Lucas 19
Western Tarahumara NT (TAC_WBT) vs VC
1 'Lige Esusi sébale alé we'ká riógachi Jerikó rewégachi. Enale alemi nasípami we'ká galí jágichi.
1 Jesus entrou em Jericó e ia atravessando a cidade.
2 'Lige alé bejtele bilé rió 'we enomígame Sakeo rewégame. Alueka wa'lula nile enomí nareme alé Roma anilichi wa'lúlachi enomí nejílichi.
2 Havia aí um homem muito rico chamado Zaqueu, chefe dos recebedores de impostos.
3 Alué rioka 'we eténile alué Esusi alemi enágichi, 'lige tase chérigá etele alemi wijchí iligá, cha we'ká rióligame alemi 'lige aminami alué Sakeo cha re'lé ilígame rió níligame.
3 Ele procurava ver quem era Jesus, mas não o conseguia por causa da multidão, porque era de baixa estatura.
4 'Liko alué rió bajchami 'male 'lige re'pá rojachi 'mole, alé iligá e'nemia Esusi. Alemi simírimili níligame alué Esusi we'ká ralámuli 'yuga. Alué rojaka napuyeri chuná nile jami jágame 'we re'pá jágame.
4 Ele correu adiande, subiu a um sicômoro para o ver, quando ele passasse por ali.
5 'Lige alué Esusi alemi enegá, e'nele alé re'pami rojachi, 'lige etesa Sakeo anele: ―Muérigo Sakeo, 'we sapuka re'kí, nabá mué bejtélachi, neka simeli ju alemi mué galílachi.
5 Chegando Jesus àquele lugar e levantando os olhos, viu-o e disse-lhe: Zaqueu, desce depressa, porque é preciso que eu fique hoje em tua casa.
6 'Lige alué Sakeo 'we sapuka re'kile, 'lige 'we ra'sálagá anele: ―Nabágó 'liko.
6 Ele desceu a toda a pressa e recebeu-o alegremente.
7 Alué we'ká ralámuli etesa alué Sakeo galílachi bajkigó Esusi go'ame go'mea, 'lige alué ralámuli chojkile a'bopi ra'icha sayega alué Esusi. Anile alué Esusi bajkíligo alé galírale enomí bujeme ralámuli rió bejtélachi.
7 Vendo isto, todos murmuravam e diziam: Ele vai hospedar-se em casa de um pecador...
8 'Lige alué Sakeo 'ma go'sá o'weti ilísale, 'lige anele alué Esusi: ―Mué Wa'lula, neka nasípasi kógimala alué ralámuli tase nígame alué we'ká tábiri napu ne ni, 'lige chigógite'é ne enomí 'yégiga alué ralámuli, jípeko naosa rasígame ku 'yámala ne a'pílipi.
8 Zaqueu, entretanto, de pé diante do Senhor, disse-lhe: Senhor, vou dar a metade dos meus bens aos pobres e, se tiver defraudado alguém, restituirei o quádruplo.
9 'Lige Esúsika regá anile: ―Ne napu nawágame ju 'pa rewagáchika napurigá rió neraga, neka 'yasia nawá resí nokagá ejperégame ralámuli semati rejcholi ruyemia, jipe ya 'ma ku a'rele ye rió chátiri 'nátili napu ju Abraámi rijimala, alué Abraámi napu 'we 'ya bejtégame nile. Alekeri gu'iri ne napurigá ku guwana na'támala, 'lige 'la ku guwana 'nata.
9 Disse-lhe Jesus: Hoje entrou a salvação nesta casa, porquanto também este é filho de Abraão.
10 — ausente —
10 Pois o Filho do Homem veio procurar e salvar o que estava perdido.
11 Alué ralámuli napu alemi mochile gepua alué ye ra'íchali, 'lige mayele a'lige yati pe alé Rusaleni sebasa o'maka Wa'lula Rey gainamio Esusi alé Israeli nulame.
11 Ouviam-no falar. E como estava perto de Jerusalém, alguns se persuadiam de que o Reino de Deus se havia de manifestar brevemente; ele acrescentou esta parábola:
12 'Lige Esúsika regá anele se'wináriga 'nata mochígichi: ―Bejtele bilé rió 'we enomígame, 'lige mejká simile wa'lula rey ajtígachi napurigá wa'lula selígame ajchawa, selígame nawamia bo'né gawílachi.
