Mateus 22
Onorúgame nila ra'íchali (TACNT) vs NAA
1 'Lige Esúsika uchéchigo siné ruwile bilé tétali, regá anile:
1 De novo Jesus lhes falou por parábolas, dizendo:
2 ―Napu'lige Onorúgame nulachi ralámuli alawálachi, a'chigóriga ju napurigá napu'lige bilé wa'lula rey napu wa'lú piesta newile bo'né inolá newichi.
2 — O Reino dos Céus é semelhante a um rei que preparou uma festa de casamento para seu filho.
3 Júlale bo'né 'yuga nóchame bayéniliga we'ká ralámuli napurigá smela go'mea, napu 'ma bayérigame nílige, 'lige alué bayérigame tabilé simánili alué newigime nerúgichi go'ame go'mea.
3 Enviou os seus servos a chamar os convidados para a festa, mas estes não quiseram vir.
4 'Liko alué newime o'nólaka júlale uchéchigo jaré bo'né 'yuga nóchame napurigá regá anémala alué 'ma bayérigame: «Ruyéwaká alué ralámuli napu 'ma baigé ne 'yabé 'ma newáriga iligó go'ame, nuligó ne me'línaliga akasí 'lige ajágame abé 'la sa'pégame 'lige suwábaga 'ma 'la listo iligó, yati bayewa napurigá jeka smela go'ame go'mea.»
4 Enviou ainda outros servos, dizendo: “Digam aos convidados: Eis que já preparei o meu banquete; os meus bois e animais da engorda já foram abatidos, e tudo está pronto; venham para a festa.”
5 'Lige alué napu 'ma bayérigame nílige go'ame go'achi tabilé simíbale go'ame go'mea alé newigime nerúgichi, jaré pe 'mi wasá bo'ígichi simíbale nochamia 'lige jaré pe che jarénami simíbale nochamia,
5 Mas os convidados não se importaram e se foram, um para o seu campo, outro para o seu negócio.
6 'lige jaréchigo napu tabilé simánale alé newigime nerúgichi 'ma cha'pile alué wa'lula rey 'yuga nóchame, 'lige 'we resí oláliru 'lige me'áliru.
6 Outros, agarrando os servos, os maltrataram e mataram.
7 'Liko alué newime o'nólaka napu wa'lula rey nile, 'we ayole machisá 'ma me'lílirigo alué ralámuli julárigame alué ralámuli bayéniliga, 'lige júlale bo'né sontálola napurigá me'limela alué ralámuli cha nokame, napu 'ma me'ale alué wa'lula reyte julárigame, 'lige 'ma me'líliru alué cha nokame 'lige 'ma e'kósiliru suwábaga galí.
7 — O rei ficou furioso e, enviando as suas tropas, exterminou aqueles assassinos e incendiou a cidade deles.
8 'Liko alué wa'lula rey alué newime re'malí o'nola anele alué bo'né piónila napu mochile alemi, regá anele: «Go'ámeka 'ma listo ilí, iligá alué napu bayérigame nílige, alueka tabilé simánili, 'ma tabilé lisensia nígame ju napurigá smela.
8 Então disse aos seus servos: “A festa está pronta, mas os convidados não eram dignos.
9 Alekeri yati simawa alé napu e'yéname ju ralámuli, 'lige apiépiri ralámuli napu eteru alemi bayéwaká napurigá smela go'ame go'mea jena newigíme nerúgichi.»
9 Vão, pois, para as encruzilhadas dos caminhos e convidem para o banquete todos os que vocês encontrarem.”
10 'Lige alué wa'lula rey piónila ka simíbale alemi napu napuíme ju ralámuli 'lige yati bayele suwábaga napu ekí najtépale alemi, napurigá simámala go'ame go'mea alé newigime nerúgichi, alarigá 'la we'ká ralámuli jsile alé alué re'malí newichi, suwábaga 'la go'ale alué go'ame.
10 E, saindo aqueles servos pelas estradas, reuniram todos os que encontraram, maus e bons; e a sala do banquete ficou cheia de convidados.
11 › 'Lige alemi bajkile alué wa'lula rey alué newime re'malí o'nola, napu go'yá mochile alué ralámuli bayérigame newíkichi, 'lige etele bilé rió tabilé o'páchigime alué o'pacha napu o'páchaga simiame nile bilénami newigime nerúgichi.
