Mateus 21
Western Tarahumara NT (TAC_WBT) vs NTLH
1 Napu'lige 'ma a'mulipi e'yéniga amulí seba Rusaleni rewégichi, sébale alé bilena a'bé Be'tagé rewégichi, Olibo anilichi rabó re'leberi. Alé sebasa Esusi júlale oká alué bo'né 'yuga járome,
1 Quando Jesus e os discípulos estavam chegando a Jerusalém, pararam no povoado de Betfagé, que fica perto do monte das Oliveiras. Dali Jesus enviou dois discípulos na frente,
2 'lige anele: ―Simíbaga 'mi alé riógachi, 'mi alé napu ma'chigá ju, 'lige alé riógichi sebasa 'emi, etémala 'emi bilé bulito mukila chériga chujkúgame bilé u'tá bulito ranégame. Su'panasa, jeka a'páwaká alué bulito mukila 'ma alué ranala 'yúriga.
2 com a seguinte ordem:
3 'Lige bilé rió rukisá chonigá su'panalio alué bulito, yati anewa: «Alué Wa'lula Esusi najkí napurigá tanewa ye bulito, pe yati ku rolonawa ramué», anewa ―anile Esusi.
3 Se alguém falar alguma coisa, digam que o Mestre precisa deles. Assim deixarão vocês trazerem logo os animais.
4 Alarigá ikile napurigá 'la sébali ikimela napurigá anílige 'we 'ya alué rió napu ruyame nílige napu anélige Onorúgame, napu'lige regá anile:
4 Isso aconteceu para se cumprir o que o profeta tinha dito:
5 — ausente —
5 “Digam ao povo de Jerusalém: Agora o seu rei está chegando. Ele é humilde e está montado num jumento e num jumentinho, filho de jumenta.”
6 'Liko alué Esusi 'yuga járome yati simíbale 'lige alarigá sébali olale napurigá nulélige Esusi.
6 Então os discípulos foram e fizeram o que Jesus havia mandado.
7 Yati a'pale alué bulito mukila 'lige alué bulito ranala 'yúriga, 'lige alué okánika bulito pérale alué Esusi 'yuga járome alué a'boi gemala chiní i'weli, 'lige alué Esúsika yati asele bulito ranala, napu tabilé siné asérigame nile.
7 Levaram a jumenta e o jumentinho, jogaram as suas capas sobre eles, e Jesus montou.
8 'Lige suwábaga ralámuli napu we'ká nile, alemi wijchí pesia e'yénale alué chiní i'weli a'boi gemala alemi boichimi, 'lige jaréchigo rajkú sawala ro'asia e'yénale boichimi.
8 Da grande multidão que ia com eles, alguns estendiam as suas capas no chão, e outros espalhavam no chão ramos que tinham cortado das árvores.
9 'Lige suwábaga ralámuli guwánami e'yénigime 'lige bajchabemi e'yénigime 'we ra'sálásia e'yénale regá anisia: ―¡Hosana (salva)! ¡'La sébakuru mué jena! ¡Mué Esusi Rabí rijimala, mueka wa'lula nímala napurigá alué wa'lula Rabí anilime 'ya ajtígame! ¡'We a'lá semáriga nulale alué, alarigá nulámala mué! ¡Hosana! ¡'Láchigo sébakuru mué jena!
9 Tanto os que iam na frente como os que vinham atrás começaram a gritar: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Hosana a Deus nas alturas do céu!
10 Napu'lige alué Esusi 'ma sebasa alé Rusaleni rewégichi we'ká riógichi, ralámulika majale 'lige anile: ―¿Chieri júché ye rió?
10 Quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade ficou agitada, e o povo perguntava: — Quem é ele?
11 'Lige we'ká ralámuli anile: ―Ye rioka pe ju Esusi, napu ruyame ju napu ané Onorúgame, alé Nasareta ejiro Galilea bejtégame.
11 A multidão respondia: — Este é o
12 'Lige bajkile Esusi alé wa'lú re'obachi ra'pichí Onorúgame galílachi, 'lige 'ma mabule suwábaga napu ralineme nile, 'lige napu ralame nile alé pachá re'obachi ra'pichí mochiga, 'lige 'ma re'nubuga 'lule suwábaga mesa napu enomí nakulílichi nile, 'lige 'ma re'nubule alué banko napu jale alué wakali chulugí baloma ralinélime.
