xakꞌiu higuera, kitꞌin xaklhilaqtsꞌintancha.
48 “Como o senhor sabe a meu respeito?”, perguntou Natanael. Jesus respondeu: “Vi você sob a figueira antes que Filipe o chamasse”.
49 Ni Natanael junil: —Uxintꞌi jamalaniniꞌ kꞌatꞌi, va Sasꞌatꞌa Dios unitꞌa, vachu uxintꞌi va yu ay xaJalhachimoꞌonuꞌ Israel.
49 Então Natanael exclamou: “Rabi, o senhor é o Filho de Deus, o Rei de Israel!”.
50 Ex ni Jesús junil: —Chavay ni uxintꞌi ox kꞌilhakꞌapꞌupꞌin vamun por kunin ni klaqtsꞌin la ixqaltaꞌapuꞌ higuera. Astan kꞌalaqtsꞌineꞌe yu apalay lajꞌay axtoqnu xajantu yu aniy.
50 Jesus lhe perguntou: “Você crê nisso porque eu disse que o vi sob a figueira? Você verá coisas maiores que essa”.
51 Vachuꞌ jalakjunil ni Jesús: —Laqsaval klajunau, kaminaꞌ julchan tejkan kꞌalaqtsꞌinapitik ni laktꞌiyan katalaqltiꞌayaꞌ, vachu yu ixmayulnin Dios katataꞌeltajuyaꞌ y katapataxtuyaꞌ tejkan kintalaqminacha ni kitꞌin yu kval Sasꞌatꞌa Lapanaki.
51 E acrescentou: “Eu lhes digo a verdade: vocês verão o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o Filho do Homem”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.