Marcos 4

Western Tarahumara NT (TAC_WBT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Uché bilé rawé Esusi o'wínale beniria Onorúgame nila ra'íchili ba'wichí suweke, alé wa'lú ba'wí manígichi Galilea anilichi. We'ká ralámuli napaíle alé ba'wichí suweke. Alekeri Esusi tabilé ga ra'íchale, arigá alé bárkochi 'mole 'lige pe abé rokógichi o'tole alué barko alé asagá ra'ichamia, 'lige alué ralámulika pe alé suwé rejpile.
1 Jesus pôs-se novamente a ensinar, à beira do mar, e aglomerou-se junto dele tão grande multidão, que ele teve de entrar numa barca, no mar, e toda a multidão ficou em terra na praia.
2 'Lige alé bárkochi asagá rejcholi ruyele ralámuli.
2 E ensinava-lhes muitas coisas em parábolas. Dizia-lhes na sua doutrina:
3 'Lige anele: ―'We a'lá gepusi. Bilé rawé bilé rió weroka echale ri'ligó,
3 Ouvi: Saiu o semeador a semear.
4 'lige jaré alué talí weroka echerúgime boichimi rujsule, alueka 'ma chulugí go'ale.
4 Enquanto lançava a semente, uma parte caiu à beira do caminho, e vieram as aves e a comeram.
5 'Lige jaré alué talí rujsule alé bilena i'pichí napu tabilé ru'nágame we'é ajtígichi, alueka aba'lá yati ya'wile,
5 Outra parte caiu no pedregulho, onde não havia muita terra; o grão germinou logo, porque a terra não era profunda;
6 nobi péchigo abiéniko wakíbale ko sawala 'lige nawálatiri, pe abiéniko wakíbale tabiléchigo 'la a'wágame nawégame níligame.
6 mas, assim que o sol despontou, queimou-se e, como não tivesse raiz, secou.
7 'Lige uché jaré alué talí rujsule napu alué we'ká nawala wejchá bi'tile, 'lige 'yale alué nawá, 'liko tabilé 'la semáriga ya'wile alué talí napu rujsule alé.
7 Outra parte caiu entre os espinhos; estes cresceram, sufocaram-na e o grão não deu fruto.
8 'Lige alué uché jaré alué talí rujsusa bilena napu 'we a'lá we'echi nile, alué talika 'we a'lá semáriga ya'wile. 'Lige alué ralámuli we'ká 'wile alué ri'ligó.
8 Outra caiu em terra boa e deu fruto, cresceu e desenvolveu-se; um grão rendeu trinta, outro sessenta e outro cem.
9 'Lige Esusi aminami anile: ―'La bijchiá beninálisaká 'emi Onorúgame nila rejcholi, 'liko 'we a'lá semáriga gepuwa napurigá aní ne.
9 E dizia: Quem tem ouvidos para ouvir, ouça!
10 Napu'lige Esusi 'ma suwénasa ra'icha, napu'lige 'ma simasa amulí suwábaga ralámuli, alué makué oká bo'né Esusi 'yuga járome 'lige uché jaré ralámuli rukele alué Esusi: ―Ruwí, ¿chonime ke aní alué tétili?
10 Quando se acharam a sós, os que o cercavam e os Doze indagaram dele o sentido da parábola.
11 A'lige Esúsika anele: ―'Emi 'la 'yáleru Onorúgamete lisensia napurigá 'la machimela churigá nuleo Onorúgame 'emi ralámuli, nobi mochí ko jaré ralámuli tabilé oyérame ne'chí, alué ralámuli tabilé 'la nirame, tabilé siné námamala.
11 Ele disse-lhes: A vós é revelado o mistério do Reino de Deus, mas aos que são de fora tudo se lhes propõe em parábolas.
