Mateus 9

Western Tarahumara NT (TAC_WBT) vs ARA

Sair da comparação
ARA Almeida Revista e Atualizada 1993
1 'Lige Esusi bárkochi 'mole, 'lige na'lebo 'nálige simile. 'Lige bo'né bejtélachi sébale Kapernaumi anilichi we'ká riógichi.
1 Entrando Jesus num barco, passou para o outro lado e foi para a sua própria cidade.
2 'Lige alé sebasa, bilé rió o'tóleru sujírigame tabilé gayéname eyena. Pe tabachi rekagá o'tóleru. Napu'lige Esusi etesa alué ralámuli 'la bijchígio Esusi 'la umabamio alué sujírigame sa'wá, 'liko Esusi anele alué nayume: ―'We iwera towí, alué chátiri mué na'tálila 'lige napu 'sile mué 'ma e'kárigime ju.
2 E eis que lhe trouxeram um paralítico deitado num leito. Vendo-lhes a fé, Jesus disse ao paralítico: Tem bom ânimo, filho; estão perdoados os teus pecados.
3 'Liko jaré alué Moisesi nila nulalí benírame ralámuli mochile alé, 'lige akele alanichi Esusi, 'lige anile a'bopi 'nátaga: «Pe Onorúgamecho ju napu e'kame ju chátiri 'nátili. Ye rioka bo'nepi mayé Onorúgame ko. 'La enárigarigá julke 'liko.»
3 Mas alguns escribas diziam consigo: Este blasfema.
4 'Lige Esusi 'we a'lá machile alieri 'nata mochigo alué benírame. 'Lige anele Esusi: ―¿Chonigá aliena chátiri 'nátili 'nata mochípeché 'emi?
4 Jesus, porém, conhecendo-lhes os pensamentos, disse: Por que cogitais o mal no vosso coração?
5 ¿Churigá anilía 'nalina abé a'lá nítéko? ¿Pa'lá regá anilía: «Mué rió 'ma bujé ne mué alué chátiri 'nátili napurigá 'la moinámala mué rewagachi», regáchala aniá: «O'weti ilísiga yati einawa»?
5 Pois qual é mais fácil? Dizer: Estão perdoados os teus pecados, ou dizer: Levanta-te e anda?
6 Jipe ne napu 'pa rewagáchika nawágame ju napurigá rió neraga,'la machírimala ne 'emi ralámuli wa'lú a'walí nígame ko ne Onorúgame nila napurigá bujémala ne chátiri 'nátili jena wijchimoba nerúgame. 'Lige Esusi anele alué rió sujírigame: ―Yati ilísiwa. 'Lige yati ku galírale simiboa, 'ma pabega gemá.
6 Ora, para que saibais que o Filho do Homem tem sobre a terra autoridade para perdoar pecados — disse, então, ao paralítico: Levanta-te, toma o teu leito e vai para tua casa.
7 'Lige 'ma sa'wígame ilísale alué rió, 'lige 'ma ku galírale simile.
7 E, levantando-se, partiu para sua casa.
8 'Lige ralámuli napu ekí alé mochílige e'negá asíriga ra'sálále. 'Lige anile alué ralámuli: ―Asíriga 'la ju Onorúgame, 'yale a'walí ye rió napurigá ralámuli sa'wámala.
8 Vendo isto, as multidões, possuídas de temor, glorificaram a Deus, que dera tal autoridade aos homens.
9 'Lige Esusi 'we enale chebilénami simiá, 'lige alué Esusi bilé rió etele i'kilí ajtígame bilena u'tá galichi enomí goblalia, gobierno 'yuga nóchame. Mateo anilime nile alué rió enomí goblálome. 'Liko Esusi anele alué rió: ―Nabá ne 'yuga. 'Lige alué rioka o'weti ilísiga yati simile Esusi 'yuga.
9 Partindo Jesus dali, viu um homem chamado Mateus sentado na coletoria e disse-lhe: Segue-me! Ele se levantou e o seguiu.
