Lucas 9

Western Tarahumara NT (TAC_WBT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Esusi bayele alué makué oká rió Esusi benírame, 'lige 'yale a'walí 'lige nóchali napurigá ma'chí buinámala alué remónisi u'kuchípala ralámulichi pachágana mochígame abiena napurigá sa'wámala alué nayúkame.
1 Jesus chamou os doze discípulos e lhes deu poder e autoridade para expulsar todos os demônios e curar doenças.
2 Júlale napurigá beníramala churigá nimia napu'lige sébali ikichi jena wijchimoba napu najkí Onorúgame,
2 Então os enviou para anunciarem o Reino de Deus e curarem os doentes.
3 Regá anegá júlale: ―Tabilé tábiri o'ká simawa. Tase o'ká simawa resola, nibilé sibula, nibilé enomí, nibilé nutugega. Tase pabega simawa uché bilé o'pacha re'lé ujchalime nujubami o'pachátilime.
3 Ele disse:
4 Alé bilena we'ká riógachi sebasa, 'la bi'lénapi galírale mochiga nochawa napu'lige 'yoa ichúrimi e'yéniga, napusí simiba uché bilena we'ká riógachi a'lige kulí a'rewa alué galí.
4 Quando vocês entrarem numa cidade, fiquem na casa em que forem recebidos até irem embora daquele lugar.
5 'Lige aminami alemi we'ká riógachi sebasa 'emi, 'lige alé tase galésiga 'emi, 'liko yati uché bilena we'ká riógichimi simawa. 'Lige 'we a'lá sawesa simawa we'é ronochí chujkíbigame. Alueka ruyame nímala Onorúgame gastigárimio alué ralámuli tabilé nejígoriká bilé galí napurigá alé mochiga nochámala 'emi ralámuli 'yoa ichúrimi e'yéniga.
5 Mas, se forem mal recebidos, saiam logo daquela cidade. E na saída sacudam o pó das suas sandálias, como sinal de protesto contra aquela gente.
6 Alésíko simíbale alué makué oká rió ichúrimi, we'ká riógachi e'yénale benírisia ralámuli alué 'we a'lala rejcholi Onorúgame nila, abiena nayúkame sa'wasia.
6 Os discípulos então saíram de viagem e andaram por todos os povoados, anunciando o evangelho e curando doentes por toda parte.
7 Alué wa'lula selígame rió Erore rewégame akisá suwábaga alarigá 'sió alué Esusi 'lige alué makué oká rió, e'karúriga 'nátale 'lige tase machile chieri rió ka alué napugiti aníligame jaré ralámuli: ―Juani ku ajánale. Jaréchigo mayele alué 'ya ajtígame ko Elíasi rewégame napu ruwime nílige napu anele Onorúgame, alué ku ajánaligo mayele. 'Lige jaréchigo mayele ku ajánaligo uché bilé rió alué 'ya ajtígame napu ruwime nílige napu anélige Onorúgame.
7 Herodes, o governador da Galileia, ouviu falar de tudo o que estava acontecendo e ficou sem saber o que pensar. Pois alguns diziam que João Batista tinha sido ressuscitado,
8 — ausente —
8 outros diziam que Elias tinha aparecido, e outros ainda que um dos antigos profetas havia ressuscitado.
9 'Lige alué wa'lula selígame Erore Antípasi rewégameka regá anile: ―Aka 'ma nuligéché ne me'líniliga Juánika 'lige 'ma a'pírigeturu ne alué Juani mo'ola rijpúniga gujtala, 'lige ¿chieri júché alué rió? 'We ruwanti júkuru alué rió. 'Lige alué wa'lula selígame Erore eténale alué Esusi.
9 Mas Herodes disse: — Eu mesmo mandei cortar a cabeça de João. Quem será então esse homem de quem ouço falar essas coisas? E Herodes procurava ver Jesus.
10 Napu'lige ku sebasa alué Esusi nochálilachi nulame alué makué oká rió, ruyele 'la beníriligo Onorúgame nila ra'íchali rejcholi ralámuli 'lige 'yóligo ralámuli. 'Lige alué Esúsika bayérole alué makué oká rió alé 'minami tase riógachi alé a'mulipi pe'kabi riógachi Betsáira rewégachi.
