Atos 17

Onorúgame nila ra'íchali (TACNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 'Lige simárele alué oká rió bilena we'ká riógichi Anpípolisi anilichi. 'Lige uchéchigo bilena Apolonia anilichi we'ká riógichi simárele alué oká rió. 'Lige alé okaná we'ká riógichi simárasa, 'lige sébale alé uchéchigo bilena we'ká riógichi Tesalónika anilichi. 'Lige alé ilile alué u'tá re'obá jurío re'obala, «sinagoga» anilime.
1 Paulo e Silas passaram pelas cidades de Anfípolis e Apolônia e chegaram a Tessalônica, onde havia uma sinagoga .
2 Páuloka simile alé re'obachi bo'né gompaniero si, bilé rawé sawalachi resíbulichi. 'Lige alarigá nokame nile alué ralámuli. 'Lige bakiá tarali sawalachi rawé resíbulichi simíbame nile alé re'obachi. 'Lige Páulo ra'íchame nile alué ralámuli 'yuga alé re'obachi asagá. We'ká e'karúgame ra'íchali a'bopi rukigá machináliga.
2 Conforme o seu costume, Paulo foi lá e nos três sábados seguintes falou sobre as Escrituras Sagradas com as pessoas que estavam ali na sinagoga.
3 'Lige benírale churigá aniá alué ra'íchili alé osilichi uchúkame ra'íchili Onorúgame nila ra'íchali, alué 'ya nerúgame rejcholi. 'Lige Páulo ra'ichia ilile alué apeli leéraga 'lige ruyea ilile ralámuli churigáriga Onorúgame a'réligo napurigá resí ikimela 'lige me'lílirigo alué rió napu bo'né Onorúgame júlalige alé 'pákana rewagáchika. 'Lige ku ajániligo alué rió me'lisuga. 'Lige anile alué Páulo:
3 Paulo lhes explicava e provava que o Messias precisava sofrer e que, depois de morrer, tinha de ressuscitar. Ele dizia: — Este Jesus que estou anunciando a vocês é o Messias.
4 'Lige alué rejcholi ruyésiga alué ralámuli, jaré alué ralámuli jurío 'we a'lá oyérale alué rejcholi. 'Lige aminami alué we'ká ralámuli alué griego ra'íchame ralámuli napu 'we a'lá nirame nile Onorúgame, alueka 'we a'lá oyérale alué rejcholi alué napu ruyele alué Páulo alé re'obachi iligá. 'Lige aminami alué umugí napu 'we a'lá nirame nile 'lige 'we nóchame nile, we'ká alué umugí 'we semáriga oyérale Onorúgame ra'ichálila.
4 Paulo e Silas conseguiram convencer disso algumas daquelas pessoas, as quais se juntaram a eles. Um grande número de não judeus convertidos ao Judaísmo e muitas senhoras da alta sociedade também se juntaram ao grupo.
5 'Lige alué ralámuli jurío, alué napu tabilé oyérale rejcholi napu ruyele alué Páulo, alueka 'we gawelia mochile alué ralámuli etea. 'Lige alué ralámuli jurío owile jaré ralámuli 'we najsinákuli, pe jami e'yéname, pe chátiri ra'íchaga chibi anigá e'yéname alué ralámuli. 'Lige alué we'ká ralámuli napuíle alué ralámuli jurío 'yuga, alué tabilé bijchígime Onorúgame nila ra'íchali. 'Lige alué uché jaré we'ká ralámuli abiena napuíle alué 'yuga, gepumia alué chátiri ra'íchali. 'Lige alué we'ká ralámuli cha nokame napuísa, 'lige 'la iwégame cha anigá e'yénale alué ralámuli. 'Lige suwábaga alué ralámuli alé we'ká riógichi mochígame 'ma ayole. 'Lige sébale alé bilena galírale alué rió Jasoni anilime rió bejtélachi alué Páulo 'lige Silasi 'yasia. 'Lige alé mochigo mayele alué oká rió. Alué oká rió cha'pináliga nokale alué ralámuli o'tonáliga napu mochile alué e'wélala.