11 — Mas, quando o rei entrou para ver os que estavam à mesa, notou ali um homem que não trazia veste nupcial
12 'Lige regá anele alué rió: «Mué rió, ¿churigá 'la bajkíché mué jena peka o'páchaga nawasa napu o'páchaga nawilime ju bilé newigime nerúgichi?» 'Lige alué rioka tabilé pe'tá nejele rukilía.
12 e perguntou-lhe: “Amigo, como você entrou aqui sem veste nupcial?” E ele emudeceu.
13 'Liko alué wa'lula reyka anele alué napu go'ame ro'ame nile: «Ronola bulesi ye rió 'ma sekala 'yúriga, 'lige alé ma'chige pápua chonárale napu nalámala resí níliga 'lige napu chi'namela ramalá majaga.»
13 Então o rei ordenou aos serventes: “Amarrem os pés e as mãos dele e atirem-no para fora, nas trevas; ali haverá choro e ranger de dentes.”
14 We'káchigo kame bayérigame 'lige u'kabi ju napu 'la sébame ju alé newigime nerúgichi.
14 Porque muitos são chamados, mas poucos são escolhidos.
15 A'lige pe'tá i'libeko alué bariseo simíbale alué Esusi rukemia jaré ra'íchali pe machináliga chonirá. Se'winá anisáká yati cha'pibó olale.
15 Então os fariseus se retiraram e consultaram entre si como surpreenderiam Jesus em alguma palavra.
16 'Lige alué bariseo júlale jaré a'boi gompaniérola 'lige alué wa'lula Erore gompaniérola napurigá regá anémala alué Esusi:
16 E enviaram-lhe discípulos, juntamente com os herodianos, para lhe dizer: — Mestre, sabemos que o senhor é verdadeiro e que ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade, sem se importar com a opinião dos outros, porque não olha para a aparência das pessoas.
17 Alekeri najkiá napurigá ruwimela mué: ¿Pala 'la ju nejilia alué enomí napu nejílime ju alué wa'lula rey Sesar i'lime? ¿Tabiléchala?
17 Assim sendo, diga-nos o que o senhor acha: é lícito pagar imposto a César ou não?
18 Alué Esúsika 'we a'lá machile pe resítiri 'nátaga aníligo alué ralámuli, machile pe Esusi resí olániliga aníligo, 'lige anile Esusi:
18 Mas Jesus, percebendo a maldade deles, respondeu:
19 Aka jeka a'pásigo bilé enomí chijtúligame napu najtétiwili ju alué wa'lula rey.
19 Mostrem-me a moeda do imposto. Trouxeram-lhe um denário.
20 'Lige Esúsika anele alué bariseo 'lige alué Erore gompaniérola:
20 E Jesus lhes perguntou:
21 'Lige alué bariseo 'lige alué Erore gompaniérola anele:
21 Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
22 Alieti akigá tabilé machile churigá nejemia 'lige simíbale, tabilé che olale.
22 Ouvindo isto, se admiraram e, deixando-o, foram embora.
23 Pe a'lige rawé alué saruseo anilime ralámuli, alué napu anime ju tabilé sébame ko rewagachi alué suwígame alawala, Esusi 'yuga ra'íchale, regá anele:
23 Naquele dia, alguns saduceus, que dizem não haver ressurreição, aproximaram-se de Jesus e lhe perguntaram:
24 ―Mué Esusi, ralámuli benírame. Moisesi a'rele bilé osilí regá anime 'we 'ya: Bilé rió mukusá 'lige bi'neli rejpisa mukí tabilé 'cho 'wesi 'kúchiga, alué mukúgame bonila rewimeli ju alué mukí napurigá 'kúchigame nímala alué mukí gunámakame, alué mukúgame bonila 'yuga asigá, 'lige alué mukúgame bonila 'kúchila o'chérisa napurigá alué mukúgame 'kúchila kárélamala ―anile alué ralámuli saruseo.
24 — Mestre, Moisés disse: “Se alguém morrer, não tendo filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.”
25 ―Sinéchigo mochile gichao ejtemali bi'lepi o'nógame, 'lige alué wa'lula ba'chila rewale sineko, 'lige mukule ba'chila tabilé 'cho 'wesi 'kúchiga, 'lige alué abé u'tabela alué chega bonila rewale alué mukí gunámakame, 'lige 'ma mukúlechigó tabilé 'cho 'wesi 'kúchiga.
25 Ora, havia entre nós sete irmãos. O primeiro, tendo casado, morreu e, não tendo descendência, deixou sua mulher para seu irmão.
26 'Lige alarigá ikile alué u'tabela 'lige alué abé u'tabélachigó, 'lige alarigá suwile suwábaga a'boi najarémala.
