Atos 17
Nǝkukuǝ Ikinan (TNK) vs VC
1 ¿?|alt="Paul’s second missionary journey" src="PAULS SECOND JOURNEY EDITED.tif" size="span" loc="Full paɡe landscape - around Chap 17" ref="Wok 17:1" Ia nəpɨn nəha Pol mɨne Saelas krouəpi sɨmwɨn ia taon kəru nəha Amfipolis mɨne Apolonia, rouevən fwe taon nəha Tesalonaeka. Ia kwopun nəha nimwəfwaki riti səvəi nəkur Isrel ramərer.
1 Passaram por Anfípolis e Apolônia e chegaram a Tessalônica, onde havia uma sinagoga de judeus.
2 Pol ruvnimwə rəmwhen ramo ia nəpɨn me. Ia Sapat kahar raməɡkiari irəha mɨnraha. In ramahatən vas me ia Nəkukuə Ikinan, maməusiəre pui pen nɨpwran,
2 Paulo dirigiu-se a eles, segundo o seu costume, e por três sábados disputou com eles.
3 mamɨni amasan tɨ nirəha i mɨnuə Nəkukuə Ikinan rani pərhien mə Kristo traməkeikei mɨreɡi nəmisəien ia nɨpwran, memhə, marə mətui mwi. Pol rɨni mə, “Iesu nəha iakani pehe tukumiaha i in nə Kristo.”
3 Explicava e demonstrava, à base das Escrituras, que era necessário que Cristo padecesse e ressurgisse dos mortos. E este Cristo é Jesus que eu vos anuncio.
4 Nəkur Isrel me nepwɨn mɨne nɨpran asori me həpɨk mɨne nəkur Kris həpɨk səməme kamhəfwaki m Kumwesən irəha həreɡi mə nəɡkiariien nəha ro nɨpərhienien. Nənə həuvehe mhəkurirə Pol mɨne Saelas.
4 Alguns deles creram e associaram-se a Paulo e Silas, como também uma grande multidão de prosélitos gentios, e não poucas mulheres de destaque.
5 Mətə nəkur Isrel me nepwɨn rerɨnraha ramrhi ərəha irau. Həuvən fwe ia maket mhəiri nərmama nepwɨn kənkapwənraha rɨskai. Irəha həuvehe mhəpɨk, mhousəsɨmwɨn irəha me, mamho nurɨɡrɨɡien asori ia taon nəha. Həuvən mheitehi raka təpinhə ia nimwə səvəi iərmama riti nəɡhɨn nə Jeson, mamhətui Pol mɨne Saelas mə tuhəvi irapw irau ia nəmri nərmama.
5 Os judeus, tomados de inveja, ajuntaram alguns homens da plebe e com esta gente amotinaram a cidade. Assaltaram a casa de Jasão, procurando-os para os entregar ao povo.
6 Nəpɨn həpkətə mhə irau, həkwtəmhiri Jeson mɨne piəvtaha me nepwɨn mwi, mhəvi irapw irəha, mhəuvən mhərer ia nəmri nəmə asori me səvəi taon nəha. Irəha həkwein asori, mhəni mə, “Iəmənmi nəha Pol mɨne Saelas krauo pɨk nərəhaien ia kwopun me, rouvəuvehe mwi ia taon i səkɨtaha.
6 Mas como não os achassem, arrastaram Jasão e alguns irmãos à presença dos magistrados, clamando: Estes homens amotinam todo o mundo. Estão agora aqui! E Jasão os acolheu!
7 Jeson i rɨməuvehi irau krouevən ia nimwə səvənhi. Mətə irau krouərui loa me səvəi Kiɡ Sisa, rauni mə kiɡ riti mwi nəha ikɨn nəɡhɨn nə Iesu.”
7 Todos eles contrariam os decretos de César, proclamando outro rei: Jesus.
8 Nəpɨn nəmə asori me mɨne nərmama me həreɡi nəɡkiariien nəha, niemaha rəpi irəha.
8 Assim excitavam o povo e os magistrados.
9 Nəmə asori me həni mə Jeson mɨne in me nepwɨn tuhaməkeikei mhəuvei pen mane mɨnraha. Nənə nəpɨn həuvei pen pam mane, nəmə asori me həfi raka rəɡɨnraha ia nirəha.
