Marcos 12
Nǝkukuǝ Ikinan (TNK) vs ARA
1 Ia nəpɨn nəha Iesu rɨnaməɡkiari mɨnraha mɨnani nusipekɨnien me, mɨnani mə, “Iəmə asori riti rəpwei nəkwus nəha krep ia nəmhien səvənhi, mukurei pen nəpai rukurau kurau irə, muəsi kəpwier mo nəkwan sə tukeivə testesi tɨpwei krep ikɨn tɨ nuvehiien nɨsen, mo mwi nəpai rəpwəmwɨs mutə tukətui tɨ krep ikɨn. Nəpɨn ro sampam irə, rəseni nərmama nepwɨn həuvehe mhətui tɨ nɨmei krep səvənhi. Irəha tuhəmhu ikɨn, mhesi kwənkwai krep, mhəuai, mhəuvei pen nɨpərɨn m iəmə asori. Iəmə asori rəmri pen nɨmei krep səvənhi ia rəɡɨnraha, mier mevən ia tənə əpə iti.
1 Depois, entrou Jesus a falar-lhes por parábola: Um homem plantou uma vinha, cercou-a de uma sebe, construiu um lagar, edificou uma torre, arrendou-a a uns lavradores e ausentou-se do país.
2 Nəpɨn kwənkwai krep rɨmruə, iəmə asori rərhi pen iərmama riti sə ramo tukwini nari min revən mətə nəmə kamhətui tɨ nɨmei krep səvənhi. In rokeikei mə tuhəuvei pen kwənkwai krep nepwɨn səpwəni min.
2 No tempo da colheita, enviou um servo aos lavradores para que recebesse deles dos frutos da vinha;
3 Mətə irəha həkwtəmhiri iəmə nəha, mhousi, mhərhi pen i ramevən, mhəpwəh nuvei penien nari riti min.
3 eles, porém, o agarraram, espancaram e o despacharam vazio.
4 Iəmə asori rərari, mərhi pen iərmama riti mwi sə ramo tukwini nari min revən. Nənə irəha housi kənkapwə, mho naurɨsien min.
4 De novo, lhes enviou outro servo, e eles o esbordoaram na cabeça e o insultaram.
5 Iəmə asori rərari mərhi pen riti mwi revən. Nənə irəha housi əpune. Irəha ho noien nəha ia nepwɨn mwi həpɨk. Həuəsi nepwɨn, mhousi əpune nepwɨn.
5 Ainda outro lhes mandou, e a este mataram. Muitos outros lhes enviou, dos quais espancaram uns e mataram outros.
6 Nənə nərmama me nəha kamho tukwini nari m iəmə asori həuvəiwən pam, mətə tɨni anan kuatia sə rokeikei pɨk. Iəmə asori rərhi pen i tɨ nəmə kamhətui tɨ krep, mɨni mə, ‘Irəha tuhəsiai nərɨk.’
6 Restava-lhe ainda um, seu filho amado; a este lhes enviou, por fim, dizendo: Respeitarão a meu filho.
7 Mətə nəpɨn nəmə kamhətui tɨ krep hətoni tɨni iəmə asori, həni pen tɨ nirəha me i mə, ‘Kwa tɨni iəmə asori nəha. Nəpɨn tata səvənhi tremhə, nɨmei krep i ruvehe mo səvənhi. Pwəh sousi əpune nənə nɨmei krep səvənhi truvehe mo səkɨtaha i.’
7 Mas os tais lavradores disseram entre si: Este é o herdeiro; ora, vamos, matemo-lo, e a herança será nossa.
8 Nənə irəha həkwtəmhiri, mhousi əpune, mhərarki irapw ia taniruə.
8 E, agarrando-o, mataram-no e o atiraram para fora da vinha.
9 Iəmə asori səvəi nɨmei krep, trəfo nəha? Truvehe mousi əpune nəmə me nəha məseni pen nɨmei krep səvənhi ia rəɡi nərməpə.
9 Que fará, pois, o dono da vinha? Virá, exterminará aqueles lavradores e passará a vinha a outros.
10 Rosi kɨmiaha hiəpkəvsini raka mhə nəɡkiariien i ia Nəkukuə Ikinan uə?
10 Ainda não lestes esta Escritura:
11 Iərɨmənu səkɨtaha rɨno nəri i, sətoni nəmrɨtaha rier tukwe.’”
11 isto procede do Senhor, e é maravilhoso aos nossos olhos?
