Lucas 20
Huehuetla Tepehua NT (TEE_TBL) vs NVT
1 Lakatam avilhchan ixt'ajun amalanini' ju lapanacni ju Jesús lacak'ai ixpujitat'an ju ist'a'israelitanin chai ajuni ta yu laich cataputak'alhtaxtulh. Pus tachincha ju xalack'ajin palijni chai ju papaninch chai ju yu'unch ju na ixtalhatalanininta ju ixlhamap'aksin'an ju ist'a'israelitanin.
1 Certo dia, quando Jesus ensinava o povo e anunciava as boas-novas no templo, os principais sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo se aproximaram dele
2 Chai taxak'ala ju Jesús. Tajunich: ―Tis chavaich ju xajunan ni laich anaviya' tachi chun ju ani taxtokni.
2 e perguntaram: “Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu esse direito?”.
3 Chai ju Jesús ajunich: ―Vachu' aclasacmiyau lakatam chivinti. Aquilajunauch.
3 “Primeiro, deixe-me fazer uma pergunta”, respondeu ele.
4 Tis chavaich ju xamalakachayachilh ju Xivan ni ca'amakpaxanalh. Ja yuchi ju Dios u va lapanacni.
4 “A autoridade de João para batizar vinha do céu ou era apenas humana?”
5 Pus ju yu'unch talacchivinilh ixlhi'akstu'an. Ixtalaclajuni: ―Ni calhiquilh'aniu ni Dios ju xamalakachayachilh pus aquintajunin tajuch ni jantu xalaca'iniyau.
5 Eles discutiram a questão entre si: “Se dissermos que vinha do céu, ele perguntará por que não cremos em João.
6 Chai ni canaju ni va lapanacni ju xatamalakachayachilh pus chux ju lapanacni aquintalacat'alhman ni na talaca'ita ni ixlapanac Dios ixjunita ju Xivan.
6 Mas, se dissermos que era apenas humana, seremos apedrejados pela multidão, pois todos estão convencidos de que João era profeta”.
7 Pus ta'ak'alhtayanalh ni jantu ixtac'atsai tichi chavaich ju xamalakachayachilh ju Xivan.
7 Por fim, responderam a Jesus que não sabiam.
8 Pus ju acsnich ju Jesús ajunich: ―Pus nin quit'in jantu actilajuniu tichi chavaich ju xaquimalakachayachilh ni acnaviya' ju ani taxtokni.
8 E Jesus replicou: “Então eu também não direi com que autoridade faço essas coisas”.
9 Pus ju acsnich ju Jesús tsuculh ajunini' ju lapanacni ju chivinti ju ixt'alakts'ipaxcavaich ju tu'u'. Ajuni: ―Pumatam lapanac ch'anlh ju xaq'uiu uvas la'ixlacat'un chai amach'ixtaknilh ju makch'alhcatnin. Chai ju yuchi na mak'an alh alacatam lacat'un.
9 Em seguida, Jesus se voltou para o povo e contou a seguinte parábola: “Um homem plantou um vinhedo e o arrendou a alguns lavradores. Depois, partiu para um lugar distante, onde passou um longo tempo.
10 Chai acsni chilh ju avilhchan acsni alilh ju xa'uvas pus amalakachanichilh pumatam ixlapanac ju anu' ch'alhcatnin ni ca'ixtaxtaknilh ju xalhi'ut tachi ix'alhit'atak'oxitach. Para ju anu' makch'alhcatnin talhilakanekma. Va talhixcavats'ala. Chai jantu tu'u' taxtaknilh.
10 Na época da colheita da uva, enviou um de seus servos para receber sua parte da produção. Os lavradores atacaram o servo, o espancaram e o mandaram de volta, de mãos vazias.
11 Chai malakachachokochilh apumatam ixlapanac. Chai vana va chun tanavipa. Talhilakanekma chai tamamaxanilh. Va chunch taxcavats'alachokolh. Chai jantu tu'u' taxtaknilh.
11 Então o dono da propriedade enviou outro servo, mas eles também o insultaram, o espancaram e o mandaram de volta, de mãos vazias.
12 Chai ju amat'un malakachachokopa ixlhipumat'utu ixlapanac. Pus ju yu'unch vana va chun tanavichokopa. Tamac'atsani chai tamaxtulh lacapu'uvas.