12 Um homem ilustre foi para um país distante, a fim de ser investido da realeza e depois regressar.
13 'Lige ta'chó simiá, bayele alué makué rió bo'né 'yuga nóchame, 'lige 'yale a'pílipi makué enomí 'we najteme 'lige anele: «Nocháriwa 'emi ye enomí napusí ku nawachi ne.»
13 Chamou dez dos seus servos e deu-lhes dez minas, dizendo-lhes: Negociai até eu voltar.
14 › 'Lige we'ká ralámuli alé ejperégame napu bejtele alué 'we enomígame rió tase galele alué rió napurigá selígame nímala, 'lige júlale nujubami sulíniliga alé 'mi wa'lula nulame ajtígachi riógame ralámuli regá anéniliga: «Tabilé najkiá ramueka napurigá wa'lula selígame nímala ye rió ramué gawílachi.»
14 Mas os homens daquela região odiavam-no e enviaram atrás dele embaixadores, para protestarem: Não queremos que ele reine sobre nós.
15 › Alué rioka abirigá wa'lula selígame ajcháliru, 'lige ku sébale bo'né bejtélachi. 'Lige ku sebasa bo'né galílachi, 'lige bayele alué makué rió bo'né 'yuga nóchame rukemia chekí méliga enomí nocháriga alué a'pílipi rió.
15 Quando, investido da dignidade real, voltou, mandou chamar os servos a quem confiara o dinheiro, a fim de saber quanto cada um tinha lucrado.
16 › 'Lige alué bilé rió bajchá nawágame regá anile: «Mué Wa'lula, alué enomí napu mué nejí 'sié makué enomí 'we najteme merá bilé siento enomí.»
16 Veio o primeiro: Senhor, a tua mina rendeu dez outras minas.
17 › 'Liko alué enomí nígame regá anele: «'We a'lá sébali nóchame rió ju mué, alekeri nulame newámala ne mué makuémina we'ká riógachi.»
17 Ele lhe disse: Muito bem, servo bom; porque foste fiel nas coisas pequenas, receberás o governo de dez cidades.
18 › 'Lige uché bilé rió nóchame sébale alé. Alueka regá anele: «Mué Wa'lula, alué makué enomí napu mué nejí 'sié, alueka pe malígisa makué méte'é.»
18 Veio o segundo: Senhor, a tua mina rendeu cinco outras minas.
19 › 'Liko alué enomí nígame anele alué rió: «Mué rió, malígina we'ká riógachi nulame nímala mué.»
19 Disse a este: Sê também tu governador de cinco cidades.
20 › 'Lige uché bilé rió nóchame sébale alé, 'lige anele: «Mué Wa'lula, jena mochí ye enomí napu mué nejí 'sié. Neka ye enomí banítochi ra'koga gatega ajtigé
20 Veio também o outro: Senhor, aqui tens a tua mina, que guardei embrulhada num lenço;
21 napurigá ta e'wagámala, napugiti mué rió 'we ená anime kame. Mueka niga asíbame ju napu tabilé mué bo'né nila ju, mueka 'wíime ju bilena peka echisá.»
21 pois tive medo de ti, por seres homem rigoroso, que tiras o que não puseste e ceifas o que não semeaste.
22 › 'Lige anile alué rió enomí nígame: «Tabilé 'nátanti. Mué 'la sébali machí ne 'we ená anime rió ko, niga asíbame ko ne napu tabilé ne nila ju, 'lige 'wíime ko ne napu tabilé echá.
22 Replicou-lhe ele: Servo mau, pelas tuas palavras te julgo. Sabias que sou rigoroso, que tiro o que não depositei e ceifo o que não semeei...
23 'Lige ¿chonigá ta nochari ko mué alué enomí alé enomí gatélachi mo'ogá? Alarigaka 'la uché rajpé narémikuru ne alué enomí ku nawagá.»
23 Por que, pois, não puseste o meu dinheiro num banco? Na minha volta, eu o teria retirado com juros.
24 › 'Lige alué rió enomí nígame anele alué ralámuli napu jale alemi: «Bujewa alué enomí ye rió, 'lige 'yawa alué napu mele bilé siento.»
24 E disse aos que estavam presentes: Tirai-lhe a mina, e dai-a ao que tem dez minas.
25 › 'Lige alué ralámulika anile: «¡Mué Wa'lula, aka 'máchigo ni ko alueka bilé siento enomí napu mele!»
