Lucas 13
Nǝkukuǝ Ikinan (TNK) vs NTLH
1 Ia nəpɨn a mwi nəha, nərmama nepwɨn həuvehe mhəvisau pen m Iesu mə Paelat rɨnousi əpune nəmə Kalili me nepwɨn nəpɨn irəha kamhəvi nɨte nərimɨru me ia nɨfatə səvəi Kumwesən.
1 Naquela mesma ocasião algumas pessoas chegaram e começaram a comentar com Jesus como Pilatos havia mandado matar vários galileus, no momento em que eles ofereciam sacrifícios a Deus.
2 Nənə Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Kɨmiaha hiaməfətərɨɡ ia nəmə Kalili me nəha? Irəha hərəha anan mhəpi raka nəmə Kalili me nepwɨn tɨ nəri nə mə irəha hemhə iamɨnha irə?
2 Então Jesus disse:
3 Rekəm! Mətə iakani pehe tukumiaha i kɨmiaha tihaməkeikei mhəpwəh noien ərəha me səkɨmiaha. Mə hiəpwəh noien, kɨmiaha pam tihemhə rəmwhen ia nirəha.
3 De modo nenhum! Eu afirmo a vocês que, se não se arrependerem dos seus pecados, todos vocês vão morrer como eles morreram.
4 Uə kɨmiaha hiaməfətərɨɡ ia nərmama me nəha eitin nimwə riti rəpwəmwɨs mutə rɨmwei, məkure tərini irəha, hemhə? Irəha hərəha anan mhəpi raka irəha me nepwɨn səməme kamharə fwe Jerusalem?
4 E lembrem daqueles dezoito, do bairro de Siloé, que foram mortos quando a torre caiu em cima deles. Vocês pensam que eles eram piores do que os outros que moravam em Jerusalém?
5 Rekəm! Mətə iakani pehe tukumiaha i kɨmiaha tihaməkeikei mhəpwəh noien ərəha me səkɨmiaha. Mə hiəpwəh noien, kɨmiaha pam tihemhə rəmwhen ia nirəha.”
5 De modo nenhum! Eu afirmo a vocês que, se não se arrependerem dos seus pecados, todos vocês vão morrer como eles morreram.
6 Nənə Iesu rɨni nusipekɨnien riti tɨ nirəha i mə, “Iərmama riti rəpwei niemɨs riti ia nəmhien səvənhi. Nənə ia nəpɨn riti ruvehe mamətui nukwan, mətə rɨpkətə mhə riti.
6 Então Jesus contou esta parábola :
7 Ro pen rɨni pen tɨ iərmama sə raməmhu səvənhi mə, ‘Ətə ro. Nuk kahar nəha təkwtəkwuni iakuvehe mamətui kwənkwai niemɨs i, mətə iapkətə mhə riti. Ərai əmwesi! Ramərer auər a ia tɨprənə i.’
7 Aí disse ao homem que tomava conta da plantação: “Olhe! Já faz três anos seguidos que venho buscar figos nesta figueira e não encontro nenhum. Corte esta figueira! Por que deixá-la continuar tirando a força da terra sem produzir nada?”
8 Mɨreɡi iərmama sə raməmhu səvənhi rɨni mə, ‘Iəmə asori. Əpwəh rərer nuk riti mwi. Pwəh iakeri nukunen mukuraukurau, nənə mərki pen nɨmwinahak sə trasitu irə mutə amasan.
8 Mas o empregado respondeu: “Patrão, deixe a figueira ficar mais este ano. Eu vou afofar a terra em volta dela e pôr bastante adubo.
9 Trɨni mɨnuə rərer nuk riti mwi mukuə, ramasan. Mətə mə rɨpkukuə mhə, ikukurən nərai əmwesiien.’”
9 Se no ano que vem ela der figos, muito bem. Se não der, então mande cortá-la.”
10 Nəpɨn riti ia Sapat Iesu ramahatən nərmama ia nəkwai nimwəfwaki səvəi nəkur Isrel.
10 Certo sábado, Jesus estava ensinando numa sinagoga .
11 Pran riti nəha ikɨn nənɨmwɨn ərəha rɨnarə raka irə ia nuk eitin mamo təkutan rikou. Prən nəha rəmakəmak a, ko rɨpkərer atukwatukw mhə.
11 E chegou ali uma mulher que fazia dezoito anos que estava doente, por causa de um espírito mau. Ela andava encurvada e não conseguia se endireitar.