12 Enviou ainda um terceiro, e eles o feriram e o expulsaram do vinhedo.
13 Pus ju acsnich ju amanavin ju anu' pu'uvas naulh: “Tas nu' aclayach ju chavai. Acmalakachayach ju quints'alh ju na icmapaini. Ca laich cava ni catatalhonilh ju yuchi acsni catalakts'ina'”.
13 “‘Que farei?’, disse o dono do vinhedo. ‘Já sei; enviarei meu filho amado. Certamente eles o respeitarão.’
14 Chai chunch ju navi. Para ju anu' makch'alhcatnin acsni talakts'ilh talaclajunilh sia yu'unch: “Yuchach ju anu' ju amanavinch cajuna' acsni caniya' ju ixpai. Pus asok'ot'itch. Camakniuch. Chai qui'anuch'an cajuna' ju ani pu'ach'ananti”.
14 “No entanto, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: ‘Aí vem o herdeiro da propriedade. Vamos matá-lo e tomar posse desta terra!’.
15 Pus chunchach ju tanavi. Tatamacxtulh lacapu'uvas chai tamakni. Pus acsni nonk'o ju ani chivinti ju Jesús pus asacmilh ju lapanacni. Ajunich: ―T'as nonat'it. Tas ca'ulhtuyach ju amat'un ju anuch ch'alhcatnin.
15 Então o arrastaram para fora do vinhedo e o mataram. “O que vocês acham que o dono do vinhedo fará com eles?”, perguntou Jesus.
16 Pus caminach chai camaknik'oyach ju anu' ch'alhcatnin chai ali'in ju ca'amach'ixtaknichokoyach ju ixpu'uvas. Pus ju lapanacni acsni tak'asmatlh tuchi ixnajun ju Jesús tanaulh: ―Jantu calacasq'uina' ju Dios ni chunch ju catapasalh.
16 “Ele virá, matará os lavradores, e arrendará o vinhedo a outros.” “Que isso jamais aconteça!”, disseram os que o ouviam.
17 Para ju Jesús alakts'ilh ju lapanacni chai alhik'alhtailh: ―Pus ni jantu chunch ju catapasaya' pus tijuch ju nomputun ju chivinti ju ts'okcanta la'ixchivinti Dios junta chani najun:
17 Jesus olhou para eles e perguntou: “Então o que significa esta passagem das Escrituras: ‘A pedra que os construtores rejeitaram se tornou a pedra angular’?
18 Pus acsni quintasamak'an ju lapanacni pus va ixt'achunch junita tachi acsni puk'alhk'oscan ju tu'u' chiux chai tac'atsanican. Chai acsni ic'a'ulani ju lapanacni ju ixtalak'alhin'an pus va ixt'achunch junita tachi acsni catant'alhma ju tu'u' k'ai chiux chai jantu tavanan lai k'ostolai.
18 Quem tropeçar nessa pedra será despedaçado, e aquele sobre quem ela cair será reduzido a pó”.
19 Pus ju xalack'ajin palijni chai ju yu'unch ju na ixtalhatalanininta ju ixlhamap'aksin'an ju ist'a'israelitanin na ixtapuxcajui ta yu laich catapuch'apalh ju Jesús ju anu' pants'iquis. Para na ixtatalhonita ju lapanacni. Pus ni ixtamachakxata ixchivinti ju Jesús chai ixtac'atsai ni ixlhichivinin ju yu'unch acsni tavanan naulh ju chivinti ixlacata ju pu'uvas pus yuchi ixtalhich'apaputun.
19 Os mestres da lei e os principais sacerdotes queriam prender Jesus ali mesmo, pois perceberam que eles eram os lavradores maus a que Jesus se referia. No entanto, tinham medo da reação do povo.
20 Pus talhistacli chai amalakachacalh ju lapanacni ju catatank'ajlakts'ilh. Chai ju yu'unch talhitalacasulh tachi ju lapanacni ju soknic'a ixjunita ju ix'atalacpast'ac'at'an. Va ixtapuxcolakxtuniputun ju chivinti ni laich catalhimak'axtaknilh ju gobernador.
20 Esperando uma oportunidade, os líderes enviaram espiões que fingiam ser pessoas sinceras. Tentaram fazer Jesus dizer algo que pudesse ser relatado ao governador romano, de modo que ele fosse preso.
