Mateus 16
Western Tarahumara NT (TAC_WBT) vs NAA
1 Jaré bariseo 'lige saruseo simíbale Esusi e'nemia. Owile napurigá 'we semátiri tábiri newámala napu ralámuli tabilé gayéname ju, pe machináliga nokale pa'lá Onorúgamete julárigame ko. Mayele tabilé gainamio newá 'lige alarigá ralámuli tabilé oyéramio Esusi.
1 Os fariseus e os saduceus se aproximaram de Jesus e, tentando-o, pediram-lhe que lhes mostrasse um sinal vindo do céu.
2 'Lige Esúsika anele: ―Napu'lige 'emi 'pa rewagachi e'nesa, 'we a'lá machime júleké u'kumeo o tabilé u'kumeo ma. 'Lige 'emi etea rewigá 'we sejtániga ilígichi alí, asíriga 'la machime júlké 'emi melénala rawé tabilé nolégame rainamio.
2 Mas Jesus respondeu:
3 Napu'lige be'á be'lí 'we sejtániga ilisá 'pa rewagachi 'lige aminami nolega ilisá, a'lige abiena 'la machime júkuru 'emi u'kumeo. 'La tabilé 'nátanti 'emi, aka 'émika 'we a'lá námame képá ye tábiri kaka nobi uchéchigo jaré tábiri tabiléchigo námame júkó 'emi. Neka asíriga we'ká e'karúgame newame júkuru 'we semátiri napu tabilé 'wesi gayéname ju ralámuli newá, 'émika tabiléchigo námame júkó tachiri ruyame ko alué.
3 E, pela manhã, vocês dizem: “Hoje teremos tempestade, porque o céu está de um vermelho sombrio.” Na verdade, vocês sabem interpretar a aparência do céu. Então como não são capazes de interpretar os sinais dos tempos?
4 'Emi cha nokame ralámuli 'ma a'reme ju Onorúgame na'tálila 'lige uché bilé tábiri oyérame ju 'nalina napu tabilé Onorúgame ju, pe aminacho eténilime júkuru alué 'we semátiri tábiri. Pe bi'lepi tábiri etémala 'emi 'we semátiri. 'Émika etémala 'we semáriga ikichi ne i'libeko rawé, alué napu etémala 'emi pe ruyame nímala napu ikile alué Jonasi anilime rió. Alueka bakiá rawé bo'ílekuru pachágana ro'chí rojpálichi. Pe bilé tábiri ruwime kéréle alakiá Jonasi. 'Lige Esusi simile alé asigá.
4 Uma geração perversa e adúltera pede um sinal, mas nenhum sinal lhe será dado, senão o de Jonas. E, deixando-os, Jesus se retirou.
5 'Lige Esusi simile bo'né 'yuga járome si ba'wichí bajuniga na'lebo 'nálige, 'lige tabilé nélegá simíbale baní alué Esusi 'yuga járome.
5 Ora, tendo os discípulos passado para a outra margem do lago, esqueceram-se de levar pão.
6 'Lige Esúsika anele: ―'La 'we a'lá 'nátaga alué bariseo nila kawali 'lige saruseo nílatiri.
6 E Jesus lhes disse:
7 'Lige alué oyérame anile a'bopi ra'íchaga: ―¿Chonigá alaníbiché? ¿Pe baní tabilé a'pásiga alaniéréko?
7 Eles, porém, começaram a discutir entre si, dizendo: — Ele diz isso porque não trouxemos pão.
8 'Lige Esusi 'la machile alaniá mochígichi, 'lige rukele: ―'Émika 'we pee bijchígime júkuru Onorúgame 'we a'lá nejkúrimio. ¿Chonigá ra'icha 'emi a'boi tabilé a'pigárika baní?
8 Jesus percebeu isso e perguntou:
9 ¿Ta'chó nama 'emi, 'lige tabilé nélá 'emi pe maligi banite bosárigo ne maligi mili rió? ¿Tabilé nélá 'emi chekí atabé rasírigo baní?