10 Os apóstolos voltaram e contaram a Jesus tudo o que haviam feito. Então ele os levou consigo, e foram sozinhos para o povoado de Betsaida.
11 'Lige ralámulika machisá alemi simíbaligo, yati najátale. 'Lige Esúsika 'we galegá etele alué we'ká ralámuli, 'lige ruyele churigá nulame ko Onorúgame, abiena sa'wale ralámuli nayúkame.
11 Mas as multidões souberam disso e o seguiram. E Jesus os recebeu, falou a respeito do Reino de Deus e curou os que precisavam ser curados.
12 'Lige 'ma alichi, alué makué oká rió nawile a'bé alué Esusi, 'lige anele: ―Mué Esusi, ya a'rewa ye ralámuli napurigá simámala 'minami resíbamia go'ame 'yáamia 'minami we'kaná a'tabemi riógachi. Jena napu ramué mochiru tabilé i'té go'ame.
12 Estava anoitecendo, e por isso os doze apóstolos foram e disseram a Jesus: — Mande esta gente embora. Eles podem ir aos povoados e sítios que ficam por perto daqui e lá encontrarão o que comer e onde ficar, pois este lugar é deserto.
13 'Lige alué Esúsika anele: ―Aka 'emi kógiwagurú go'ame. 'Lige alué makué oká rioka anile: ―Tase we'ká nerú baní, pe malígipi mochí, 'lige pe okabi ro'chí bi'tí. Wa'lú ralisúká go'ame 'la nímaleké 'liko 'la o'pasámaleké ye we'ká ralámuli. ¿Koche ralibóaché alakí go'ame? ―anile alué makué oká rió.
13 Mas Jesus respondeu: Os discípulos disseram: — Só temos cinco pães e dois peixes. O senhor quer que a gente vá comprar comida para toda esta multidão?
14 We'ká ralámuli mochile alé, we'ká umugí 'lige we'ká u'kuchítiri. Siné kachi maligi mili mochíligeréko pe riocho. 'Lige alué Esúsika anele alué makué oká rió: ―We'kaná chojkégame neraga mochiawa malígisa makué neraga.
14 Estavam ali mais ou menos cinco mil homens. Jesus ordenou aos seus discípulos:
15 'Liko alué makué oká rió yati alarigá nulele ralámuli.
15 Os discípulos obedeceram e mandaram que todos se sentassem.
16 'Lige Esusi 'wile alué maligi baní 'lige alué oká ro'chí, 'lige 'pa rewagachi e'negá iligá wa'lú cheliera 'yale Onorúgame. 'Lige Esusi nasípasi chi'wanasa alué maligi baní 'lige alué oká ro'chí, 'yale alué makué oká rió kóginiliga alué we'ká ralámuli.
16 Aí Jesus pegou os cinco pães e os dois peixes, olhou para o céu e deu graças a Deus por eles. Depois partiu os pães e os peixes e os entregou aos discípulos para que eles distribuíssem ao povo.
17 'Lige alué we'ká ralámuli 'we a'lá sébali o'pasale, 'lige pe nujubapi napubule alué makué oká rió alué go'ame rasírigame, 'lige bochile makué oká e'wele atabé alué baní a'tabé rasírigame abiena ro'chí 'yúriga.
17 Todos comeram e ficaram satisfeitos, e os discípulos ainda encheram doze cestos com os pedaços que sobraram.
18 Bilé rawé alué Esusi Onorúgame 'yuga ra'icha ilígachi waná bi'neli alué makué oká rió alué Esúsite benírilime alemi mochílechigó. 'Lige rukele: ―¿Chieri korí alué ralámuli ne'chí?
18 Certa vez Jesus estava sozinho, orando, e os discípulos chegaram perto dele. Então ele perguntou:
19 Alué ralámulika regá nejele: ―Jaré ralámuli aní mué Juani ko napu ralámuli rewarame nile ba'wichí jáwaga. 'Lige jaréchigo ralámuli aní Elíasi ko mué. Jaréchigo ralámuli aní mué ko bilé alué 'ya mochígame napu ruwígame nílige napu anélige Onorúgame ku ajánaligo mayé.