12 Alué ralámulika senibí e'negá jame ju nobi tabiléchigo siné eteme júkó alué 'we semátiri napu nejí Onorúgame. Alué ralámulika senibí gepua jame ju nobi tabiléchigo siné námame júkó napu aní Onorúgame nila ra'íchili. Yeka pe ruwime júkuru tabilé Onorúgame oyérame ko alué ralámuli. 'La námame nísaká alué ralámuli e'kali tánimili ju 'lige 'la e'káwili ju alué ralámuli Onorúgamete.
12 Desse modo, eles olham sem ver, escutam sem compreender, sem que se convertam e lhes seja perdoado.
13 Esusi abiena 'la ruyele alué ralámuli: ―¿Tabilé 'la nama 'emi ye ra'íchili? A'liko ¿churigá 'la inámamaché 'emi uché bilé ra'íchili rejcholi oká 'nátili ruwime? 'Lige ruyele choniame ka alaniá:
13 E acrescentou: Não entendeis essa parábola? Como entendereis então todas as outras?
14 ―Alué rió napu echale, alué rioka napurigá Onorúgame nila ra'íchili beníriame, alarigá júkuru.
14 O semeador semeia a palavra.
15 Napurigá ikí jaré ralámuli jipe, pe a'chigóriga ju napurigá ikile ri'ligó weroka echerúgime napu bowé bo'ígichi rujsule. 'Lige alué ralámuli akisá Onorúgame nila ra'íchili, yati neraga nawame ju Satanasi 'lige se'winátiri 'nátili 'yame ju napurigá alué rió yati we'kuámala Onorúgame nila ra'íchili.
15 Alguns se encontram à beira do caminho, onde ela é semeada; apenas a ouvem, vem Satanás tirar a palavra neles semeada.
16 'Lige napurigá ikí jaré ralámuli jipe, pe a'chigóriga ju napurigá ikile alué ri'ligó weroka echerúgime napu rujsule tabilé ru'nágame we'é chujkúgichi i'pichí. 'La gepume ju Onorúgame ra'ichálila 'lige 'la ganíliga oyérame ju nobi tabiléchigo we'lisi námame júkó alué a'lala rejcholi.
16 Outros recebem a semente em lugares pedregosos; quando a ouvem, recebem-na com alegria;
17 Napu'lige e'karú anilía uché jaré ralámulite Onorúgame oyérame kóriká, yati seweka mochíbame ju, a'liko 'ma a'reme ju Onorúgame nila ra'íchili oyeria.
17 mas não têm raiz em si, são inconstantes, e assim que se levanta uma tribulação ou uma perseguição por causa da palavra, eles tropeçam.
18 'Lige napurigá ikí jaré ralámuli jipe pe a'chigóriga ju napurigá ikile alué ri'ligó weroka echerúgime napu rujsule wejchá nawala bi'tígichi. Alué ralámulika 'we a'lá gepume ju Onorúgame nila ra'íchili, nobi senibí rawé 'we resí lagá e'yéname júkó e'karúgame tábiri, 'we nóchame ju pe 'nátaga churigáriga 'la we'ká enomígame gainátiká, 'lige churigá 'la we'ká e'karúgame nígame ganátiká. Pe alieti 'nátaga, 'ma tabilé 'nátame ju Onorúgame nila ra'íchili, 'lige tabilé siné sébili 'nátame gayéname ju.
18 Outros ainda recebem a semente entre os espinhos; ouvem a palavra,
19 — ausente —
19 mas as preocupações mundanas, a ilusão das riquezas, as múltiplas cobiças sufocam-na e a tornam infrutífera.
20 Nobi uché jaré ralámulika se'winá ikí jipe, 'lige alué ralámulika a'chigóriga ikí napurigá ikile alué ri'ligó weroka echerúgime napu rujsule alué 'we a'lala we'é nerúgichi. Napu'lige ye ralámuli 'we 'la gepusa ye ra'íchili Onorúgame nila ra'íchili, 'we a'lá nirame ju, 'lige 'we a'lá ganíliga ejperégame ju senibí rawé, 'lige tabilé resílagá e'yéname ju we'ká e'karúgame tábiri. Alué ralámulika napurigá ri'ligó 'we a'lá o'chérigame, alarigá ju, 'we ganíliga ejperégame ju. 'Lige we'ká ralámuli 'la oyérame ju alué ra'íchili Onorúgame nila ra'íchili napu beníriame ju alué ralámuli.