5 Mas os judeus ficaram com inveja. Eles foram buscar alguns homens maus entre os malandros das ruas e formaram um grupo de desordeiros. Estes fizeram muita confusão na cidade e atacaram a casa de Jasão, procurando Paulo e Silas a fim de os levar para o meio do povo.
6 'Lige alé Jasoni bejtélachi tabilé rewáliru alué oká rió. 'Liko pe alué rió Jasoni alé bejtégame cha'pile alué ralámuli. 'Lige cha'pisá, wijchí rekagá banasuka ma'chí páliru alué rió Jasoni. 'Lige alarigá banagá o'tole alé 'mi napu mochile alué ralámuli e'wélala. 'Lige alué uché jaré ralámuli Esukristo oyérame ralámuli 'ma cha'píliruchigó. 'Lige abiena o'tóliru alué ralámuli alé 'mi napu mochile alué ralámuli e'wélala. 'Lige alé sebasa, alué ralámuli napu o'tole alué uché jaré ralámuli e'wele sinaka ne'ole:
6 Mas, como não os encontraram, levaram à força Jasão e alguns outros irmãos até a presença das autoridades da cidade, gritando: — Aqueles homens têm provocado desordens em todos os lugares! Agora chegaram até a nossa cidade,
7 'Lige ye rió Jasoni alé bo'né galílachi mochiga ajtime ju alué oká rió. 'Lige 'we gompaniérola ju ye rió alué oká rió. 'Lige 'ma sayega ra'íchame ju alué ralámuli alué wa'lula nulame rió romano olagá. 'Lige aniárá alué ralámuli uché bilé wa'lula selígame ajtigárá, napu Esusi anilime kará ―anile alué ralámuli tabilé Onorúgame oyérame.
7 e Jasão os hospedou na casa dele. Eles estão desobedecendo às leis do Imperador romano, dizendo que existe outro rei, chamado Jesus.
8 'Lige alué ra'íchili akisá alué e'wélala 'lige alué uché jaré ralámuli napu ekí mochile alé, alué uché rajpé 'la iwégame ayole alué Esukristo oyérame 'yuga. 'Lige 'la iwégame we'ká ra'íchaga ne'óchale.
8 Tanto a multidão como as autoridades ficaram agitadas quando ouviram essas palavras.
9 'Lige alué e'wélala goblálile alué rió Jasoni napurigá ma'chínamala, 'lige Jasónika bo'né najtétisa, ma'chínale. 'Lige alué uché jaré ralámuli Esukristo oyérame najtétiga buyale.
9 E as autoridades soltaram Jasão e os outros, depois que eles pagaram a quantia exigida para isso.
10 'Lige alué ralámuli Esukristo oyérame yati júlale alué Páulo 'lige alué Silasi alé we'ká riógichi Berea anilichi. Pe rukó juláliru alué oká rió chíbaka napurigá ta cha'piboa saílate. 'Lige alé Berea sebasa alué rió Páulo 'lige alué Silasi, 'lige pe abé i'libeko simíbale alué ralámuli alé u'tá jurío re'obálachi.
10 Logo que anoiteceu, os irmãos enviaram Paulo e Silas para a cidade de Bereia. Quando chegaram lá, eles foram à sinagoga .
11 'Lige alué ralámuli jurío alé ejperégame 'la 'we beninálime nile alué ra'íchili, tase napurigá alué ralámuli alé Tesalónika mochígame. 'We galegá akele alué rejcholi napu ruwile alué Páulo alé iligá. 'Lige nabí rawé benime nile alué apeli osirúgime Onorúgame ra'ichálila machináliga pala 'la bijchiá ka napurigá ruwile alué Páulo.
11 As pessoas dali eram mais bem-educadas do que as de Tessalônica e ouviam a mensagem com muito interesse. Todos os dias estudavam as Escrituras Sagradas para saber se o que Paulo dizia era mesmo verdade.
12 'Lige we'ká ralámuli jurío alé Berea mochígame 'we 'la bijchígale alué rejcholi napu ruwile alué Páulo alé iligá. 'Lige aminami alué we'ká umugí alué griego ra'íchame, 'we nóchame umugí, alueka 'we a'lá oyérale alué rejcholi. 'Lige aminami alué we'ká rió griego ra'íchame, alueka 'la oyéralechigó alué rejcholi napu ruwile alué Páulo.