12 Nənə nəmə asori me hənuə tuhəkwtəmhiri Iesu, tɨ nəri nə mə həreɡi mə in rɨni nusipekɨnien nəha muəsi irəha i, mətə hənhekɨr nərmama, mhəpwəh Iesu, mamhəuvən.
12 E procuravam prendê-lo, mas temiam o povo; porque compreenderam que contra eles proferira esta parábola. Então, desistindo, retiraram-se.
13 Nəmə asori me səvəi nəkur Isrel hokeikei mə tuhəkwtəmhiri Iesu. Ro pen hərhi pen Farisi me nepwɨn mɨne nərmama nepwɨn səvəi Kiɡ Herot mə tuhəuvən mhəres Iesu narimnari me nepwɨn, mho in rəfwəkour ia nəɡkiariien səvənhi.
13 E enviaram-lhe alguns dos fariseus e dos herodianos, para que o apanhassem em alguma palavra.
14 — ausente —
14 Chegando, disseram-lhe: Mestre, sabemos que és verdadeiro e não te importas com quem quer que seja, porque não olhas a aparência dos homens; antes, segundo a verdade, ensinas o caminho de Deus; é lícito pagar tributo a César ou não? Devemos ou não devemos pagar?
15 — ausente —
15 Mas Jesus, percebendo-lhes a hipocrisia, respondeu: Por que me experimentais? Trazei-me um denário para que eu o veja.
16 Nənə irəha həuvei pen silin riti min. Nənə Iesu rəres pen mə, “Nənɨmwi iərmama sin i ia silin? Nənə nəɡhi sin i?”
16 E eles lho trouxeram. Perguntou-lhes: De quem é esta efígie e inscrição? Responderam: De César.
17 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Narimnari me səvəi Kiɡ Sisa hiəuvei pen m Kiɡ Sisa. Narimnari me səvəi Kumwesən hiəuvei pen m Kumwesən.”
17 Disse-lhes, então, Jesus: Dai a César o que é de César e a Deus o que é de Deus. E muito se admiraram dele.
18 Satusi me nepwɨn həuvehe tɨ Iesu. (Satusi me irəha kamhəni mə iərmama sə ruvamhə ko rɨpkətui mhə mwi.) Irəha həuvehe mhəres Iesu nəresien riti, mhəni mə,
18 Então, os saduceus, que dizem não haver ressurreição, aproximaram-se dele e lhe perguntaram, dizendo:
19 “Iahatən, Moses rɨmərai pen ia Loa səkɨtaha mə trɨni mɨnuə iərman riti remhə, məpwəh səvənhi pran, mətə tɨnɨnrau riwən, piəvi iərman nəha traməkeikei miri pran nəha rouərəhi nəkwərhakwərha me, rouəsihaɡɨn piəvi iəmə nəha.
19 Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se morrer o irmão de alguém e deixar mulher sem filhos, seu irmão a tome como esposa e suscite descendência a seu irmão.
20 Mətə nərman sefen, irəha piəvnraha me. Sə rasori riri pran riti, krouəpwəh nərəhiien iəkunouihi riti, nənə iərman nəha remhə, məpwəh səvənhi pran.
20 Ora, havia sete irmãos; o primeiro casou e morreu sem deixar descendência;
21 Nənə piəvni səro kəru irə riri prən nəha, memhə mwi, məpwəh prən nəha, mətə tɨnɨnrau riwən. Nənə piəvni səro kahar irə ro mwi iamɨnhi irə
21 o segundo desposou a viúva e morreu, também sem deixar descendência; e o terceiro, da mesma forma.
22 meste irəha pam sefen həiri prən nəha, mhemhə pam, nənə prən nəha rəpwəh nərəhiien iəkunouihi riti, memhə mwi.
22 E, assim, os sete não deixaram descendência. Por fim, depois de todos, morreu também a mulher.
23 Ni pehe ro tukumaha i. Ia nəpɨn nəha Kumwesən tro nərmama hətui mwi ia nemhəien, pran nəha səvəi sin, tɨ nəri nə mə nərman me nəha sefen irəha pam həməiri in?”
23 Na ressurreição, quando eles ressuscitarem, de qual deles será ela a esposa? Porque os sete a desposaram.
24 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Kɨmiaha hiəreirei nɨpwrai nəɡkiariien me ia Nəkukuə Ikinan, mhəreirei mwi nɨskaiien səvəi Kumwesən. Ro iamɨnhi irə mɨne nahatənien səkɨmiaha rɨpkatukwatukw mhə.
