Gênesis 26
Toto Thovuye Loi Ghalɨŋae (TGO) vs NVI
1 Va e mbaŋako iyako vunuvu regha i yomarava e valɨvaŋgako iyako, tembe ŋgoreiyeva Eibraham va ghe mbaŋa. Aisake i wa weya Abimeleki, Pilistiya lenji kiŋ, Gera e tɨne.
1 Houve fome naquela terra, como tinha acontecido no tempo de Abraão. Por isso Isaque foi para Gerar, onde Abimeleque era o rei dos filisteus.
2 Giya Loi i yomara weya Aisake na i dagewe iŋa, “Ne u ndewa Ijipt; mbe u yaku vara e valɨvaŋgana iyana e tɨne ŋgoreiya ya dagena e ghen.
2 O Senhor apareceu a Isaque e disse: "Não desça ao Egito; procure estabelecer-se na terra que eu lhe indicar.
3 Mbe u yaku vara gheke na ghino mbene weiŋgu vara ghen na ne ya mwaewo e ghen. Iya thivathivake iyake ne ya wogiya e ghen na orumburumbu weŋgi. Ne ya vamboromboroŋa dagerawe va ya utura weya rama Eibraham.
3 Permaneça nesta terra mais um pouco, e eu estarei com você e o abençoarei. Porque a você e a seus descendentes darei todas estas terras e confirmarei o juramento que fiz a seu pai Abraão.
4 Nevole ya giya e ghen orumburumbu lemoyo, lemoyo moli, ŋgoranjiya ghɨtara e buruburuko, na ne ya giya valɨvaŋgake laghɨye iyake weŋgi. Orumburumbu weŋgi vanautumake wolaghɨye ne thɨ naŋgo e ghino na ya mwaewo weŋgi.
4 Tornarei seus descendentes tão numerosos como as estrelas do céu e lhes darei todas estas terras; e por meio da sua descendência todos os povos da terra serão abençoados,
5 Ne ya mwaewo e ghemi, kaiwae Eibraham va i ghambuŋgo na i njimbukikiya lo mbaro na budakaiya va ya utu giyawe.”
5 porque Abraão me obedeceu e guardou meus preceitos, meus mandamentos, meus decretos e minhas leis".
6 Iya kaiwae Aisake va i yaku Gera.
6 Assim Isaque ficou em Gerar.
7 Mbaŋa ghɨmoghɨmoru e ghembako iyako thɨ vaito levoko kaiwae, i gonjogha weŋgi iŋa, “Elake iyake, iye louŋgu.” Ma valɨkaiwae va iŋa levo kaiwae va i mararu, ne iwaeŋge ghɨmoghɨmoru e ghembako iyako thɨ unɨgha amalaghɨniye na thɨ vaŋgwa Rebeka. Elaghɨniye va wevo manɨune eunda.
7 Quando os homens do lugar lhe perguntaram sobre a sua mulher, ele disse: "Ela é minha irmã". Teve medo de dizer que era sua mulher, pois pensou: "Os homens deste lugar podem matar-me por causa de Rebeca, por ser ela tão bonita".
8 Aisake vama i yaku gheko mbaŋa molao, na mbaŋa regha Kiŋ Abimeleki i ghɨmaranja ele dedele amba i ghɨmaralambo Aisake na Rebeka thɨ vevanyamonaŋgi.
8 Isaque estava em Gerar já fazia muito tempo. Certo dia, Abimeleque, rei dos filisteus, estava olhando do alto de uma janela quando viu Isaque acariciando Rebeca, sua mulher.
9 Iwaeŋge Abimeleki i kularuwo Aisake na iŋa, “Ko mbema len wevo iyana! Buda kaiwae moŋake loun?”
9 Então Abimeleque chamou Isaque e lhe disse: "Na verdade ela é tua mulher! Por que me disseste que ela era tua irmã? " Isaque respondeu: "Porque pensei que eu poderia ser morto por causa dela".
10 Kiŋ Abimeleki i dagewe iŋa, “Mo vakatha budakai weime? Thoŋgo ghɨmoruke regha me ghena weiye len wevona, ghime mbala wo monjina laghɨye, ko lama vakatha vatharɨke mbe rɨghe vara ghen.”
10 Então disse Abimeleque: "Tens idéia do que nos fizeste? Qualquer homem bem poderia ter-se deitado com tua mulher, e terias trazido culpa sobre nós".
11 Amba Abimeleki i thɨnɨvathaŋgiya gharɨgharɨko wolaghɨye iŋa, “The lolothan i vakatha vatharɨ weya amalake iyake o weya levoke, loloko iyako ne kaka.”
