Mateus 13

Onorúgame nila ra'íchali (TACNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 A'lige rawé Esusi 'ma simile alé galírale asigá 'lige 'mi wa'lú ba'í ilígichi suwékimi asíbale.
1 Naquele dia, saiu Jesus e sentou-se à beira do lago.
2 'Lige asíriga we'ká ralámuli napuíle alé napu asale Esusi. 'Lige alekeri alé bárkochi 'mole Esusi, 'lige suwábaga ralámuli alé ba'wichí suweke jale.
2 Acercou-se dele, porém, uma tal multidão, que precisou entrar numa barca. Nela se assentou, enquanto a multidão ficava à margem.
3 'Liko Esusi chojkile ralámuli beniria we'ká tétali rejcholi. Regá anele:
3 E seus discursos foram uma série de parábolas.
4 Jaré pe u'kabi talí boichimi rujsule. 'Lige chulugí jsile, 'lige 'ma go'ale alué ri'ligó.
4 Disse ele: Um semeador saiu a semear. E, semeando, parte da semente caiu ao longo do caminho; os pássaros vieram e a comeram.
5 'Lige jaré talí pe 'we rejtérale rujsule, tabilé 'me wa'lú ajtígichi we'é, 'lige yati ya'wile.
5 Outra parte caiu em solo pedregoso, onde não havia muita terra, e nasceu logo, porque a terra era pouco profunda.
6 'Lige rayénilite 'ma wakíbale alué ri'ligó ya'wisá, pecha re'lé nawégame níligame.
6 Logo, porém, que o sol nasceu, queimou-se, por falta de raízes.
7 'Lige jaré asíriga ro'rúgachi rujsule wejchá jágichi. 'Lige 'ma 'yale alué wejchá sawala, 'liko tabilé gayénale alué ri'ligó e'wele o'chera.
7 Outras sementes caíram entre os espinhos: os espinhos cresceram e as sufocaram.
8 'Lige jaré talí 'we a'lá we'égachi rujsule, 'lige alueka 'we a'lá ya'wile 'lige asíriga 'la 'wíliru. Jaré ri'ligó mulalá bilé siento ri'ligó rakele. 'Lige jaré usánisa makué rakele. 'Lige jaré baisá makué rakele.
8 Outras, enfim, caíram em terra boa: deram frutos, cem por um, sessenta por um, trinta por um.
9 'Emi 'la najkégame níriká napurigá akiboa, asíriga 'la gepúlime júkuru ye ra'íchali.
9 Aquele que tem ouvidos, ouça.
10 'Liko alué Esusi 'yuga járome a'bé mochíbale napu asale alué Esusi, 'lige regá anele alué Esusi:
10 Os discípulos aproximaram-se dele, então, para dizer-lhe: Por que lhes falas em parábolas?
11 'Lige Esúsika anele:
11 Respondeu Jesus: Porque a vós é dado compreender os mistérios do Reino dos céus, mas a eles não.
12 Alué napu 'la námame ju bilé ra'íchali rejcholi ruilía churigá nulame ko Onorúgame, Onorúgameka uché rajpé 'yámili ju 'nátili. Alué napu tabilé námame ju 'lige tabilé beninálime ju Onorúgame tabilé lisensia 'yámala napurigá benimela, 'liko alué u'kabi napu námame ju 'ma we'kuámala.
12 Ao que tem, se lhe dará e terá em abundância, mas ao que não tem será tirado até mesmo o que tem.
13 Alekeri alarigá ra'icha ne, napugiti alueka rekó 'la etee, tabilé eteme kame, 'lige aminami rekó 'la akeme ke, tabilé akeme kame, 'lige aminami tabilé námame rekó 'la akeme ke.
