João 6

Western Tarahumara NT (TAC_WBT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 'Lige nujubapi 'ma ra'ichasa Esusi ye ralámuli 'yuga alé Rusaleni, simile alé wa'lú ba'wí ilígichi napu Galilea anilime ju. 'Lige abiena Tibériasi anilime nílechigó alé napu alué ba'wí maní. 'Lige bajonile alé wa'lú ba'wí manígichi.
1 Depois disso, Jesus atravessou o mar da Galileia, conhecido também como mar de Tiberíades.
2 We'ká ralámuli Esusi najátale, etéligame alué ralámuli 'we a'lá semáriga sa'wachi jaré ralámuli 'we nayume. Pe bo'né 'nátaga sa'wale Onorúgame a'walílate. Alué ralámuli etele Onorúgame gu'írio alué Esusi.
2 Uma grande multidão o seguia por toda parte, pois tinham visto os sinais que ele havia realizado ao curar os enfermos.
3 'Lige Esúsika bilena rabomi simile 'lige alemi asale alué makué oká rió Esusi oyérame 'yuga.
3 Então Jesus subiu a um monte e sentou-se com seus discípulos.
4 Pe u'kabi rawé rokáréle napurigá sebámili nílige raweli napu piesta newame nile alué ralámuli jurío napu Páskua aneme nile alué a'boi.
4 Era quase tempo da festa judaica da Páscoa.
5 Esúsika etele we'ká ralámuli moyena e'yénigichi alérimi Esusi ajtígichi. A'lige Esusi anele Belipe: ―¿Koche raliboa baní napurigá go'mela alakí ralámuli?
5 Jesus logo viu uma grande multidão que vinha a seu encontro. Voltando-se para Filipe, perguntou: “Onde podemos comprar pão para alimentar toda essa gente?”.
6 Alarigá anele Esusi, pe machináliga pa'lá bijchigio wa'lú a'walí nígame ko Esusi. Esúsika 'ma 'la machile churigá 'yamio go'ame alakí ralámuli, Esúsika pe rukele.
6 Disse isso para pôr Filipe à prova, pois já sabia o que ia fazer.
7 Belípeka nejele: ―Ne, rekó enomígame nísaká osá naó mechá nochárigame, pecha sebárimilikó ne baní ralá alakí ralámuli kógimia, pecha o'má nachuámiligó rekó nasípasi chi'wánaga 'yalía a'pílipi ralámuli.
7 Filipe respondeu: “Mesmo que trabalhássemos vários meses, não teríamos dinheiro suficiente para dar alimento a todos!”.
8 'Lige Antresi, napu Simoni Pegro ba'chila nile, alué napu abiena Esusi oyérame nílechigó, 'lige alué rioka anele Esusi:
8 Então um de seus discípulos, André, irmão de Simão Pedro, falou:
9 ―Jena ajtí bilé re'malí maligi baní o'kame sebárate newárigime 'lige oká ro'chí, nobi asíriga u'tá go'ame júkó napurigá go'mela alakí ralámuli.
9 “Aqui está um rapaz com cinco pães de cevada e dois peixes. Mas que adianta isso para tanta gente?”.
10 'Lige Esusi anile: ―Jena rabó kilí mochíniliwa ralámuli. 'We gajsalégichi nile alé rabó. I'kilí mochíbale alué maligi mili pe riocho tétiga, tabilé tétiga umugí nibilé u'kuchítiri.
10 Jesus respondeu: “Digam ao povo que se sente”. Todos se sentaram na grama que cobria o monte. Só os homens eram cerca de cinco mil.
11 'Lige Esusi alué baní 'wile 'lige cheliera 'yale Onorúgame 'lige suwábaga ralámuli 'yale alé mochígichi. A'chigóriga olale alué ro'chí 'yuga. Ralámuli kógile napusí 'ma bosasa.
11 Então Jesus tomou os pães, agradeceu a Deus e os repartiu entre o povo. Em seguida, fez o mesmo com os peixes. E todos comeram à vontade.
12 Napu'lige 'ma bosasa alué ralámuli, Esúsika alué bo'né gompaniérola nulele: ―'Ma napubuwa suwábaga napu rasírigame. Tabilé pe'tá pápua.
12 Depois que todos estavam satisfeitos, Jesus disse a seus discípulos: “Agora juntem os pedaços que sobraram, para que nada se desperdice”.
13 'Ma napubule suwábaga go'ame rasírigame 'lige bilé rosena a'tabé bochile.
