Marcos 7

Western Tarahumara NT (TAC_WBT) vs ACF

Sair da comparação
ACF Almeida Corrigida Fiel
1 Bilé rawé jaré bariseo 'lige jaré Moisesi nila nulalí beníriame a'bemi jábale napu Esusi asale, 'lige alué ralámulika Rusalénika jsílige.
1 E ajuntaram-se a ele os fariseus, e alguns dos escribas que tinham vindo de Jerusalém.
2 Napu'lige etesa tabilé panígisa go'yó go'ame alué Esusi 'yuga járome napurigá nokame nile alué a'boi, a'liko ruyele ayoga tabilé 'la ko alarigá nokiá.
2 E, vendo que alguns dos seus discípulos comiam pão com as mãos impuras, isto é, por lavar, os repreendiam.
3 (Bariséoka 'lige alué ralámuli Moisesi nila nulalí beníriame pe ralámuli jurío nile 'lige alué ralámuli panígime nile sekala napu'lige go'mea a'chigóriga napurigá nokame nile alué 'ya mochígame. Tase regá 'nátaga nokame nile: «Panígime nébá cha chóligame sekégame kame ne», pe eligá regá 'nátaga nokame nile: «Panígime neba go'mea, alarigá Onorúgame abichilubi 'la na'temámala ne'chí.»
3 Porque os fariseus, e todos os judeus, conservando a tradição dos antigos, não comem sem lavar as mãos muitas vezes;
4 Napu'lige go'ame ralimea simasa ku sébaga yati panígime nile tabilé 'cho go'yá go'ame. 'We a'lá panígisiká 'la Onorúgame 'kúchila kolale a'boi 'la sébili olame kóriká. Aminami 'we a'lá pagome nílechigó bejtoli 'lige sikolí regá 'nátaga: «'We a'lá pagómala ne bejtoli 'lige sikolí, alarigá Onorúgame abichilubi na'temámala ne'chí», 'lige we'ká e'karúriga nokale napurigá nokame nile a'boi.)
4 E, quando voltam do mercado, se não se lavarem, não comem. E muitas outras coisas há que receberam para observar, como lavar os copos, e os jarros, e os vasos de metal e as camas.
5 A'lige bariseo 'lige alué Moisesi nila nulalí beníriame si rukele Esusi: ―¿Chonigá mué 'yuga járome ka tabilé panígisa go'áché, napurigá nokale alué 'ya mochígame ralámuli? ―anele.
5 Depois perguntaram-lhe os fariseus e os escribas: Por que não andam os teus discípulos conforme a tradição dos antigos, mas comem o pão com as mãos por lavar?
6 'Lige Esúsika anele: ―'Émika 'we a'lá 'nátame kolale ke, peka alarigá nulame kachi Onorúgame. 'We a'lá bijchiá anile napu'lige rejcholi nejía 'ya alué Isaíasi alué napu ruwime nile napu anélige Onorúgame, alué regá osale:
6 E ele, respondendo, disse-lhes: Bem profetizou Isaías acerca de vós, hipócritas, como está escrito:Este povo honra-me com os lábios,Mas o seu coração está longe de mim;
7 Ye rejcholi nejile alué Isaíasi.
7 Em vão, porém, me honram,Ensinando doutrinas que são mandamentos de homens.
8 Alarigá ju 'emi bariseo 'lige 'emi Moisesi nulalila beníriame. 'Emi 'ma tabilé e'wame ju napu nulá Onorúgame, pe napurigá nokame ju 'emi a'boi, pe alueka 'la oyérame ju 'emi.
8 Porque, deixando o mandamento de Deus, retendes a tradição dos homens; como o lavar dos jarros e dos copos; e fazeis muitas outras coisas semelhantes a estas.
9 Abiena anele Esusi: ―Gu'línaga ra'icha 'emi, 'ma a'rele 'emi Onorúgame nila ra'íchili, 'ma tabilé nirame ju 'emi Onorúgame nila ra'íchali, pe a'boi ra'ichálila 'la nirá 'emi.
9 E dizia-lhes: Bem invalidais o mandamento de Deus para guardardes a vossa tradição.
10 Alué Moisesi osale Onorúgame ra'ichálila 'ya, regá anime:
10 Porque Moisés disse: Honra a teu pai e a tua mãe; e quem maldisser, ou o pai ou a mãe, certamente morrerá.
11 «'La niraga etéwaká mué bo'né o'nola 'lige eyélatiri. Bilé towí o'nola 'lige eyela saíla neraga ra'íchame, alué towika o'toboli ju me'liboa.» Alarigá anime osale Moisesi.