9 Vocês ainda não percebem, nem se lembram dos cinco pães para cinco mil homens e de quantos cestos vocês recolheram?
10 ¿Abiena tabilé nélá 'emi pe gichao banite bosárigo ne naó mili ralámuli? ¿'Lige chekí atabé go'ame rasírigo?
10 Nem dos sete pães para os quatro mil e de quantos cestos vocês recolheram?
11 ¿'Lacha tabilé námatu pe tabilé baní olagá anió ne? Uchéchigo siné ruimé ne, 'la 'we 'la 'nátaga alué bariseo nila kawali, 'lige saruseo nílatiri.
11 Como não compreendem que eu não estava falando com vocês a respeito de pães? Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e dos saduceus.
12 'Liko 'ma námale tabilé alué kawali olagá aníligo alué Esusi, námale 'we a'lá 'nátaga mochímilikó 'nalina napurigá tabilé oilámala alué bariseo nile rejcholi, 'lige alué saruseo nila rejcholi.
12 Então entenderam que Jesus lhes tinha dito que tivessem cuidado não com o fermento usado no pão, mas com a doutrina dos fariseus e saduceus.
13 Napu'lige Esusi sebasa alé a'bé Sesarea Bilipo rewégichi we'ká riógachi, 'lige Esusi rukele alué makué oká rió bo'né 'yuga járome: ―¿Chonígó ralámuli, chieri korí ne napu nawale 'pa rewagáchika rió neraga?
13 Indo Jesus para a região de Cesareia de Filipe, perguntou a seus discípulos:
14 'Lige anile alué bo'né 'yuga járome: ―Jaré ralámuli aní mué Juani kará, alué napu ralámuli rewarame nílige. 'Lige jaré aní mué Elíasi kará, alué napu ruyame nílige napu anélige Onorúgame, alué napu 'ya bejtégame nílige. 'Lige jaré aní mué Jeremíasi kará napu abiena ruwime nílechigó napu anele Onorúgame. 'Lige jaré aní mué kará uché bilé napu ruwime ju napu anele Onorúgame.
14 E eles responderam: — Uns dizem que é João Batista; outros dizem que é Elias; e outros dizem que é Jeremias ou um dos profetas.
15 ―'Lige 'émika, ¿chieri koriágó ne'chí? —anile Esusi.
15 Ao que Jesus perguntou:
16 'Lige Simoni napu abiena Pegro anilime nile anile: ―Mueka pe Kristo ju Onorúgame Inolá, alué Onorúgame napu nabí ajagá ajtime ju.
16 Respondendo, Simão Pedro disse: — O senhor é o Cristo, o Filho do Deus vivo.
17 'Lige Esúsika anile: ―Mué Simoni, Jonasi inolá, pe Onorúgame 'smi mué gu'ira napurigá mué 'la námamala chieri ko ne, 'lige ralámulika tabilé gu'írile napurigá námamala mué.
17 Então Jesus lhe afirmou:
18 Mué Pegro, mué rewalá «rejté» aniame kéré. Mueka napurigá bilé rejté napu ajchilime ju alé re'lé chojkichí napu galí eláwili ju, alarigá ju mué. Mueka napurigá bilé benírame nímala ne'chí oyérame ralámuli benírame. 'Lige rekó suwigé abiena ne'chí si mochímala 'pa rewagachi.
18 Também eu lhe digo que você é Pedro, e sobre esta pedra edificarei a minha igreja, e as portas do inferno não prevalecerão contra ela.
19 Neka mué 'yámala lisensia napurigá nulame nímala mué. Mué anisáká 'we a'lá ko bilé 'nátili, Onorúgame 'we a'lá nirámalachigó alué 'nátili. Mué anisáká tabilé 'la ko bilé 'nátili, Onorúgamechigó tabilé 'la nirámala alué 'nátili.
19 Eu lhe darei as chaves do Reino dos Céus; o que você ligar na terra terá sido ligado nos céus; e o que você desligar na terra terá sido desligado nos céus.