21 Pus yuchi taquilhisacmi: ―Amamaka'unu' icc'atsayau ni na'un chai amalanininch ju stavasalanti. Chai vaklhtam chun alakts'in ju lapanacni. Chai sok amalaninin ixlhamap'aksin ju Dios.
21 Disseram: “Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina o que é certo, não se deixa influenciar por outros e ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade.
22 Pus t'as na'unch. Ja lhijun ni ac'amapalanauch ju la'ixpu'ucxtin ju romanonin u jantu.
22 Então, diga-nos: É certo pagar impostos a César ou não?”.
23 Para ju Jesús lana amachakxanilh ni va ixta'okxchok'oputun chai ajuni: ―Tajuch ni va quilapuxconiputunau ju quintalak'alhin.
23 Jesus percebeu a hipocrisia deles e disse:
24 Aquilamasuniuch ju tumin ju lhi'amap'alananat'it. Tis ix'ucxpu' ju ani okslai. Tis ixtapaka'ut ju ts'okcanta ju ani. Pus ta'ak'alhtayanalh. Tajunich: ―Ix'anu' ju César ix'ucxtin'an ju romanonin.
24 “Mostrem-me uma moeda de prata. De quem são a imagem e o título nela gravados?”. “De César”, responderam.
25 Pus ju acsnich ju Jesús ajunich: ―Pus axt'aknit'it ju César ju ix'anuch. Chai axt'aknit'it ju Dios ju ix'anuch.
25 “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele.
26 Pus jantu lai talhitajunilh tu'u' talak'alhin la'ixchivinti ju xanajun la'ix'ucxlacapu' ju lapanacni. Alai va talhamak'aninilh ni na k'ox xalhak'alhtayanan. Chai va sek tataya.
26 Eles não conseguiam apanhá-lo em nada que ele dizia diante do povo. Em vez disso, admiraram-se de sua resposta e se calaram.
27 Ju acsnich tachincha ju ali'in saduceonin ju jantu ixtalaca'i ni laich calok'onchokolh tam xamati' ju ixnita. Talakmilh ju Jesús chai tasacmi:
27 Então vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos,
28 ―Amamaka'unu' ju Moisés quinta'ats'oknunin la'ixlhamap'aksin ni canilh tam lapanac chai ma camacontilalh ix'amachaka' para jantu tu'u' cat'amacontilalh ju is'ask'at'an pus ju isp'isek'e calhitsucuchokolh ju ix'amachakach ixjunita ju xani. Chai cama'alini ju is'ask'at'a chai ju yuchi ni ts'alh pus ma casacnilh ixtapaka'ut ju lijunto ixlak'au.
28 e perguntaram: “Mestre, Moisés nos deu uma lei segundo a qual se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho que dará continuidade ao nome do irmão.
29 Pus ix'alin pumatujun lhi'alak'avin. Chai ju xak'ai alilh ix'amachaka'. Para astan nilh chai jantu tu'u' macontilanilh ju is'ask'at'a.
29 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos.
30 Chai ju ixlhipumat'ui t'atsucuchokopa ju ix'amachakach ixjunita. Chai astan vachu' nipa. Jantu tu'u' macontilalh ju is'ask'at'a.
30 O segundo irmão se casou com a viúva, mas também morreu.
31 Chai ju ixlhipumat'utu t'atsucuchokopa. Chai vana va chun talak'o ixchux'an ixpumatujun'an. Tus tanik'o. Chai jantu xamati' macontilanilh ju is'ask'at'a.
31 Então o terceiro irmão se casou com ela. O mesmo aconteceu aos sete irmãos, que morreram sem deixar filhos.
32 Chai ju astan pus vachu' nilh ju anu' chako'ulh.
32 Por fim, a mulher também morreu.
33 Pus acsni calok'onchokocana' pus tis ix'amachakach cajuna' ni tat'atsucuk'o ixpumatujun'an lhi'alak'avin.
33 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
34 Ju acsnich ju Jesús ak'alhtayanalh. Ajunich: ―Ju lapanacni ju ani lacamunutpa' tatamak'axt'ok'a chai tala'i.
34 Jesus respondeu: “O casamento é para pessoas deste mundo.
35 Para alin lapanacni ju k'ox alhiulai ju Dios ni catalok'onchokoyach chai cata'anach ju lact'iyan. Chai ju anch jantu tamak'axtokcan chai jantu la'ican.