13 Eles juntaram o que restou e encheram doze cestos com as sobras.
14 'Lige etesa alué ralámuli ala'sichi Esusi, alué ralámulika anile: ―Bijchiá ye rió ruwime ju napu ané Onorúgame, alué napu nawámili nílige jena wijchimoba.
14 Quando o povo viu Jesus fazer esse sinal, exclamou: “Sem dúvida ele é o profeta que haveria de vir ao mundo!”.
15 Esúsika machile umériga o'toboli ko alué ralámulite wa'lula rey nulame newániliga, alekeri chíbika simile bilena rabó bi'neli asináliga.
15 Jesus sabia que pretendiam obrigá-lo a ser rei deles, de modo que se retirou, sozinho, para o monte.
16 Pe a'lige rawé 'ma alí, alué makué oká ralámuli Esusi 'yuga járome ku wa'lú ba'wí manígichi simíbale, pe a'bé nile napu go'ame go'ale ralámuli.
16 Ao entardecer, os discípulos de Jesus desceram à praia,
17 'Lige bilé bárkochi jímole alué ralámuli 'lige simíbale alé we'ká riógichi niraga Kapernaumi anilichi, pe alé ba'ichí bajuniga ju alé we'ká riógichi Kapernaumi. 'Ma chónale bijí bárkochi mochiga e'yénigichi alué ralámuli. Tabilé enale Esusi alué ralámuli 'yuga.
17 entraram no barco e atravessaram o mar em direção a Cafarnaum. Quando escureceu, porém, Jesus ainda não tinha vindo se encontrar com eles.
18 Asíriga a'wágame eká ilile 'lige 'we o'pochía ilile ba'wí alé bárkochi.
18 Logo, um vento forte veio sobre eles, e o mar ficou muito agitado.
19 Napu'lige 'ma we'límana e'yénaga alué barko asagá maligi o usani kilómetro we'límana alé ba'ichí amoba, 'lige alué makué oká Esusi 'yuga járome etele Esusi 'naka enágichi ba'ichí amóbaka, napurigá we'echi amoba neraga enale ba'ichí kachi, 'lige 'we majale suwábaga alué makué oká ralámuli.
19 Depois de remarem cinco ou seis quilômetros, de repente viram Jesus caminhando sobre o mar, em direção ao barco. Ficaram aterrorizados,
20 'Lige Esúsika regá anele: ―Pe ne ju, tase majawa.
20 mas ele lhes disse: “Sou eu! Não tenham medo”.
21 'Liko 'ma tabilé majale alué ralámuli, bayele napurigá mómala Esusi alé bárkochi alué ralámuli 'yuga. 'Lige pe yati neraga 'ma sébale alué barko alé we'ká riógichi.
21 Eles o receberam no barco e, logo em seguida, chegaram a seu destino.
22 'Lige melénala rawé ralámuli napu ta'chó bajuniga ejtebile alé ba'wí manígichi, alué ralámulika machile pe bi'lepi barko chujkúligo alé, 'lige Esusi oyérame alé bárkochi simíboligo, 'lige Esusi tabilé simíligo alé bárkochi alué ralámuli 'yuga. A'liko regá 'nátale: «¿Kochiena ajtí Esusi?»
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado do outro lado do mar viu que os discípulos haviam pegado o único barco dali e que Jesus não fora com eles.
23 'Lige jaré barko jsile alé we'ká riógichi Tibériasika simíbigame. Alé a'bé sébale re'lege napu alué we'ká ralámuli go'álige baní napu Esusi cheliera 'yálige Onorúgame.
23 Alguns barcos de Tiberíades se aproximaram do lugar onde o povo tinha comido os pães depois que o Senhor os abençoou.
24 'Lige machisáká tabilé ajtigó Esusi 'lige alué bo'né Esusi oyérame, suwábaga alué ralámuli jímole alé jaré bárkochi 'lige simíbale we'ká riógachi Kapernaumi anilichi Esusi 'yamia.
24 Quando a multidão viu que nem Jesus nem os discípulos estavam ali, todos entraram nos barcos e atravessaram para Cafarnaum, a fim de procurá-lo.
25 'Lige 'ma seba bajuniga, alé asale Esusi, 'lige alué ralámulika rukele: ―Mué benírame, ¿chiéniko seba mué jena?
25 Encontraram-no do outro lado do mar e lhe perguntaram: “Rabi, quando o senhor chegou aqui?”.
26 Esúsika nejele: ―Neka 'la bijchiá aní, 'émika ne'chí 'yaga e'yena 'láchigo semáriga bosáligimempá 'emi alué banite napu ne 'ya.