12 Nəpɨn Iesu rətoni, rəkwein pen prən nəha, mɨni pen tukwe in mə, “Prən i. Takɨfi raka nemhəien səim ia niram.”
12 Quando Jesus a viu, ele a chamou e disse:
13 Nənə Iesu rəmri pen rəɡɨn mi irə, nənə təkwtəkwuni a təkutai prən nəha ruvehe matukwatukw. Nənə in rəɡnəɡɨni Kumwesən.
13 Aí pôs as mãos sobre ela, e ela logo se endireitou e começou a louvar a Deus.
14 Mətə iəmə asori səvəi nimwəfwaki niemaha rəpi tɨ nəri nə mə Iesu romasan prən nəha ia Sapat. In rɨni pen tɨ nərmama i mə, “Nəpɨn sikis nəha ratukwatukw mə tuko wok irə. Həuvehe ia nəpɨn me nəha pwəh in romasan nɨpwramiaha. Mətə ia Sapat kɨmiaha tihəpwəh nuveheien.”
14 Mas o chefe da sinagoga ficou zangado porque Jesus havia feito uma cura no sábado. Por isso disse ao povo: — Há seis dias para trabalhar. Pois venham nesses dias para serem curados, mas, no sábado, não!
15 Mɨreɡi Iərɨmənu səkɨtaha rɨni pen tukwe in mə, “Kɨmiaha kəuətkəsuə me. Sin ia kɨmiaha rəpwəh nɨfiien səvənhi kau uə toɡki ia Sapat, mɨsɨɡi, mevən tɨ nui? Kɨmiaha pam hiamo nəri i!
15 Então o Senhor respondeu:
16 Nənə rəfo ia prən i Setan rɨrukwi nuk eitin? In kwənəkwus riti səvəi Epraham. Ko iapkɨfi mhə nemhəien i irə ia Sapat?”
16 E agora está aqui uma descendente de Abraão que Satanás prendeu durante dezoito anos. Por que é que no sábado ela não devia ficar livre dessa doença?
17 Nəpɨn Iesu rɨni nəɡkiariien nəha, nərmama pam səməme kamhətə ərəha in həreɡi haurɨs. Mətə səməme həpkətə ərəha mhə in rerɨnraha raɡien tɨ narimnari asori me sə in ramo.
17 Os inimigos de Jesus ficaram envergonhados com essa resposta, mas toda a multidão ficou alegre com as coisas maravilhosas que ele fazia.
18 Nənə Iesu rɨni mə, “Nɨtətə sə Kumwesən ramərɨmənu irə rəmwhen ia nəfe nari? Takɨni nəfe nəɡkiariien mahatən pen irə?
18 Jesus disse:
19 Rəmwhen ia nuni nei mastat sə rouihi anan ia nuni nei me. Iərmama riti ruvehi, məpwei ia nəmhien səvənhi, nənə rutə, muvehe mo nei irə, nənə menu me ia nɨmaɡouaɡou ho pen kwətəpaɡ me səvənraha ia rəɡɨn me.”
19 Ele é como uma semente de mostarda que um homem pega e planta na sua horta. A planta cresce e fica uma árvore, e os passarinhos fazem ninhos nos seus ramos.
20 Nənə Iesu rarə mɨni mwi mə, “Takɨni nəfe nəɡkiariien mahatən pen nɨtətə sə Kumwesən ramərɨmənu irə?
20 Jesus continuou:
21 Rəmwhen ia yis sə pran riti ruvehi, muvehi mərapi irau flaoa me rɨpɨk, nənə məpwəh meste yis rəse floa me pam rəsisi.”
21 Ele é como o fermento que uma mulher pega e mistura em três medidas de farinha, até que ele se espalhe por toda a massa.
22 Iesu ravən makurau ia taon me mɨne rukwənu me, mamahatən nərmama, mamesi pen suatuk səvənhi mamevən mə treste nari fwe Jerusalem.
22 Jesus atravessava cidades e povoados, ensinando na sua viagem para Jerusalém.
23 Nənə iərmama riti rɨni pen tukwe in mə, “Iərɨmənu. Nərmama me nəha Kumwesən truvehimɨru irəha tuhəpɨk uə tuhouihi a?”
23 Alguém perguntou: — Senhor, são poucos os que vão ser salvos? Jesus respondeu:
24 “Kɨmiaha tihaməkeikei mhousari mhəuvnimwə ia kwəruə ouihi. Iakani pehe tukumiaha i nərmama həpɨk tuhousari tɨ nuvnimwəien, mətə tuhəpwəh nuvnimwəien.
24 — Façam tudo para entrar pela porta estreita. Pois eu afirmo a vocês que muitos vão querer entrar, mas não poderão.