13 Eis por que lhes falo em parábolas: para que, vendo, não vejam e, ouvindo, não ouçam nem compreendam.
14 Alarigá ikíbá napurigá sébali ikimela napu anele Onorúgame 'ya alué rió Isaíasi anile. Regá anele:
14 Assim se cumpre para eles o que foi dito pelo profeta Isaías: Ouvireis com vossos ouvidos e não entendereis, olhareis com vossos olhos e não vereis,
15 Jipe ejperégame ralámulika tabilé a'lá 'nátame ju,
15 porque o coração deste povo se endureceu: taparam os seus ouvidos e fecharam os seus olhos, para que seus olhos não vejam e seus ouvidos não ouçam, nem seu coração compreenda; para que não se convertam e eu os sare {Is 6,9s}.
16 › Onorúgame 'we ganíliga ajtí napugiti 'emi 'we a'lá ma'chílime buségame kame, 'lige aminami 'we a'lá akeme najkégame kame 'emi.
16 Mas, quanto a vós, bem-aventurados os vossos olhos, porque vêem! Ditosos os vossos ouvidos, porque ouvem!
17 Neka 'la bijchiá aníguru. Asíriga we'ká mochile 'we 'ya alué napu ruyame nile napu Onorúgame anele, 'lige aminami asíriga we'ká ralámuli 'we a'lá, 'lige asíriga eténilie ye tábiri napu 'emi etiá jipe, tabiléchigo etéliko 'lige aminami asíriga gepúnilituru alué ye ra'íchali napu 'emi gepua mochí jipe, pecha i'téligime ye ra'íchali.
17 Eu vos declaro, em verdade: muitos profetas e justos desejaram ver o que vedes e não o viram, ouvir o que ouvis e não ouviram.
18 › 'We a'lá gepuwa chonigá anime ko alué tétali bilé rió echame ri'ligó.
18 Ouvi, pois, o sentido da parábola do semeador:
19 Ralámuli alué ra'íchali gepume, alué napu ruyame ju alarigá nulame ko Onorúgame ralámuli alawálachi, 'lige pe tabilé námame ju, pe napurigá alué talí napu boichimi rujsule alarigá ju 'emi. Nawame ju Remónisi 'lige 'ma bujeme ju pe'kabi ra'íchali napu 'la námale.
19 quando um homem ouve a palavra do Reino e não a entende, o Maligno vem e arranca o que foi semeado no seu coração. Este é aquele que recebeu a semente à beira do caminho.
20 Alué talí napu rejtérale rujsule, alueka pe napurigá ralámuli ra'íchali gepume 'we semáriga, pe alarigá ju,
20 O solo pedregoso em que ela caiu é aquele que acolhe com alegria a palavra ouvida,
21 nobi tabiléchigo 'la re'lesi nawégame júkó, tabilé we'lisi oyérame ju Onorúgame. Napu'lige ralámuli cha anisá alué ralámuli olagá, 'we gawélesa Onorúgame oyérame kóriká, 'liko alué ralámulika 'ma a'reme ju alué 'we a'lá ra'íchali oyeria.
21 mas não tem raízes, é inconstante: sobrevindo uma tribulação ou uma perseguição por causa da palavra, logo encontra uma ocasião de queda.
22 Alué talí wejchégichi rujsúkame ka, alueka pe napurigá ralámuli pe tábiricho 'we korume pe alarigá ju, alué ralámuli napu 'we korume ju o'pacha, go'ame 'lige aminami enomí. 'Liko 'ma a'reme ju Onorúgame ra'ichálila oyeria.
22 O terreno que recebeu a semente entre os espinhos representa aquele que ouviu bem a palavra, mas nele os cuidados do mundo e a sedução das riquezas a sufocam e a tornam infrutuosa.
23 Alué talí 'we a'lá we'echi echerúgime ka, alueka ju napurigá ralámuli Onorúgame ra'ichálila gepume, pe alarigá ju. 'Lige 'we a'lá námame ju alué ralámuli, 'lige asíriga 'la e'wame ju napurigá aní Onorúgame nila ra'íchali. Jaré alué ralámuli napurigá ri'ligó mulalá, alué napu bilé siento rakégame ju, pe alarigá ju. 'Lige jaré napurigá usánisa makué rakégame, pe alarigá ju. 'Lige jaré napurigá baisá makué rakégame, pe alarigá ju.