19 Eles responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é um dos
20 'Liko Esúsika rukele: ―'Émika ¿chieri koriágó ne'chí? Pégroka anile: ―Mueka pe alué Kristoju.
20 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus. Pedro respondeu: — O
21 'Lige alué Esúsika 'we a'lá ruyele alué makué oká rió napurigá ta'wesi ruyémala.
21 Então Jesus proibiu os discípulos de contarem isso a qualquer pessoa.
22 'Lige anele Esusi alué makué oká rió: ―Ne napu julárigame ju Onorúgamete 'pa rewagáchika napurigá rió neraga 'we resí ikimela ne. 'We gawélimala ne'chí alué e'wélala ralámuli jurío nulame abiena alué e'wélala balé, abiena alué ralámuli napu benírame ju alué nulalí napu a'rele 'we 'ya alué Moisesi. 'Lige arigá 'ma me'liboa ne, pe bakiá rawé mukugá bo'mé ne 'lige Onorúgame ku ajánirimala ne'chí.
22 E continuou:
23 A'lige pe nujubapi Esusi anele alué makué oká rió: ―Alué ne'chí oyérinilime, nabí rawé e'wámili ju napu ne nulá, 'lige 'ma a'rémili ju chátiri 'nátili 'nata. Alueka 'la sébali machigá asimeli júkuru tabilé majaga rekó ralámuli 'ma me'linálichi ne'chí oyérame kóriká. 'Lige senibí rawé 'la oyérimili júkuru ne'chí.
23 Depois disse a todos:
24 Alué rió majame mukugá ne'chí oyériga, alueka tase rewimela semati raweli. Alué rió napu ne'chí oyérame ju 'lige bilé rawé mukusá, alueka 'la semati raweli rewimela rewagachi.
24 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa terá a vida verdadeira.
25 ¿Churigá 'la nímalawé rekó bilé rió 'we a'lá nígame ke peka 'la 'nátame rió ke pe chibi 'sika eyéname ke?
25 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira e ser destruído?
26 'Lige bilé rió 'we chijúname ne'chí oyériga mayega 'we cha anéwali ko uché jaré ralámulite ne'chí oyérame kóriká, 'liko ne napu nawágame ju 'pa rewagáchika napurigá rió neraga chijunámalachigó alué rió 'yuga napu'lige ne ku nawasa wa'lú ra'ósili noligá, niga alué a'walí ne bo'né O'nola nila, abiena alué santo ánjeli a'walila niga.
26 Pois, se alguém tiver vergonha de mim e do meu ensinamento, então o Filho do Homem também terá vergonha dessa pessoa, quando ele vier na sua
27 Jaré 'emi napu jena mochí jipe, bajchabé ta'chó suwiyá 'la machimela churigá nulame ko Onorúgame―regá anile Esusi.
27 Eu afirmo a vocês que estão aqui algumas pessoas que não morrerão antes de ver o
28 Ye ra'íchali ruisá, osánó rawé kachi nerágirigá a'kinana, Esusi simile bilénami re'pá rabó Onorúgame 'yuga ra'ichamia alué bakiá rió 'yuga, Pegro, Santiago, 'lige Juani.
28 Mais ou menos uma semana depois de ter dito essas coisas, Jesus levou Pedro, João e Tiago e subiu o monte para orar.
29 'Lige bijí Onorúgame 'yuga ra'icha iligá alué Esusi, se'winati gayénale bo'né banalá, abiena o'páchala, 'we rojsákame gayénale, 'we rapame.
29 Enquanto orava, o seu rosto mudou de aparência, e a sua roupa ficou muito branca e brilhante.
30 'Lige yati neraga jsile oká rió alé napu 'we 'ya ejperégame nile ta'chó ajtígachi Esusi, 'lige Esusi 'yuga ra'íchale. 'Lige bilé nile Moisesi, 'lige uché bilélaka Elíasi.