11 E Abimeleque ordenou a todo o povo: "Quem tocar neste homem ou em sua mulher certamente morrerá! "
12 Aisake i kaiwo gheko na i kabu umauma, na e theghatheghako iyako i uloulo na i vatha ghanɨŋga lemoya, lemoya moli, kaiwae Giya Loi va i mwaewowe.
12 Isaque formou lavoura naquela terra e no mesmo ano colheu a cem por um, porque o Senhor o abençoou.
13 Aisake i mbanɨvathavathaŋgiya bigibigiko wolaghɨye na e le vakathako iyako ma i vwenyevwenye laghɨye moli.
13 O homem enriqueceu, e a sua riqueza continuou a aumentar, até que ficou riquíssimo.
14 Kaiwae va e le sip, gout na kau lemoyo na le rakakaiwo lemoyo, Pilistiya gharɨgharɨniye thɨ yamwanja kaiwae.
14 Possuía tantos rebanhos e servos que os filisteus o invejavam.
15 Iya kaiwae thɨ tɨghɨ tomuŋgiya mbwako wolaghɨye ramae Eibraham vamba e yawayawaliye na le rakakaiwo thɨ doŋgi.
15 Estes taparam todos os poços que os servos de Abraão, pai de Isaque, tinham cavado na sua época, enchendo-os de terra.
16 Iwaeŋge Abimeleki i dage weya Aisake iŋa, “U iteteime! Kaero len bigibigi na len rakakaiwo lemoyo moli, na kaero u laghɨye kivwalaime.”
16 Então Abimeleque pediu a Isaque: "Sai de nossa terra, pois já és poderoso demais para nós".
17 Iya kaiwae Aisake i wareri na ve vakatha le ghamba yaku e malamo idae Gera, na mbowo i yaku gheko mbaŋa ubotu.
17 Então Isaque mudou-se de lá, acampou no vale de Gerar e ali se estabeleceu.
18 Le rakakaiwo mbowo thɨ tɨghɨ vairɨŋgiva, mbwaŋgima ramae va i tɨghɨŋgima vamba e yawayawaliyema na Pilistiya gharɨgharɨniye thɨ tɨghɨ tomuŋgima, mbaŋa Eibraham va i mare na e ghereiye. Aisake te vambe i renɨva idanjiko iya ramae va i renɨŋgiko.
18 Isaque reabriu os poços cavados no tempo de seu pai Abraão, os quais os filisteus fecharam depois que Abraão morreu, e deu-lhes os mesmos nomes que seu pai lhes tinha dado.
19 Aisake le rakakaiwo thɨ tɨgha doda regha e malamoko iyako tɨne na thɨ tɨghɨ vaidiya mbwa.
19 Os servos de Isaque cavaram no vale e descobriram um veio d’água.
20 Ko iyemaeŋge sip gharanjimbunjimbuŋgi Gera e tɨne thɨ wogaithɨ weinjiyaŋgiya Aisake le sip gharanjimbunjimbuŋgi na thɨŋa, “Mbwake iyake ghimewe.” Iya kaiwae Aisake i rena mbwako idae Esek, gharumwaru “Wogaithɨ”.
20 Mas os pastores de Gerar discutiram com os pastores de Isaque, dizendo: "A água é nossa! " Por isso Isaque deu ao poço o nome de Eseque, porque discutiram por causa dele.
21 Aisake le rakakaiwo mbowo thɨ tɨghɨva regha, na mbowo thɨ wogaithɨva kaiwae, iya kaiwae i ren idae Sitna, gharumwaru “Thɨghɨya”.
21 Então os seus servos cavaram outro poço, mas eles também discutiram por causa dele; por isso o chamou Sitna.
22 I roiteta iyako na mbowo i dova regha. Iyako mava e utuutuniye, iya kaiwae i ren idae Rehobot, gharumwaru “Vanathero”. Iŋa, “Mbaŋake iyake, Giya Loi le renuwaŋa ŋgoreiye na ne ra yaku e vanatheroke iyake, na ne ra madi moli.”
22 Isaque mudou-se dali e cavou outro poço, e ninguém discutiu por causa dele. Deu-lhe o nome de Reobote, dizendo: "Agora o Senhor nos abriu espaço e prosperaremos na terra".
