Marcos 8

Siona NT (SNN_WBT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ja'nrëbi, ja'an umuguseña ba'iguëna, ai jai jubë bainbi ñë'ca raijënna, bacua aon aiñe beobi. Beoguëna, Jesusbi baguëre concuare choini, bacuani cabi:
1 Pouco tempo depois, ajuntou-se outra vez uma grande multidão. Como eles não tinham nada para comer, Jesus chamou os discípulos e disse:
2 —Ën bainbi samute umuguseña yë'ë naconi ba'ijën, aon aiñe beojënna, bacuani ai oire bayë yë'ë.
2 — Estou com pena dessa gente porque já faz três dias que eles estão comigo e não têm nada para comer.
3 Bacua huë'ena go'i güesetoca, bacua yua ro aon gu'ana ju'incuabi ma'ana ro pa'npani gurujaiyë. Yequëcua yua ai so'o raisi'cua ba'iyë, cabi.
3 Se eu os mandar para casa com fome, eles vão cair de fraqueza pelo caminho, pois alguns vieram de longe.
4 Caguëna, baguëre concuabi sehuoye senni achahuë: —Yua ën re'oto beo re'oto ba'iguëna, ¿guere bacuani aon aoñe'ne mai? senni achahuë.
4 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
5 Senni achajënna, Jesusbi bacuani senni achabi: —¿Mësacua jo'jo aonbëan quejeibëanre baye'ne? senni achabi. Senni achaguëna: —Te'e ëntë sara samubëanre bayë, sehuohuë.
5 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete! — responderam eles.
6 Sehuojënna, ja'nrëbi, Jesusbi bainre yua yijana bëaye guansebi. Ja'nca guanseni, ba aonbëan te'e ëntë sara samubëanre inni, Riusuni Surupa cani, ba aonbëanre jë'yeni, baguëre concuana insibi. Insiguëna, bacuabi yua bain hua'nana huo'hueni insihuë.
6 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão. Depois pegou os sete pães e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
7 Ziaya hua'ire'ga samu rëño hua'nare bahuë. Ja'an hua'ire Jesusna insijënna, Jesusbi ba hua'ire re'oye cani, bainna huo'hueye guansebi.
7 Eles tinham também alguns peixinhos. Jesus deu graças a Deus por eles e mandou que os discípulos os distribuíssem.
8 Guanseguëna, si'a hua'nabi aon anni yajihuë. Anni yajirena, ja'nrëbi, aon anni jëhuase'ere chiani, te'e ëntë sara samu jë'eña bu'iye ayahuë.
8 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
9 Ba aon ainsi'cuare cuencueto, cuatro mil ba'icua'ru baë'ë. Ja'nrëbi, Jesús yua bacuare go'i coca cani,
9 As pessoas que comeram eram mais ou menos quatro mil. Jesus mandou o povo embora,
10 baguëre concua naconi yoguna cacani, Dalmanuta yijana saë'ë.
10 e, logo depois, subiu no barco com os seus discípulos, e foi para a região de Dalmanuta.
11 Sani ti'anjënna, ja'nrëbi, fariseo bainbi Jesusre tëhuo rani, baguëni coca senni acha bi'rahuë. Baguëni huacha sehuo güeseñu cajën, baguëni: “Ta'yejeiye yo'o yo'oni ëñojë'ën. Guënamë re'otobi etoni ëñojë'ën” senni achahuë.
11 Alguns fariseus chegaram e começaram a falar com Jesus. Eles queriam conseguir alguma prova contra ele e por isso pediram que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha mesmo de Deus.
12 Senni achajënna, Jesusbi ai sa'ntiguë, bacuani bëinguë cabi: —¿Mësacua queaca ro'tajën, ta'yejeiye yo'o yo'oni ëñojë'ën yë'ëre caye'ne? Mësacuani ganreba caguë quëayë. Ta'yejeiye yo'o yua mësacuani gare ëñoma'iñë yë'ë, cabi.
12 Jesus deu um grande suspiro e disse:
13 Cani ja'nrëbi, bacuare jo'cani, yoguna se'e cacani, zitara të'huina se'e je'enni saji'i.
13 Então Jesus foi embora. Ele subiu no barco e voltou para o lado leste do lago.
14 Ja'nca saiguëna, baguëre concuabi yogute ba'ijën, aonre saye huanë yehuë. Te'e jo'jo aonbë se'gare bahuë.
14 Os discípulos haviam esquecido de levar pão e só tinham um pão no barco.
15 Ja'nca bajënna, Jesusbi bacuani guanseguë cabi: —Mësacua ëñare bajë'ën. Fariseo bain, Herodes bain, bacua aon huo'coye ro'tamajën ba'ijë'ën, guanseguë cabi.