10 'Lige abé alí, Esusi 'lige alué oyérame ralámuli 'yuga i'kilí mochile bilena galírale go'ame go'yá. 'Lige we'ká mochile alé Esusi si napuíka go'ame go'yá alué enomí goblálome 'lige uché jaré ralámuli napu tabilé oyérame nílige alué Moisesi nulalila.
10 E sucedeu que, estando ele em casa, à mesa, muitos publicanos e pecadores vieram e tomaram lugares com Jesus e seus discípulos.
11 'Lige alé sébale jaré bariseo, 'lige anele alué Esusi oyérame olagá: ―Alué 'emi benírame enomí goblálome 'yuga ajtíkuru go'yá, 'lige uché jaré cha nokame ralámulitiri 'yuga. ¿Chonigá alué 'yuga go'áaché?
11 Ora, vendo isto, os fariseus perguntavam aos discípulos: Por que come o vosso Mestre com os publicanos e pecadores?
12 Napu'lige Esusi akisá alué ra'íchali, bilé tétali ruwile: ―Ralámuli 'we a'lá a'ká tabilé nayume, pecha najkime júkó bilé 'yome. Alué 'we nayume ralámulika, 'la najkime ju bilé 'yome. 'Lige uché rajpé ruwile:
12 Mas Jesus, ouvindo, disse: Os sãos não precisam de médico, e sim os doentes.
13 ―Yati simawa beniboa alué napu ne ruimeli ju: «Neka najkí napurigá ralámuli na'temaka járomala a'bopi. Yeka abéchigo najtékame júkó me'tigá go'ame kógilia Onorúgame.»Neka nawákuru ralámuli bayemia napu 'la machime ju cha nokame ko. Neka tabilé nawá ralámuli bayemia napu tabilé bijchígame ju cha nokame ko.
13 Ide, porém, e aprendei o que significa:
14 'Lige pe'tá i'libékorikáchi sébale Juani oyérame ralámuli, alué Juani napu ralámuli rewarame nílige. 'Lige anile alué ralámuli Esusi olagá: ―Ramué 'lige bariseo 'we ayúname niru. Aka mué oyérameka, ¿chonigá tabilé ayúnabeché? 'Lige Esúsika regá anele:
14 Vieram, depois, os discípulos de João e lhe perguntaram: Por que jejuamos nós, e os fariseus [muitas vezes], e teus discípulos não jejuam?
15 ―Napu'lige bilé rió newímichi, alué gompaniérola napu nejkúrimili ju napu'lige newichi, asíriga ra'sáligá mochímala. Alekeri tabilé ayunámala. 'Lige bilé rawé sebámala napu'lige alué newímili rió o'toboa. A'lige kulí ayunámala alué rió newímili gompaniérola, cháchigo seweka mochímime kame. (Yeka ruwime ju bilé rawé smeo jaré rió Esusi o'tomea. A'lige kulí 'we seweka mochimio Esusi oyérame.)
15 Respondeu-lhes Jesus: Podem, acaso, estar tristes os convidados para o casamento, enquanto o noivo está com eles? Dias virão, contudo, em que lhes será tirado o noivo, e nesses dias hão de jejuar.
16 'Lige aminami anele: ―Uché bilé tétali ruyémala ne 'emi. Napu'lige o'páchala 'la nisa kárélasa napurigá pachókawa, tase nuebo chinite pachókawa, pe abéchigo we'lé chi'wámala'é ichósiga cho'yoga.
16 Ninguém põe remendo de pano novo em veste velha; porque o remendo tira parte da veste, e fica maior a rotura.
17 'Lige aminami tabilé ro'áwaká ajkágame i'wilí ba'wilao'chérame chiliwílachi wi'chite newárigime. Napu'lige alué i'wilí ba'wila ronasá 'ma chi'wámala alué chiliwila. 'Lige 'ma go'límala alué i'wilí ba'wila. 'Lige aminami 'ma tabilé sirbe nímala alué chiliwila. Bijí pe kulí 'la ronoa ilígichi alué i'wilí ba'wila se'wí ro'ilime júkuru abé nuebo chiliwílachi, 'liko alarigá 'la tabilé 'wesi najsawímala. Yeka ruwime ju napurigá tabilé na'lowawa Esusi nila rejcholi 'lige uché bilé rejcholi 'yúriga.
