Mateus 9
Testamentu Foun ba Ema Hotu (TDT) vs NTLH
1 Hotu tiha Jesus sae fali roo fila ba iha tasi sorin hodi baa iha Nia sidade.
1 Jesus entrou num barco, voltou para o lado oeste do lago e chegou à sua cidade .
2 Iha nebaa ema balu mai hulan mane ida liman-ain mate, latan hela iha nia toba fatin. Sira lori nia ba Jesus. Bainhira Jesus haree sira nia fiar, Nia dehan ba ema isin mate nee, “Oan, laran metin ba! O nia sala hamoos tiha ona.”
2 Então algumas pessoas trouxeram um paralítico deitado numa cama. Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
3 Mestri relijiaun sira rona liafuan nee, sira murmura dehan, “Ema nee foti Aan hanesan fali Maromak!”
3 Aí alguns mestres da Lei começaram a pensar: — Este homem está
4 Maibee Jesus hatene hela sira nia hanoin, entaun Nia dehan, “Nusaa mak imi hanoin aat nunee?
4 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
5 Se Hau dehan ba ema nee katak, nia sala hamoos tiha ona, imi seidauk hatene, sai duni nunee ka lae. Maibee se Hau haruka nia hamriik ona hodi lao, imi bele haree ho matan.
5 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
6 Agora Hau sei hatudu mo-moos ba imi katak, iha mundu nee Hau, Ema Umanu nia Oan iha kbiit hodi hamoos ema nia sala.” Depois Jesus hatete ba ema liman-ain mate nee, “Hamriik ona! Foti o nia toba fatin hodi fila ba uma.”
6 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
7 Ema nee mos hamriik kedas hodi lao ba uma.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 Ema barak haree buat nebee Jesus halo nee. Sira hakfodak ho tauk, i sira hahii Maromak tanba Nia foo tiha ona kbiit hanesan nee ba ema.
8 Quando o povo viu isso, ficou com medo e louvou a Deus por dar esse poder a seres humanos.
9 Depois Jesus husik tiha fatin nee. Nia lao dadauk, Nia hetan ema kobrador impostu ida naran Mateus, tuur hela iha nia servisu fatin. Jesus dehan ba nia, “Mai tuir Hau!” Mateus mos hamriik hodi tuir Jesus.
9 Jesus saiu dali e, no caminho, viu um cobrador de impostos, chamado Mateus, sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse: Mateus se levantou e foi com ele.
10 Depois Jesus ho Nia eskolante sira baa haan iha Mateus nia uma, i kobrador impostu barak ho ema aat sira seluk mai haan hamutuk ho sira.
10 Mais tarde, enquanto Jesus estava jantando na casa de Mateus, muitos cobradores de impostos e outras pessoas de má fama chegaram e sentaram-se à mesa com Jesus e os seus discípulos.
11 Ema husi grupu Farizeu sira haree, i sira husu ba Jesus nia eskolante sira, “Nusaa mak imi nia mestri haan hamutuk fali ho kobrador impostu ho ema aat sira nee?”
11 Alguns fariseus viram isso e perguntaram aos discípulos: — Por que é que o mestre de vocês come com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
12 Maibee bainhira Jesus rona sira nia liafuan nee, Nia dehan, “So ema moras mak presiza doutor, ema isin diak lae.
12 Jesus ouviu a pergunta e respondeu:
13 Baa aprende di-diak Maromak nia liafuan nebee dehan, ‘Hau hakarak atu imi hatudu laran luak ba malu. Se lae, imi lori sakrifisiu foo mai Hau mos la iha folin.’ Hau mai atu bolu ema aat sira, laos atu bolu ema nebee konsidera nia aan moris loos ona.”
13 Vão e procurem entender o que quer dizer este trecho das
14 Depois João Sarani Nain nia eskolante sira mai husu Jesus nunee: “Ami nebee tuir João Sarani Nain baibain halo jejun. Ema Farizeu sira nia eskolante sira mos hanesan. Maibee tansaa mak Ita Boot nia eskolante sira la jejun?”
14 Então os discípulos de João Batista chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Por que é que nós e os
15 Jesus hataan ho komparasaun dehan, “Hau hanesan noivu ida nebee selebra nia festa kazamentu. Bainhira noivu sei hamutuk ho nia bainaka sira, sira la bele tristi. Maibee too iha loron ida, ema sei lori lakon tiha noivu nee. Iha loron nee mak nia bainaka sira sei jejun.
15 Jesus respondeu:
16 La iha ema ida uza hena foun hodi taka fali ba hena bosan nebee kuak. Se lae, hena foun dada hamutuk sai kiik tiha too estraga fali hena bosan nee halo naklees liu tan.
16 — Ninguém usa um retalho de pano novo para remendar uma roupa velha; pois o remendo novo encolhe e rasga a roupa velha, aumentando o buraco.
17 Nunee mos ema halo tua, la tau iha tua fatin nebee halo husi animal nia kulit nebee tuan ona. Tanba tua foun sempre nafurin sae hodi halo kulit tuan nee nakfera tanba toos tiha ona. Nunee tua mos fakar sai. Tua foun, tenki tau iha tua fatin foun. Nunee tua fatin bele dura i tua mos la fakar sai.”
17 Ninguém põe vinho novo em
18 Jesus sei koalia hela ho João Sarani Nain nia eskolante sira, responsavel uma kreda ida mai hakneak iha Jesus nia oin hodi husu tulun dehan, “Hau nia oan feto foin mate. Hau husu atu Ita Boot baa tau liman ba nia hodi halo nia moris fali.”