11 Vós, porém, dizeis: Se um homem disser ao pai ou à mãe: Aquilo que poderias aproveitar de mim é Corbã, isto é, oferta ao Senhor;
12 Nobi 'emi ralámuika beníriame júkó 'we a'lá kóriká tabilé gu'írilia bo'né o'nola, eyélatiri, 'emi 'we a'lá beníriame ju ralámuli napurigá animela: «Tabilé ni ne enomí, suwábaga napu ni ne alueka ‹korban› ju.» (Korban aniáká: «Onorúgame kógilime» aniame ju.) 'Lige anime júchigó 'emi suwábaga napu ekí alanime ka 'ma tabilé gu'írimili ju bo'né o'nola 'lige eyélatiri.
12 Nada mais lhe deixais fazer por seu pai ou por sua mãe,
13 Alarigá nokogá 'ma Onorúgame saíla neraga ra'icha 'emi, 'lige abiena uché jaré we'ká ra'íchali benime ju 'emi, alué ra'íchali Onorúgame tabilé galeme ju ―anele Esusi alué bariseo 'lige alué Moisesi nila nulalí beníriame.
13 Invalidando assim a palavra de Deus pela vossa tradição, que vós ordenastes. E muitas coisas fazeis semelhantes a estas.
14 A'lige Esusi ralámuli bayele, 'lige anele: ―'We a'lá gepusi ye ra'íchili. Ta'lá námota 'emi.
14 E, chamando outra vez a multidão, disse-lhes: Ouvi-me vós, todos, e compreendei.
15 Bilé rió chóligame sekégame ka, alueka tabilé resítiri alawégame kérélamala. Bilé rió pe charigá 'nátaga 'lige chárigá ra'íchaga resítiri alawégame ju.
15 Nada há, fora do homem, que, entrando nele, o possa contaminar; mas o que sai dele isso é que contamina o homem.
16 'We a'lá beninálisiká 'we a'lá gepuwa napu aní ne ―anile Esusi.
16 Se alguém tem ouvidos para ouvir, ouça.
17 Pe'tá i'libeko Esusi ralámuli a'rele, 'lige galírale bajkile. 'Lige alué bo'né 'yuga járomeka 'we rukele napurigá Esusi ruwimela chonime ke aníliga Esusi napu'lige alaniá.
17 Depois, quando deixou a multidão, e entrou em casa, os seus discípulos o interrogavam acerca desta parábola.
18 'Lige Esúsika anele: ―¿'Émichigó tabilé namo napu aní ne? ¿Tabilé machí 'emi tabilé go'ame ko napu ralámuli resítiri alawégame newá? Go'ame ka tabilé resítiri ju.
18 E ele disse-lhes: Assim também vós estais sem entendimento? Não compreendeis que tudo o que de fora entra no homem não o pode contaminar,
19 Go'ame ka pecha sulachí asíbame júkó. Go'ámeka pe rojpachí asíbame ju 'lige ma'chíname ju. (Alarigá anile Esusi, Onorúgame tabilé resítiri neraga eteo ralámuli rekó pe apiépiri go'ame go'yachi ralámuli.)
19 Porque não entra no seu coração, mas no ventre, e é lançado fora, ficando puras todas as comidas?
20 Esúsika abichilubi ra'íchale 'lige anile: ―Ralámulika resítiri gayéname ju we'ká e'karúgame 'nátaga 'lige chátiri nóchali nóchaga.
20 E dizia: O que sai do homem isso contamina o homem.
21 Suwábaga resítiri 'nátili sulachí ochérame ju.
21 Porque do interior do coração dos homens saem os maus pensamentos, os adultérios, as fornicações, os homicídios,
22 Bilé rió chátiri 'nátame pe apiépiri umugí 'yuga gojchigá einámala, apiépiri ralámuli me'ligá einámala, pe chigoga einámala, we'ká e'karúgame tábiri koruka einámala, 'lige 'yégiga einámala, 'we rióliga einámala, 'we gichiga einámala uché jaré ralámuli, 'we se'wináriga ra'íchaga einámala peka 'la bijchiá kachi (chisme), ruigá einámala napu nokame ju uché jaré ralámuli peka nóchali nígame ke napurigá ruigá einámala, 'we gawéliga einámala uché jaré ralámuli, tabilé 'la niraga eteme nímala uché jaré ralámuli, 'lige e'karúriga 'símala, suwábaga alué resítiri 'nátaliká sulachí o'chérame ju.
22 Os furtos, a avareza, as maldades, o engano, a dissolução, a inveja, a blasfêmia, a soberba, a loucura.
23 Suwábaga yeri 'nátili pe ralámulichika buyame ju, 'lige alarigá na'tasa 'ma cha ikime kéré alawala.
23 Todos estes males procedem de dentro e contaminam o homem.
24 Alé yéniga, Esusi simile alé Tiro anilichi we'ká riógichi. Napu'lige sebasa bilena galírale bajkile napurigá tabilé 'wesi ralámuli machimela alé ajtigó. Abirigá machile ralámuli.