12 Assim muitos judeus naquela cidade creram, e também não judeus, tanto mulheres da alta sociedade como também muitos homens.
13 'Lige alué ralámuli jurío alé Tesalónika mochígame akele alué rió Páulo alemi eyénaráo alué Esukristo ra'ichálila beníria ralámuli Berea mochígame. 'Lige machisá alemi eyénaráo alué Páulo, 'lige yati simíbale alué ralámuli alemi napu ajtile alué Páulo e'nemia. 'Lige alué ralámuli alé Berea sebasa, asíriga chátiri ra'íchili ra'íchale. 'Lige se'wináriga ruyele alué ra'íchili alé Berea mochígame ralámuli, napurigá alué ralámuli Berea mochígame ayónimala alué Páulo.
13 Mas, quando os judeus de Tessalônica souberam que Paulo tinha anunciado a palavra de Deus também em Bereia, foram até lá e começaram a agitar e atiçar o povo contra eles.
14 'Lige jaré ralámuli alué Esukristo oyérame alé Berea mochígame, yati 'légana bayérole alué Páulo alé 'mi ba'wichí suweke, alé wa'lú ba'wí ilígichi. 'Lige alué rió Silásika abajá alé Beréachi rejpile alué Timoteo 'yuga.
14 Então os irmãos enviaram Paulo imediatamente para o litoral; porém Silas e Timóteo ficaram em Bereia.
15 'Lige alué ralámuli napu alué Páulo 'yuga simíbale, 'we mejká simíbale Páulo 'yuga bárkochi simíbale wamí wa'lú we'ká riógichi Atena anilichi. 'Lige alé we'ká riógichi Atena anilichi ro'ile alué ralámuli alué Páulo 'yuga simíbagame. 'Lige alué rió Páuloka alé we'ká riógichi Atena rejpile. 'Lige Páulo anele alué ralámuli alé Berea mochígame ku simíbachi:
15 Os irmãos que protegiam Paulo o levaram até a cidade de Atenas. Depois voltaram para Bereia, levando um recado de Paulo; ele pedia que Silas e Timóteo fossem encontrá-lo em Atenas o mais depressa possível.
16 'Lige Páulo alé Aténachi asale alué oká rió buigá Silasi 'lige Timoteo. 'Lige alé asagá, alué Páulo etele larigá nokao alué ralámuli alé Atena we'ká riógichi mochígame. 'Lige alué ralámuli alé Atena mochígame we'ká e'karúgame newame nile. 'Lige alieti newasa Onorúgame neraga eteme nile 'lige e'kali tánime nile alué ralámuli alé Atena mochígame. 'Lige alué Páulo alieti etega, tabilé ganílile. We'ká 'nátale, 'we sewele. Bo'neka 'la machíligame tabilé 'la ko.
16 Enquanto estava esperando Silas e Timóteo em Atenas, Paulo ficou revoltado ao ver a cidade tão cheia de ídolos.
17 'Lige alué alieti etesa alué Páulo, 'lige simile alé u'tá jurío re'obálachi «sinagoga» anilime, simile ra'ichamia alué ralámuli 'yuga. 'Lige alé re'obachi ra'íchale alué ralámuli jurío 'yuga 'lige griego ra'íchame ralámuli 'yuga napu 'we 'la nirame nile Onorúgame. 'Lige nabí rawé 'we ra'íchale alué Páulo apiépiri ralámuli 'yuga alé we'ká riógichi iligá, alé napu ralinélime nile e'karúgame tábiri.
17 Ele ia para a sinagoga e ali falava com os judeus e com os não judeus convertidos ao Judaísmo. E todos os dias, na praça pública, ele falava com as pessoas que se encontravam ali.
18 'Lige jaré ralámuli mochile alé Pekurio oyérame. 'Lige jaré mochile alué Seno anilime ra'íchili oyérame ralámuli. 'Lige alué ralámuli anile akisá Páulo ra'íchachi:
18 Alguns professores epicureus e alguns estoicos discutiam com ele e perguntavam: — O que é que esse ignorante está querendo dizer? Outros comentavam: — Parece que ele está falando de deuses estrangeiros. Diziam isso porque Paulo estava anunciando Jesus e a ressurreição .