12 Jesus entrou no pátio do Templo e expulsou todos os que compravam e vendiam naquele lugar. Derrubou as mesas dos que trocavam dinheiro e as cadeiras dos que vendiam pombas.
13 'Lige regá anele: ―Aka osiruga chujkúché osilichi: «Ne galílaká Onorúgame 'yuga ra'ichálime júkuru», 'lige 'émika chigórigame resola newálekuru.
13 Ele lhes disse:
14 'Lige jsile alemi alé Esusi ilírachi tabilé ma'chílime ralámuli 'lige jaré na'lime, 'lige yati sa'wale Esusi.
14 Cegos e coxos iam encontrar Jesus no pátio do Templo, e ele os curava.
15 'Lige alué e'wélala balé 'lige alué Moisesi nila nulalí benírame ralámuli etele alué Esusi 'we a'lá sa'wáligo alué nayúkame, 'lige aminami akele alué u'kuchí ejtemali regá anichi: ―¡Hosana! ¡'La sébakuru mué jena! ¡Mué Esusi Rabí rijimala, mueka wa'lula nímala napurigá alué Wa'lula Rabí anilime 'ya ajtígame! Alieti akisá, 'we ayole alué e'wélala balé 'lige alué Moisesi nila nulalí benírame,
15 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei ficaram zangados quando viram as coisas maravilhosas que ele fazia e ouviram as crianças gritando no pátio do Templo: —
16 'lige regá anéliru Esusi: ―Mué Esusi, ¿'la aké mué alaniá jago alué ralámuli? 'Lige Esúsika anele: ―Ju, 'la aké ne. ¿Tabilecha siné leera 'emi Onorúgame nila ra'íchalichi napu aní:
16 E eles disseram a Jesus: — Você está ouvindo o que estão dizendo? Jesus respondeu:
17 'Lige alemi a'rigá alué ralámuli, 'ma simile alé we'ká riógachi asigá, Betania anilichi simile 'lige alé che'lébale.
17 Então Jesus os deixou, saiu da cidade e foi para o povoado de Betânia. E passou a noite ali.
18 Melénala rawé ku Rusaleni simiá enale Esusi, e'lowile.
18 No dia seguinte, quando estava voltando para a cidade, Jesus teve fome.
19 'Lige etele bilé chuná 'lige simile e'nemia 'lige etele tabilé pe'tá rakégame ko alué chuná, pe sawálacho, we'ká sawégame rewale, 'lige anele alué chuná: ―¡Tabilé siné go'mela ralámuli mué chuná rakala, 'máchigo ta siné rakémempá mué! ―anele. 'Lige pe yati wakíbale alué chuná.
19 Ele viu uma figueira na beira da estrada e foi até lá, mas não encontrou nada; só folhas. Aí disse para a figueira: E na mesma hora a figueira secou.
20 Alieti etega alué Esusi 'yuga járome tabilé námaka regá anile: ―¿Churigá 'la wakíbalaché pe yati pe alanésiga alué chuná?
20 Os discípulos viram isso, ficaram muito admirados e disseram: — Como a figueira secou depressa!
21 'Lige Esúsika regá anele: ―'La bijchiá ruwí ne, 'we a'lá bijchígime nísaká 'emi wa'lú a'walí nígame ko Onorúgame, pecha pe bilé chuná wakebáchimiko 'emi, 'émika 'la umabámikuru 'mimi wa'lú ba'wí manígichi elá ye wa'lú rabó pe regá anegá: «Se'wí iliboa, iliboa alé nasipa wa'lú ba'wí ilígichi», 'lige yati e'wámikuru ye rabó.
21 Então Jesus disse:
22 'We a'lá bijchígiga tánisa 'emi Onorúgame, 'liko suwábaga napu tani 'emi, Onorúgame 'we a'lá nejímala.
22 Se crerem, receberão tudo o que pedirem em oração.
23 Napu'lige alé ra'pichí wa'lú re'obachi bajkisá alué Esusi, 'lige alemi ilígichi alué Esusi ralámuli beniria, yati alemi jsile alué e'wélala balé 'lige alué jurío ralámuli nuleme, 'lige anele: ―¿Tachiri gite buyánaché mueka alué ralámuli alé wa'lú re'obachi ra'pichí mochígame ralinea? ¿Chiérite ajchárigame júkó mué Wa'lula neraga? ¿Tachiri najtékame nóchali nígame júkó mué 'siá?