24 Respondeu-lhes Jesus: Não provém o vosso erro de não conhecerdes as Escrituras, nem o poder de Deus?
25 Nəpɨn nərmama tuhətui mwi ia nemhəien, nərman tuhəpwəh niriien nɨpran, nɨpran tuhəpwəh nesi penien nərman. Mətə irəha tuhəmwhen naɡelo me ia neiai.
25 Pois, quando ressuscitarem de entre os mortos, nem casarão, nem se darão em casamento; porém, são como os anjos nos céus.
26 Nənə nəɡkiariien səvəi nəɡkiariien i hiaməni mə iərmama ko rɨpkətui mhə mwi ia nemhəien. Rosi kɨmiaha hiəpkəvsini raka mhə nəɡkiariien nəha ia Nəkukuə Ikinan Moses rɨmərai rani nei nəha napw rauək irə mətə rɨpkahi əmwesi mhə? Ia kwopwi nəɡkiariien nəha, Kumwesən rɨməni pen tɨ Moses i mə, ‘Iou Kumwesən səvəi Epraham mɨne Kumwesən səvəi Aesak mɨne Kumwesən səvəi Jekop.’
26 Quanto à ressurreição dos mortos, não tendes lido no Livro de Moisés, no trecho referente à sarça, como Deus lhe falou:
27 In rɨpko mhə Kumwesən səvəi nərmama me səməme həuvamhə, mətə in Kumwesən səvəi nərmama me səməme kamhəmɨru. Kɨmiaha nahatənien səkɨmiaha rɨpkatukwatukw anan mhə.”
27 Ora, ele não é Deus de mortos, e sim de vivos. Laborais em grande erro.
28 Iahatən riti səvəi Loa ruvehe mɨreɡi irəha kamhəres irəha me i. Nəpɨn rɨreɡi mə Iesu rɨni pen atukwatukw tɨ nirəha i, in rəres pen Iesu i mə, “Nəfe nəha loa rasori ia loa me?”
28 Chegando um dos escribas, tendo ouvido a discussão entre eles, vendo como Jesus lhes houvera respondido bem, perguntou-lhe: Qual é o principal de todos os mandamentos?
29 Mɨreɡi Iesu rɨni mə, “Loa sə rasori in nəha Moses rɨməni mə, ‘Kɨmiaha nəkur Isrel! Tihətərɨɡ amasan! Iərɨmənu Kumwesən səkɨtaha in əpa kuatia.
29 Respondeu Jesus: O principal é:
30 Nənə tikaməkeikei mokeikei Iərɨmənu Kumwesən səim ia rerɨm me pam, mokeikei in ia nɨmɨruien me pam səim, mokeikei in ia nətərɨɡien me pam səim, mokeikei in ia nɨskaiien me pam səim.’
30 Amarás, pois, o Senhor, teu Deus, de todo o teu coração, de toda a tua alma, de todo o teu entendimento e de toda a tua força.
31 Nənə loa səro kəru irə in i mə, ‘Tikaməkeikei mokeikei piam rəmwhen ikokeikei atukw a ik.’ Loa riti mwi riwən rasori mwi məpi raka loa mi nəha.”
31 O segundo é:
32 Mɨreɡi iahatən səvəi Loa rɨni pen tɨ Iesu i mə, “Iahatən. Nəɡkiariien səim ratukwatukw. Ikani nɨpərhienien mə Iərɨmənu in kuatia. Kumwesən riti mwi riwən, mətə in əpa.
32 Disse-lhe o escriba: Muito bem, Mestre, e com verdade disseste que ele é o único, e não há outro senão ele,
33 Iərmama traməkeikei mokeikei in ia rerɨn me pam, mokeikei in ia nətərɨɡien me pam səvənhi, mokeikei in ia nɨskaiien me pam səvənhi. In traməkeikei mokeikei piəvni rəmwhen rokeikei atukw a in. Noien nəha ramasan məpi raka iərmama rousi əpune nərimɨru me, muvani nɨpwranraha ia nɨfatə, muvei pen m Kumwesən.”
33 e que amar a Deus de todo o coração e de todo o entendimento e de toda a força, e amar ao próximo como a si mesmo excede a todos os holocaustos e sacrifícios.