17 Nem se põe vinho novo em odres velhos; do contrário, rompem-se os odres, derrama-se o vinho, e os odres se perdem. Mas põe-se vinho novo em odres novos, e ambos se conservam.
18 Napu'lige Esusi bijí ra'icha ilígichi, bilé rió sébale alemi u'tá re'obachi nulame «sinagoga» anilime, 'lige chojkóbisiga ilíbale alé a'bé napu ilile alué Esusi, 'lige alué rió anele alué Esusi: ―Ne malala pe i'pebi mukú, pe rekó anáchaga, simibóaká sekate nochamia napurigá ku ajánamala.
18 Enquanto estas coisas lhes dizia, eis que um chefe, aproximando-se, o adorou e disse: Minha filha faleceu agora mesmo; mas vem, impõe a mão sobre ela, e viverá.
19 'Liko Esusi simile alué rió 'yuga, 'lige alué Esusi oyérame abiena simíbale.
19 E Jesus, levantando-se, o seguia, e também os seus discípulos.
20 'Ma boichimi 'yénigichi, bilé mukí a'bé nawiga chébale Esusi o'páchala. Alué mukí nayume nile asíriga we'lisi, rojpachí nayume nile, tabilé siné ajchábame nile elenia, 'ma makué oká bamí nile alué mukí nayua.
20 E eis que uma mulher, que durante doze anos vinha padecendo de uma hemorragia, veio por trás dele e lhe tocou na orla da veste;
21 'Lige alué mukí 'nátale: «Pe chébamala ne alué Esusi o'páchala napurigá 'la sa'wimela ne.»
21 porque dizia consigo mesma: Se eu apenas lhe tocar a veste, ficarei curada.
22 'Lige Esusi gu'liga e'nénale alué mukí, 'lige anele: ―'We iwera mué mukí. Mueka 'la bijchígalekurú ne 'la umabamio mué sa'wá, alekeri 'la sa'wíkurú mué jipe. Pe yati neraga sa'wile alué mukí.
22 E Jesus, voltando-se e vendo-a, disse: Tem bom ânimo, filha, a tua fé te salvou. E, desde aquele instante, a mulher ficou sã.
23 'Lige napu'lige Esusi bajkisá alué wa'lula galílachi, «sinagoga» anilichi nulame, etele «flauta» bujchigá rabisime jágichi, 'lige aminami asíriga we'ká ralámuli e'wele nalame.
23 Tendo Jesus chegado à casa do chefe e vendo os tocadores de flauta e o povo em alvoroço, disse:
24 'Lige anele Esusi alué ralámuli: ―Buyásiga 'emi. Ye iweka pecha mukigá bo'iko, pe gojchigá bo'íkurú. 'Liko alué ralámuli achile alué Esusi lanichi, pe tabilé bijchígale, 'máchigo mukugá bo'íligame.
24 Retirai-vos, porque não está morta a menina, mas dorme. E riam-se dele.
25 Napu'lige ralámuli ma'chige buyasa Esusi pachá galírale bajkile napu bo'ile alué iwé mukúgame. 'Lige sekachí cha'pile Esusi alué iwé, 'lige yati asísale alué iwé.
25 Mas, afastado o povo, entrou Jesus, tomou a menina pela mão, e ela se levantou.
26 'Liko suwábaga ralámuli ra'íchiga e'yénale alué alieti bochígimi riógachi napu echulú nílige alé ejiro.
26 E a fama deste acontecimento correu por toda aquela terra.
27 Napu'lige Esusi 'ma boichimi enágichi, oká rió tabilé ma'chílime guwánaka e'yénale e'wele ra'ichasia Esusi olagá: ―¡'La na'temápua ramué, mué Rabí rijimala!