15 Jesus chamou a atenção deles, dizendo:
16 Caguëna, baguëre concuabi sa'ñeña coca ca bi'rahuë: —Aonre saye huanë yesi'cua sëani, ja'anre maini guanseguë cabi baguë, cahuë.
16 Aí os discípulos começaram a dizer uns aos outros: — Ele está dizendo isso porque não temos pão.
17 Cajënna, Jesusbi bacuani bëinguë cabi: —¿Mësacua queaca ro'tajën, aonre saye huanë yehuë caye'ne? Mësacua yuta ye'yema'icua ba'iyë. Yuta ro huesë ëaye achajën ba'iyë. Mësacuare recoyo ro'taye ai caraji.
17 Jesus ouviu o que eles estavam dizendo e perguntou:
18 Mësacua ñaco bajën, ¿guere yo'ojën ëñama'iñe'ne? Mësacua ganjo bajën, ¿guere yo'ojën achama'iñe'ne? Mësacuabi ro ro'tajën, ro huanë yejën ba'iyë.
18 Vocês têm olhos e não enxergam? Têm ouvidos e não escutam? Não lembram
19 Yë'ëbi te'e ëntë sara jo'jo aonbëanre jë'yeni cinco mil bainre aonguëna, mësacuabi aon anni jëhuase'ere chiani, ¿quejei jë'eñara bu'iye ayare'ne? senni achabi. Senni achaguëna: —Si'a sara samu jë'eña, sehuohuë.
19 dos cinco pães que eu parti para cinco mil pessoas? Quantos cestos cheios de pedaços vocês recolheram? Eles responderam: — Doze.
20 Sehuojënna, baguë yua se'e senni achabi: —Yë'ëbi te'e ëntë sara samu aonbëanre jë'yeni, cuatro mil bainni aonguëna, mësacuabi aon anni jëhuase'ere chiani, ¿quejei jë'eñara bu'iye ayare'ne? senni achabi. Senni achaguëna: —Te'e ëntë sara samu jë'eña, sehuohuë.
20 Jesus perguntou outra vez: Eles responderam: — Sete.
21 Sehuojënna, baguë yua bacuani: —¿Yuta achama'iñe mësacua? senni achabi.
21 Então Jesus perguntou:
22 Ja'nrëbi jë'te, Betsaidana ti'anhuë. Ti'anjënna, yequëcuabi ñaco ëñama'iguëte Jesusna rani, Baguëte pa'roni huachojë'ën, sen'ë.
22 Depois Jesus e os discípulos chegaram ao povoado de Betsaida. Algumas pessoas trouxeram um cego e pediram a Jesus que tocasse nele.
23 Ja'nca senjënna, Jesusbi ñaco ëñama'iguëni ëntë sarana zeanni, huë'e jobo ca'ncona sabi. Sani ja'nrëbi, baguë ñacona gore tonni tëoni, baguë ëntë sarañabi baguëna pa'roni, ja'nrëbi, baguëni coca senni achabi: —¿Më'ë guere ëñaguë'ne? senni achabi.
23 Ele pegou o cego pela mão e o levou para fora do povoado. Então cuspiu, passou a saliva nos olhos do homem, pôs a mão sobre ele e perguntou:
24 Senni achaguëna, ñaco ëñama'iguëbi sëtani ëñani sehuobi: —Bainre ëñañë yë'ë. Bain ganicua ba'icuareta'an, sunquiñëa ba'iye'ru yë'ëre ëñoñë, cabi.
24 O homem olhou e disse: — Vejo pessoas; elas parecem árvores, mas estão andando.
25 Caguëna, ja'nrëbi, Jesús yua se'e baguë ëntë sarañabi baguë ñacona pa'roguëna, baguëbi se'e sëtani ëñato, si'aye te'e ruiñe ëñaguë baji'i. Gare huajë raisi'quë baji'i.
25 Jesus pôs outra vez as mãos sobre os olhos dele. Dessa vez o cego olhou firme e ficou curado; aí começou a ver tudo muito bem.
26 Ja'nca ba'iguëna, Jesús yua baguëni cabi: —Ba huë'e jobona se'e saima'ijë'ën. Yë'ë yure huachose'ere yequëcuani gare quëaye beoye ba'ijë'ën caguë, më'ë huë'ena go'ijë'ën guanseni jo'cabi Jesús.
26 Em seguida, Jesus mandou o homem para casa e ordenou:
27 Ja'nrëbi jë'te, Jesús, baguëre concua naconi, bacuabi yua Cesarea Filipo huë'e joboña tëca saë'ë. Sani, ma'abi ganijënna, Jesusbi baguëre concuani coca senni achabi: —Bainbi yë'ëre coca cajën, ¿gueguëguë'ne yë'ëre caye'ne? senni achabi.