26 Jesus respondeu: “Eu lhes digo a verdade: vocês querem estar comigo não porque entenderam os sinais, mas porque lhes dei alimento.
27 Tabilé 'la ju pe go'ámecho meka go'náliga nochalia. Go'ámeka tabilé anáchame ju. Abé a'lá júkuru 'yamía alué abé a'lá 'nátili napu nejí alué rió napu nawá 'pa rewagáchika. Alué a'lala 'nátili cha'pisúká 'la nabí mochímala 'emi 'pa rewagachi. Alué 'nátili abé a'lá ju me'tigá go'ame. O'nó Onorúgameka 'we ra'sáligá ajtí alué rió 'yuga.
27 Não se preocupem tanto com coisas que se estragam, como a comida, mas usem suas energias buscando o alimento que permanece para a vida eterna, o qual o Filho do Homem pode lhes dar. Pois Deus, o Pai, colocou em mim seu selo de aprovação”.
28 'Liko alué ralámulika regá anele: ―¿Chonikiboli ju ramué napurigá 'la cha'piboa alué 'nátili?
28 “Nós também queremos realizar as obras de Deus”, disseram eles. “O que devemos fazer?”
29 'Lige Esúsika regá anele: ―Onorúgameka pe najkíguru napurigá 'la bijchígiwa alué rió ra'ichálila napu Onorúgame júlale.
29 Jesus lhes disse: “Esta é a única obra que Deus quer de vocês: creiam naquele que ele enviou”.
30 'Lige anile alué ralámuli: ―Newágó pe bo'né a'walílate 'nátaga alué nóchali 'we semátiri napurigá 'la etéwampá ramué. A'lígeko 'la oyériwa alué mué na'tálila. ¿Chu'simi olágó mué?
30 Eles responderam: “Se deseja que creiamos no senhor, mostre-nos um sinal. O que o senhor pode fazer?
31 Moisésika newale bilé nóchali semátiri napurigá narémili nílige alué rijimala 'ya mochígame.Alé 'we wakígichi, Moisesi 'yale go'ame rewagachi nerúgame napu maná anilime nile. Regá aní 'ya nerúgame ra'íchali. Mué Esúsika, ¿chu'simi olágó?
31 Afinal, nossos antepassados comeram maná no deserto! As Escrituras dizem: ‘Moisés lhes deu de comer pão do céu’”.
32 Esúsika anile: ―Neka 'la bijchiá aníguru. Oká baní nerúkuru rewigáchika sígame. Napu Moisesi 'yáleru alueka pe go'ame nile. Uché bilélaka abé najtékame ju. Ne O'nola Onorúgame 'sime ju nejía.
32 Jesus disse: “Eu lhes digo a verdade: não foi Moisés quem lhes deu pão do céu. É meu Pai quem dá o verdadeiro pão do céu a vocês.
33 Onorúgame nila baní, alueka ju alué rió napu rewagáchika nawágame ju 'lige alawá 'yame ju ralámuli jena wijchimoba mochígame.
33 O verdadeiro pão de Deus é aquele que desce do céu e dá vida ao mundo”.
34 'Lige ralámulika anele: ―Mué Wa'lula, ramué 'yawa alué baní senibí rawé.
34 “Senhor, dê-nos desse pão todos os dias”, disseram eles.
35 'Lige Esúsika nejele: ―Ne ju alué baní napu alawá nejime ju. Alué ralámuli napu 'la oyera napu aní ne senibí 'la iwériga bejtélamala, tabilé siné e'luímala 'lige tabilé siné balámumala.
35 Jesus respondeu: “Eu sou o pão da vida. Quem vem a mim nunca mais terá fome. Quem crê em mim nunca mais terá sede.
36 Nobi 'émika 'láchigo etégó ne'chí napu newá ne, abirigáchigo tabilé oyéramala 'emi ne'chí.
36 Mas vocês não creram em mim, embora me tenham visto.
37 Ne O'nola Onorúgame 'ya ne'chí nóchali 'lige we'ká ralámuli, 'lige ne 'yuga nokísamala alué ralámuli. Neka tabilé mabúmala alué ralámuli. Neka 'la gu'írimala alué ralámuli.
37 Contudo, aqueles que o Pai me dá virão a mim, e eu jamais os rejeitarei.
38 Ne rewigáchika nawákuru tase pe napu ne newánili newamia. Neka 'la newamia nawákuru napu najkí alué ne O'nola napu ne'chí júlale.