9 E só depois de receberem uma caução de Jasão e dos outros é que os deixaram ir.
10 Ia nəpɨn nəha ruvəpitəv, piəvtaha me hərhi pen Pol mɨne Saelas krouevən fwe taon nəha Perea. Nəpɨn krouevən rouapirapw fwe ikɨn, krouuvnimwə ia nimwəfwaki səvəi nəkur Isrel.
10 Logo que se fez noite, os irmãos enviaram Paulo e Silas para Beréia. Quando ali chegaram, entraram na sinagoga dos judeus.
11 Nəkur Isrel fwe Perea irəha hamasan mhəpi raka nəkur Isrel fwe Tesalonaeka, tɨ nəri nə mə rerɨnraha raɡien tɨ nɨreɡiien nəɡkiariien səvəi Pol mɨne Saelas. Ia nəpɨn me kamhəvsini amasan Nəkukuə Ikinan mə tuhətoni mə nəɡkiariien səvənrau ro nɨpərhienien uə rekəm.
11 Estes eram mais nobres do que os de Tessalônica e receberam a palavra com ansioso desejo, indagando todos os dias, nas Escrituras, se essas coisas eram de fato assim.
12 Ro pen həpɨk ia nirəha həni nɨpərhienien ia Iesu. Nɨpran Kris me i irəha nɨprən asori me həpɨk həni nɨpərhienien. Nəmə Kris mwi həpɨk.
12 Muitos deles creram, como também muitas mulheres gregas da aristocracia, e não poucos homens.
13 Mətə nəpɨn nəkur Isrel fwe Tesalonaeka həreɡi mə Pol revən mwi fwe Perea, mamɨni irapw nəɡkiariien səvəi Kumwesən fwe ikɨn, həuvən mwi fwe Perea, mamhərhiərhi nərmama me mə tuhəni ərəha Pol mɨne Saelas.
13 Mas os judeus de Tessalônica, sabendo que também em Beréia tinha sido pregada por Paulo a palavra de Deus, foram para lá agitar e sublevar o povo.
14 Ro pen piəvtaha me ia Perea hərhi irapw akwauakw Pol ramevən fwe ia təsi. Mətə Saelas mɨne Timoti krauarə a fwe ia Perea.
14 Então os irmãos fizeram que Paulo se retirasse e fosse até o mar, ao passo que Silas e Timóteo ficaram ali.
15 Nənə nərmama nepwɨn həkurirə Pol, mhəuvən irəha min meste nari fwe taon nəha Atens. Nəpɨn nəha hənamrərɨɡ irə, Pol rɨni pen tɨ nirəha i mə, “Kɨmiaha tihəuvən mhəni pen tɨ Saelas mɨne Timoti mə trouvehe akwauakw rouətə iou.”
15 Os que conduziam Paulo levaram-no até Atenas. De lá voltaram e transmitiram para Silas e Timóteo a ordem de que fossem ter com ele o mais cedo possível.
16 Nəpɨn Pol rameitenhi ihi Saelas mɨne Timoti fwe Atens, rerɨn rəpou, tɨ nəri nə mə ramətə taon nəha rukuər ia nənɨmwi nari me səməme kaməfwaki pen mɨnraha.
16 Enquanto Paulo os esperava em Atenas, à vista da cidade entregue à idolatria, o seu coração enchia-se de amargura.
17 Ro pen ia Sapat me in rauvnimwə ia nimwəfwaki səvəi nəkur Isrel, maməɡkiari m nəkur Isrel mɨne nəməfwaki me nepwɨn mwi, mamousari mə truvi irəha həuvehe tɨ Iesu. Ia nəpɨn me ramevən fwe kwopun kamo maket ikɨn, maməɡkiari irəha nərmama əpnapen me, mamousari mə truvi mwi irəha.