26 O mesmo aconteceu com o segundo, com o terceiro, até o sétimo.
27 Alué gichao rió suwírisa, mukule alué mukí gunámakame.
27 Por fim, depois de todos, morreu também a mulher.
28 'Lige alarigá anesa, kúchigo regá rukéliru Esusi:
28 Portanto, na ressurreição, de qual dos sete ela será esposa? Porque todos casaram com ela.
29 'Liko Esúsika regá anele alué ralámuli:
29 Jesus respondeu:
30 Alué napu ekí seba rewagachi, nibilé umugí nibilé riótiri newímala, aleka suwábaga ralámuli napurigá santo ánjeli rewagachi mochígame nímala.
30 Porque, na ressurreição, nem casam, nem se dão em casamento, mas são como os anjos no céu.
31 Aka alué bo'né Moisesi osálige'é pe u'kabi osilí, napu Onorúgame anílige napu ruwí rewagachi simíbame ko alué ralámuli suwisá. ¿Tabilé siné leérame ju 'emi alué ra'íchali? Anime ju:
31 Quanto à ressurreição dos mortos, vocês nunca leram o que Deus disse a vocês:
32 «Ne ju Onorúgame napu Abraámi, Isaki 'lige Akobo oyérame ju.» Onorúgame níriká tabilé 'wesi suwígame kéré, suwábaga ajágame ju.
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó”? Ele não é Deus de mortos, e sim de vivos.
33 Alieti ra'íchali akisá, we'ká 'nátale alué ralámuli, aliena 'la benigá ruwichi alué Esusi.
33 Ouvindo isto, as multidões se maravilhavam da sua doutrina.
34 'Liko alué bariseo abé i'libeko kachi akele 'we a'lá benigá nejéligo alué Esusi, 'lige tabilé aminabi ra'íchiga jábigo alué ralámuli saruseo, 'liko alué bariséoka napuíle o'maka 'lige simíbale napu ajtile Esusi.
34 Entretanto, os fariseus, sabendo que Jesus havia silenciado os saduceus, reuniram-se em conselho.
35 'Lige bilé rió napu Moisesi nila nulalí benírame nile, regá rukele alué Esusi pecha olániliga se'winá anisáká:
35 E um deles, intérprete da Lei, querendo pôr Jesus à prova, perguntou-lhe:
36 ―Mué Esusi, benírame ralámuli Onorúgame nila ra'íchali, ¿tachiri júkó alué nulalí rejcholi 'we najtékame?
36 — Mestre, qual é o grande mandamento na Lei?
37 'Lige Esúsika nejele:
37 Jesus respondeu:
38 Alué ju abé najtékame nulalí rejcholi.
38 Este é o grande e primeiro mandamento.
39 'Lige alué uché bilé nulalí rejcholi regá anime ju: «Napurigá galé 'emi a'boi alawala, alarigá galewa uché jaré ralámuli.»
39 E o segundo, semelhante a este, é: “Ame o seu próximo como você ama a si mesmo.”
40 'We a'lá sébali e'wásaká 'emi ye oká nulalí rejcholi 'we najtékame, 'liko 'we a'lá sébali olámala 'emi suwábaga alué uché jaré nulalí rejcholi napu osale Moisesi, 'lige uché jaré napu ruyame ju napu ané Onorúgame.
40 Destes dois mandamentos dependem toda a Lei e os Profetas.
41 Napu'lige napuíka mochígichi alué bariseo, Esusi regá rukele alué bariseo:
41 Estando reunidos os fariseus, Jesus lhes perguntou:
42 ―'Émika ¿choniágó, chieri koriágó alué Kristo? ¿Chieri rijimala korí 'emi alué?
42 — O que vocês pensam do Cristo? De quem é filho? Eles responderam: — De Davi.
43 'Lige Esúsika anile:
43 E Jesus perguntou:
44 Onorúgame anele alué Wa'lula Kristo ne'chí nuleme:
44 “Disse o Senhor ao meu Senhor:
45 Aka alué bo'né Rabí aneme ju «ne'chí nuleme» alué Kristo, 'liko abéchigo najtékame júleké alué Kristo me'tigá alué Rabí.
45 — Portanto, se Davi o chama de Senhor, como ele pode ser filho de Davi?
46 'Lige tabilé 'wesi ralámuli 'la gayénale nejea, 'lige aleké rawé si tabilé 'wesi e'wérali olale rukea aminabi ra'íchali.
46 E ninguém podia lhe responder uma palavra; e a partir daquele dia ninguém mais ousou fazer perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.