19 'Lige bayéleru alué Páulo alé bilena Areópago anilichi, alé napu napuíme nile alué ralámuli alué ra'íchili gatemia. 'Lige anile alué ralámuli alé mochígame:
19 Então eles o levaram a uma reunião da Câmara Municipal e disseram: — Gostaríamos de saber que novo ensinamento é esse que você está trazendo para nós.
20 'Yako tasiné akiame ke alarigá ra'íchame jemi. Suwábaga alué ra'íchali machináliru ramué ralámuli.
20 Pois você diz algumas coisas que nos parecem esquisitas, e nós gostaríamos de saber o que elas querem dizer.
21 'Lige alué ralámuli alé Atena mochígame 'we beninálime nile alué uché bilé ra'íchili se'nú nuebo. 'Lige 'we ra'ichánilime nile alué ra'íchili alué apiépiri ra'íchili se'nú nuebo. Alarigá nile alué ralámuli 'yasi. 'Lige alé Atena we'ká ralámuli mejkaka sígame we'ká mochile alé Atena ejperega. 'Lige alué ralámuli abiena 'we beninálime nile alué uché bilé se'nú ra'íchili nuebo.
21 É que todos os moradores de Atenas e os estrangeiros que viviam ali gostavam de passar o tempo contando e ouvindo as últimas novidades.
22 'Lige alué Páulo o'weti ilísale alé Areópago ra'ichamia alé we'ká ralámuli mochígichi. 'Lige anile alué Páulo o'weti ilísisa:
22 Então Paulo ficou de pé diante deles, na reunião da Câmara Municipal, e disse: — Atenienses! Vejo que em todas as coisas vocês são muito religiosos.
23 Ne jemi eyénaturu e'néniga, we'ká e'karúgame etiáturu ne 'emi a'boi newálala 'emi a'boi riósila. 'Lige alé rewá ne bilena napu kógime nile Onorúgame. 'Lige jaré ra'íchili osilí uchú alé anime: «Siné kachi ajtigéréko bilé Onorúgame tabilé machirume. Jena jawawa alué go'ame napurigá go'mela alué Onorúgame.» 'Lige Onorúgame napu tánime ju 'emi tabilé machigá, 'we a'lá machí ne alué ko Onorúgame. 'Lige ne 'la ruwimela chieri ko Onorúgame napu 'emi ralámuli tabilé machí.
23 De fato, quando eu estava andando pela cidade e olhava os lugares onde vocês adoram os seus deuses, encontrei um altar em que está escrito: “ Ao Deus Desconhecido ”. Pois esse Deus que vocês adoram sem conhecer é justamente aquele que eu estou anunciando a vocês.
24 › Onorúgame newale ye gawí, alueka suwábaga nulame ju jena wijchimoba 'lige 'pa rewagachi abiena. Onorúgame tabilé bejtégame ju alé re'obachi, alué re'obá alué ralámuli newálila jena wijchí ejperégame.
24 — Deus, que fez o mundo e tudo o que nele existe, é o Senhor do céu e da terra e não mora em templos feitos por seres humanos.
25 'Lige Onorúgame tabilé resílá napurigá gu'íriwa ralámulite. Onorúgame nejíguru alawá 'lige buchéguru suwábaga ralámuli. Alueka suwábaga nejime júkuru napu ekí resíláru ramué.
25 E também não precisa que façam nada por ele, pois é ele mesmo quem dá a todos vida, respiração e tudo mais.
26 › 'Lige sineko pe bi'lepi rió newale Onorúgame. 'Lige Onorúgame 'we a'lá gu'írile napurigá we'ká o'chéramala ralámuli jena wijchimoba. A'lígesíko we'kaná o'chérale ralámuli se'wináriga ra'íchame, a'bopi ra'ichálila ra'íchame. Bo'né Onorúgame 'la 'nátale koche o'chéramala ralámuli 'lige chiéniko. Arigá 'nátale 'we 'ya we'ká bamí ta'chó newá ralámuli.
26 De um só homem ele criou todas as raças humanas para viverem na terra. Antes de criar os povos, Deus marcou para eles os lugares onde iriam morar e quanto tempo ficariam lá.