23 A terra boa semeada é aquele que ouve a palavra e a compreende, e produz fruto: cem por um, sessenta por um, trinta por um.
24 Esusi uché bilé tétali ruwile, regá anile:
24 Jesus propôs-lhes outra parábola: O Reino dos céus é semelhante a um homem que tinha semeado boa semente em seu campo.
25 Napu'lige gojchigá bi'tígichi, sairúgame bajkile alemi echerúgichi 'lige alé echale alué chátiri gajsalá rakala. 'Lige napieri ri'ligó alieri ya'wime nile alué gajsalá. 'Lige 'ma simile alué sairúgame alué gajsalá rakala echisá.
25 Na hora, porém, em que os homens repousavam, veio o seu inimigo, semeou joio no meio do trigo e partiu.
26 Napu'lige ri'ligó o'chérasa, 'ma mulele alué ri'ligó, a'lige kulí ma'chí néréle alué chátiri gajsalá nerugo alé ri'ligó echégichi.
26 O trigo cresceu e deu fruto, mas apareceu também o joio.
27 'Liko nóchame alé ri'ligó echégichi, simíbale ruyemia alué ri'ligó echágame. Regá anele: «Mué, ¿'la a'ká ke alué talí napu mué echálige? ¿Kócheka ma'chínalepeché alué chátiri gajsalá?»
27 Os servidores do pai de família vieram e disseram-lhe: - Senhor, não semeaste bom trigo em teu campo? Donde vem, pois, o joio?
28 'Lige anile ri'ligó echágame: «Bilé sairúgame nokálegeréko alieti echá.» 'Lige alué nóchame rukele alué ri'ligó echágame rió: «¿Pala simawa alué chátiri gajsalá bo'naboa?»
28 Disse-lhes ele: - Foi um inimigo que fez isto! Replicaram-lhe: - Queres que vamos e o arranquemos?
29 'Lige anile alué rió ri'ligó echame: «Tase, pecha 'la nímalawé, pe ri'ligó 'yúriga bo'nuímaleké.
29 - Não, disse ele; arrancando o joio, arriscais a tirar também o trigo.
30 Pe a'réwagó napurigá ri'ligó 'yuga o'chéramala. Napu'lige 'wílichi ne bo'né nulémala ralámuli nóchame napurigá rojániga napabúmala alué chátiri gajsalá, 'lige bulugá ro'igá e'kósamala. 'Lige ri'ligoka abé nujubá gatewa rekóachi.» (Alué chátiri gajsalaka pe napurigá Remónisi gompaniérola ju.)
30 Deixai-os crescer juntos até a colheita. No tempo da colheita, direi aos ceifadores: arrancai primeiro o joio e atai-o em feixes para o queimar. Recolhei depois o trigo no meu celeiro.
31 Esusi abiena ruwile uché bilé tétali. Anile:
31 Em seguida, propôs-lhes outra parábola: O Reino dos céus é comparado a um grão de mostarda que um homem toma e semeia em seu campo.
32 Asíriga u'kichí ju alué talí a'lásini rakala, 'lige asíriga e'wele ochérame ju alué gilibá ya'wisá, me'tigá alué ri'ligó. 'Lige chulugí jsime ju 'lige alé kábame ju.
32 É esta a menor de todas as sementes, mas, quando cresce, torna-se um arbusto maior que todas as hortaliças, de sorte que os pássaros vêm aninhar-se em seus ramos.
33 'Lige uchéchigo bilé tétali ruwile Esusi ralámuli beniria. Regá anile:
33 Disse-lhes, por fim, esta outra parábola. O Reino dos céus é comparado ao fermento que uma mulher toma e mistura em três medidas de farinha e que faz fermentar toda a massa.
34 Esusi pe tétalicho ra'íchale ralámuli 'yuga, pe alarigacho ruyele.
34 Tudo isto disse Jesus à multidão em forma de parábola. De outro modo não lhe falava,
35 Alarigá ra'íchale Esusi napurigá 'la alarigá ikimela napurigá anile alué 'ya ajtígame rió napu ruyame nile napu Onorúgame anele. Regá anile alué rió:
35 para que se cumprisse a profecia: Abrirei a boca para ensinar em parábolas; revelarei coisas ocultas desde a criação {Sl 77,2}.