25 Iəmə asori səvəi nimwə nəha trɨskəmter, məsisəɡ ia təpinhə ia nimwə səvənhi.
25 — O dono da casa vai se levantar e fechar a porta. Então vocês ficarão do lado de fora, batendo na porta e dizendo: “Senhor, nos deixe entrar!” E ele responderá: “Não sei de onde são vocês.”
26 Mɨreɡi kɨmiaha tihəni mə, ‘Kɨmaha i səməme sənəveɡɨn, mhənənɨmwi pəri kɨtaha mik. Ikɨnərer ia suatuk me səkɨmaha, mamahatən nərmama.’
26 Aí vocês dirão: “Nós comemos e bebemos com o senhor. O senhor ensinou na nossa cidade.”
27 Mətə in trɨni iamɨnhi mə, ‘Iakani pehe tukumiaha i iakreirei kɨmiaha mə hiəuku pəku. Kɨmiaha pam i nərmama hiamo noien ərəha, həuvən isipwɨn tukw iou.’
27 Mas ele responderá: “Não sei de onde são vocês. Afastem-se de mim, vocês que só fazem o mal.”
28 Ia kwopun nəha kɨmiaha tihasək mhahi tərini revɨmiaha nəpɨn tihətoni Epraham mɨne Aesak mɨne Jekop mɨne profet kupwən me kamhəuvnimwə ia nɨtətə sə Kumwesən ramərɨmənu irə, mətə kɨnərarki irapw kɨmiaha iruə.
28 Quando vocês virem Abraão, Isaque, Jacó e todos os
29 Nənə nərmama rɨpko mhə irəha nəkur Isrel tuhəuku pesu, mhəuku prehi, mhəuku peraha, mhəuku parei, mhəuvehe mhəkure mhani pəri nari ia nɨtətə sə Kumwesən ramərɨmənu irə.
29 Muitos virão do Leste e do Oeste, do Norte e do Sul e vão sentar-se à mesa no Reino de Deus.
30 Nənə həreɡi ro. Nərmama nepwɨn kamhəkurirə tuhəuvehe mhəkupwən, nənə nepwɨn haməkupwən tuhəuvehe mhəkurirə.”
30 E os que agora são os últimos serão os primeiros, e os primeiros serão os últimos.
31 Ia nəpɨn a mwi nəha Farisi me nepwɨn həuvehe mhəni pen tɨ Iesu i mə, “Araka ia kwopun i mamevən. Herot rokeikei mə trousi əpune ik.”
31 Naquele momento alguns fariseus chegaram perto de Jesus e disseram: — Vá embora daqui, porque Herodes quer matá-lo.
32 Mɨreɡi Iesu rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Həuvən mhəni pen tɨ kuri əprmɨn nəha Herot mə iakani ianhi mə, ‘Reɡi ro! Iakaməkoui irapw nəremhə me ia nərmama, mafi raka nemhəien me ia nirəha. Tako iamɨnhi irə ipwet mɨne trakwakwi. Nənə tɨneis iako sampam ia wok səiou.
32 Jesus respondeu:
33 Takaməkeikei mesi pen suatuk səiou mamevən ipwet, trakwakwi, mɨne tɨneis, tɨ nəri nə mə ko kɨpkousi əpune mhə profet riti ia kwopun əpə iti, mətə traməkeikei memhə fwe ia Jerusalem əpa.’
33 E Jesus continuou:
34 Jerusalem, Jerusalem! Ik taon i ikamousi əpune profet me maməkwi əpune nərmama səməme Kumwesən ramərhi pehe irəha tukw ik! Nəpɨn rɨpɨk iakokeikei mə takousəsɨmwɨn nɨpwnətɨm me rəmwhen ia rɨnhi menu ramo ia tɨni me mauiui irəha ia tərəɡɨn mi. Mətə kɨmiaha hiəpwəh nokeikeiien.
34 — Jerusalém, Jerusalém, que mata os profetas e apedreja os mensageiros que Deus lhe manda! Quantas vezes eu quis abraçar todo o seu povo, assim como a galinha ajunta os seus pintinhos debaixo das suas asas, mas vocês não quiseram!
35 Hətə ro. Təkwtəkwuni nəha Kumwesən trəpwəh nimwə səkɨmiaha. Nənə iakani pehe tukumiaha i mə kɨmiaha tihəpwəh mwi nətoniien iou meste tihəni mə, ‘Səɡnəɡɨni iərmama i rauvehe ia nəɡhi Iərɨmənu səkɨtaha.’”
35 Agora a casa de vocês ficará completamente abandonada. Eu afirmo que vocês não me verão mais, até chegar o tempo em que dirão: “Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor!”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.