23 Jesus chegou ao Templo, e, quando já estava ensinando, alguns chefes dos sacerdotes e alguns líderes judeus chegaram perto dele e perguntaram: — Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
24 'Lige Esúsika anele: ―Ne abichigó rukémala bilé ra'íchali, 'lige 'la ma'chígime nejiásaká 'emi, ne 'la ruwimela chonigá tachiri gite buyánigo ne ralámuli jena ra'pichí mochígame ralinea.
24 Jesus respondeu:
25 ¿Chieri júlale Juani ralámuli rewarániliga, Onorúgame chalá o ralámuli chalá? 'Lige alué e'wélala balé 'lige alué jurío ralámuli nuleme a'bopi rukele, regá anile: ―Onorúgame júlale anisúká 'liko animela alué Esusi: «¿'Lige chonigá ta bijchígirupaché 'emi napu anié Juani?» anile.
25 Respondam: quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas? Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
26 'Lige anésiká pe ralámuli júlaligo alué Juani, 'liko pe majá mochiwa ralámuli, siné kachi pe ramué saíla niraga mochíbamala ralámuli, napugiti suwábaga ralámuli 'we a'lá machigá mochígame Juani ruwime níligo napu anele Onorúgame.
26 Mas, se dissermos que foram pessoas, temos medo do que o povo pode fazer, pois todos acham que João era profeta .
27 'Liko pe regá anile: ―Tabilé machirú'é chiérite julárigame níligo alué Juani. 'Liko alué Esusi anélechigó: ―Néchigó tabilé ruwimela tachiri gite buyánigo ne suwábaga ralámuli jena ye ra'pichí wa'lú re'obachi mochígame ralinea.
27 Por isso responderam: — Não sabemos.
28 › 'Émika ¿choniágó? Bilé rió oká 'kúchigame nile, 'lige alemi a'bemi simigá napu ajtile alué bilé, regá anele: «Simigá mué jipe nochawa alé we'ká i'wilí echégichi.»
28 Jesus continuou:
29 'Lige alué towika anile: «¡Tabilé siminali ne!» Nobi 'wéchigo cha lálekó alanisá 'lige pe'tá i'libeko yati simile nochamia.
29 — Ele respondeu: “Eu não quero ir.” Mas depois mudou de ideia e foi.
30 'Lige alué rió o'ká 'kúchigame a'bemi simigá napu ajtile alué uché bilela, 'lige a'chigóriga anélechigó napurigá anélige alué uché bilela, 'lige alueka regá nejele: «'La ju, kulipi simé ne.» Tabiléchigo simílekó.
30 — O pai foi e deu ao outro filho a mesma ordem. E este disse: “Sim, senhor.” Mas depois não foi.
31 ¿Chieri 'nalina 'la e'wálekobá napu o'nola nulele? 'Liko alué e'wélala balé 'lige jurío ralámuli nuleme regá anile: ―Alué bajchá nulérimeguru. 'Lige Esúsika anile: ―Neka 'la bijchiá aníbá, alué enomí goblálome 'lige alué we'ká rió 'yuga okome umugí, alueka bajchá 'la lisensia 'yámala napurigá Onorúgamete nulewa alawálachi, tase napurigá 'emi,
31 — Qual deles fez o que o pai queria? — perguntou Jesus. E eles responderam: — O filho mais velho. Então Jesus disse a eles:
32 napugiti 'émika tabilé bijchígiligame 'la rejcholi ruwichi alué Juani 'la o'wé jawamia ralámuli, 'lige alué enomí goblálome 'lige alué we'ká rió 'yuga okome umugí 'we a'lá bijchígile rejcholi nejichi alué Juani, 'lige rekó 'emi 'la etege suwágaba yeti, tabilé pe'tá ku guwana 'nátalekuru.
32 Pois João Batista veio para mostrar a vocês o caminho certo, e vocês não creram nele; mas os cobradores de impostos e as prostitutas creram. Porém, mesmo tendo visto isso, vocês não se arrependeram e não creram nele.