27 Partindo Jesus dali, seguiram-no dois cegos, clamando: Tem compaixão de nós, Filho de Davi!
28 Napu'lige Esusi bilena galírale pachami bajkisá, alué oká rió abiena alé sébale. 'Lige rukele Esusi alué oká rió: ―¿'Émika 'la bijchígilia ne 'la umabamio 'emi sa'wá? ―Ramueka 'we a'lá bijchígilia ―anile alué oká rió.
28 Tendo ele entrado em casa, aproximaram-se os cegos, e Jesus lhes perguntou: Credes que eu posso fazer isso? Responderam-lhe: Sim, Senhor!
29 'Liko alué Esusi nochale alé alué oká rió busílachi. 'Lige anele nochagá: ―'Emi 'la bijchígasaká ne 'la umabamio 'yoa, 'liko ku 'la gainámala e'nena 'emi.
29 Então, lhes tocou os olhos, dizendo: Faça-se-vos conforme a vossa fé.
30 'Liko yati ku 'la ma'chílale. 'Lige Esusi 'we anele alué oká rió: ―Tabilé 'wesi ralámuli ruyéwaká ye alieti.
30 E abriram-se-lhes os olhos. Jesus, porém, os advertiu severamente, dizendo: Acautelai-vos de que ninguém o saiba.
31 'Lige alué oká rioka arigáchigo 'we ruwile a'kinana, asíriga we'ká ralámuli ruyele alé ichúrimi riógichi.
31 Saindo eles, porém, divulgaram-lhe a fama por toda aquela terra.
32 Napu'lige pe kulí simíbachi alué oká napu tabilé ma'chílime nílige, jaré rió bilé rió a'pale tabilé gayéname ra'icha, pe u'kuchípala remónisi mochígame nile.
32 Ao retirarem-se eles, foi-lhe trazido um mudo endemoninhado.
33 Napu'lige Esusi 'ma buinasa alué u'kuchípala remónisi, 'liko 'ma gayénale ra'icha alué rió. 'Lige suwábaga ralámuli pe i'kilí jale e'negá, 'we ra'sáláme kéréle rekó pe i'kilí jage, 'lige anile: ―Tajsiné alarigá 'ínilituru jena Israeli.
33 E, expelido o demônio, falou o mudo; e as multidões se admiravam, dizendo: Jamais se viu tal coisa em Israel!
34 'Lige alué bariseo tabilé ganíliga mochile alarigá ikisá. 'Lige anile alué bariseo: ―Pe alué wa'lula remónisi napu Satanasi anilime ju 'smi a'walí 'yaa napurigá ye rió 'la buinámala u'kuchípala remónisi.
34 Mas os fariseus murmuravam: Pelo maioral dos demônios é que expele os demônios.
35 'Liko Esusi bochígimi we'ká riógachi simírale benírisia, 'lige u'kuchí re'obachi alé «sinagoga» anilime simírale benírisia Onorúgame nila ra'íchali napurigá Onorúgame 'ma 'la semáriga nulamio suwábaga ralámuli alawálachi, 'lige abiena we'ká e'karúgame nawalí sa'wasia.
35 E percorria Jesus todas as cidades e povoados, ensinando nas sinagogas, pregando o evangelho do reino e curando toda sorte de doenças e enfermidades.
36 Napu'lige we'ká ralámuli sebasa Esusi e'nemia, alué Esusi asíriga na'temaka etele alué ralámuli, tabilé a'walí nígame niraga etele alué ralámuli, pe napurigá bo'á tabilé bo'élime, alarigá etele.
36 Vendo ele as multidões, compadeceu-se delas, porque estavam aflitas e exaustas como ovelhas que não têm pastor.
37 'Lige Esusi anele alué bo'né gompaniérola: ―Asíriga we'lé ju ri'ligó echerúgime, 'lige alué 'wímeka asíriga u'kabi ju.
37 E, então, se dirigiu a seus discípulos: A seara, na verdade, é grande, mas os trabalhadores são poucos.
38 Alekeri Onorúgame tániwaguru napurigá uché rajpé julámala 'wime napurigá gu'írimala alué uché jaré 'wime.
38 Rogai, pois, ao Senhor da seara que mande trabalhadores para a sua seara.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.