20 'Lige Esusi 'we a'lá anele bo'né 'yuga járome napurigá tabilé 'wesi ruyémala Kristo ko bo'né, Onorúgamete julárigame.
20 Então Jesus ordenou aos discípulos que não dissessem a ninguém que ele era o Cristo.
21 A'lige Esusi chojkile ruyea alué bo'né 'yuga járome 'ma simeo alé Rusaleni anilichi. 'Lige alué e'wélala nulame, 'lige alué e'wélala balé, 'lige alué Moisesi nila nulalí benírame 'we resí olamio alué Esusi 'lige 'ma me'limeo, 'lige bakiá rawé kachi 'ma ku ajánimio.
21 Desde esse tempo, Jesus começou a mostrar aos seus discípulos que era necessário que ele fosse para Jerusalém, sofresse muitas coisas nas mãos dos anciãos, dos principais sacerdotes e dos escribas, fosse morto e, no terceiro dia, ressuscitasse.
22 'Lige Pegro a'mibemi chakena bayérale Esusi, 'lige ne'óchale, regá anele: ―¡Mué wa'lula tase alarigá ra'ichawa, tajsiné sebárimili júkuru alué rawé! ¡Onorúgame tabilé a'rémala mué alarigá ikichi!
22 Então Pedro, chamando-o à parte, começou a repreendê-lo, dizendo: — Que Deus não permita, Senhor! Isso de modo nenhum irá lhe acontecer.
23 'Lige Esusi o'wé e'nele alué Pegro, 'lige anele: ―¡Mué Satanasi, se'wí, simigá 'mimi mejkami! Mueka pe nejkumega eyena ne'chí 'yuga. Mueka 'nátame ju napurigá 'nátame ju ralámuli, tase napurigá Onorúgame.
23 Mas Jesus, voltando-se, disse a Pedro:
24 'Lige anele Esusi alué bo'né 'yuga járome: ―Jaré ralámuli ne'chí oyéranilisaká, nabí rawé e'wámili ju napu ne nulá 'lige 'ma a'rémili ju alué napu bo'né najkí. Rekó 'we resí nílie abirigáchigo senibí rawé 'we a'lá oyéramili ju ne'chí.
24 Então Jesus disse aos seus discípulos:
25 Alué rió napu majame ju me'libólikó ne'chí oyérame kóriká, alueka tase rewimela semati raweli. Alué rió napu ne'chí oyérame ju 'lige bilé rawé me'lisuga ne'chí oyérame kóriká, alueka 'la semati raweli rewimela 'pa rewagachi.
25 Pois quem quiser salvar a sua vida a perderá; e quem perder a vida por minha causa, esse a achará.
26 Tabilé a'lá ju rekó bilé rió we'ká meme ke enomí, alué rió alawálaka wamí 'légana injiérnochi simeli júkuru. ¿Chekí najtétimala alué rió napurigá bo'né alawala tabilé simela injiérnochi?
26 De que adiantará uma pessoa ganhar o mundo inteiro e perder a sua alma? Ou que dará uma pessoa em troca de sua alma?
27 'Ma pe'wé uchéchigo siné nawámala alué napu ju Onorúgamete julárigame 'pa rewigáchika, 'lige asíriga 'la semáriga nawámala Onorúgame a'walílate 'lige aminami santo ánjeli si smela, 'lige ralámuli napu 'la sébali olale Onorúgame 'yuga 'la narémili ju napu Onorúgame 'yámili ju. Alué ralámuli napu tabilé 'la sébali olale Onorúgame 'yuga, alueka gastigo narémili ju.
27 Porque o Filho do Homem há de vir na glória de seu Pai, com os seus anjos, e então retribuirá a cada um conforme as suas obras.
28 Neka 'la bijchiá aníguru, jaré ralámuli napu jena mochí, tabilé 'cho suwimela napusí etesa alué napu 'pa rewagáchika nawale rió neraga 'we semáriga nulachi.
28 Em verdade lhes digo que, dos que aqui se encontram, existem alguns que não passarão pela morte até que vejam o Filho do Homem vir no seu Reino.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.