27 Depois Jesus e os seus discípulos foram para os povoados que ficam perto de Cesareia de Filipe. No caminho, ele lhes perguntou:
28 Senni achaguëna, sehuohuë: —Yequëcuabi më'ëre cajën, Juan Bautizaguë'bi, më'ëre cayë. Yequëcuabi, Elías'bi, më'ëre cayë. Yequëcuabi, Riusu bainguë raosi'quë'bi, më'ëre cayë, sehuohuë.
28 Os discípulos responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é um dos
29 Sehuojënna, bacuani se'e senni achabi Jesús: —Mësacua'ga cajën, ¿gueguëguë'ne yë'ëre caye'ne? senni achabi. Senni achaguëna, ja'nrëbi, Pedrobi sehuobi: —Më'ë yua Riusu Raosi'quëreba'ë. Ba Cristo ba'iguë'ë më'ë, sehuobi.
29 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus. — O senhor é o
30 Ja'nca sehuoguëna, Jesusbi bacuani guanseguë: —Mësacua yua ja'anre yequëcuani gare quëaye beoye ba'ijë'ën, cabi.
30 Então Jesus proibiu os discípulos de contarem isso a qualquer pessoa.
31 Ja'nrëbi, baguëre concuare yihuoguë ca bi'rabi: —Yë'ë yua Bainguë'ru Raosi'quëreba sëani, ai ta'yejeiye ja'siye ai yo'oye bayë yë'ë. Israel bain ira ëjacua, pairi ëjacua, ira coca ye'yocua, ja'ancuabi yë'ëre ai je'o bajën, yë'ëni huani senjoja'cua'ë. Huani senjocuata'an, samute umuguseña ba'ini, go'ya raija'guë'ë yë'ë caguë, bacuani te'e ruiñera quëabi.
31 Jesus começou a ensinar os discípulos, dizendo: — O
32 Ja'nca quëaguëna, Pedro yua baguëte ca'ncona sani, baguëni ai bëinguë cabi.
32 Jesus dizia isso com toda a clareza. Então Pedro o levou para um lado e começou a repreendê-lo.
33 Caguëna, Jesusbi yua baguë yequë concuana bonëni, Pedroni bëinguë sehuoguë cabi: —¡Quëñëni saijë'ën! ¡Zupai huati caye'ru cayë më'ë! Riusu ro'taye'ru tin ro'tayë më'ë. Ro bain ro'taye'ru te'e ro'tayë më'ë, cabi Jesús.
33 Jesus virou-se, olhou para os discípulos e repreendeu Pedro, dizendo:
34 Cani ja'nrëbi, baguëre concua, bain hua'na baru ba'icua, bacuare choini, bacuani coca yihuoguë quëabi: —Bainbi yë'ëni te'e coñe yëtoca, bacua ba'iyete ro'tama'ijën ba'ija'bë. Bainbi crusu sa'cahuëna ju'iñe ro'tani, yë'ë naconi te'e ganijën raija'bë.
34 Aí Jesus chamou a multidão e os discípulos e disse:
35 Ro bacua ba'iye se'gare ro'tatoca, bacuabi huesëni si'ayë. Yë'ë ba'iye, Riusu cocareba, ja'anre quëani achojën, ja'an ro'ina junni huesëtoca, bacuabi go'ya rani huajëreba huajëja'cua'ë.
35 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa e por causa do
36 Bainbi si'a ën yija ba'iyete coni bani, ja'nrëbi junni huesëtoca, bacua bonsere baye gare porema'iñë. Ro guaja yo'o yo'osi'cua ba'iyë.
36 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira?
37 Bacuabi gare se'e go'ya rani bonse baye gare porema'iñë.
37 Pois não há nada que poderá pagar para ter de volta essa vida.
38 Yë'ëre gu'a güeni senjoñe ro'tatoca, yë'ë cocareba ye'yose'ere gu'a güeni senjoñe ro'tatoca, yë'ë'ga bacuare güeni senjoja'guë'ë. Ën yija bainbi ai gu'aye yo'ojën, sa'ñeña ro a'ta yo'ojën ba'ijënna, mësacuabi bacua naconi te'e conjën ba'itoca, yë'ë bënni senjo umuguse ti'anguëna, mësacuare güeni senjoja'guë'ë yë'ë. Yë'ë yua Riusu Raosi'quëreba ba'iguëbi, yë'ë Taita Riusu naconi, baguë guënamë re'oto yo'o con hua'na naconi, ai ta'yejeiye ai go'sijeiye raiguë, yë'ë bainrebare inguë raija'guë'ë yë'ë, yihuoguë quëabi Jesús.
38 Portanto, se nesta época de incredulidade e maldade alguém tiver vergonha de mim e dos meus ensinamentos, então o Filho do Homem, quando vier na

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.