30 De repente, dois homens apareceram ali e começaram a falar com ele. Eram Moisés e Elias,
31 'Lige alé noligá 'we ra'ósaga ilíbale. 'Lige alé ra'íchale o'maka churigá mukimeo Esusi alé we'ká riógachi Rusaleni pe a'kinana.
31 que estavam cercados por um brilho celestial. Eles falavam com Jesus a respeito da morte que, de acordo com a vontade de Deus, ele ia sofrer em Jerusalém.
32 'Lige alué Pegro 'lige okánika alué gompaniérola okoka bi'tile 'lige yati bujsale, 'lige etele 'we ra'ósiga iligó noligá napu jale alué bakiá rió.
32 Pedro e os seus companheiros estavam dormindo profundamente, mas acordaram e viram a glória de Jesus e os dois homens que estavam com ele.
33 'Lige alué Moisesi 'lige Elíasi 'ma simiba e'yénigichi alé Esusi ilígachi, Pégroka anele alué Esusi: ―Mué nulame, 'láchigo jena napuítuke'é ramué. 'Lige newawa bakiá galí rojsate, bilé mué Esusi nila, uché bilé Moisesi nila, 'lige uché bilé Elíasi nila. 'Lige alué Pégroka tabilé machigá, pe ra'íchaga alarigá anile.
33 Quando esses dois homens estavam se afastando de Jesus, Pedro disse: — Mestre, como é bom estarmos aqui! Vamos armar três barracas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias. Pedro não sabia o que estava dizendo.
34 'Lige bijí ra'icha jágichi, re'kínale bilé nolí 'lige 'ma na'pólale suwábaga alué usani rió. 'Lige 'we majale alué Esúsite benírilime nolite na'pólisa.
34 Ele ainda estava falando, quando apareceu uma nuvem e os cobriu. Os discípulos ficaram com medo quando a nuvem desceu sobre eles.
35 'Lige anile bilé ra'íchali alé nolírale regá anime: ―Ye Esusi ne Inolá ju napu ne nóchali 'ya, 'we a'lá e'wiwa 'emi bakiá rió ye rió nulachi.
35 E da nuvem veio uma voz, que disse: — Este é o meu Filho, o meu escolhido. Escutem o que ele diz!
36 Alué ra'íchali ma'chí anisá, pe a'lige yati neraga alué bakiá rió etele Esusi bi'neli ilígame. 'Lige alué bakiá rioka tase 'wesi ruyele tabilé 'cho mukuchi ka alué Esusi alakíligo alemi.
36 Quando a voz parou, eles viram que Jesus estava sozinho. Os discípulos ficaram calados e naquela ocasião não disseram nada a ninguém sobre o que tinham visto.
37 Melénala rawé ku e'tegínele alé rabókana, 'lige we'ká ralámuli simíbale najtepamia alué Esusi.
37 No dia seguinte eles desceram do monte, e uma grande multidão veio se encontrar com Jesus.
38 'Lige bilé rió anile alemi we'ká ralámuli jágichi nasípami iligá a'wágame ra'íchaga: ―Muérigo Benírame, pe rekó na'temaki ne inolá re'malí, pe ye bi'lepi inógame ju ne.
38 Aí um homem que estava no meio do povo começou a gritar: — Mestre, peço ao senhor pelo meu filho, o meu único filho!
39 Alué u'tabela remónisite cha'piame ju ye re'malí alawala, abiena ronowégame chu'ega bo'írame ju. 'We resí olasa, ku a'reme ju.
39 Um espírito mau o agarra, e, de repente, o menino dá um grito e começa a ter convulsões e a espumar pela boca. O espírito o maltrata e não o solta de jeito nenhum.
40 Neka 'ma nulugé mué 'yuga benime napurigá ma'chí pámala alué u'tabela remónisi, 'lige tabiléchigo umébalekó.
40 Já pedi aos discípulos do senhor que expulsassem o espírito mau, mas eles não conseguiram.
41 'Lige Esúsika regá anile: ―'Emi ralámuli cha nokame tabilé bijchígime, chiéniko si asimélaché ne 'emi 'yuga napurigá 'la bijchígamala 'emi. Jeka o'tó mué inolá.