36 'Lige Esusi 'ma ku júlale suwábaga ralámuli napu mochile alemi, 'lige bajkile alé pachá galírale 'lige alué 'yuga járome anele alué Esusi:
36 Então despediu a multidão. Em seguida, entrou de novo na casa e seus discípulos agruparam-se ao redor dele para perguntar-lhe: Explica-nos a parábola do joio no campo.
37 'Lige anile Esusi:
37 Jesus respondeu: O que semeia a boa semente é o Filho do Homem.
38 Alé we'échika napu echale alué talí echame, aleka pe napurigá wijchimoba ju. Alué 'we a'lá talí aniáká, alueka pe ralámuli 'we a'ká ralámuli aniame ju, alué napu 'la a'reme ju napurigá Onorúgame nulámala. Gajsalá aniáká alueka pe ralámuli Remónisi oyérame aniame ju.
38 O campo é o mundo. A boa semente são os filhos do Reino. O joio são os filhos do Maligno.
39 Alué sairúgameka napu echale alué chátiri gajsalá, alueka pe Remónisi kéré. 'Lige alué 'wílime aniáká, alueka napu'lige gawí amulí suwíbachi aniame ju. 'Lige alué 'wime aniáká, alueka santo ánjeli aniame ju.
39 O inimigo, que o semeia, é o demônio. A colheita é o fim do mundo. Os ceifadores são os anjos.
40 A'chigóriga napurigá oliame ju alué chátiri gajsalá, a'chigóriga oláwili ju alué Remónisi oyérame napu'lige ye gawí suwíbachi. 'Emi 'we a'lá machí pe na'ichí 'lúlime ko alué chátiri gajsalá.
40 E assim como se recolhe o joio para jogá-lo no fogo, assim será no fim do mundo.
41 Alué rió Onorúgamete julárigame 'pa rewigáchika, alueka santo ánjeli nulémala napurigá a'miná 'lúmala alué chátiri ralámuli jena wijchimoba mochígame, alué napu chátiri 'nátili 'yame ju uché jaré ralámuli, alé napu Onorúgame nulame ju.
41 O Filho do Homem enviará seus anjos, que retirarão de seu Reino todos os escândalos e todos os que fazem o mal
42 'Ma na'ichí 'lúpua. 'Lige alué chátiri ralámuli nalá mochímala 'we resí níliga, 'lige majaga.
42 e os lançarão na fornalha ardente, onde haverá choro e ranger de dentes.
43 'Liko ralámuli 'la sébali olame napurigá nulá Onorúgame, alueka napurigá Onorúgame alarigá nímala. 'Émi ralámuli 'we a'lá najkégame níriká, 'la 'we a'lá gepuwa ye ra'íchali.
43 Então, no Reino de seu Pai, os justos resplandecerão como o sol. Aquele que tem ouvidos, ouça.
44 › Napu'lige Onorúgame 'we a'lá semáriga nulachi ralámuli alawálachi, pe napurigá enomí we'echi tótigame, alarigá ju. Bilé rió we'ká enomí tótigame rewisá, abajá nasosa we'ete o'póliga. 'Liko asíriga ra'sáligá asimela alué rió, 'ma simela ralinemia suwábaga tábiri napu ekí tábiri nígame ju bo'né. 'Lige alué enomite ralimela alué gawí napurigá bo'né niga neraga asimela alué enomí.
44 O Reino dos céus é também semelhante a um tesouro escondido num campo. Um homem o encontra, mas o esconde de novo. E, cheio de alegria, vai, vende tudo o que tem para comprar aquele campo.
45 › Abiena napu'lige Onorúgame 'we semáriga nulachi ralámuli alawálachi, pe a'chigóriga ju napurigá bilé rió ralinega nóchame, rejté 'yaga eyéname alué 'we rojsákame re'wame ba'wichí nerúgame napu «perla» anilime ju yolí ra'íchaga.