18 Enquanto Jesus estava falando ao povo, um chefe religioso chegou perto dele, ajoelhou-se e disse: — A minha filha morreu agora mesmo! Venha e ponha as mãos sobre ela para que viva de novo.
19 Entaun Jesus hamriik lao tuir responsavel nee, i Nia eskolante sira mos baa hamutuk ho Nia.
19 Então Jesus foi com ele, e os seus discípulos também foram.
20 — ausente —
20 Certa mulher, que fazia doze anos que estava com uma hemorragia, veio por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele.
21 — ausente —
21 Pois ela pensava assim: “Se eu apenas tocar na capa dele, ficarei curada.”
22 Jesus fila ba kotuk i haree feto nee hodi dehan, “Oan, laran metin ba! O hetan kura tanba o fiar mai Hau.” I nia moras diak kedas.
22 Jesus virou, viu a mulher e disse: E naquele momento a mulher ficou curada.
23 Bainhira Jesus too iha responsavel nia uma, Nia haree ema toka muzika mate nian i ema barak tanis halerik.
23 Depois Jesus foi para a casa do chefe religioso. Quando viu os que tocavam música fúnebre e viu a multidão numa confusão geral,
24 Jesus dehan ba sira, “Imi hotu sai. Menina nee la mate ida, nia toba deit.” Maibee sira hamnasa fali Nia.
24 disse: Então começaram a caçoar dele.
25 Bainhira ema sira nee sai hotu, Jesus tama ba laran hodi kaer menina nee nia liman, i menina nee hadeer fali.
25 Logo que a multidão saiu, Jesus entrou no quarto em que a menina estava, pegou-a pela mão, e ela se levantou.
26 Buat nebee Jesus halo nee, ema konta lemo-lemo, too ema iha rejiaun nee tomak hatene.
26 E a notícia a respeito disso se espalhou por toda aquela região.
27 Depois Jesus sai husi fatin nee. Nia lao dadauk, iha ema matan delek nain rua lao tu-tuir Nia hodi bolu ho lian makaas dehan, “Liurai David nia Jerasaun, hanoin ami ba!”
27 Jesus saiu daquele lugar, e no caminho dois cegos começaram a segui-lo, gritando: —
28 Jesus tama iha uma laran, ema matan delek nain rua nee mos tama tuir Nia. Jesus husu ba sira dehan, “Imi fiar katak Hau bele kura imi nia matan ka?”
28 Assim que Jesus entrou em casa, os cegos chegaram perto dele. Então ele perguntou: — Sim, senhor! Nós cremos! — responderam eles.
29 Depois Jesus tau liman ba sira nia matan hodi dehan, “Tanba imi nia fiar mak imi hetan kura.”
29 Jesus tocou nos olhos deles e disse:
30 Sira nain rua nia matan haree moos kedas. Jesus bandu makaas sira dehan, “La bele foo hatene buat nee ba see-see deit.”
30 E os olhos deles ficaram curados. Aí Jesus ordenou com severidade:
31 Maibee sira sai baa konta lemo-lemo kona ba Jesus iha rejiaun nee tomak.
31 Porém eles foram embora e espalharam as notícias a respeito de Jesus por toda aquela região.
32 Bainhira sira nain rua nee sai dadauk, ema lori tan sira nia maluk ida ba Jesus. Ema nee diabu domina ona too nia koalia la diak.
32 Quando eles foram embora, algumas pessoas levaram a Jesus um homem que não podia falar porque estava dominado por um demônio.
33 Jesus duni sai tiha diabu, ema nee bele koalia kedas. Ema barak nebee haree buat nee, sira hotu admira dehan, “Buat ida hanesan nee foin mak akontese iha rai Israel.”
33 Logo que o demônio foi expulso, o homem começou a falar. Todos ficaram admirados e afirmavam: — Nunca vimos em Israel uma coisa assim!
34 Maibee ema Farizeu sira dehan, “Nia duni sai diabu tanba diabu nia xefi mak foo kbiit ba Nia.”
34 Mas os fariseus diziam: — O chefe dos demônios é quem dá a esse homem poder para expulsar demônios.
35 Jesus lao husi sidade ba sidade ho aldeia ba aldeia hodi hanorin iha uma kreda laran. Nia foo sai Liafuan Diak kona ba oinsaa Maromak ukun nudar Liurai. I ema nebee moras oi-oin Nia kura tiha hotu.
35 Jesus andava visitando todas as cidades e povoados. Ele ensinava nas sinagogas , anunciava a boa notícia sobre o Reino e curava todo tipo de enfermidades e doenças graves das pessoas.
36 Bainhira Jesus haree ema barak nee, Nia hanoin loos sira, tanba sira la hatene atu halo oinsaa, i la iha ema ida atu tulun sira. Sira hanesan bibi malae nebee la iha bibi atan atu hatudu dalan ba sira.
36 Quando Jesus viu a multidão, ficou com muita pena daquela gente porque eles estavam aflitos e abandonados, como ovelhas sem pastor.
37 Depois Jesus soe lia ba Nia eskolante sira dehan, “Batar iha toos laran maran tiha ona. Batar nee barak teb-tebes, maibee ema atu silu, uitoan deit.
37 Então disse aos discípulos:
38 Tanba nee, harohan ba Toos Nain atu haruka tan ema hodi silu batar nee.”
38 Peçam ao dono da plantação que mande mais trabalhadores para fazerem a colheita.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.