17 Disputava na sinagoga com os judeus e prosélitos, e todos os dias, na praça, com os que ali se encontravam.
18 Nəpɨn riti Pol raməɡkiari m nahatən me nepwɨn kani irəha mə Epikurien me mɨne Stoik me. Nəpɨn irəha həreɡi nəɡkiariien səvənhi, kamhousari irəha min. Nepwɨn kamhəni mə, “Nəfe i iarməri i ramɨni?” Nepwɨn mwi kamhəni mə, “Rosi raməɡkiari ia kumwesən me kɨtaha səreirei.” Irəha həni nəɡkiariien nəha tɨ nəri nə mə Pol raməvisau irapw nəɡkiariien amasan səvəi Iesu, mamɨni mə in rɨnətui mwi ia nemhəien səvənhi.
18 Alguns filósofos epicureus e estóicos conversaram com ele. Diziam uns: Que quer dizer esse tagarela? Outros: Parece que é pregador de novos deuses. Pois lhes anunciava Jesus e a Ressurreição.
19 Irəha həiri Pol, mhəuvən tɨ nəmə asori me nəha kamhəkiri nəɡkiariien kani nousəsɨmwɨnien səvənraha mə Areopakus. Nəmə asori me nəha həni pen tɨ Pol i mə, “Kɨmaha iahokeikei mə tahəukurən nəfe nəha nəɡkiariien vi ikamahatən.
19 Tomaram-no consigo e levaram-no ao Areópago, e lhe perguntaram: Podemos saber que nova doutrina é essa que pregas?
20 Narimnari me nepwɨn ikamɨni kɨmaha iahəreɡi ropəiti. Ro pen iahokeikei mə tahəukurən nɨpwrai nəɡkiariien me nəha səim.”
20 Pois o que nos trazes aos ouvidos nos parece muito estranho. Queremos saber o que vem a ser isso.
21 Irəha həni nəɡkiariien nəha tɨ nəri nə mə nəpɨn me nəmə Atens mɨne nərməpə səməme kamharə fwe ikɨn, hokeikei mə tuhaməkure a, mamhətərɨɡ ia nəɡkiariien vi, mamhəɡkiari tɨ nɨpwran.
21 Ora {como se sabe}, todos os atenienses e os forasteiros que ali se fixaram não se ocupavam de outra coisa senão a de dizer ou de ouvir as últimas novidades.
22 Ia nəpɨn nəha Pol rərer ia nəmri nəmə asori me nəha kani nousəsɨmwɨnien səvənraha mə Areopakus, mɨni mə, “Nəmə Atens, iakɨnətə raka mə kɨmiaha hiaməskai pɨk tɨ nəfwakiien m kumwesən me səpəmsəpə.
22 Paulo, em pé no meio do Areópago, disse: Homens de Atenas, em tudo vos vejo muitíssimo religiosos.
23 Nəpɨn iakamavən ia taon i səkɨmiaha, maməspau ia nənɨmwi nari me səməme hiaməfwaki pen mɨnraha, iakətə mwi nɨfatə riti. Kɨmərai pen nəɡkiariien riti ia nɨkaren rani mə:
23 Percorrendo a cidade e considerando os monumentos do vosso culto, encontrei também um altar com esta inscrição: A um Deus desconhecido. O que adorais sem o conhecer, eu vo-lo anuncio!
24 Kumwesən sə rɨno tɨprənə i mɨne narimnari me pam irə, in ramərɨmənu ia neiai mɨne tɨprənə, mɨpkarə mhə ia nimwəfwaki me səməme nərmama ho ia rəɡɨnraha.
24 O Deus, que fez o mundo e tudo o que nele há, é o Senhor do céu e da terra, e não habita em templos feitos por mãos humanas.
25 Nərmama me həpko tukwini pen mhə nari min ia rəɡɨnraha rəmwhen kamo ia iərmama sə raməres nari. Rekəm! In əpa rauvei pen nɨmɨruien mɨne neiahaɡien mɨne narimnari me pam m nərmama me.
25 Nem é servido por mãos de homens, como se necessitasse de alguma coisa, porque é ele quem dá a todos a vida, a respiração e todas as coisas.
26 Fwe ia nukune narəien, in rɨno iərmama kuatia a mə nərmama me pam tuhəuku pen irə, mhəuvən, mharə ia tənəmtənə me ia təkure tɨprənə i. In əpa rɨməkupwən məmri mak səvəi tɨprənə səvənraha, mɨni mwi mə tuharə ikɨn meste tɨnesən.