33 › Gepúsibá uché bilé tétali: Bilé rió we'lé nígame wajsá. We'ká banawá jáwale i'wilí anilime, 'lige 'we a'lá 'yele, 'lige jole bilénami i'pichí alé me'chomia alué i'wilí rakala, napu'lige rakesa alué ba'wila ma'chí pamia, 'lige newale bilé galí re'pá ilígame napurigá alué tebume alé asigá repúmala alué we'ká banawá i'wilí. › 'Lige owile repúniliga jaré rió alé nóchame, 'lige bo'neka simile bilénami mejkami.
33 Jesus disse:
34 Napu'lige sebasa rawé i'wíliame, alué gawígameka 'naka júlale jaré bo'né piónila napurigá rojanámala nasípasi, 'yamia napu ekí mélapá alué repume.
34 Quando chegou o tempo da colheita, o dono mandou alguns empregados a fim de receber a parte dele.
35 Alué tebuka mochígameka tabilé rojanánile 'lige 'ma cha'píliru alué gawígame piónila alemi jsichi. Bilé 'ma cho'náliru, 'lige uché bilela ka 'ma me'áliru, 'lige uché bilela ka 'ma bajsibúliru.
35 Mas os lavradores agarraram os empregados, bateram num, assassinaram outro e mataram ainda outro a pedradas.
36 'Lige alué gawígame ka uchéchigo jaré bo'né piónila júlale, 'lige alué banawá rakeme repume ka a'chigóriga olale napurigá alué bajchá julárigame pioni.
36 Aí o dono mandou mais empregados do que da primeira vez. E os lavradores fizeram a mesma coisa.
37 › 'Lige 'ma guwichímiká bo'né inolá júlale alué gawígame regá 'nátaga: «Ne inolaka 'la niraga etéwarékó.»
37 Depois de tudo isso, ele mandou o seu próprio filho, pensando: “O meu filho eles vão respeitar.”
38 'Lige alué banawá tebume ka, napu'lige etesa alué gawígame inolá, regá anile a'bopi: «Alué bi'lepi júkuru alué rió gawígame inolá, 'lige alué júkuru alué o'nola nila nachuámili napu'lige o'nola mukusá, alekeri me'liboa. Alarigá 'la ramué niga ejtebiwa ye gawí o'nola mukusá», anile.
38 Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
39 'Lige cha'pisá 'ma me'ale 'lige i'rachi ma'chige pale.
39 — Então agarraram o filho, e o jogaram para fora da plantação, e o mataram.
40 › Napu'lige nawasa alué gawígame, ¿cholámalawé alué banawá repume?
40 Aí Jesus perguntou:
41 'Liko alué e'wélala balé 'lige alué jurío ralámuli nuleme anele Esusi: ―Alué 'we ená nokágame ka 'ma me'liboli ju tabilé na'temaka, 'lige uché jaré 'yámala repúniliga alué we'ká banawá jágame, 'lige alueka 'la rojanámala alué banawá rakala napu'lige 'ma rakesa.
41 Eles responderam: — Com certeza ele vai matar aqueles lavradores maus e vai arrendar a plantação a outros. E estes lhe darão a parte da colheita no tempo certo.
42 'Lige Esúsika anile: ―¿Tabilé siné leérame ju 'emi osilí Onorúgame nila?, alé napu anime ju:
42 Jesus então perguntou:
43 › Neka 'we a'lá bijchiá aníbá Onorúgame 'ma tabilé nulamio 'emi alawálachi, 'lige alué Onorúgame nulémala uché jaré ralámuli napu 'we a'lá e'wímili ju Onorúgame.
43 E Jesus terminou:
44 'Lige napiépiri rió alé rejtechi bo'ibasa, 'ma chi'wámala. 'Lige bilé rió me'táchisa alué rejtete, 'ma chi'laga rejpímala.
44 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
45 'Lige alué ra'íchali akigá alué e'wélala balé 'lige alué ralámuli bariseo, machile pe alué olagá aníligo alué Esusi alieti ra'íchaga.
45 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus ouviram as parábolas que Jesus contou e sabiam que ele estava falando a respeito deles.
46 'Liko alué e'wélala balé 'lige alué bariseo 'we cha'pinálile alué Esusi, pe iligá 'we majale cha'pigá, 'wéchigo 'la bijchígilime suwábaga ralámuli 'la Onorúgame ra'ichálila nareme níligo Esusi.
46 Por isso queriam prendê-lo, mas tinham medo da multidão porque o povo achava que Jesus era profeta .
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.