27 'Lige Onorúgame newale alué ralámuli napurigá 'la na'támala, «¿Koche ajtigá Onorúgame 'lige churigá ko Onorúgame?» 'lige alarigá 'la oyérawa Onorúgame, 'lige siné kachi alué ralámuli 'la oyéramala Onorúgame. 'Lige Onorúgame tabilé mejká ajtí napu mochiru ramué ralámuli, ramueka tabilé etewía alé ajtígó Onorúgame.
27 Ele fez isso para que todos pudessem procurá-lo e talvez encontrá-lo, embora ele não esteja longe de cada um de nós.
28 'Lige Onorúgame gite ajáluru ramué ralámuli jena wijchimoba mochígame. 'Lige ma'chílime nírukuru ramué Onorúgame gite, 'lige akeme nírukuru ramué ralámuli Onorúgame gite. 'Lige Onorúgame ta nejkúrisaká, 'lige pecha ajáliwakó ramué ralámuli jena wijchimoba mochígame. A'chigóriga 'la anime osale jaré ralámuli jena mochígame 'la jebénigame osagá, 'la anime osale: «Onorúgame 'kúchila nírukuru ramué, Onorúgame newale ramué ralámuli», anime ju alué osilí.
28 Porque, como alguém disse: “Nele vivemos, nos movemos e existimos.” E alguns dos poetas de vocês disseram: “Nós também somos filhos dele.”
29 Bijchiá Onorúgame 'kúchila niru ramué ralámuli. 'Lige Onorúgame 'kúchila níriga, 'lige ¿alué tábiri a'boi newárigime 'lacha Onorúgame nímalawé? 'Lige alueka pe jena wijchí mochígame rió newálila júkuru, pe rejtete newárigime ju, 'lige 'órote 'lige plátate, 'lige alué ralámuli pe a'boi 'nátaga newálekuru alué tábiri.
29 E, já que somos filhos dele, não devemos pensar que Deus é parecido com um ídolo de ouro, de prata ou de pedra, feito pela arte e habilidade das pessoas.
30 'Ya bajchá rawé tabilé e'chéwale Onorúgame alué ralámuli, jípeko Onorúgame najkí napurigá buyámala resítiri 'nátalichi.
30 No passado Deus não levou em conta essa ignorância. Mas agora ele manda que todas as pessoas, em todos os lugares, se arrependam dos seus pecados.
31 'Lige Onorúgame 'ma anile chiéniko olamio gustisia ralámuli. 'Lige alué bo'né Onorúgame nulémala alué bilé rió napurigá ruwimela chieri ka resítiri 'nátame 'lige chieri ka tabilé resítiri 'nátame. Suwábaga ralámuli 'la machíguru ye rió 'we a'lá bijchiá animeli ju napugiti Onorúgame ajániligame alué rió.
31 Pois ele marcou o dia em que vai julgar o mundo com justiça, por meio de um homem que escolheu. E deu prova disso a todos quando ressuscitou esse homem.
32 'Lige alué ra'íchili akisá alué ralámuli Onorúgame ku ajánaligo bilé rió, 'lige jaré ralámuli 'we gawéliga akele alué ra'íchili. 'Lige alué uché jaré ralámuli anile:
32 Quando ouviram Paulo falar a respeito de ressurreição, alguns zombaram dele, mas outros disseram: — Em outra ocasião queremos ouvir você falar sobre este assunto.
33 'Lige alué Páulo a'rele alué ra'icha iligé alé, 'lige simile.
33 Então Paulo foi embora dali.
34 'Lige jaré alué ralámuli najátele alué Páulo 'lige 'we a'lá niraga akele alué ra'íchali. 'Lige alué bilé alué Onisio anilime rió, wa'lula nile nulame alé we'ká riógichi. 'Lige bilé mukí nile Ramárisi anilime mukí. 'Lige uché jaré ralámuli abiena 'we galeme nile Onorúgame ra'ichálila.
34 Mas algumas pessoas creram e se juntaram a ele. Entre essas estavam Dionísio, que era membro da Câmara Municipal, uma mulher chamada Dâmaris e mais outras pessoas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.