26 Ele fez nascer de um só homem todo o gênero humano, para que habitasse sobre toda a face da terra. Fixou aos povos os tempos e os limites da sua habitação.
27 Kumwesən rɨno iamɨnhi irə mə irəha tuho rəmwhen iərmama nənimen rɨfwə. Tuhamərapərap nari, nənə mhərapi in. Mətə pərhien, Kumwesən rɨpkarə mhə isipwɨn tukutaha.
27 Tudo isso para que procurem a Deus e se esforcem por encontrá-lo como que às apalpadelas, pois na verdade ele não está longe de cada um de nós.
28 Rəmwhen ia iərmama riti kupwən rɨməni mə, ‘In nukune nɨmɨruien səkɨtaha, mɨne nukune navənien səkɨtaha, mɨne nukune narimnari me pam samo.’ Rəmwhen mwi ia nəɡkiariien i nərmama me nepwɨn səkɨmiaha səməme kamhərai nɨpu me həməni mə, ‘Kɨtaha mwi nɨpwnətɨn me.’
28 Porque é nele que temos a vida, o movimento e o ser, como até alguns dos vossos poetas disseram: Nós somos também de sua raça...
29 Trɨni mɨnuə nɨpərhienien i kɨtaha i nɨpwnəti Kumwesən me, ratukwatukw mə ko səni Kumwesən in rəmwhen ia nənɨmwi nari sə reri iərmama ramrhi, nənə ro ia nukurənien səvənhi ia kol mɨne silva mɨne kəruəterei? Rekəm!
29 Se, pois, somos da raça de Deus, não devemos pensar que a divindade é semelhante ao ouro, à prata ou à pedra lavrada por arte e gênio dos homens.
30 Fwe kupwən, nəpɨn nərmama həreirei Kumwesən, Kumwesən raməti karen. Mətə təkwtəkwuni, in ramɨni pen tɨ nərmama ia kwopun me pam mə irəha tuhaməkeikei mhərərɨɡ ia noien ərəha me səvənraha.
30 Deus, porém, não levando em conta os tempos da ignorância, convida agora a todos os homens de todos os lugares a se arrependerem.
31 Irəha tuhaməkeikei mho iamɨnhi irə, tɨ nəri nə mə in rɨnəmri raka nəpɨn riti. Ia nəpɨn nəha iərmama riti sə in rɨnərpwi raka rəɡɨn irə trəkiri ia natukwatukwien nərmama me pam ia tɨprənə i tɨ noien me səvənraha. Kumwesən rɨnahatən raka nərmama me pam sin nəha iərmama nəha, tɨ nəri nə mə rɨno rətui mwi ia nemhəien səvənhi.”
31 Porquanto fixou o dia em que há de julgar o mundo com justiça, pelo ministério de um homem que para isso destinou. Para todos deu como garantia disso o fato de tê-lo ressuscitado dentre os mortos.
32 Nəpɨn nəmə Atens həreɡi nəɡkiariien nəha mə iərmama riti rətui mwi ia nemhəien, nepwɨn harɨs irə. Mətə nepwɨn həni pen tɨ Pol i mə, “Kɨmaha iahokeikei mə tahəreɡi mwi nəɡkiariien səim.”
32 Quando o ouviram falar de ressurreição dos mortos, uns zombavam e outros diziam: A respeito disso te ouviremos outra vez.
33 Nənə Pol rəpwəh irəha mamevən.
33 Assim saiu Paulo do meio deles.
34 Mətə nərman me nepwɨn həkurirə i, mamhəni nɨpərhienien ia Iesu. Nərman me nəha riti nəɡhɨn nə Taionusios. In iəmə asori riti sə raməkure irəha nəmə asori me ia nousəsɨmwɨnien nəha kani mə Areopakus. Pran riti nəɡhɨn nə Tamaris mɨne nərmama me nepwɨn mwi həkurirə ia Pol, mamhəni nɨpərhienien ia Iesu.
34 Todavia, alguns homens aderiram a ele e creram: entre eles, Dionísio, o areopagita, e uma mulher chamada Dâmaris; e com eles ainda outros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.