24 E, levantando-se dali, foi para os termos de Tiro e de Sidom. E, entrando numa casa, não queria que alguém o soubesse, mas não pôde esconder-se;
25 Pe abiéniko machile bilé mukí 'we a'lá ma'chí pame ko Esusi apiépiri chátiri alawá. Alué mukika bilé iwé chátiri alawá ajchágame eyela nile, 'lige alué iwé eyela galírale a'resa alué iwé, simile alé napu ajtile Esusi 'lige chojkóbisiga ilíbale alemi o'wemi neraga napu Esusi ilile, 'lige 'we e'wérili anele napurigá ma'chí pámala alué chátiri alawá napu ajchágame nile alué iwé.
25 Porque uma mulher, cuja filha tinha um espírito imundo, ouvindo falar dele, foi e lançou-se aos seus pés.
26 Alué mukí iwé eyélaka tabilé ralámuli israelita nile, se'nú ra'íchame nile, pe griego ra'íchame nile.
26 E esta mulher era grega, siro-fenícia de nação, e rogava-lhe que expulsasse de sua filha o demônio.
27 'Lige Esúsika anele: ―'La a'rewa napurigá bajchá go'mela go'ame 'kuchi, tabilé 'la ju 'ma bujilía alué go'ame 'lige pe o'kochí i'lía alué go'ame. (Yeka pe aniame nile tabilé 'la ko bajchá ralámuli tabilé israelita gu'írilia.)
27 Mas Jesus disse-lhe: Deixa primeiro saciar os filhos; porque não convém tomar o pão dos filhos e lançá-lo aos cachorrinhos.
28 'Lige alué mukika nejele: ―Alarigá ju napurigá aní mué, nobi abiena o'kochí mésachi pachárale mochime, napu'lige bilé u'tátiri go'yachi abiena pe'tá nachume ju rujsúkame alué o'kochí.
28 Ela, porém, respondeu, e disse-lhe: Sim, Senhor; mas também os cachorrinhos comem, debaixo da mesa, as migalhas dos filhos.
29 'Lige Esúsika anele: ―Mueka 'we a'lá ma'chígame aní. Simigá ku galírale. Ya'má ma'china alué chátiri alawala mué ranálachi.
29 Então ele disse-lhe: Por essa palavra, vai; o demônio já saiu de tua filha.
30 'Lige alué mukika yati simile galírale, 'lige rewale ranala kilí bo'ígime tabachi gojchílachi 'ma tabilé chátiri alawégame. Alué chátiri alawá 'ma ma'chínilige.
30 E, indo ela para sua casa, achou a filha deitada sobre a cama, e que o demônio já tinha saído.
31 A'kinana rawé Esusi simile we'ká riógichi Sironi anilichi. Abiena simile ejiro Rekápoli anilichi. A'lige ku sébale alé wa'lú ba'wí ilígichi Galilea anilichi.
31 E ele, tornando a sair dos termos de Tiro e de Sidom, foi até ao mar da Galiléia, pelos confins de Decápolis.
32 'Lige alemi bilé rió o'tóleru najkicholo, tabilé 'me 'la gayéname ra'icha. 'Lige alué ralámuli 'we anele napurigá nochámala sekate napurigá sa'wimela.
32 E trouxeram-lhe um surdo, que falava dificilmente; e rogaram-lhe que pusesse a mão sobre ele.
33 Esúsika o'tole a'miná chajkénami, 'lige makúsate nochale najkachí. A'lige Esusi a'kasole makúsala, 'lige nochale inalá nayume.
33 E, tirando-o à parte, de entre a multidão, pôs-lhe os dedos nos ouvidos; e, cuspindo, tocou-lhe na língua.
34 A'lige e'nénale rewagachi, sewékame iwile. 'Lige anile Esusi arameo ra'íchaga: ―¡Epata! («I'puga ilibawa», anime ke anile.)
34 E, levantando os olhos ao céu, suspirou, e disse: Efatá; isto é, Abre-te.
35 A'lige yati 'we 'la akeme gayénale alué rió, 'lige 'ma 'la gayénale ra'icha, 'lige o'wínale ra'icha 'we a'lá ma'chígame. 'Lige Esúsika anele ralámuli: ―Tase rupóaká 'emi ralámuli sa'wáligo ne ye najkacholo 'lige tabilé gayéname ra'icha.
35 E logo se abriram os seus ouvidos, e a prisão da língua se desfez, e falava perfeitamente.
36 'Lige alué ralámulika tabilé e'wale. Abiénachigo ruwílikó ralámuli rekó we'sá anelíe.
36 E ordenou-lhes que a ninguém o dissessem; mas, quanto mais lhos proibia, tanto mais o divulgavam.
37 Suwábaga alué ralámuli napu akele, anile: ―¿Churigá 'la umébame júché sa'wá alué tabilé 'la ra'íchame 'lige tabilé akeme? 'We a'lá 'yole. Najkacholo 'ma 'la akeme newale. Tabilé ra'íchame 'ma 'la ra'íchame newale.
37 E, admirando-se sobremaneira, diziam: Tudo faz bem; faz ouvir os surdos e falar os mudos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.