23 Mbaŋa gheviyeŋge e ghereiye Aisake i iteta valɨvaŋgako iyako na kaero i wa Beyasiba.
23 Dali Isaque foi para Berseba.
24 Gougouko iyako Giya Loi i yomarawe na iŋa, “Ghino rama Eibraham le Loi, iya va i kururuwe. Tha u mararu bigi regha, ghino mbe weiŋgu vara ghen. Ne ya mwaewo e ghen na ya vakathaŋgi orumburumbu lemoyo moli kaiwae kaero va ya dagera weya lo rakakaiwo Eibraham.”
24 Naquela noite, o Senhor lhe apareceu e disse: "Eu sou o Deus de seu pai Abraão. Não tema, porque estou com você; eu o abençoarei e multiplicarei os seus descendentes por amor ao meu servo Abraão".
25 Iya kaiwae Aisake i vatada ghamba vowo gheko na i kururu weya Giya Loi. Amba thɨ vatadaŋgi yoŋathowathowa gheko, na le rakakaiwo thɨ tɨgha mbwa regha gheko.
25 Isaque construiu nesse lugar um altar e invocou o nome do Senhor. Ali armou acampamento, e os seus servos cavaram outro poço.
26 Mbaŋa thɨ tɨgha mbwako, Abimeleki va i ri Gera weiye Ahusat, gharavanuwovɨrɨ na Pikol, iye ragagaithɨ lenji randeviva, thɨ mena weya Aisake.
26 Por aquele tempo, veio a ele Abimeleque, de Gerar, com Auzate, seu conselheiro pessoal, e Ficol, o comandante dos seus exércitos.
27 Aisake i vaito iŋa, “Buda kaiwae mohu mena hu thuweŋgo, kaerova hu botewoŋgo, na hu vakathaŋgo ya iteta lemi vanautumana?”
27 Isaque lhes perguntou: "Por que me vieram ver, uma vez que foram hostis e me mandaram embora? "
28 Thɨ gonjoghawe thɨŋa, “Mbaŋake kaero wo ghareghare ghen wein Giya Loi, na wo renuwaŋa valɨkaiwae ra vatadɨ la renuwaŋa regha e ghanda lughawoghawoke. Nuwameiya u dagera weime,
28 Eles responderam: "Vimos claramente que o Senhor está contigo; por isso dissemos: Façamos um juramento entre nós. Queremos firmar um acordo contigo:
29 maa valɨkaiwae ne hu gaithɨ wanaime. Ghime va ghareme e ghemi iya kaiwae va wo variyeyathuŋga na hu wareri e numomalɨlɨ tɨne. Noroke kaero i manjamanjala weime, Giya Loi i mwaewo na ghare e ghen.”
29 Tu não nos farás mal, assim como nada te fizemos, mas sempre te tratamos bem e te despedimos em paz. Agora sabemos que o SENHOR te tem abençoado".
30 Aisake i vakatha thaga laghɨye regha kaiwanji, na thiya ghanɨŋga na thɨ munumu.
30 Então Isaque ofereceu-lhes um banquete, e eles comeram e beberam.
31 Vambe mbaŋambaŋa kaero regha iya i vakatha le dagerawe na i tholo. Aisake i ghaoleŋgi na kaero thɨ tabo na le vɨghathɨŋgi.
31 Na manhã seguinte os dois fizeram juramento. Depois Isaque os despediu e partiram em paz.
32 E mbaŋako iyako Aisake le rakakaiwo, thɨ rakamena na thɨ utugiya mbwama methɨ doma utuniyewe. Thɨŋa, “Kaero mwo vaidiya mbwa.”
32 Naquele mesmo dia os servos de Isaque vieram falar-lhe sobre o poço que tinham cavado, e disseram: "Achamos água! "
33 I rena mbwako iyako idae Siba, gharumwaru “Tholo”. Iya kaiwae ghaghadɨ noroke ghembako ina e mbwako ghadidiyeko idae Beyasiba.
33 Isaque deu-lhe o nome de Seba e, por isso, até o dia de hoje aquela cidade é conhecida como Berseba.
34 Mbaŋa Iso ghatheghathegha vama i wo ghwevarɨ, i vaŋguŋgi Het wanakauniye theunyiwo — Judit, elaghɨniye Biri yawarumbuye, na Basimata, Elon yawarumbuye.
34 Tinha Esaú quarenta anos de idade quando escolheu por mulher a Judite, filha de Beeri, o hitita, e também a Basemate, filha de Elom, o hitita.
35 Va thɨ vakathaŋgi Aisake na Rebeka maa thɨ ndewarariŋaŋgi mun.
35 Elas amarguraram a vida de Isaque e de Rebeca.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.