41 Jesus respondeu: Então disse ao homem: — Traga o seu filho aqui.
42 Napu'lige alué re'malí o'nola alé sekachí cha'pigá o'tochi alé Esusi ilígachi alué re'malí, 'lige alué remónisi u'tabela yati wijchí rekábale alué re'malí, 'lige bo'írale ronobútiga chu'ala. 'Lige Esúsika ne'óchale alué remónisi u'tabela, 'lige ma'chí pale. 'Lige ku o'nola 'yuga júlale.
42 Quando o menino estava chegando, teve um ataque, e o demônio o jogou no chão. Então Jesus deu uma ordem ao espírito mau, curou o menino e o entregou ao pai.
43 'Lige suwábaga ralámuli napu ekí etele, 'we ra'sálále etesa alachilú a'walí nígame ko Onorúgame. Jena ruwimela alué Esusi benírime tabilé námaka mochigo Onorúgame rekíligo napurigá mukumela alué Esusi Napu'lige suwábaga alué ralámuli 'we ra'sálagá mochígichi etesa Esusi ma'chí pachi alué u'tabela remónisi, 'liko Esúsika anele alué makué oká rió aba alué bo'né Esúsite benírilime:
43 E todos ficaram admirados com o grande poder de Deus. Todos estavam admirados com o que Jesus fazia, e ele disse aos discípulos:
44 ―'We a'lá 'nátaga gepusi ye ra'íchali, tase siné we'kuawa: Ne napu nawágame ju 'pa rewagáchika napurigá rió neraga, bilé rawé o'toboli ju ne alé sairúgame mochígichi.
44 — Não esqueçam o que vou dizer a vocês: o
45 'Lige alué makué oká rioka tase námale alieti olagá anió Esusi, napugiti bo'né abalarigá ra'íchaligame napurigá ta námamala, 'lige alué ralámuli Esúsite benírilimeka majale rukegá napurigá abé a'lá ruwimela alieti olagá anió Esusi.
45 Mas eles não entenderam isso, pois o que essas palavras queriam dizer tinha sido escondido deles para que não as entendessem. E eles estavam com medo de fazer perguntas a Jesus sobre o assunto.
46 'Lige alué makué oká rió chojkile ra'icha a'bopi abé najtékame nínilia bilé.
46 Os discípulos começaram a conversar sobre qual deles era o mais importante.
47 'Lige alué Esúsika machile alieti 'nata jago alué ralámuli, 'liko bilé towí bayele 'lige alé a'bé elale.
47 Mas Jesus sabia o que eles estavam pensando. Então pegou uma criança e a pôs ao seu lado.
48 'Lige anele alué ralámuli: ―'Emi a'lá na'temaka etéeme nísaká ye towí napu ne 'we a'lá na'temaka eté 'liko 'la ne'chí nirame nímala 'emi. 'Lige ne'chí niráká 'emi, 'liko 'la nirame ju 'emi Onorúgame. Alué a'lá na'temaka eteme suwábaga ralámuli, alué nímala abé najtékame Onorúgame níriga.
48 Aí disse:
49 'Liko Juánika anele alué Esusi: ―Mué Wa'lula, ramueka eteru bilé rió u'kuchípala remónisi buyánachi napurigá buyáname ju mué. 'Lige alué rió regá anigá buyáname ju alué u'kuchípala remónisi: «Esusi a'walila gite 'la buyasa 'la képá muechi alué u'kuchípala remónisi.» 'Lige ramueka suliru, alueka pecha lisensia nígame kame napurigá ralámuli 'yoga einámala, pecha ramué 'yuga eyéname ka alué rió.
49 João disse: — Mestre, vimos um homem que expulsa demônios pelo poder do nome do senhor, mas nós o proibimos de fazer isso porque ele não é do nosso grupo.
50 'Liko alué Esúsika anele: ―Tase suliwa alué rió. Alué tase sairúgame ju ramué 'yuga, alueka ramué gompaniérola ju.