25 Replicaram-lhe: Senhor, este já tem dez minas!...
26 › 'Lige alué rió enomí nígameka regá nejele: «Neka 'la sébali ruwí, alué abé mékame enomí nocháriga, alueka abéchigo abé we'ká 'yámala ne. 'Lige alué tase mékame enomí nocháriga, alueka bujémala ne napu ekí 'ya ne.
26 Eu vos declaro: a todo aquele que tiver, dar-se-lhe-á; mas, ao que não tiver, ser-lhe-á tirado até o que tem.
27 'Lige alué ralámuli sairúgame napu tase najkile napurigá ne wa'lula selígame nímala, alueka jeka a'pawa 'lige 'ma me'liboa jena ne'chí etériga», alarigá anele.
27 Quanto aos que me odeiam, e que não me quiseram por rei, trazei-os e massacrai-os na minha presença.
28 Pe nujubapi 'ma alarigá ra'ichasa alué Esusi, uché 'we simile Rusaleni simea, alésíko rewiná nile.
28 Depois destas palavras, Jesus os foi precedendo no caminho que sobe a Jerusalém.
29 'Lige amulí seba Be'tagé 'lige Betania 'ámuli riógachi napu nile re'leberi Olibo rewégachi rabó 'lige alé yéniga júlale oká rió bajchá napu nile bo'né benírime, regá anigá:
29 Chegando perto de Betfagé e de Betânia, junto do monte chamado das Oliveiras, Jesus enviou dois dos seus discípulos e disse-lhes:
30 ―Simawa alé 'pari pe'kabi riógachi Be'tagé rewégachi 'lige 'emi alemi sébaga rewimela 'emi bilé bulito o'wiga ujchárigame bijí ranala ta'chó murútilime. 'Lige su'panasa jeka o'toboa o'wiga alué bulito.
30 Ide a essa aldeia que está defronte de vós. Entrando nela, achareis um jumentinho atado, em que nunca montou pessoa alguma; desprendei-o e trazei-mo.
31 'Lige ralámuli rukésaká chonigá su'panalia alué bulito, regá anewa: «Alué Wa'lula najkí bulito.»
31 Se alguém vos perguntar por que o soltais, responder-lhe-eis assim: O Senhor precisa dele.
32 'Lige alué oká rió bo'né Esusi benírame simíbale 'lige 'la rewale bulito napurigá anile Esusi.
32 Partiram os dois discípulos e acharam tudo como Jesus tinha dito.
33 'Lige alué bulito su'pana uchúkachi, alué upugégame ka anele: ―¿Chonigá su'panáliché 'emi alué bulito?
33 Quando desprendiam o jumentinho, perguntaram-lhes seus donos: Por que fazeis isto?
34 'Lige alué oká rioka regá nejele: ―Alué Onorúgame a'walila nígame najkí ye bulito.
34 Eles responderam: O Senhor precisa dele.
35 Alésíko o'tóile alué bulito Esusi alé na'légana, 'lige alué oká rió gemala chiní i'weli bujusá pérale alué bulito 'lige alé asérale alué Esusi.
35 E trouxeram a Jesus o jumentinho, sobre o qual deitaram seus mantos e fizeram Jesus montar.
36 'Lige alé rabó moyena alué we'ká ralámuli bajchabemi pésiga e'yénale gemala chiní i'weli napurigá nokame nile napu'lige nawasa napunápuri riógachi bilé wa'lula rey.
36 À sua passagem, muitas pessoas estendiam seus mantos no caminho.
37 'Lige alé rabó Olibo na'kolígana e'yéniga napu pe 'wechi ma'chígime nile Rusaleni, suwábaga alué we'ká ralámuli alué Esusi oyérame chojkile e'wele sinaka ra'icha ra'sálagá, abiena 'we a'lá niraga ra'icha Onorúgame. Regá anigá: ―¡Jipe 'ma seba alué Wa'lula Rey Onorúgamete julárigame, Onorúgame a'walila nígame, ramueka 'we a'lá niralia ye rió! ¡Wa'lú ra'sálalí nerú 'pa rewagachi! Regá anile alué ralámuli napugiti wa'lú a'walí nígame níligame alué Esusi, 'we sa'wame nile ralámuli tabilé ma'chílime, 'lige ajánarime nile alué suwígame. Abiena 'la o'pasárale maligi mili ralámuli 'ya bajchabé rawé maligi banite 'lige oká ro'chite. Onorúgame 'yame nile a'walí bo'né nila.