45 O Reino dos céus é ainda semelhante a um negociante que procura pérolas preciosas.
46 Napu'lige rewisá bilé 'we a'lá jino rejté «perla» alué napu 'we najteme ju, 'lige alué rioka ralinémala napu ekí tábiri ni bo'né, 'lige alué enomite ralimela alué 'we jino rejté. ¿Pala 'la námata 'emi ye tétali?
46 Encontrando uma de grande valor, vai, vende tudo o que possui e a compra.
47 'Lige Esusi uchéchigo bilé tétali ruyele ralámuli churigá nulamio Onorúgame ralámuli 'yuga. Regá anile:
47 O Reino dos céus é semelhante ainda a uma rede que, jogada ao mar, recolhe peixes de toda espécie.
48 Napu'lige bochisa alé morálichi, alué ro'chí i'múmeka 'mi suwemi o'tome ju alué morali, 'lige alé mochíbame ju abé a'kalala ro'chí rojana, alué 'lina ro'ámala waná atabechi. 'Lige alué ta'mé a'kátirika alueka 'ma 'lúmala.
48 Quando está repleta, os pescadores puxam-na para a praia, sentam-se e separam nos cestos o que é bom e jogam fora o que não presta.
49 Alarigá nímala napu'lige gawí suwíbachi. Santo ánjeli buyámala ralámuli wanápamia alué cha nokame alé a'ká ralámuli mochígichi.
49 Assim será no fim do mundo: os anjos virão separar os maus do meio dos justos
50 'Lige alué cha nokame ralámulika 'ma na'ichí 'lúpili ju, asíriga enárikáchi rajachi. 'Lige nalámala alué cha nokame ralámuli 'we resí níliga.
50 e os arrojarão na fornalha, onde haverá choro e ranger de dentes.
51 'Lige Esusi rukele:
51 Compreendestes tudo isto? Sim, Senhor, responderam eles.
52 'Lige Esusi anele:
52 Por isso, todo escriba instruído nas coisas do Reino dos céus é comparado a um pai de família que tira de seu tesouro coisas novas e velhas.
53 Napu'lige Esusi 'ma guwárisa ye tétali ruyá, 'we ilile uchéchigo bilénami simiá.
53 Após ter exposto as parábolas, Jesus partiu.
54 Napu'lige sebasa alé we'ká riógichi napu bejtégame nílige alué bo'né Esusi re'malí ka (Nasareta anilichi), chojkile ralámuli ra'íchali beniria alé u'tá re'obachi «sinagoga» anilime. 'Lige ralámulika 'we e'negá jale. Pe laa jale alué ralámuli:
54 Foi para a sua cidade e ensinava na sinagoga, de modo que todos diziam admirados: Donde lhe vem esta sabedoria e esta força miraculosa?
55 ¿Tacha ye ju alué sía 'lige mesa newame inolá alué napu José anilime nílige? ¿Tacha ye ju alué María ranala? ¿Tacha ye ju alué Jacobo ba'chila 'lige José 'lige Simoni 'lige Jurasi?
55 Não é este o filho do carpinteiro? Não é Maria sua mãe? Não são seus irmãos Tiago, José, Simão e Judas?
56 ¿Tacha jena ejperégame ju alué rió waíla jena we'ká riógachi? ¿Koche benílepeché ye rió suwábaga alué tábiri?
56 E suas irmãs, não vivem todas entre nós? Donde lhe vem, pois, tudo isso?
57 Alekeri alué ralámuli majale 'lige tabilé beninálile alué rejcholi. Alekeri Esusi anele alué ralámuli:
57 E não sabiam o que dizer dele. Disse-lhes, porém, Jesus: É só em sua pátria e em sua família que um profeta é menosprezado.
58 Alué ralámuli tabilé bijchígale alué Esusi ra'ichálila, alekeri alué Esusi tabilé we'ká ralámuli sa'wale.
58 E, por causa da falta de confiança deles, operou ali poucos milagres.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.