35 Mas, na era futura, aqueles que forem considerados dignos de ser ressuscitados dos mortos não se casarão nem se darão em casamento,
36 Jantu tasq'uini ni catamak'axtokcha ju anch ni jantu catitanichokolh ju anch. Alai va ixt'achunchach catatsucuyanta tachi ju anquilhnin. Chai is'ask'at'an Dios tajunita ni talok'onchokota.
36 e nunca mais morrerão. Nesse sentido, serão como os anjos. São filhos de Deus e filhos da ressurreição.
37 Mas is'akstu ju Moisés mavasala ni catalok'onchokoyach ju tanita acsni atalacasunilh ju Dios ju laca'ach'itin ju jantu tavanan lai lhcuk'o. Pus ju Moisés acsni ts'ok'ula tuchi tapasalh ju anch pus naulh ni Dios juni ni isDios'an junita ju mak'aniya lapanacni ju Abraham chai ju Isaac chai ju Jacob ix'ajuncan.
37 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, o próprio Moisés provou isso quando escreveu a respeito do arbusto em chamas. Ele se referiu ao Senhor como ‘o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’.
38 Pus ju Dios ni najun ni isDios junita ju anuch lapanacni pus va pumavasalai ni tat'ajun ju yu'unch. Pus mas nonau ni va nita tam xamati' para ju Dios alhilakts'in tachi ju tat'ajun.
38 Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos, pois para ele todos vivem”.
39 Pus ju acsnich ju ali'in sia yu'unch ju na ixtalhatalanininta ju ixlhamap'aksin'an ju ist'a'israelitanin tajunich ju Jesús: ―Amamaka'unu' na k'ox xana'un.
39 “Mestre, o senhor disse bem!”, comentaram alguns mestres da lei.
40 Pus tus acsnich jantu lai tu'u' ali' talhisacmichokoputulh.
40 E ninguém mais teve coragem de lhe fazer perguntas.
41 Ju Jesús ajunich ju ali'in fariseonin: ―T'as nonat'it. Tas laich talhinajun ju lapanacni ni ists'alh David ju Cristo ju ixnoncan camalakachatachilh ju Dios.
41 Então Jesus lhes perguntou: “Por que se diz que o Cristo é filho de Davi?
42 Pus is'akstu ju David chani naulh ju laxa'alhiqui ju Salmos juncan:
42 Afinal, o próprio Davi escreveu no Livro de Salmos: ‘O Senhor disse ao meu Senhor, Sente-se no lugar de honra à minha direita
43 — ausente —
43 até que eu humilhe seus inimigos, e os ponha debaixo de seus pés’.
44 Pus ni is'akstu David naulh ni ix'ucxtin junita pus ju chunch va nomputun ni jantu va ists'alh junita.
44 Uma vez que Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”.
45 Pus tachi chun ju lapanacni tak'asmatlh acsni chani ajuni ix'amamaka'ui ju Jesús:
45 Então, enquanto as multidões o ouviam, Jesus se voltou para seus discípulos e disse:
46 ―Alhist'acc'ant'it ni jantu cata'okxchok'on ju yu'unch ju na talhatalanininta ju milhamap'aksin'an. Pus ju yu'unch na tak'achani ju laclhman ixpumpu'an tachi ju tam xak'ai. Chai na k'ox talhiulai acsni amac'amican ju la'ixtalhavat lapanacni. Chai na tak'achani ni tatolai la'ixputolan'an ju xalack'ajin ju lacpujitat chai lacapuvai.
46 “Cuidado com os mestres da lei! Eles gostam de se exibir com vestes longas e de receber saudações respeitosas quando andam pelas praças. E como gostam de sentar-se nos lugares de honra nas sinagogas e à cabeceira da mesa nos banquetes!
47 Va ta'okxchok'otai'ini ixlacchaka'an ju chakolun ju va animacontilacanta. Chai astan talapalai tachi ju na va k'ox panicni ju tat'achivinin ju Dios ni lai catapu'okxchok'olh ju lapanacni ni catanaulh ni na tatalhoni ju Dios. Para ju yu'unch cata'amaklhtayanana' palai lhu ju ixmak'alhk'ajnat'an. Palai jantu ju ali'in lapanacni.
47 No entanto, tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.