50 Então Jesus disse a João e aos outros discípulos:
51 Napu'lige 'ma sébachi raweli Esusi ku rewagachi moinámichi, 'we 'la iwega a'lá bi'lepi 'nátaga simile Esusi alé Rusaleni.
51 Como estava chegando o tempo de Jesus ir para o céu, ele resolveu ir para Jerusalém.
52 Alé boichimi enegá júlale jaré rió bajchá alé bilénami ralámuli samaritano ejperélachi 'yániliga galí okola. 'Lige alué ralámulika yati simíbale bajchá galí 'yamia alé samaritano ejperélachi.
52 Então mandou que alguns mensageiros fossem na frente. No caminho eles entraram em um povoado da região de Samaria a fim de prepararem um lugar para ele.
53 'Lige alué ralámuli samaritánoka tase 'yale galí napurigá alemi gojchimela alué Esusi 'lige alué 'yuga e'yénigime napugiti machíligame alué Esusi Rusaleni simiá enáligo.
53 Mas os moradores dali não quiseram receber Jesus porque viram que ele estava indo para Jerusalém.
54 'Liko alué oká rió Esúsite benírilime, Santiago 'lige Juani, anele alué Esusi: ―Mué Wa'lula, ¿ta najkí mué napurigá nulawa napurigá bilé na'í 'pa rewagáchikana re'kínamala napurigá suwábaga rajimela alué ralámuli alé riógame napurigá 'sile alué 'ya ajtígame rió Elíasi rewégame napu ruwime nílige napu anele Onorúgame?
54 Quando os seus discípulos Tiago e João viram isso, disseram: — O senhor quer que a gente mande descer fogo do céu para acabar com estas pessoas?
55 'Lige alué Esúsika e'nele alué oká rió, 'lige ne'óchale regá anigá: ―¿Chonigá e'kósiniliché 'émika alué ralámuli?
55 Porém Jesus, virando-se para eles, os repreendeu.
56 Alésíko simíbale uché bilena riógachi.
56 Então ele e os seus discípulos foram para outro povoado.
57 'Lige boichimi e'yéniga alué ralámuli, najtépale bilé rió 'lige anele alué Esusi: ―Mué Wa'lula, neka 'we a'lá sébali oyérinili mué.
57 Quando Jesus e os discípulos iam pelo caminho, um homem disse a Jesus: — Eu estou pronto a seguir o senhor para qualquer lugar onde o senhor for.
58 'Lige Esúsika regá nejele: ―Geyóchika nígame júkuru resó, 'lige chulugika 'la ra'sógame júkuru. Ne napu nawágame ju 'pa rewagáchika napurigá rió neraga, neka tabilé asé galégame ju napurigá gojchimela ne. 'Lige mueka 'la siminálirí, mué bo'né ma'chíleké.
58 Então Jesus disse:
59 Esusi anele uché bilé rió: ―Nabá ne'chí 'yuga ne'chí oyériga. 'Liko alué rioka anile: ―Mué Wa'lula, pe'wera buwé ne'chí, ne o'nola mukúgame tomia simé ne bajchá.
59 Aí ele disse para outro homem: Mas ele respondeu: — Senhor, primeiro deixe que eu volte e sepulte o meu pai.
60 'Lige Esúsika regá anele: ―Nulewa alué tase oyérame Onorúgame napurigá tómala alué mué o'nola mukúgame. Mueka simiboa 'nalina we'kaná ichúrimi ralámuli ruyemia churigá ka napu'lige 'ma 'la sébali ikisá napu najkí Onorúgame jena wijchimoba.
60 Jesus disse:
61 'Lige anile uchéchigo bilé rió: ―Mué Wa'lula, néchigó abiena siminali mué 'yuga. Iligá pe'wera buwéwago ne galírale ro'ísa'é ruyemia galírale mochígame.
61 Outro homem disse: — Eu seguirei o senhor, mas primeiro deixe que eu vá me despedir da minha família.
62 'Lige Esúsika anele: ―Alué bilé rió asará chujkúgame, 'lige ku guwana e'nasia ename, alueka tase wajchígame asarámala.
62 Jesus respondeu:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.