20 Aqueles que recebem a semente em terra boa escutam a palavra, acolhem-na e dão fruto, trinta, sessenta e cem por um.
21 A'lige anélechigó: ―'Lige apiépiri ralámuli bilé chojpé rajesa napurigá 'la ma'chílimala, tabilé o'pólime ju bilé sikolite, nibilé gojchílachi pachárale tabátale rekame ju, alué ralámulika bilena re'pami elame ju 'nalina napurigá 'la ma'chílimala. A'chigóriga júchigó ye ra'íchili Onorúgame nila.
21 Dizia-lhes ainda: Traz-se porventura a candeia para ser colocada debaixo do alqueire ou debaixo da cama? Não é para ser posta no candeeiro?
22 Ye ra'íchilika osirúgime ju napurigá alué ralámuli 'la inámomala alué 'nátili napu tabilé inámome nile.
22 Porque nada há oculto que não deva ser descoberto, nada secreto que não deva ser publicado.
23 › 'La akeme níriká 'emi, 'la gepuwa ye ra'íchili ―anélechigó.
23 Se alguém tem ouvidos para ouvir, que ouça.
24 'Lige abiena anélechigó: ―'We a'lá gepusi napu animela ne jipe, 'émi 'we a'lá sébali olásaká napu 'la namo 'liko Onorúgame 'la gu'írimala 'emi napurigá 'la inámomala uché rajpé.
24 Ele prosseguiu: Atendei ao que ouvis: com a medida com que medirdes, vos medirão a vós, e ainda se vos acrescentará.
25 'Emi 'we a'lá sébali oyérasaká Onorúgame ra'ichálila 'liko 'la sébali inámomalachigó Onorúgame ra'ichálila. 'Lige ralámuli napu ekí 'we najsíname ka, Onorúgame tabilé gu'íromala alué ralámuli napurigá námamala cherajpé.
25 Pois, ao que tem, se lhe dará; e ao que não tem, se lhe tirará até o que tem.
26 'Lige abiena anílechigó Esusi: ―A'chigóriga ju napu'lige Onorúgame nulechi ralámuli alawálachi a'chigóriga ju napurigá bilé rió echisá talí.
26 Dizia também: O Reino de Deus é como um homem que lança a semente à terra.
27 'Ma suwénasa echá, senibí alí gojchime ju alué rió echágame 'lige senibí be'á asísime ju. Alué talika ya'wisá abichilubi o'chera jame ju. 'Lige alué rió echágameká tabilé machime ju churigá o'chera jago.
27 Dorme, levanta-se, de noite e de dia, e a semente brota e cresce, sem ele o perceber.
28 Pe alué we'é 'sime ju yaria alué talí echerúgime. Bajchá sawala ochérame ju, 'lige arigá 'ma muleme ju, arigá 'ma kilimi uláname ju alué ri'ligó.
28 Pois a terra por si mesma produz, primeiro a planta, depois a espiga e, por último, o grão abundante na espiga.
29 Napu'lige 'ma ulánasa, 'liko alué rió echágame 'ma 'wime ju alué we'ká ri'ligó.
29 Quando o fruto amadurece, ele mete-lhe a foice, porque é chegada a colheita.
30 'Lige anélechigó: ―¿Churigá ju Onorúgame nulechi ralámuli alawálachi? ¿Churigá ra'ichawa napurigá 'la a'chigóyéri nímala napurigá Onorúgame nulechi ralámuli alawálachi, 'lige napurigá 'la inámomala 'emi?