34 Nəpɨn Iesu rətə mə iahatən səvəi Loa ramɨni pen nəɡkiariien sə ratukwatukw min, rɨni pen tukwe in mə, “Ik ipaka tɨ nɨtətə sə Kumwesən ramərɨmənu irə.” Kurirə irə nərmama pam həhekɨr Iesu. Riti mwi riwən rəres pen nəresien min.
34 Vendo Jesus que ele havia respondido sabiamente, declarou-lhe: Não estás longe do reino de Deus. E já ninguém mais ousava interrogá-lo.
35 Nəpɨn Iesu ramahatən nərmama ia nimwə səvəi Kumwesən, rəres pen irəha i mə, “Rəfo nahatən me səvəi Loa haməni mə Kristo in tɨni Kiɡ Tevɨt?
35 Jesus, ensinando no templo, perguntou: Como dizem os escribas que o Cristo é filho de Davi?
36 Kiɡ Tevɨt atukwatukw, nəpɨn Nənɨmwɨn Ikinan rɨnarə irə, rɨməni irapw mə,
36 O próprio Davi falou, pelo Espírito Santo:
37 Ia nəɡkiariien nəha Kiɡ Tevɨt atukwatukw rɨnəkwein Kristo mə Iərɨmənu səvənhi. Mə ro iamɨnhi irə rəfo irəha kamhəni mə in tɨni Kiɡ Tevɨt?”
37 O mesmo Davi chama-lhe Senhor; como, pois, é ele seu filho? E a grande multidão o ouvia com prazer.
38 Nəpɨn Iesu ramahatən irəha i, mani mə, “Kɨmiaha tihaməkeikei mhəsiari tɨ nahatən me səvəi Loa. Irəha hokeikei mə tuharkahu ia karkahu əpwəmwɨs me mamhan. Ia kwopun kamo maket me ikɨn hokeikei mə nərmama tuhəkwein irəha ia nɨsiaiien.
38 E, ao ensinar, dizia ele: Guardai-vos dos escribas, que gostam de andar com vestes talares e das saudações nas praças;
39 Ia nəkwai nimwəfwaki me səvəi nəkur Isrel hokeikei mə tuhəkure ia kwopun amasan me. Ia nəveɡɨnien asori me hokeikei mə tuhəkure ia kwopun kamsiai nəmə asori me ikɨn.
39 e das primeiras cadeiras nas sinagogas e dos primeiros lugares nos banquetes;
40 Irəha kamhəpeki raka nautə səvəi nɨpran me səməme nərman me səvənraha hemhə mhəpwəh irəha. Kamhəfwaki ia nəfwakiien əpwəmwɨs me mə nərmama tuhəsiai irəha. Kumwesən trərpwɨn noien ərəha me səvənraha rasori mwi.”
40 os quais devoram as casas das viúvas e, para o justificar, fazem longas orações; estes sofrerão juízo muito mais severo.
41 Iesu raməkure ipaka tɨ kwopun kamerukw pen mane m Kumwesən ikɨn, maməspau nərmama me kamherukw pen mane me səvənraha. Nərmama me səməme nautə səvənraha rasori həpɨk herukw pen mane asori.
41 Assentado diante do gazofilácio, observava Jesus como o povo lançava ali o dinheiro. Ora, muitos ricos depositavam grandes quantias.
42 Mətə pran riti fwe ikɨn. Səvənhi iərman remhə məpwəh in. Nautə səvənhi riwən. Ruvehe merukw pen silin ouihi mi kəru.
42 Vindo, porém, uma viúva pobre, depositou duas pequenas moedas correspondentes a um quadrante.
43 Nəpɨn Iesu rətoni, rəkwein nərmama me səvənhi həuvehe. Rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Iakani nɨpərhienien tukumiaha i mə prən nəha iərman səvənhi remhə məpwəh in, nautə səvənhi riwən, in rerukw pen mane rasori məpi raka nərmama me pam nəha səməme kamherukw pen mane m Kumwesən.
43 E, chamando os seus discípulos, disse-lhes: Em verdade vos digo que esta viúva pobre depositou no gazofilácio mais do que o fizeram todos os ofertantes.
44 Iakani iamɨnhi irə tɨ nəri nə mə nərmama me nəha nautə səvənraha rasori. Həuvehi raka nɨpərɨn a mhəuvei pen m Kumwesən. Mətə prən nəha nautə səvənhi riwən ruvei pen mane me pam səvənhi sə truvehi nəveɡɨnien irə.”
44 Porque todos eles ofertaram do que lhes sobrava; ela, porém, da sua pobreza deu tudo quanto possuía, todo o seu sustento.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.