38 Pois desci do céu para fazer a vontade daquele que me enviou, e não minha própria vontade.
39 Alué ne O'nólaka najkí napurigá tabilé 'wesi we'kuámala ne alué ralámuli napu 'ya ne'chí. Onorúgameka najkí napurigá ku 'la ajánamala napu'lige Onorúgame gustisia olachi alué ralámuli.
39 E esta é a vontade de Deus: que eu não perca um sequer de todos que ele me deu, mas que ressuscite todos no último dia.
40 Ne O'nola Onorúgameka najkí suwábaga alué ralámuli napu ekí oyérame ju ne'chí napu Onorúgame Inolá ju ne. Neka ku ajánirimala alué ralámuli napu'lige 'ma guwichí kachi ye gawí. Alué ralámulika ejperélamala Onorúgame 'yuga 'pa rewagachi senibí.
40 Pois é a vontade de meu Pai que todo aquele que olhar para o Filho e nele crer tenha a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia”.
41 'Liko ralámuli jurío Esusi saíla neraga ra'íchale napugiti bo'nepi regá aníligame Esusi: «Ne ju baní rewigáchika nawágame.»
41 Então os judeus começaram a criticá-lo, pois ele havia afirmado: “Eu sou o pão que desceu do céu”.
42 'Lige rukigá járiga a'bopi anile: ―¿Tacha Esusi ju ye rió, alué José inolá? 'We a'lá machiame ke ye rió o'nola, 'lige 'we a'lá machiáa ye rió eyela. A'lígeko ¿chonigá rewigáchika nawágame koríbeché?
42 Diziam: “Este não é Jesus, filho de José? Conhecemos seu pai e sua mãe. Como ele pode dizer: ‘Desci do céu?’”.
43 'Lige regá nejele Esusi: ―'Ma a'rewa alieti ra'icha.
43 Jesus, porém, respondeu: “Parem de me criticar.
44 Tabilé 'wesi oyéramala ne'chí tabilé bayésaká Onorúgame alué ralámuli, alué Onorúgame napu ne'chí jula 'pa rewagáchika, uchéchigo ku ajánirimala alué ralámuli napu'lige seba raweli Onorúgame nawámili gustisia olamia ralámuli.
44 Pois ninguém pode vir a mim se o Pai, que me enviou, não o trouxer a mim; e no último dia eu o ressuscitarei.
45 Regá anime osale alué ralámuli 'we 'ya napu ruyame nile napu anele Onorúgame: «Onorúgame benírimili ju suwábaga alué ralámuli.» Alué napu 'la bení Onorúgame ra'ichálila 'lige napu 'la námaka benime ju, alué ralámuli júkuru napu ne'chí oyérame ju.
45 Como dizem as Escrituras: ‘Todos eles serão ensinados por Deus’. Todo aquele que ouve o Pai e aprende dele vem a mim.
46 › Jena tabilé 'wesi etiáguru O'nó Onorúgame, pe necho, neka napu Onorúgame ajtí aleka nawagámpá. Pe necho júkuru Onorúgame etégame.
46 Não que alguém tenha visto o Pai; somente eu, que fui enviado por Deus, o vi.
47 'La bijchígowa ne ra'ichálila. Alué ralámuli napu 'la oyera ne'chí ra'ichálila 'lige napu 'la e'wá napu ne nulá, alueka 'la Onorúgame 'yuga asimeli júkuru senibí.
47 “Eu lhes digo a verdade: quem crê tem a vida eterna.
48 Ne júkuru napurigá alué baní a'walí nejime napurigá 'la ejperélawa jena gawichí.
48 Sim, eu sou o pão da vida!
49 Alué baní napu go'ale alué 'emi rijimala 'ya mochígame, maná anilime, alué baní napu go'ale bilena wakígichi e'yéniga tabilé riógichi, alué banika tabilé 'yale iwérali alué ralámuli napurigá sebámala rewagachi.
49 Seus antepassados comeram maná no deserto, mas morreram;
50 Ne júkuru alué baní napu 'pa rewagáchika nawágame ju, 'lige alué ralámuli napu 'la bijchígime ju napu ne ruyé, alueka 'la senibí ejperélamala.
50 quem comer o pão do céu, no entanto, jamais morrerá.