30 Dizia ele: A quem compararemos o Reino de Deus? Ou com que parábola o representaremos?
31 Napurigá 'smi Onorúgame ralámuli gu'iria, pe alarigá júchigó napurigá alué a'lásini rakala napu 'we u'tá ju me'tagá ri'ligó rakala.
31 É como o grão de mostarda que, quando é semeado, é a menor de todas as sementes.
32 Alué gilibá rakálaka 'we u'tá ju nobi 'wéchigo wa'lú ochérame júkó napu'lige ya'wisá, 'lige chulugí alé jsime ju kábimia.
32 Mas, depois de semeado, cresce, torna-se maior que todas as hortaliças e estende de tal modo os seus ramos, que as aves do céu podem abrigar-se à sua sombra.
33 Esusi 'we ra'íchale rejcholi pe tétalite tabilé inámutume napu'lige Onorúgame nila ra'íchili beniria ralámuli napurigá 'nata mochímala chonime níligo alué rejcholi 'we nóchili kame inámalia.
33 Era por meio de numerosas parábolas desse gênero que ele lhes anunciava a palavra, conforme eram capazes de compreender.
34 Pe alué bo'né 'yuga járomeka 'la ruyeme nile chonime níligo alué ra'íchili napu'lige 'oni ejtebisa.
34 E não lhes falava, a não ser em parábolas; a sós, porém, explicava tudo a seus discípulos.
35 Aba'lige alí Esusi anele alué bo'né 'yuga járome: ―Jípeko bajoniwa ye wa'lú ba'wichí 'lebo 'nálige sebawa.
35 À tarde daquele dia, disse-lhes: Passemos para o outro lado.
36 A'lige Esusi 'yuga járome ka jímole alé bárkochi napu Esusi ajtile. 'Lige ariosi anisá, simíbale alemi o'wépomi bajonimia. Aminami uché jaré barko e'yénale alemi.
36 Deixando o povo, levaram-no consigo na barca, assim como ele estava. Outras embarcações o escoltavam.
37 Nasipa wa'lú ba'wichí enágichi alué barko, nolínale alué 'we a'wágame eká, asíriga re'pá ilírole ba'wí, wa'lú maníbale alé u'tá bárkochi, amulí bochile ba'wí alé bárkochi, 'lige amulí bokuíle alué barko re'lé ba'wichí.
37 Nisto surgiu uma grande tormenta e lançava as ondas dentro da barca, de modo que ela já se enchia de água.
38 Esúsika gojchigá bo'ile.Alué 'yuga járomeka ajchale alué Esusi. 'Lige e'wele ra'íchiga anele: ―¡Mué Wa'lula! ¿Tabilé chélá mué rekó ye barko ba'wichí bokuíchi?
38 Jesus achava-se na popa, dormindo sobre um travesseiro. Eles acordaram-no e disseram-lhe: Mestre, não te importa que pereçamos?
39 'Liko Esusi asísiga ne'óchale alué eká 'lige anele alué ba'wí asíriga re'pá ilírochi: ―¡'Ma tase ayowa mué ba'wí! ―anele. 'Lige yati 'ma tabilé ekale 'lige alué ba'wí tabilé ená 'sile.
39 E ele, despertando, repreendeu o vento e disse ao mar: Silêncio! Cala-te! E cessou o vento e seguiu-se grande bonança.
40 A'lige Esúsika anele alué makué oká bo'né 'yuga járome: ―¿Chonigá aliena majáché 'emi? ¿'Emi tabilé 'cho 'la bijchigi Onorúgame 'la sébali nejkúrame ko? ―anele.
40 Ele disse-lhes: Como sois medrosos! Ainda não tendes fé?
41 Esusi 'yuga járomeka 'we majale. 'Lige pe a'bopi ra'íchale: ―¿Chieri júché ye rió? ¡Ba'wí 'lige eká 'la akérinti júkuru!
41 Eles ficaram penetrados de grande temor e cochichavam entre si: Quem é este, a quem até o vento e o mar obedecem?

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.