37 Quando já se ia aproximando da descida do monte das Oliveiras, toda a multidão dos discípulos, tomada de alegria, começou a louvar a Deus em altas vozes, por todas as maravilhas que tinha visto.
38 — ausente —
38 E dizia: Bendito o rei que vem em nome do Senhor! Paz no céu e glória no mais alto dos céus!
39 'Lige jaré bariseo napu jale alemi we'ká ralámuli jágichi, alueka anile: ―Muérigo benírame, suliwa alué mué 'yuga e'yéname napurigá kilí jámala.
39 Neste momento, alguns fariseus interpelaram a Jesus no meio da multidão: Mestre, repreende os teus discípulos.
40 'Liko alué Esúsika regá nejele: ―Neka 'la bijchiá aní, ye ralámuli a'résaká siná a'liko rejté sinaka ra'ichámala.
40 Ele respondeu: Digo-vos: se estes se calarem, clamarão as pedras!
41 Napu'lige Esusi enagá alé 'ma bochígimi ma'chígichi Rusaleni, 'lige nalale alué we'ká alé riógame ralámuli na'temaka,
41 Aproximando-se ainda mais, Jesus contemplou Jerusalém e chorou sobre ela, dizendo:
42 regá anigá: ―Neka 'we seweka ená jipe alué ralámuli na'temaka. 'We 'la képá alué ralámuli 'la 'nátaga akisá jipe rawé 'la bi'wígame alawégame gayéname ko apiépiri ralámuli 'la 'nátaga akeme aleké ra'íchali rejcholi napu benírige ne alué ralámuli 'yabé rawé, jípeko 'máchigo nasótiga ajtíkó alué rejcholi, pecha bijchígilime alué ralámuli.
42 Oh! Se também tu, ao menos neste dia que te é dado, conhecesses o que te pode trazer a paz!... Mas não, isso está oculto aos teus olhos.
43 'Lige sebámala bilé rawé 'we resí ikimeli alué ralámuli. Alué saíla alé a'beka tegóchika we'é namó ajchámala nakomia aleka uchuka, mo'imea pachami,
43 Virão sobre ti dias em que os teus inimigos te cercarão de trincheiras, te sitiarão e te apertarão de todos os lados;
44 'lige 'ma re'wániga me'limela alué ralámuli Rusaleni ejperégame, abiena 'ma re'wániga gajunámala galí. Alarigá ikimela alué ralámuli pecha bijchígiligame Onorúgame nawachi ralámuli gu'írimia ku guwana ro'inamia alué resiti nóchame.
44 destruir-te-ão a ti e a teus filhos que estiverem dentro de ti, e não deixarão em ti pedra sobre pedra, porque não conheceste o tempo em que foste visitada.
45 'Lige alué Esusi bajkile alé ra'pichí wa'lú re'obachi Onorúgame galílachi, 'lige 'ma ma'chí buyánale alué ajágame ralineme ralámuli alé.
45 Em seguida, entrou no templo e começou a expulsar os mercadores.
46 'Lige anele: ―Alé bilena apélichi regá ruwí: «Ne galílaká Onorúgame 'yuga ra'ichálime nímala 'lige iwérali tánilime», 'lige 'émika uné napurigá resó chigórigame nila.
46 Disse ele: Está escrito: A minha casa é casa de oração! Mas vós a fizestes um covil de ladrões {Is 56,7; Jr 7,11}.
47 Alué Esúsika senibí rawé benírime nile Onorúgame nila ra'íchali alé wa'lú re'obachi Onorúgame galílachi, 'lige alué e'wélala balé abiena alué Moisesi a'rélala ra'íchali benírame ralámuli abiena alué e'wélala nulame alé we'ká riógachi, alueka 'nátale churigá 'la nimio me'liá alué Esusi.
47 Todos os dias ensinava no templo. Os príncipes dos sacerdotes, porém, os escribas e os chefes do povo procuravam tirar-lhe a vida.
48 'Lige tabilé che ikisá nílile alarigá 'la nímio me'liá, cha we'ká ralámuli jáligame alé alué ra'íchali rejcholi gepuga 'lige 'nata.
48 Mas não sabiam como realizá-lo, porque todo o povo ficava suspenso de admiração, quando o ouvia falar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.