51 'Lige aminabi anele: ―Neka napurigá baní ju, alué napu rewigáchika nawale. Bilé rió ye baní go'sáká, senibí niraga bejtélimili júkuru. Ye banika ne sa'pala júkuru 'lige neka ne bo'né sa'pala nejíguru napurigá me'liboa ne napurigá ralámuli jena wijchimoba ejperégame buyásimala chátiri bowechi ―alarigá anile Esusi.
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Quem comer deste pão viverá para sempre; e este pão, que eu oferecerei para que o mundo viva, é a minha carne”.
52 'Lige ralámuli jurío 'we ayoga ra'íchale a'bópika. 'Lige anile: ―¿Churigá bo'né sa'pala nejímalabeché ye rió napurigá go'mela ralámuli? Alarigá anile tabiléchigo námalakó napu anile Esusi.
52 Então os judeus começaram a discutir entre si a respeito do que ele queria dizer. “Como pode esse homem nos dar sua carne para comer?”, perguntavam.
53 'Lige Esúsika aminabi anile: ―Neka 'la bijchiá aníguru, 'emi tabilé go'sáká ne sa'pala, ne napu nawágame ju 'pa rewagáchika napurigá rió neraga, 'lige tabilé bajísaká ne elalá, 'liko 'emi tabilé Onorúgame Alawala alawégame nímala. Tabilé 'la na'támala Onorúgame 'yuga.
53 Então Jesus disse novamente: “Eu lhes digo a verdade: se vocês não comerem a carne do Filho do Homem e não beberem o seu sangue, não terão a vida em si mesmos.
54 Bilé rió napu ne sa'pala go'yame ju 'lige ne elalá bajime ju, alueka 'la Onorúgame Alawala nígame ju 'lige 'la senibí 'la Onorúgame 'yuga bejtélamala. (Esúsika pe anigá anile: «Alué rió napu 'la cha'pime ju ne ra'ichálila 'lige 'la e'wame ju, alueka 'la Onorúgame 'yuga asimela.») 'Lige anile: ―Neka alawá 'yámala uchéchigo siné napu'lige 'emi suwisá. Regá 'símala ne napu'lige seba raweli napu'lige Onorúgame wanápachi alué ralámuli chátili 'nátame 'lige 'we a'lá 'nátame.
54 Mas quem come minha carne e bebe meu sangue terá a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Ne sa'pala go'sáká abé a'lá ju me'tagá go'ame go'yáa. Alueka 'la bijchiá 'la rewagachi sebárime kame. Abiénachigó abé a'lá ju ne elalá bajilia, alué kame 'la bijchiá sebárime ju 'pa rewagachi.
55 Pois minha carne é a verdadeira comida, e meu sangue é a verdadeira bebida.
56 Alué napu go'á ne sa'pala 'lige napu bají ne elalá, alueka 'la ne'chí sa'pálachi asimeli ju 'lige neka alué sa'pálachi asimeli júchigó. (Yeka regá anime júkuru, 'emi 'la oyérasaká ne'chí, neka tabilé siné a'rémala 'emi. Ne alawálaka 'la senibí 'la 'emi sa'pálachi asimela.)
56 Quem come minha carne e bebe meu sangue permanece em mim, e eu nele.
57 O'nó Onorúgame júkuru alawá nejime, alué 'sílekuru ne'chí jula 'pa rewagáchika. Neka alué alawálate bejtékuru napu 'ya ne'chí. Bilé rió 'la oyérasaká ne'chí, a'lige neka bo'né alawala 'yámala alué rió.
57 Eu vivo por causa do Pai, que vive e me enviou; da mesma forma, quem se alimenta de mim viverá por minha causa.
58 Alarigá ju baní napu rewagáchika nawá. Tabilé napurigá baní ju napu go'ale alué israelita 'ya mochígame, alué banika napu go'ale alué 'ya mochígame tabilé gu'írale rewagachi moyena. Bilé rió 'la go'yame ka ne nila baní, alueka 'la senibí bejtélamala. Rekó 'ma mukigé, uchéchigo siné ku narémala alawá. (Ye ra'íchalika regá anime júkuru: Bilé rió 'la e'wame Onorúgame ra'ichálila, alueka 'la tabilé injiérnochi simela.)
58 Eu sou o verdadeiro pão que desceu do céu. Seus antepassados comeram maná e morreram; quem comer este pão não morrerá, mas viverá para sempre”.
59 Alarigá ra'íchale Esusi napu'lige benírile jurío ralámuli alé u'tá re'obachi «sinagoga» anilime, alé Kapernaumi anilichi we'ká riógichi.
59 Ele disse essas coisas quando ensinava na sinagoga de Cafarnaum.
60 Napu'lige akesa ye ra'íchali we'ká Esusi oyérame, anile a'bopi: ―Asíriga nóchali kame ju ye ra'íchali beniaa. Tabilé 'wesi námamala.
60 Muitos de seus discípulos disseram: “Sua mensagem é dura. Quem é capaz de aceitá-la?”.
61 Esúsika tabilé akele regá ra'íchachi ye ralámuli, nobi 'láchigo machíleko se'wináriga ra'icha jago alué ralámuli, 'lige regá rukele: ―¿Ya 'ma guwana rujsúnale 'emi tabilé námame kóriká? ¿'Ma tabilé oyéranili 'emi ne'chí?
61 Jesus, sabendo que seus discípulos reclamavam, disse: “Isso os ofende?
62 'We e'karúgame na'tálika ne 'la ruwichi ye ra'íchali, ¿chulámalaché 'emi ne'chí etea napu'lige re'pá rewagachi simichi ne napu asale ne 'yabé bajchabé rawé?
62 Então o que pensarão se virem o Filho do Homem subir ao céu, onde estava antes?
63 Onorúgame Alawala júkuru iwérali nejime napurigá 'la semáriga ejperélawa. Ralámulika tabilé 'la semáriga ejperélamala tabilé Onorúgame Alawala 'yúgaká. 'La oyérasaká ra'íchali napu ne ra'icha, a'lige 'la nílamala 'emi alawá napu nejí ne.
63 Somente o Espírito dá vida. A natureza humana não realiza coisa alguma. E as palavras que eu lhes disse são espírito e vida.
64 Nobi jaré 'emi tabiléchigo bijchíginiligó ne ra'ichálila. Esúsika 'la machile napusí o'wínale ye nóchali, chieri ralámuli tabilé bijchígimili ye ra'íchali 'lige 'la machílechigó chieri 'símio nejía alué Esusi.
64 Mas alguns de vocês não creem em mim”. Pois Jesus sabia, desde o princípio, quem não acreditava nele e quem iria traí-lo.
65 'Lige aminabi ra'íchale Esusi: ―Jaré 'emi tabilé bijchíginili ne ra'ichálila, alekeri anéturu ne 'emi 'yabé bajchabé rawé tabilé 'wesi gainamio ne'chí oyeria tabilé narésaká O'nó Onorúgame nila iwérali.
65 E acrescentou: “Por isso eu disse que ninguém pode vir a mim a menos que o Pai o dê a mim”.
66 'Liko we'ká Esusi 'yuga e'yéname 'ma tabilé aminabi si simíbale Esusi 'yuga, 'máchigo guwana rujsúligame.
66 Nesse momento, muitos de seus discípulos se afastaram dele e o abandonaram.
67 'Lige Esusi rukele alué makué oká rió Esusi oyérame napu abé gompaniérola nile Esusi 'yuga: ―¿'Émichigó simánili 'lige 'ma a'rénili 'emi ne'chí?
67 Então Jesus se voltou para os Doze e perguntou: “Vocês também vão embora?”.
68 'Lige Simoni Pégroka regá anele: ―Mué Wa'lula, ¿chieri 'yuga simáwawé ramué? Mué júkuru napu ra'íchame ju ra'íchali napu 'la nejkúrame ju napurigá rewagachi sebawa 'lige 'la Onorúgame 'yuga ejperélewa senibí niraga.
68 Simão Pedro respondeu: “Senhor, para quem iremos? O senhor tem as palavras da vida eterna.
69 'La bijchígiliguru ramué mué ra'ichálila 'lige 'la machiáachigó mué ko Onorúgamete wanápurigame napurigá gu'írimala ralámuli.
69 Nós cremos e sabemos que o senhor é o Santo de Deus”.
70 'Liko Esusi anele: ―Ne bo'né wanapa 'emi makué oká rió, 'lige 'emi bilé tabilé 'la 'nata, ¡'ma riablo na'tálila 'nátale!
70 Então Jesus disse: “Eu escolhi vocês doze, mas um de vocês é um diabo”.
71 Jurasi olagá anile, alué napu Simoni Iskariote inolá nile. Jurásika bilé nile alué makué oká rió Esusi oyérame, nobi abé i'libékomi 'ma nejíliru Esusi alué riote napurigá Esusi 'ma o'toboa alué Esusi saíla mochígichi.
71 Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, um dos Doze, que mais tarde o trairia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.